Un camp de blat ens il·lumina el groc
i darrera l'aiguat vindrà el vermell;
aquí, que no ens plau fer del negre groc,
a poc a poc el fruit tira a vermell.
La llibertat sovint amaga el groc
i quatre mots encenen el vermell;
d'un arc emana el dia i sobre groc
arrela el vespre el seu molí vermell.
I passen sol i lluna a la bandera
i cada planta té un estel vermell,
que de tots els colors és el vermell
el que damunt el groc de la bandera
vola més lluny! Vermell! Vermell! Vermell!
La meva terra du un barret vermell!
Joan Brossa. Poemes escollits. 1995
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
07 de juny 2013
Països Catalans
Etiquetes de comentaris:
actituds,
banderes,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
democràcia,
groc,
llibertat,
lluna,
Països Catalans,
respecte,
sol,
vermell
Acompliment
You wanted everything told to you
And nothing thought through yourselves.
Louise Glück
Sí, foren paraules d'altri,
paraules reiterades
per fer que reprengueren el volum
de les aigües i els brots
i el vent vinclant les planes,
amb la sentor del vi
que obscurament fermenta
i es deixondeix de colp
en foguera de vidre.
Així, paraules d'altri
a poc a poc pastades,
alçades amb el rent
d'una fe vacil·lant
que tot just gosa dir-se.
Paraules a l'espera
d'un anhel nodridor
en què encarnar per sempre
a l'entreson de tantes llargues nits
de quietud absoluta.
De mots transsubstanciats miracle implícit:
paraules ja no alienes.
Quan el somni es feu verb,
llavors, només llavors,
habità entre nosaltres.
Enric Sòria. Arqueologia. 2012
And nothing thought through yourselves.
Louise Glück
Sí, foren paraules d'altri,
paraules reiterades
per fer que reprengueren el volum
de les aigües i els brots
i el vent vinclant les planes,
amb la sentor del vi
que obscurament fermenta
i es deixondeix de colp
en foguera de vidre.
Així, paraules d'altri
a poc a poc pastades,
alçades amb el rent
d'una fe vacil·lant
que tot just gosa dir-se.
Paraules a l'espera
d'un anhel nodridor
en què encarnar per sempre
a l'entreson de tantes llargues nits
de quietud absoluta.
De mots transsubstanciats miracle implícit:
paraules ja no alienes.
Quan el somni es feu verb,
llavors, només llavors,
habità entre nosaltres.
Enric Sòria. Arqueologia. 2012
03 de juny 2013
Poema
A tu, qui siguis, t'invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema. setembre de 1961 Joan Brossa. Poemes escollits, 1995 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
Bordons [Glòria],
Brossa [Joan 1919-1998],
Mozart [Wolfgang Amadeus 1756-1791],
Parlament de Catalunya,
persones,
poesia breu,
poesia senzilla,
poesia sublim,
respecte,
transcendència
02 de juny 2013
Senders
Olorem el verd,
la cruesa de llum,
gemecs del primer sol a les Agudes,
camines tu davant amb pas lleuger,
jo em perd enmig l'esclat de tants silencis:
un balanceig de fulles als turmells,
el bressoleig constant de presents ocres.
M'adorm el pensament l'indecís vol
d'un pobre ocell que tem de no saber
tornar-hi al niu sense prendre la molla:
el mapa de penombra familiar,
la brúixola del bosc sense diademes;
batecs d'un ara escrit fora del marge,
dues mans de memòria com la pedra.
Del buit de fam brolla el viatge:
el teu camí el meu, la veu, la senda.
Isabel Garcia Canet. L'os de la música. 2010
Etiquetes de comentaris:
batecs,
camins,
diademes,
fulles,
Garcia i Canet [Isabel],
mans,
memòria,
pensaments,
senders,
turmells,
viatges
Pou de llibres
Era un insòlit monument,
en una vasta biblioteca, no gaire lluny del riu Vltava -amb la màgia fresca d'un mirall que multiplica fins a l'infinit. Amb una mica de basarda, sentim la nostra metafísica
lleugeresa, davant el remolí
de l'art i de la vida. A cau d'orella
Milan Kundera ens parla, en la penombra.
Jaroslav Seifert, a la nit,
serà el nostre company, ran del foc hivernal,
amb Tota la bellesa del món.
I, quasi d'esma,
ens aboquem al pou de llibres,
i ens acull el silenci fervorós
d'una amagada saviesa,
antiga i fraternal, en el centre d'Europa.
Jordi Pàmias. Al cor del món, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
art,
bellesa,
biblioteques,
Downsbrough [Peter],
Europa,
joventut,
llibres,
món,
Pàmias [Jordi 1938-],
persones,
poesia silenciosa,
Praga,
saviesa,
Seifert [Jaroslav],
silenci
01 de juny 2013
Plaça de la Revolució
El trespol ha lluït avui, sec
de la torrentada àcida d'ahir
que tot ho empastifà de bilis negra.
Ha fet sol, reconeixes les paraules
i saps, com jo, que el vent sempre s'endú
les coses que no aguanten ser aquí.
He menjat un gelat dels que ens agraden
i hem seguit el camí sense dir res,
amb la vista fixada cap a dalt.
Què vendrà ara? Ho saps? No hi pensem pus.
Ha estat molt bo el gelat d'aquesta tarda.
Andreu Gomila. Carrer dels dies.2012
de la torrentada àcida d'ahir
que tot ho empastifà de bilis negra.
Ha fet sol, reconeixes les paraules
i saps, com jo, que el vent sempre s'endú
les coses que no aguanten ser aquí.
He menjat un gelat dels que ens agraden
i hem seguit el camí sense dir res,
amb la vista fixada cap a dalt.
Què vendrà ara? Ho saps? No hi pensem pus.
Ha estat molt bo el gelat d'aquesta tarda.
Andreu Gomila. Carrer dels dies.2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
camins,
empastifar,
endur-se,
gelats,
Gomila [Andreu 1977-],
menjar,
pensar,
persones,
reconèixer,
sol,
tardes,
trespols,
vent,
vista
31 de maig 2013
Si ho mereixíem
Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir paraules de llibertat. Si recordàvem que la nit freda hostil i cega retornarà, tothora guaites a llocs altíssims vigilaríem l'antiga cleda del nou ramat. És aleshores, mentre l'estrella camina lenta cap al seu joc, que noms difícils venen, i llavis secs, calladíssims, rompen amb càntics de llibertat. Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984 |
Etiquetes de comentaris:
caminar,
càntics,
cobertes,
desvetllar,
dignitat,
Espriu [Salvador 1913-1985],
fotografies,
llavis,
llibertat,
meréixer,
paraules,
persones,
recordar,
retornar,
rompre,
sentir,
venir,
vigilar
És en aquests
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
blau,
Bru [Roser],
flors,
grana,
llibertat,
música,
persones
30 de maig 2013
Fulla de tell circumscrita
Fulla de tell circumscrita,
a sobre el verd exigent,
a sota l'ombra assignada,
i tu gronxant-te a mig aire.
Fulla de tell pacient,
la nit es besa amb el dia,
la flama s'abraça amb l'aigua,
i tu suspesa a mig aire.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
a sobre el verd exigent,
a sota l'ombra assignada,
i tu gronxant-te a mig aire.
Fulla de tell pacient,
la nit es besa amb el dia,
la flama s'abraça amb l'aigua,
i tu suspesa a mig aire.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
Etiquetes de comentaris:
aigua,
arbres,
besades,
flames,
fulles,
mesura,
poesia breu,
Solà [Lluís 1940-],
tells,
verd
26 de maig 2013
Posta de sol
...revela, puces que les troben just quan ho fa la llum,
desenterrant-les amb
ombra, i resplendor a cada
cresta, i
desenterrant-les amb
ombra, i resplendor a cada
cresta, i
l'aigua traspuant a través de la fenedura més interna de
les petjades,
i quan tanco els ulls ara no soc com una persona cega
que camina cap al sol que baixa
l'aigua sorollosa a la meva dreta,
sinó una persona que veu
amb els ulls clucs
i que posa els peus
l'un rere l'altre
sobre la terra.
Fragment final.
Jorie Graham, dins,
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
Poema traduït per Dolors Udina.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigües,
caminar,
ceguesa,
crestes,
Graham [Jorie 1950-],
llums,
mar,
persones,
petjades,
poesia llarga,
postes de sol,
resplendor,
terra,
ulls,
ulls clucs,
veure
Matí
aquelles vísceres de peix com la làmpada
que torna a lluir de nou
em llevo amb sal a la boca
tot just el primer tast de la joia
surto a fer un volt
les cases aprenen a escoltar
alguns arbres es tomben
algú esdevé un heroi
cal saludar amb la mà
els ocells i els caçadors d'ocells
Bei Dao, dins
que torna a lluir de nou
em llevo amb sal a la boca
tot just el primer tast de la joia
surto a fer un volt
les cases aprenen a escoltar
alguns arbres es tomben
algú esdevé un heroi
cal saludar amb la mà
els ocells i els caçadors d'ocells
Bei Dao, dins
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
Traducció de Manel Ollé
Traducció de Manel Ollé
Rapsòdia sobre la diversitat
Va ser un xinès, el primer que va veure-ho. -Quin xinès?
-Un de savi, se suposa. Devia ser vell, desconegut, amb
el cap pelat. No hi ha res, va dir, que sigui indivisible.
El temps li ha donat la raó. Tampoc les partícules, com
la vida en una gota d'aigua, no s'acaben mai. Es multipliquen
com els cap-grossos i les algues: wimps, neutrins estèrils,
partícules de Higgs, axions: cada dia una nova suposició.
Però no tan sols a la física, al meu pit també es produeix el
mateix que en un estany de peixos quan jo -altra vegada
aquest jo!-, a la meva caseta de fusta, a la meva cabana
adamítica, m'observo observant i reflexiono sobre el fet que
reflexiono.
Per no embolicar-me sense remei, recorro a una frase que
probablement torna a provenir d'un xinès -o era un japonès?-
i que talla les plantes enfiladisses de la reflexió com si fos
un matxet: La incompleció és bona.
(Fragment)
Hans Magnus Enzensberger, dins,
XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013
Traducció de Ramon Farrés.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
algues,
axions,
cap-grossos,
diversitat,
Enzensberger [Hans Magnus],
partícules,
persones,
raó,
rapsòdies,
recórrer,
reflexionar,
saviesa,
temps
Algues i vent
Algues i vent teixeixen
un enfilall d'aurores.
Pel flanc d'aquesta tarda
desmesurada i lenta
heura i paret componen
una sola figura.
Tot és sobrer des d'ara
i tot és necessari.
Proclama el nou solstici!
Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.
Set ratlles lleus enceten
la pell de set esferes.
Ençà i enllà dels somnis
només la mar llunyana
i un fris remot de rostres
preserven de la fosca
l'escuma de tants dies.
Miguel Martí i Pol. Estimada Marta. 1978
un enfilall d'aurores.
Pel flanc d'aquesta tarda
desmesurada i lenta
heura i paret componen
una sola figura.
Tot és sobrer des d'ara
i tot és necessari.
Proclama el nou solstici!
Allí on conflueixen
ulls i desig, hi esclaten
tots els colors possibles.
Set ratlles lleus enceten
la pell de set esferes.
Ençà i enllà dels somnis
només la mar llunyana
i un fris remot de rostres
preserven de la fosca
l'escuma de tants dies.
Miguel Martí i Pol. Estimada Marta. 1978
25 de maig 2013
Nosaltres tots, castellers
Per a l'estimat Lluís Mercadé,
que m'ho ha demanat.
S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses
Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.
Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.
Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.
En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.
Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?
Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.
Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.
Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.
Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.
Salvador Espriu. Per a la bona gent. 1984
Etiquetes de comentaris:
alçar,
castellers,
castells (torres humanes),
equilibri,
Espriu [Salvador 1913-1985],
festa,
mesura,
ordre,
pau,
persones,
poble,
seny,
vestigis
24 de maig 2013
Torre de pa
Nodria murs el Sena amb boca dolça
Fugien les serpents d'absoluts bronzes
Sento l'orgull de la darrera festa
D'aquestes mares
Alerta sota plomes de certs lliris
I sense déus res de més gran que l'home
Cor pur esperit just fineix la brida
No toco nusos
Hi ha teles a la boca de la terra
I un gran progrés enllà de les tenebres
En l'aigua del secret plates de sorra
Fan les figures
Nodria flors el Sena amb boca dolça
Regant la barba d'un París de fruita
Compro un bressol a una piràmide entre
La nit i l'alba
No exalto vincles per canals d'escàndol
Que el corredor novell prengui la torxa
Arrel i acció avui reten la fruita
Al bloc que es forma
Oh cor! L'ull de la lluna tomba l'ombra
D'estrella a estrella sota els arcs de pedra
L'aigua repassa el mar Tot el que sigui
Humà és nostre.*
*Lema d'un cartell polític d'esquerra molt
divulgat en aquells dies.
Joan Brossa. Poesia rasa II : 1955-1959, 1991
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
alba,
arrels,
Brossa [Joan 1919-1998],
cartells,
corredors,
cors,
fruita,
joventut,
Mallea [Alejandro],
mar,
París,
persones,
poesia rasa,
política,
primavera,
Sena,
ulls,
vincles
19 de maig 2013
Renaixença
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
Molt abans que el verb, fou la teva veu.
Abans que el foc, la teva pell ardent.
Amb la pluja vingué la nit primera.
I després un silenci de llegenda.
Va ser la culpa molt abans que l'àngel.
Molt abans que el desig, el cos en dansa,
trèmul i greu, davant l'enfony de runa.
Fins que sorgí una raça impura i bella
per calcigar els eterns cicles de l'aigua.
I un dia, poc després de la foscúria,
entre els carrers desèrtics i embriacs,
enllà de la feblesa i de l'absurd,
fou creat un verger fet de carícies,
una terra sembrada amb sal del vespre
i la sang sempre dolça dels amants.
I vaig ressuscitar quan els teus braços
m'allunyaren d'inhòspites tenebres.
Quan el teu nom va ser clam de requesta.
Sempre un destí. L'atzar. Una promesa.
Pere Joan Martorell. Aquest cor. 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
atzar,
carícies,
estimar,
Martorell [Pere-Joan 1972-],
persones,
silenci,
tendresa
Equilibri
Rondinar sempre sempre
perquè no ets on ets
si el que no tens no ho tens
si no entens el que dius
i el que dius no s'entén
no callar i rondinar
encara més i sempre
No voler no saber
no poder no voler
mirar-se endins i veure
l'arrel del malestar
admetre que és de dins
que surt de dins i sense
excuses ni pretextos
ni culpables enllà
del fons de tot de dins
on l'equilibri fràgil
no vols no saps no pots
encara retrobar.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
perquè no ets on ets
si el que no tens no ho tens
si no entens el que dius
i el que dius no s'entén
no callar i rondinar
encara més i sempre
No voler no saber
no poder no voler
mirar-se endins i veure
l'arrel del malestar
admetre que és de dins
que surt de dins i sense
excuses ni pretextos
ni culpables enllà
del fons de tot de dins
on l'equilibri fràgil
no vols no saps no pots
encara retrobar.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admetre,
entendre,
equilibris,
felicitat,
Izquierdo [Oriol 1963-],
moments,
persones,
retrobament,
retrobar,
rondinar,
saber,
sempre
Tot i res dels mots
Aquest riu, aquests arbres,
coses concretes entre el cel i tu.
Ara hi ha això i no qualsevol riu,
un arbre que no ho és, la vida o l'home
igualment inconcrets. El cel
que veus amb aquests núvols d'ara
i no el límit, l'anhel. El tu que és jo.
Ara hi ha això, no en dubtis.
Però escrites en el poema aquestes
coses, llegides ara o un altre dia,
aquí o allí, aquest riu esdevé
més rius i tots els rius, i la muntanya,
l'aigua freda i la truita
que hi salta, el temps i els homes que s'hi banyen,
es tornen tots els arbres
que no pot contenir,
d'un en un, cap poema, tots els cels
que hagin arribat mai a veure.
És veritat que ara hi ha això,
que les coses són ara aquestes coses.
Però si els mots les han dites, hi ha els mots,
tu que escrius, entre elles i tu,
i només hi ha els mots,
les estrelles del cel posem per cas i des d'on tu
les vegis, ara i sempre,
per a tu que llegeixes.
Carles Miralles. L'ombra dels dies roja. 2009
coses concretes entre el cel i tu.
Ara hi ha això i no qualsevol riu,
un arbre que no ho és, la vida o l'home
igualment inconcrets. El cel
que veus amb aquests núvols d'ara
i no el límit, l'anhel. El tu que és jo.
Ara hi ha això, no en dubtis.
Però escrites en el poema aquestes
coses, llegides ara o un altre dia,
aquí o allí, aquest riu esdevé
més rius i tots els rius, i la muntanya,
l'aigua freda i la truita
que hi salta, el temps i els homes que s'hi banyen,
es tornen tots els arbres
que no pot contenir,
d'un en un, cap poema, tots els cels
que hagin arribat mai a veure.
És veritat que ara hi ha això,
que les coses són ara aquestes coses.
Però si els mots les han dites, hi ha els mots,
tu que escrius, entre elles i tu,
i només hi ha els mots,
les estrelles del cel posem per cas i des d'on tu
les vegis, ara i sempre,
per a tu que llegeixes.
Carles Miralles. L'ombra dels dies roja. 2009
Si les meves mans poguessin esfullar
Pronuncio el teu nom
en les obscures nits
quan vénen els astres
a beure a la lluna
i dormen els brancatges
de les frondes ocultes.
I jo em sento buidat
de passió i de música.
Foll rellotge que canta
mortes hores antigues.
Pronuncio el teu nom,
en aquesta nit fosca,
i el teu nom em sona
més llunyà que mai.
Més llunyà que totes les estrelles
i més sofrent que la mansa pluja.
T'estimaré algun cop
com aleshores? Quina
culpa hi té el meu cor?
Si la boira s'esfuma,
quina altra passió m'espera?
Serà tranquil·la i pura?
Ah, si els meus dits poguessin
esfullar la lluna!
10 de novembre del 1919
Granada
Federico Garcia Lorca, dins,
Ells s'estimen. 1999
en les obscures nits
quan vénen els astres
a beure a la lluna
i dormen els brancatges
de les frondes ocultes.
I jo em sento buidat
de passió i de música.
Foll rellotge que canta
mortes hores antigues.
Pronuncio el teu nom,
en aquesta nit fosca,
i el teu nom em sona
més llunyà que mai.
Més llunyà que totes les estrelles
i més sofrent que la mansa pluja.
T'estimaré algun cop
com aleshores? Quina
culpa hi té el meu cor?
Si la boira s'esfuma,
quina altra passió m'espera?
Serà tranquil·la i pura?
Ah, si els meus dits poguessin
esfullar la lluna!
10 de novembre del 1919
Granada
Federico Garcia Lorca, dins,
Ells s'estimen. 1999
Etiquetes de comentaris:
boira,
estimar,
García Lorca [Federico 1898-1936],
lluna,
música,
persones,
pluja,
poesia amorosa,
pronunciar
Tranquil·litat
Mandrejo,
passejo.
Esmorzo
assegut.
Xocolata,
torrades
i un gran batut.
Baixant
a la plaça,
hi trobo els amics.
Matins de diumenge
d'aquells tan bonics.
Lola Casas. Poemes de cada dia. 2006
Il·lustracions: Tàssies
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Casas [Lola],
diumenges,
esmorzar,
fotografies,
matins,
persones,
places,
poesia amistosa,
poesia breu,
Tàssies [1963-],
tranquil·litat,
xocolata
Egipte
El desert al mirall dels teus ulls.
Em vens un somrís per un bolígraf
i et perds entre les gents
del basar d'Assuan
com un miratge una nit de cabòries.
III
Laura López i Granell. Itineraris. 1993
Em vens un somrís per un bolígraf
i et perds entre les gents
del basar d'Assuan
com un miratge una nit de cabòries.
III
Laura López i Granell. Itineraris. 1993
Premi del XIIè Certamen literari per a
Joves de l'Institut Català de Serveis a la Joventut
de la Secretaria General de Joventut de
la Generalitat de Catalunya.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
art,
cabòries,
deserts,
Egipte,
itineraris,
llibres,
López Granell [Laura],
miratges,
nits,
persones,
poesia breu,
somriures,
ulls
Blau verd, color Caran d'Ache
Aquesta és la història d'un entusiasme.
Entre el 1964 i el 1982 la poesia va esdevenir
una alternativa a la grisor del franquisme i a
les claudicacions de la Transició. Va canalitzar
el desig d'un canvi de vida que es va traduir en
imatges i paraules, actituds personals i
esdeveniments col·lectius.
Fragment.
Julià Guillamon. Blau verd, color Caran d'Ache, dins,
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alternatives,
canalitzar,
canvis,
colors,
entusiasmes,
esdeveniments,
Guillamon [Julià 1962-],
història,
imatges,
paraules,
persones,
vida
18 de maig 2013
Canigó
Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenàs son verdejant mantell;
mostrà's com núvia de joiells guarnida;
i de ses mil congestes la florida
blanca esbandí com taronger novell.
Lo que un segle bastí, l'altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l'odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l'altívol Pirineu.
(Fragment)
Jacint Verdaguer. Canigó, 1967
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Canigó,
Folgueroles,
muntanyes,
Payà [Jordi],
Pirineus,
somriure,
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
Desig
Aprendre a delectar-se en l'escàs marge
de temps com si fos tot el temps del món.
No córrer mai. No tenir mai cap pressa.
Trobar el desig precís, l'acte precís,
el gest exacte per al minut breu
que resta abans de dir adeu. No dir
adeu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi
per sempre.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
de temps com si fos tot el temps del món.
No córrer mai. No tenir mai cap pressa.
Trobar el desig precís, l'acte precís,
el gest exacte per al minut breu
que resta abans de dir adeu. No dir
adeu. Saber no anar-se'n mai. I ser-hi
per sempre.
Oriol Izquierdo. Moments feliços. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adeu,
aprendre,
córrer,
desigs,
felicitat,
Izquierdo [Oriol 1963-],
minuts,
persones,
poesia breu,
saber,
temps
12 de maig 2013
Davant aquests temps durs,
Davant aquests temps durs,
estrictes,
i de mirades de silenci
als carrers de l'Ombra,
vaig teixint un aplec de poemes
que vull fecunds,
i que em revolten contra la insídia,
l'engany i l'abús
d'aquest ara que ens envolta
i que vull conclús.
I posant-me dempeus,
ser-hi tot prest per allotjar-me
a l'acadèmia dels somnis,
farcir-me d'antic coratge
i amanyagar-me de gestes:
il·luminar-me!
Rafael Estrada, dins,
|
Etiquetes de comentaris:
coratge,
Estrada [Rafael],
llum,
mirades,
poesia honesta,
revolta
Amor, és dolç de callar, i no sofrir
Amor, és dolç de callar, i no sofrir
de cap ingenu pensament en mi
que s'aturi sobtat i miri enrera
amb un mig riure i un mig plor, com si
un infant es perdia en una festa austera.
Mira'm als ulls, que tot en mi és teu;
fins els records que són darrera el lleu
horitzó de la nostra coneixença
fonen llur lívida claror de neu,
Amor, amb l'alta llum que en els teus ulls comença.
Dóna'm la mà, que entre el cos i la fe
l'acord és ara en mi suau i ple;
com si l'amor fos immortal, i l'hora
que fuig, un cercle i, al centre, el voler
retenint per igual els somnis de la vora.
Carles Riba. Estances ; Del joc i del foc, 2012
Etiquetes de comentaris:
acordar,
amor,
cercles,
persones,
poesia amorosa,
Riba [Carles 1893-1959],
somnis,
suavitat,
tendresa,
ulls
11 de maig 2013
Descobrir la vida
Creus té la gosadia de reivindicar les emocions significatives,
desinteressades i subtils, que tenen un paper absolutament
bàsic a les nostres vides. En primer lloc, són el ciment que
ajuda a unir els fragments de la nostra existència. En segon
lloc, són l'element que humanitza la nostra raó i la nostra
consciència moral. En tercer lloc, les emocions ens treuen
del clos tancat del nostre ego i construeixen els ponts que
ens vinculen amb el món que ens envolta.
Fragment.
D. Sam Abrams
Sant Cugat del Vallès, tardor del 2005, dins el llibre:
Ricard Creus. Cada dia un dia. 2006
desinteressades i subtils, que tenen un paper absolutament
bàsic a les nostres vides. En primer lloc, són el ciment que
ajuda a unir els fragments de la nostra existència. En segon
lloc, són l'element que humanitza la nostra raó i la nostra
consciència moral. En tercer lloc, les emocions ens treuen
del clos tancat del nostre ego i construeixen els ponts que
ens vinculen amb el món que ens envolta.
Fragment.
D. Sam Abrams
Sant Cugat del Vallès, tardor del 2005, dins el llibre:
Ricard Creus. Cada dia un dia. 2006
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
consciència,
construir,
Creus [Ricard 1928-2021],
descobrir,
egos,
emocions,
estimar,
existència,
gosadia,
humanitzar,
món,
persones,
ponts,
raó,
reivindicar,
subtilesa,
vida
05 de maig 2013
identitat
Som el que volem ser, i cap vent no pot tòrcer
la voluntat tenaç que en nosaltres perdura,
que hem de transmetre als fills
amb urc i humils alhora,
perquè en facin també, com nosaltres, bandera.
perquè en facin també, com nosaltres, bandera.
Miquel Martí i Pol. Pensaments. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
fills,
humilitat,
identitat,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
perdurar,
persones,
tòrcer,
transmetre,
vent,
voluntat
Pocs
La majoria el troben pretensiós
i superficial, mentre que una minoria
el consideren una de les poques persones
amb visió pròpia i un estil molt personal.
Res: o estudiar i posar-te a nivell
o no empassar-te res que no et plagui...
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans. 1988
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Brossa [Joan 1919-1998],
empassar-se,
estudiar,
majories,
minories,
nivells,
persones,
plaure,
poesia breu,
visions
Cançó de bressol per a un osset de peluix
Per a Esther Sala, Josep M. Sala-Valldaura, Nathalie Bittoun D. i Charlie.
I per a Ivette Nadal, que se la feta seva.
Si t’adorms vindrà la nit, la perla blava,
vindrà la son amb set cavalls,
vindran els somnis a bressar-te,
vindrà el repòs, vindrà la calma.
Si t’adorms jo vindré amb tu per camins d’alba,
veurem el mar de set coralls,
veurem els boscos d’or i plata,
veurem el foc i la muntanya.
Si t’adorms tindràs el món, tindràs la flama
tindràs el temps dels set miralls,
tindràs la flor de la llum blanca,
tindràs el vent, tindràs l'onada.
Si t’adorms seràs el cant, seràs la dansa,
seràs el dring de set cristalls,
seràs ressò d’una veu clara,
seràs cançó, seràs tonada.
Si t’adorms, ai, si t’adorms,
seràs l’alè d’una abraçada.
Víctor Sunyol
Etiquetes de comentaris:
bressol,
calma,
cançons,
dormir,
mar,
Nadal [Ivette],
onades,
Sunyol [Víctor 1955-]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)