No he pogut endevinar mai quina estrella podria ser: surt cap a la mitjanit, sempre ran de l'aigua. Poemes civils (1960), dins, Aprendre amb Joan Brossa, 2003 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
14 de juliol 2013
No he pogut endevinar mai...
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
aprendre,
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
civilització,
estels,
estimar,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones
Amb música de Mozart
I diré rosa, i claror d'aigua pura, i estels en somnis: els violins ja canten la frescor d'una dansa. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
Downing [Jenny],
estels,
fonts,
frescor,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
poesia visual,
roses,
somnis,
Vila Joiosa
M'han demanat que parli de la meva Europa
Cum grano salis.
A Joan Crusellas
...
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem.
Fragment.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
A Joan Crusellas
...
Que no sigui decebuda la nostra esperança,
que no sigui escarnida la nostra confiança:
així molt humilment ho demanem.
Fragment.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
Etiquetes de comentaris:
actituds,
confiança,
Crusellas [Joan 1924-],
decebre,
demanar,
escarnir,
esperança,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Europa,
humilitat,
parlar,
persones
09 de juliol 2013
Bicicletes
A la línia recta,
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte,
bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord,
que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Blaumut. El turista, 2012
bicicletes sense llum.
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d’herba.
Els teus llavis són de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
cegues de les platges,
que només podria veure sota el llit.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Un dilluns perfecte,
bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l’aire,
he perdut la brúixola i el nord,
que dec haver guardat per aquí.
Deixa’t de paraules, ara,
penja des d’un arbre aquesta
llum de contra hivern.
Només digues què penses…
Llum de contra hivern.
Blaumut. El turista, 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arbres,
bicicletes,
Blaumut (Grup musical),
cançons,
dilluns,
gelats,
llum,
pensar,
persones,
somriure
Formes i paraules
XIII Vibraven sempre, just ferides per l'aire, ombres de cordes. Torbs i serpents i guerres a poc a poc s'encalmen. XIV Dòcil forma, qui gosa desitjar que pentinis els teus cabells? Deixa que siguin lliures, perquè desvetllin l'aire i l'or mai no tramunti. XV Enllà, darrera apagats focs d'estrelles, lleu el silenci. Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987 |
Formes i paraules
Aproximació a l'art d'Apel·les Fenosa,
en homenatge
A Elvira Farreras i Joan Gaspar,
amics meus de sempre.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que soc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
en homenatge
A Elvira Farreras i Joan Gaspar,
amics meus de sempre.
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que soc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solquen graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge. II, poesia, 2, 1987
Edició: Francesc Vallverdú
Etiquetes de comentaris:
aire,
amistat,
art,
dits,
dringar,
escultures,
escuma,
esguardar,
Espriu [Salvador 1913-1985],
Fenosa [Apel·les 1899-1988],
formes,
graons,
guardar,
mans,
paraules,
pensar,
treballs,
velers,
vidres
08 de juliol 2013
S'estimen
Caminen plegats per terres llunyanes.
Els somriures nedant dins la mirada.
Confonen matins amb capvespres i,
diuen, thanks, t'estimo, je suis heureux,
yo también, คุณหิว?
lý do tại sao bạn là đẹp!,
delicadament.
Idò, ja saps, és senzill estimar,
riu avall, entre penyals altíssims,
ran de la mar, en una platja gran.
Caminen plegats per terres llunyanes.
Els sentiments surant dins la mirada.
Teresa Grau Ros
(Amb l'ajuda d'un traductor automàtic)
(Amb l'ajuda d'un traductor automàtic)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
caminar,
delicadesa,
estimar,
estiu,
Grau Ros [Teresa 1959-],
persones,
platges,
poesia amorosa,
poesia de viatges,
rius,
sentiments,
senzillesa,
tendresa,
viatges
07 de juliol 2013
El mirall mostra el teu encant
El mirall mostra el teu encant desprès,
i el rellotge, el preciós minut que et fons;
rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès
i el llibre et donarà aquestes lliçons:
l'arruga que, sincer, el mirall et troba
recordarà la tomba bocaoberta;
ombra i sigil, l'agulla et diu que roba
el temps i cap al temps etern deserta;
tot el que la memòria et destria
lliura-ho al buit d'aquests fulls blancs, conscient
que amb els fills que el cervell entrega i cria
coneixeràs millor la teva ment.
Si observes els oficis que jo et dic,
tu en treus profit i el teu llibre és més ric.
William Shakespeare. Sonets, 2010
Tr.: Txema Martínezi el rellotge, el preciós minut que et fons;
rebrà el full blanc el que la ment t'ha imprès
i el llibre et donarà aquestes lliçons:
l'arruga que, sincer, el mirall et troba
recordarà la tomba bocaoberta;
ombra i sigil, l'agulla et diu que roba
el temps i cap al temps etern deserta;
tot el que la memòria et destria
lliura-ho al buit d'aquests fulls blancs, conscient
que amb els fills que el cervell entrega i cria
coneixeràs millor la teva ment.
Si observes els oficis que jo et dic,
tu en treus profit i el teu llibre és més ric.
William Shakespeare. Sonets, 2010
Etiquetes de comentaris:
llibres,
lliçons,
Martínez [Txema 1972-],
memòria,
ment,
miralls,
poesia anglesa,
Shakespeare [William 1564-1616],
temps
Destil·lació
Something is rotten in the State.
Hamlet, W. Shakespeare
No del grup que perseguí la glòria,
a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.
Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul
i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.
Sinó d'aquells que s'engorgaren
en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
en formes part.
Acceptat, doncs, el risc,
no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.
No cal, és clar, l'innecessari orgull
sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.
I en els dies ensopits
no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.
Tossuda fins al final,
redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició: Montserrat Rodés
Pròleg: Dolors Miquel
Hamlet, W. Shakespeare
No del grup que perseguí la glòria,
a genollons,
entaforats fins al coll
en el fang de la petulància.
Tampoc dels que perseguiren un poder ridícul
i l'obtingueren,
no cal dir a quin preu.
Sinó d'aquells que s'engorgaren
en un simulacre de batalla
per l'honor i la fidelitat.
D'aquest bàndol
en formes part.
Acceptat, doncs, el risc,
no t'arronsis ni et planyis
i, sobretot,
no abandonis l'hàbit de recordar.
No cal, és clar, l'innecessari orgull
sinó un punt de desafecció;
la clarividència, la fosforescència,
la destil·lació.
I en els dies ensopits
no et refiïs de ningú,
car ningú no et consolarà.
En soledat, repeteix-te la salmòdia
i acontenta't.
Tossuda fins al final,
redreçat, vinga, no siguis flasca,
mira la línia de l'horitzó,
la teva fita, l'horitzó lluent,
au, vinga, ves-hi, fidel a tu mateixa,
vinga, la gran fidelitat,
sigues-te fidel. Ves.
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
Edició: Montserrat Rodés
Pròleg: Dolors Miquel
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar,
avançar,
català,
Contijoch [Josefa 1940-],
destil·lacions,
fidelitat,
hàbits,
honor,
persones,
poesia honesta,
recomanacions,
recordar,
riscos,
Shakespeare [William 1564-1616],
tossuderia
T'eixugarem desig
T'eixugarem desig
i llàgrimes
a cops d'amor.
Sara Guasteví, dins,
Tots els éssers : poetes de Menorca pels drets humans, 2007
i llàgrimes
a cops d'amor.
Sara Guasteví, dins,
Tots els éssers : poetes de Menorca pels drets humans, 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cops,
drets humans,
éssers,
Guasteví [Sara],
llàgrimes,
Menorca,
persones,
poesia breu,
poetes
A la reina
Quin aplec de flors que has fet
aquest any, sent reina d'elles!
Tu les trobes totes belles,
fins la més humil que es bada,
perquè les d'eixa vegada
tenem un aroma estrany...
No en veuràs cap de marcida:
són més que flors de tot l'any,
són flors de tota la vida.
Nota: En l'àlbum de què feren present a Na Maria
Oller i Rabassa, Reina dels Jocs Florals de
Barcelona, els poetes premiats aquell any, 1897.
Joan Maragall. Obra poética : versión bilingüe. 1984. Vol. II
aquest any, sent reina d'elles!
Tu les trobes totes belles,
fins la més humil que es bada,
perquè les d'eixa vegada
tenem un aroma estrany...
No en veuràs cap de marcida:
són més que flors de tot l'any,
són flors de tota la vida.
Nota: En l'àlbum de què feren present a Na Maria
Oller i Rabassa, Reina dels Jocs Florals de
Barcelona, els poetes premiats aquell any, 1897.
Joan Maragall. Obra poética : versión bilingüe. 1984. Vol. II
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àlbums,
aplecs,
aromes,
badar-se,
bellesa,
fer,
flors,
humilitat,
Maragall [Joan 1860-1911],
persones,
poesia breu,
vida
Petita història familiar
Homenatge a Pompeu Fabra
... Però fa estona
molta estona, d'això; i a més no té
potser cap importància. A vegades,
dins el sarró de vagabund em sobta
un bocí del mirall que va trencar-se'm.
I no res més. Camino
camins de rodamón (amb una certa
por que l'avi m'empaiti) i les paraules
han madurat dins mi com una fruita.
Ara soc d'elles i potser dels homes.
Perquè els mots que altre temps jo no sabia
m'han abocat al poble,
als difícils carrers de la ventada,
als indrets ablamats on he de viure
i qui sap si morir.
Fragment
memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
A cura de Pere Rosselló Bover
... Però fa estona
molta estona, d'això; i a més no té
potser cap importància. A vegades,
dins el sarró de vagabund em sobta
un bocí del mirall que va trencar-se'm.
I no res més. Camino
camins de rodamón (amb una certa
por que l'avi m'empaiti) i les paraules
han madurat dins mi com una fruita.
Ara soc d'elles i potser dels homes.
Perquè els mots que altre temps jo no sabia
m'han abocat al poble,
als difícils carrers de la ventada,
als indrets ablamats on he de viure
i qui sap si morir.
Fragment
memòries i confessions d'un adolescent de casa bona
A cura de Pere Rosselló Bover
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
camins,
carrers,
històries familiars,
Llompart [Josep M. 1925-1993],
madurar,
persones,
poesia biogràfica,
poesia llarga,
ventades,
viure
01 de juliol 2013
El goig de caminar
Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i a la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel dolç i cristal·lí. Bo i tenia aire de festa cada herbeta del camí. I jo duia el cor als llavis i es tornava una cançó. Feia riure els arbres savis i l'ocell festejador. El meu dol ja no em feria i tenia un gust de pa. Queia la malinconia amb el goig de caminar. I l'amor era l'estrella tota blanca, què s'encén. L'olivera, de tan vella, m'endolcia el pensament. Si la fosca era arribada tot el cel feia claror, i naixia l'estelada com la veu de la cançó. El dia 22 (4 gener1924):4 BC ms.4396, f. 1, text mecanografiat Anna Maria de Saavedra. Obra poètica, 1919-1929, 2001 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
caminar,
Catalunya,
decidir,
goig,
poesia bonica,
poesia del cor,
poesia visual,
Saavedra [Ana María de 1905-2001]
29 de juny 2013
Neva a la Patagònia
Per exemple tu i jo,
passejant en silenci
el passat mentre encara
som a temps de mirar-nos
i veure les branques dels àlbers
com ens parlen de l'aire.
Ressonen trets, molt lluny,
i veus de glaç.
Neva a la Patagònia.
Ara fa sol.
Els àlbers no es cansen mai de ballar.
¿Diuen adéu?
Potser volen saber
per què els mirem així,
en lloc de créixer i arrelar.
Xavier Macià. Amb el temps a favor. 2003
passejant en silenci
el passat mentre encara
som a temps de mirar-nos
i veure les branques dels àlbers
com ens parlen de l'aire.
Ressonen trets, molt lluny,
i veus de glaç.
Neva a la Patagònia.
Ara fa sol.
Els àlbers no es cansen mai de ballar.
¿Diuen adéu?
Potser volen saber
per què els mirem així,
en lloc de créixer i arrelar.
Xavier Macià. Amb el temps a favor. 2003
El país del cor
El país del cor on jo respiro és un inacabable domini d'ombres eternes. Josep A. Soldevila i Torrella. Les paraules que no has après a dir, 1985 Il.: Francesc Anglès |
Etiquetes de comentaris:
Anglès [Francesc 1938-],
cor,
ombres,
país,
poesia breu,
poesia del cor,
respirar,
Soldevila [Josep Anton 1948- ]
24 de juny 2013
Tremol altre cop i veig en la nit
Tremol altre cop i veig en la nit
tot allò que al dia li manca, després,
neguitosa m'he aixecada del llit
i totes les coses semblen coses:
els llibres tenen, encara,
paraules i la música sona música.
Però la fosca ja no esdevé fosca.
El dia comença a incendiar la ciutat.
Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
antologies,
ciutats,
començar,
Fontanet Abrines [Clara],
fosca,
incendis,
llibres,
música,
persones,
pomes
23 de juny 2013
A un amic
Onsevulla que et trobis aquest dia,
guanyant el freu o davallant pel riu
o pellucant, devora la masia,
un raïm d'or, deixalla de l'estiu,
que et pugui haver la meva recordança
i em faci encara a ton costat present,
com oferint-te en l'ombra que s'atansa
serena fresca i tremolor de vent,
i, tan subtil que a penes te n'adonguis,
vagi lliscant-te al fons de l'esperit;
mon esperit amb tu mateix confongui's
sense que mai ho sàpiga el sentit.
I quan la vall se t'enfosqueixi, passa
pel camí tot d'un cop desavesat,
i sent com dos trepigs en la pinassa
i un so murmuriós al teu costat.
I quan arribis al teu lloc, avia
el llebrer i aquell brot de romaní;
cerca dels teus fressosa companyia
i seu en l'ombra, tot feixuc de mi.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
guanyant el freu o davallant pel riu
o pellucant, devora la masia,
un raïm d'or, deixalla de l'estiu,
que et pugui haver la meva recordança
i em faci encara a ton costat present,
com oferint-te en l'ombra que s'atansa
serena fresca i tremolor de vent,
i, tan subtil que a penes te n'adonguis,
vagi lliscant-te al fons de l'esperit;
mon esperit amb tu mateix confongui's
sense que mai ho sàpiga el sentit.
I quan la vall se t'enfosqueixi, passa
pel camí tot d'un cop desavesat,
i sent com dos trepigs en la pinassa
i un so murmuriós al teu costat.
I quan arribis al teu lloc, avia
el llebrer i aquell brot de romaní;
cerca dels teus fressosa companyia
i seu en l'ombra, tot feixuc de mi.
Josep Carner. Poesies escollides, 1979
Etiquetes de comentaris:
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
estiu,
poesia amistosa,
romaní
22 de juny 2013
Els llibreters
Els antics llibreters no es dedicaven com avui a la venda de llibres. Feien llibretes de paper blanc destinades a copiar llibres manuscrits, o sia tal com es feien els llibres abans de la descoberta de la impremta. Com a record que venien llibretes encara són anomenats llibreters, i no llibrers, com lògicament hauria d'ésser. Eren establerts al carrer de la Llibreteria, on abans hi havia els herbolaris i apotecaris. (Fragment) Joan Amades. Arts i oficis, 2004 |
No hi ha demà
No hi ha demà,
ni l'imaginen.
Ara mateix se'ls multiplica tot
el temps que creixen junts
en l'abraçada.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
ni l'imaginen.
Ara mateix se'ls multiplica tot
el temps que creixen junts
en l'abraçada.
Maria Josep Escrivà. Flors a casa, 2007
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
amor,
créixer,
demà,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
futur,
imaginar,
joventut,
multiplicar,
persones,
poesia breu,
temps
Inscripció frontal per a una biblioteca
Tots sou rostres cansats: empal·lidíreu al lleu ventet polsós de molts infolis. Oh Fausts de celobert, quantes quimeres encara us trairan? Què hi ha en els llibres que us pugui compensar d'aquestes hores robades a un anhel, a un plor, a un somni? Infeliços ignars! Tantes paraules en fileres semblants per dir les coses afrosament semblants!... Deixeu que dormin els llibres fatigats. Que els ulls aprenguin a llegir cap endins, que els mots us siguin per la gràcia atorgats, que ells us ensenyin a confegir de nou la vostra vida. Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
biblioteques,
Carmel,
castellà,
català,
estiu,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Guinardó,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
llibres,
Marsé [Juan 1933-],
Mediterrània,
persones,
somnis,
treball,
vida
El "Canigó", poema ideològic
Sens dubte, el Canigó és una prodigiosa maquinària poètica de
precisió, que assoleix els seus moments més brillants en els
cants centrals, però, a la vegada, és una autèntica maquinària
ideològica, que culmina en els dos darrers i l'epíleg.
Fragment
Joaquim Molas, dins,
Jocs florals de Barcelona :
any CXXVIII de la seva restauració. DL 1987
precisió, que assoleix els seus moments més brillants en els
cants centrals, però, a la vegada, és una autèntica maquinària
ideològica, que culmina en els dos darrers i l'epíleg.
Fragment
Joaquim Molas, dins,
Jocs florals de Barcelona :
any CXXVIII de la seva restauració. DL 1987
Record de Solsona
Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m'estic a la plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per què jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresol que d'aquí estant s'albira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira...
I respirar aquest aire tan tranquil.
Josep M. de Sagarra. Antologia poètica, 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cabells,
companyia,
font,
lluna,
pau,
persones,
poesia acollidora,
records,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
Solsona,
suavitat,
tranquil·litat,
veure
Endreça
Sigueu propicis,
ametllers de Siurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d'esperança.
(tannka)
Rosa Leveroni. Obra poètica completa, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ametllers,
flor d'ametller,
Grau Ros [Teresa 1959-],
Leveroni [Rosa 1910-1985],
poesia breu,
poesia de l'esperança,
poesia visual
Visquem feliços, doncs, mentre és possible,
Visquem feliços, doncs, mentre és possible,
la passió que compartim: prou llarg
no ho és mai cap amor, per temps que tingui.
(Fragment)
Properci, dins,
Jordi Cornudella. Les bones companyies : poetes i poemes, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
Cornudella [Jordi],
estimar,
felicitat,
persones,
Properci [ca. 57-ca. 15 aC],
temps,
viure
20 de juny 2013
La ginesta
Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
dalt dels monts, davant del mar,
enceneu-vos com fogueres
al sagrat de cada llar.
Les fogueres catalanes
ja flamegen dalt del cim:
són les flames sobiranes
d'aquell foc que tots tenim.
Per la costa, a grans esteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles són enceses,
totes flaire i sense fum;
Una llum que llença flaire
des dels monts avall del mar,
i de l'aire en fa el nostre aire
que és tan bo de respirar.
En la flor de la ginesta
Catalunya m'ha parlat;
m'ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.
Joan Maragall, "La ginesta", Ilustració Catalana, 29.05.1904
AIGUA-MARINA
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
Àncores i estrelles (1936), dins,
Josep M. de Sagarra. Antologia poètica. 1994
Edició: M. Rosa Font i Massot
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
Àncores i estrelles (1936), dins,
Josep M. de Sagarra. Antologia poètica. 1994
Edició: M. Rosa Font i Massot
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua-marina,
cinc,
cinc sentits,
comprendre,
cor,
emocions,
estimar,
llegir,
llibertat,
parpelles,
pensaments,
persones,
poesia amorosa,
roses,
Sagarra [Josep M. de 1894-1961],
transparència,
vent,
voler
19 de juny 2013
50è aniversari
Quan arribes als 50
no ets vell ni ets jove,
no ets antic ni ets modern,
no ets dèbil ni ets fort,
no encetes la vida
ni ets a l'ocàs dels teus dies.
Però ets més vell
i l'edat et fa venerable,
ets més savi
i la saviesa t'empara,
ets més assenyat
i el seny governa la nau.
L'esdevenidor no compta,
roman parell,
lliure d'esperit com ets,
roman alegre i jovial
i per ventura Déu et beneirà.
Tsoltrim N. Shakabpa. Records d'un tibetà : recull de poemes. 2002
Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama
Traducció de Caterina Roma
Pròleg de S.S. Dalai-Lama
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
aniversaris,
arribar,
beneir,
Déu,
edats,
emparar,
esdevenidor,
jovialitat,
llibertat,
persones,
poesia de la reflexió,
romandre,
saviesa,
seny,
Shakabpa [Tsoltrim N.],
vellesa,
ventura
16 de juny 2013
Asserenada amor
Asserenada amor, ja caminable
aigua petita i ocellada, tèbia
de nieró, de pit, de terra flonja.
Que lluny, amor, que lluny el crit o l'alga,
que lluny el blau turment, les cabelleres
d'oratges vellutats, pluges de ferro!
Que lluny l'impietós camí de l'ombra!
Saps?, si sovint diguessis casa,
ànima, barca, llar, amiga, platja,
Vells mots amb moltes as, perfumadíssims
-esdrúixols si és possible-, et brostaria
un arbrissó de plors a trenc de llavi
i tindries les mans color de somni.
Mira la mar aquí, mira la lluita,
onada rera onada, ja amansida
fita de caminant, oberta porta
per a l'íntim repòs, mar del capvespre
-Odisseu ha tornat-, ja feta terra.
poemes de Mondragó
15 de juny 2013
La meua casa
A Isabel, intemporalment
La meua casa és la casa de la música
La música sosté tot el seu firmament
És la rosa i l'espiga i ens agrupa i dispersa
Després constituïm l'estament de la festa
Fem que totes les cases siguen cases de música
Siguen música i biga i cadira i dinar
Agafareu la música com uns grapats d'argila
Bastireu edificis centrals per a la música
Oh vida per parelles Oh vida tota rams
Oh l'estrella amarada que et regalima al front
Et recorre una fúria tota la calavera
Monuments de la música! Torna la moixeranga
El mocador del vals i la sina florida
Ulls esgarrats de música amb una ala al seu fons!
Vicent Andrés Estellés, dins,
Odes temporals ; La casa de la música vora el mar. 1988
La meua casa és la casa de la música
La música sosté tot el seu firmament
És la rosa i l'espiga i ens agrupa i dispersa
Després constituïm l'estament de la festa
Fem que totes les cases siguen cases de música
Siguen música i biga i cadira i dinar
Agafareu la música com uns grapats d'argila
Bastireu edificis centrals per a la música
Oh vida per parelles Oh vida tota rams
Oh l'estrella amarada que et regalima al front
Et recorre una fúria tota la calavera
Monuments de la música! Torna la moixeranga
El mocador del vals i la sina florida
Ulls esgarrats de música amb una ala al seu fons!
Vicent Andrés Estellés, dins,
Odes temporals ; La casa de la música vora el mar. 1988
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
bastir,
cases,
dinars,
espigues,
estimar,
fer,
festes,
firmament,
moixeranga,
música,
parelles,
persones,
roses,
ulls,
valsos
13 de juny 2013
abecedaris
Desordenem els sentiments per ordre d'intensitat alfabètica.
L'amor és un caos ben dolç que ens convida a perdre'ns en
algun lloc entre la a i la zeta. Desa/prèn-me.
Anna Garcia Garay. Els mots encreuats, 2012
Etiquetes de comentaris:
abecedaris,
amor,
desar,
estimar,
Garcia Garay [Anna 1972-],
poesia breu,
sentiments
Subscriure's a:
Missatges (Atom)