Vosaltres, obscurs estanys del goig - que els reflectiu fins
a la mort!
T'he vist, germana, dreta dins aqueixa claror.
Paul Celan. Poemes. 2000
Traducció de Karen Müller i Andreu Vidal
Dedica molt de temps a desvetllar el teu desig,
però no et precipitis pas, només cal que t'afanyis.
No és que fos bell, però, a la fi, hi havia un cert sentit de l'ordre; quelcom digne de ser après en aquell estret diari de la meva ment. Anne Sexton, dins, Marta Pérez. Transformacions, 1995 |
In memoriam
Un fill
El principiant
a Biel
Amb tu per pal, vela, bandera i àncora que mai no s’arrossega, l’angost i opressiu mar de la mort, ara no em sembla pas innavegable. Robert Graves. D’amor : trenta poemes, 1991 |
... I sé que és un retorn a un goig antic i saborós d'oli daurat i de vi negre, de blat segat i pa, de formatge d'ovella i de peix acabat de pescar, d'aquests vents sense fi que ens abracen i estimben contra el blau mur de llum on la vida és de foc i ens bevem lentament cada instant perquè el dia no es mori sense haver-nos-hi fos amb plaer. (Fragment) Carles Duarte. Maríntim, 2009 |
ancorat en el cos el buc rovellat d'un mal gest oblidat entre dues vèrtebres lumbars per l'instant enfonsat que ara lent emergeix i navega i s'allunya i se'n va Manel Ollè. Mirall negre, 2002 |