Cada setmana cull tomates
i en faig caixons per a l'hivern.
No em queda res més per omplir-los,
si no és un gest que ve de tu.
Tenc la tristesa manllevada,
visc un delit que no em pertany.
Però insistesc en la collida:
el lloc més frondós és a l'hort.
Jèssica Ferrer Escandell. Som aquí. 2022
7è Premi Francesc Garriga
Poso les mans buides sota l'aigua
m'ensabono amb sabó aromat
de penes reciclades
i quan retiro les mans
plenes d'intensa olor de rebel·lia
la pica coqueteja
engalanant-se
amb regalims
de perles
de gotes
i de llàgrimes.
Teresa Serramià i Samsó, dins el llibre,
Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
ha pres un sentiment estrany
en arrels
que creixen massís avall.
Allà on s'acaba el bosc
i comença el cel,
és l'indret on et penso,
on somio
i on mai
mai
no et necessito.
Laura Martín Ortiz. D'aquest breu somni. 2021
Pròleg de Lluís Calvo
Premis literaris Ciutat d'Elx 2021. Premi Festa d'Elx
D'una riba a l'altra,
els mots, com un riu,
van regant els arbres,
la terra, el món:
el viure hi germina,
pàgina fecunda,
natura feraç.
Trenats dir i ser.
Cada llibre de poemes té un procés
De descobriment
Cada poema ens diu com funciona
Un món tancat
Cada vers ens dona un dels plers
Més antics de la literatura
... aleshores vaig deixar la roba damunt l'herba
i abans de ficar-me al riu vaig mirar el color
que el sol hi posava i el color que el cel hi deixava
i tota la llum que ja era diferent perquè havia començat
la primavera després d'haver viscut amagada
a dintre de la terra i a dintre de les branques.
Mercè RODOREDA
De: EL SENTITDOR. Llibre tercer
Biel Mesquida. Carpe Momentum. 2021
Fer llum dins la foscor,
obrir camins on no n'hi han.
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor,
ni llavor que doni tant.
Josep Ortega Ortíz. Versos i pensaments empordanesos. 2023
Pròleg de Martí Carreras Ginjaume.
mal moment perquè m'arribis, gitanet,
amb el sol a la mirada
i les mans plenes de vent fresc,
amb la cort de precipicis
que m'assalten quan te veig;
mal moment per la bugada
si ja tinc el cossi ple;
mal moment perquè me miris
si em fa por de dar-te res,
que te'n dono una micona
i la lluna ja em fa el ple...
barcelona, setembre del 7
Maria Cabrera i Callís. La matinada clara. 2009
Il·lustracions de Maria Alcaraz i Frasquet
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
XLII
Vicent Andrés Estellés. Obra completa IV [Horacianes]. 2017
Estudi introductori i edició a cura de Jordi Oviedo Seguer.
Ves a dormir.
Deixa que la nit et torni a vèncer.
De fet, és el més fàcil:
obres la mà i el globus s'enlaira,
caus avall feixuc com una moneda dins un pou,
i els ulls se't tanquen
com trens que arriben.
Dels vagons baixen els somnis:
«Benvinguts!», dius resignadament,
i us abraceu no massa fort.
Manuel Forcano. Les mans descalces. 1993
Premi Josep Maria López-Picó 1992
Beneeixo el treball de cada dia,
beneeixo, de cada nit, el son.
El judici diví i la gràcia divina,
la llei de pedra ー i la llei dels bons.
I el teu porpra polsós, amb tants forats,
i el teu bastó polsós, amb tots els raigs...
—I encara beneeixo la pau, Senyor,
a les altres cases — i el pa d'altres forns.
21 de maig de 1918
Marina Tsvetàieva. Fites. 2023
Traducció de Laia Malo
Pròleg de Miquel Cabal
21è Premi de traducció Vidal Alcover
És el milhomes
qui fibla amb el front
les parets de la cova,
desvestint
en el trémer
del blau
l'estructura,
ーl'axiomaー
d'intuir-se a la mida
de totes les coses.
De II. Marge d'error
Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021
III Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020
Pròleg de Sergi Álvarez Riosalido
Epíleg de Laia Llobera
Ja no és morta la primavera.
La claror creixent eixuga l'ombria
i remata l'hivern dels nostres dies.
De la font del desig brota
l'aigua ofenosa de les pluges
que alimenta tot l'esclat del verd lluentíssim;
aquest verd estrident
diligent, ardent,
fragant, anhelat,
perjudicial
pels qui tenen els ulls encara acostumats
a la fosca.
Aquests primers glops,
encara amb la boca sedejant i eixuta,
demanaran amb peremptorietat
posar cervell a la pell
i senderi a la carn.
Laura Martín Ortiz. Matèria orgànica. 2021
Pròleg d'Anna Gual
XXXVI Premi de Poesia Mossèn Narcís Saguer de Vallgorguina
(Record de Hemingway davant el cap Vermell)
Vell pescador que estimes l'aigua
i el cel i la nit grans
i se t'aferra al paladar la llengua
amb heroisme resignat,
en retornar de la pescada
porta'ns a l'altra banda de la mar,
on dormen els lleons marins i neixen
els oceans.
De: Dos viatges per mar. La volta a l'illa en llaüt, 5
Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962
Jaume Vidal Alcover. Poesia completa 1952-1991. 2023
Edició a cura de Joan Cavallé
Pròleg de Magí Sunyer
Epíleg d'Odile Arqué
El vell ametller,
fort i ple de vida,
ha estat el primer
a treure florida.
És ple de flors blanques
d'un to avellutat,
i l'ametller, amb elles,
sembla tot nevat.
Però la nevada
no l'ha dut molt temps,
perquè li han robada,
arrencant-li, els vents.
Mes ell no s'hi enfada;
si el vestit blanc perd,
no hi fa res, perquè ara
ja en porta un de verd.
Llorenç Blanc (15 anys)
Llibre de les flors. 1936
Miraves i triaves les ceres de la capsa,
tecles de colors ben arrenglerades,
melodies entre els dits.
Teclejaves fúcsies, malves, liles,
pluja de blaus, ocres, i roigs.
Triaves notes, feies escales i cançons,
dibuixaves mons i esclataven simfonies.
Dins del llibre:
Trencadís. 2015
Pròleg: Francesc Parcerisas
Disseny de la coberta: Leonci Canals
Ens vam mirar als ulls
i ens vam adonar
que ja ens havíem llegit
la primera part del llibre.
Vic Moliner. Tu i les pres[s]es. 2023
Quan els enamorats es parlen
entre l'arbreda
i enmig dels mil carrers infeliços,
quan abracen l'heura
com si fos una cançó,
quan troben la gràcia
entre les espigues esbullades
d'exuberant ufanor,
quan els amants bleixen
s'ensenyoreixen de la terra
i s'atansen a Déu
com els sants més embriacs.
Quan els enamorats parlen de la mort
parlen de la vida en l'etern
en la llengua d'un afinat esperanto
que tan sols Ell coneix.
El seu llenguatge és desacralitzant,
mes evoca la gràcia infinita
d'un gran perdó.
Alda Merini. Balades no pagades = Ballate non pagate. 2019
La tieta vol plantes i animals.
L'enamoren els jardins més que cap home.
De tant regar flors cantant sola,
m'he tornat una dona gran.
Però em vendria els mars
els temples grecs, els dracs,
i les pagodes de Kew Gardens
perquè tornéssim a brotar.
Núria Perpinyà. Cels canviants : recitatiu a dues veus. 2023
Versos amb polpa de capvespre.
Enyor de violins cecs
Per les nues voreres
Si mai no pels carrers.
De sobte la pols d'una tonada.
El folre d'un capell
Homenatge al silenci
I un fosc adiament.
A la ciutat tardegen sons antics
Josep Piera. Renou: la pluja ascla els estels: renou. 1976
tant que havíem temut una tempesta
un huracà un cicló vidres trencats
l'aigua del mar vessant-se pel passeig
arbres caiguts setmanes sense llum
i altres catàstrofes que havien d'arribar
tot just en el moment de fer present
el desig de final
que ara ens sorprèn el sol xiulant
Mireia Calafell. Si una emergència. 2024
Epíleg de Pol Guasch
Premi Carles Riba 2023
El cor és
un llac de sang.
La carena del vaixell,
la quilla del somni.
Invoco la nit
perquè em parli
i porti, en la claror
flonja de l'alba, el record
despullat d'algues.
Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995
Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals,
del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres.
Inauguren les llums antigues platges, runes perdudes
a l'abisme del foc de l'ancestral caverna. Són crits,
no tingues por, són ombres que passegen indiscretes
rugositats de pedra, d'aquest caliu de mare que perdura,
d'aquest batec antic de roca grisa. No tingues por,
tots hem dubtat de qui som, de què fem i serem
demà al migdia; si profetitzar la teua terra és de savis
o més aviat és hàbit d'ignorants en terra de tots.
A l'altra banda del carrer, la casa
de set plantes, colors estridents,
parets escarbotades, xeringues
pressentides als racons.
Un fugaç efecte òptic:
Set llibres apilats, sense títol
ni autor al llom de les finestres.
Històries d'extraradi, il·legibles
de tan gastades, de tan properes.
Algú, des de dalt, espolsa una catifa.
Travesso en vermell.
Vinclo enrere la cintura.
Enlairo els braços.
Entomo la polseguera,
tusso, m'hi ennuvolo.
Hi ha d'haver un mar on s'aboquin les cendres
de les pàgines que han mort d'oblit.
Cèlia Sànchez-Mústich. On no sabem. 2010
Premi de poesia Vicent Andrés Estellés,
de 2010, dins els XXXIX Premis Octubre.
Textos en català i castellà.
Inclou partitures dels poemes musicats.
Quan estic sola,
em sento acompanyada
de tantes coses!
No hi ha paraules
de vent, de mar, de flaires...
Però les sento.
De: Haikus, III Personals
Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021
Pròleg de Carles Duarte
La música és emoció i alegria,
em fa riure i se m'endú les pors.
La música m'alegra els dies
envoltant el món de colors.
Em calma l'ànima
amb notes i melodies.
M'allunya la tristesa
amb acords i simfonies.
La música em fa ser lliure,
em transporta a un altre món.
M'omple el cor de fantasia,
m'omple fins a l'últim racó.
Quan no tinc un bon dia,
escolto sempre una cançó,
i la pena ja no és pena,
sinó un prat a la tardor.
Paúl Martínez Casahuga
Escola municipal Ignasi Iglésias
{3r premi, categoria C, poesia
Pseudònim: Deadpool
Categoria C - POESIA
Jocs Florals Escolars Sant Andreu : recull dels textos guanyadors : curs 2015-2016
La gent que es lleva
quan encara és de nit
ignora que el món recomença
cada matí
per la seva virtut,
que el sofriment
l'agermana amb milers d'homes
d'arreu del món
i que el seu gest
d'embolicar-se la bufanda,
o bé d'encendre la primera
cigarreta del dia,
forma part d'algun ritu solemníssim
que vivifica la sempre remota
possibilitat d'establir la pau
entre els homes de bona voluntat.
Un gran bosc de paraules : antologia poètica de Miquel Martí i Pol en aforismes. 2007
A cura de Xevi Planas
Il·lustracions de Gemma Guich
Sí, vas excavant amb ganes
i torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, es cobreix;
torna a sortir, esquena corbada,
i ve una allau de pedres,
pedretes, sorra fina i insectes
que torna a tapar el sot.
Quin instint d'obrir escletxes,
tu que en notes tant de fred
i no saps fer anar cap eina!
I torna a plantar els peus.
Clava la mà ben avall.
Descobreix què va sortint
de baix i s'amaga,
s'ho empassa la terra.
Desitja'n l'esclat
com un guèiser humà.
No et sentis de res:
el teu llegat és buscar
el que raja de dins.
Raquel Estrada Roig. Natació. 2021
S'abat la lluna
damunt la mar.
De puntetes camina
giravoltant,
talment una baiadera,
sobre l'esplanada
de la tendresa
que la bressola.
La mar li canta una nana
perquè li vingui la son.
Teresa Surroca. Petita estança. 2018
