Camí ran de mar

          Homenatge a Botticelli

Els focs follets de la mar
en l'airecel fan corranda,
la garlanda sura arran de
clarors tendres del pinar.
Pinzell, perfil, caminar
senderols de sucre i mel...
T'atures en la fidel
beatitud de la vora:
Venus et somriu enfora,
vestida d'or i d'anhel.

Josep M. Llompart. Mai no et deturis : homenatges de Llompart. 2018

Epíleg: #Breu notícia sobre els poemes, de Cèlia Riba.

Nota: a #retorn, hi trobareu deu poesies de deu poetes que,
amb la seva veu poètica, han retut homenatge a Llompart.

Elm

Impàvid i orgullós llueixes
la força originària, testa fèrria
de guerrer de glòries antigues.
Tems la força desfermada
de l'escomesa i el neguit
previ a la batalla,
quan el pols batega fort
a les temples, el cor s'accelera
i la fúria esclata
salvatge en un crit

De: #ofici de vida

Bel Granya. Escullera d'acer. 2024

Connaître

Ignorar que descobrir el món
amb   ulls   d'infant, 
que disposa d'amor  menjar
somriures plens i  una
complicitat d'horabaixa

vindria a ser no gosar
ni imaginar ni voler,
una  pau  mundial
jardins de bonança
gatzara, calitja d'estiu 

Atureu-vos  del tot
que s'apaivaguin patiments
impedim   terror    gana 
destrucció  orfenesa  mort

Sí  avant  incondicional
que es concordi la vida
amb la música i, la terra
commoguda tingui cura
de tots els infants del món.

Poesia inèdita

Teresa Grau Ros

També un camí

També un camí cap als afores.
Una mena de fe.
Un senyal.

El cirerer s'esfulla. Resplendeix
la fruita
sense explicació
                          i vosaltres,

polpa que en tibar-me la pell
m'abrillanta.

De: Rostoll. 2009

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 569

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Nausica

Sense tu, no hi ha tornada. L'heroi,
que Homer va imaginar, s'enyora
dels teus ulls aquest ponent d'estiu,
mentre el sol declina sobre les platges.
Tots han pensat en ell, i a tu van oblidar-te.
És cert que a l'illa on et reclous
el temps sempre és més lent, i l'arena
s'estén com un tapís daurat
on desfilen les marees altes.
Per això et volen forta com el marbre,
digna en el teu paper de renúncia,
allunyada de l'amor que en altes platges
s'enyora del teu cos. Ignoren
que de nit ell s'oculta a la barca
i escriu, a cop de rem, un nom que l'aigua
calla. No saben que al morir la tarda
la teva solitud es vessa al mar.

Àngels Marzo

De: Les grues. 2009

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 739

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Quan foscament fermenta

com pastar
una vida          o un poema
amb massa
mare               on tot és
                       potencial
esfèric de l'espera.

                   per a Maria Callís
                   i Raquel Tomàs

De: Lluny de qui sap què.

Maria Josep Escrivà. L'alegria de l'oblit. 2025

obren incisions

                      Sents el pit buit?
                      Sents el pit sord?
                             Felícia Fuster

obren incisions
despertes
mossegat el pit
salvat              avui

cares ressons
no d'objectes intentes
estimar-te      és difícil

penses el desig
no saps
si entenen la teva nova
expressió facial

ーsens dubte
no ha estat violació

Mireia Vidal-Conte. 5 cm : (la cicatriu). 2012

També es troba a:

«Solcada pell, cap fil no et guareix»

Dones i malalties

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023. P. 130

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

Siurana d'Empordà

Si passes pel dret
i vas a Siurana,
pots veure la plana
des d'un pujolet.

Com la gent se'n va
i com la gent torna
mentre el sol s'enforma
com si fos un pa.

Si el poble és petit
no li dol pas massa;
de la terra grassa,
sap treure'n profit.

No vulguis mai, no,
créixer. Què en trauries?
Deixa caure els dies
sota l'horitzó!

De: Alt Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Mares

Em regalima la solitud al ventre.

La mare, la mare segona, la mare tercera.
La mare, l'àvia, la tieta.

Ànima.
Entranya.
Llàgrima.

Les meves tres mares han mort.

Sé que el dia que pariré,
i pariré,
podré reviure't, mama.

Em regalima la mel al ventre.

De: Després dels esbarzers. 2018

Meritxell Gené 

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 791-792

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

El pollet

En el mercat de La Seu vam comprar dos pollets.
L'un tintat de taronja, l'altre de blau.
El meu era el taronja.
El del meu germà va morir l'endemà.
Estava encarcarat amb les ales esteses.
Al pollet taronja li vaig posar Charlie.
Corria per la terrassa.
Dormia en el quarto de la calefacció,
sota un respirador, al balcó del darrere.
Era estiu. Tal com em llevava el treia del caixó.
Em seguia pel pis. Si no em veia
estirava el coll i emetia uns pius aguts.
Mentre dinava se'm quedava a tocar.
Li agradaven els espagueti
i que li alcés els testos per cruspir-se les formigues.
El plomissol taronja va donar pas
a plomes blanques i a una cresta incipient.
Era un gall.
Creixia.
Les vacances s'acabaven.
La meva mare el va regalar a una dona
que tenia gallines però que no se'l menjaria.
A la tardor ens la vam trobar al forn del Serafí.
En saber qui era vaig interrompre la conversa
i ella va fer memòria.
"Els galls dindi el van picar des del primer moment.
No va durar gaire".
El forn del Serafí feia una olor de pa
agradable.

Poema inèdit

Teresa Colom

Es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 677

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Estimo la vida petita...

Estimo la vida petita
de seure a l'entrada
per veure com passa la gent,
com es mou un pardal,
com s'inclina la tarda
en les cases del cos.

Ja sé que em moriré
molt abans que s'hagin mort
els arbres que m'estimo.

Però no m'amoïna gens,
perquè en l'instant
en què se'm trenqui l'últim fil
seré només aquella dona
que s'asseia a l'entrada
per mirar simplement
i ser fulla i arrel.

De: Caure. 2011

Laia Noguera

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 770

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Escriure

De cada racó de la vida
en pot brotar el plaer d'escriure.
En el moment de florir ell
no s'atura a pensar d'on surt
perquè, si ho fes, l'assecaria.

De: Escriure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 63

Pròleg de Montserrat Rodés.

Un sol ocell

Un sol ocell, molt a prop,
va donant cos al silenci.
Un únic toc de campana
i un plor d'infant. El temps dorm.
És bo de creure-ho així,
ara que el poble es desperta
i ens va retornant la lògica
d'aquests primers sons vivents.

Feliu Formosa. Poesia. Seleccions. 2000

Sobre els graons ascendents

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit
del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial,
aquests coets com per cridar el dia en què només havia de
veure l'esblaimat reflex pintat molt lentament, lleument, a
les roques.

  Per bé que havien sorgit de la brosta propera, no les
distingia, les aloses: només les sentia elevar-se cada vegada
més amunt, com si ascendissin pels graons negres de la nit.

Magnificat anima mea...

————————————————

Sur les degrés montants

  Le chant des alouettes au sommet de la Lance, à la fin de la nuit du solstice
d'eté : cette ivresse dans le froid glacial, ces fusées comme pour appeler le jour
dont je ne devais voir que le reflet blafard peindre, très lentement, vaguement,
les rochers.

  Je ne distinguais pas, bien qu'elles eussent jailli des herbes toutes proches,
j'entandais seulement qu'elles s'élevaient de plus en plus haut, comme si elles
gravissaient les degrés noirs de la nuit. Magnificat anima mea...

Fragment.

Philippe Jaccottet. Quadern de verdor = Cahier de verdure. 2021

Traducció d'Antoni Clapés.

Magrana

Soc la magrana
dolça i amarga
que esclata
del magraner
que sobreviu

en aquell pati
de l'Espluga.

De: Després dels esbarzers. 2018

Meritxell Gené 

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 793

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

La foscor ve a galop

La foscor ve a galop,
trotant.
Dins el meu llit badalla,
trotant.
Carrega gep i dalla,
trotant,
trotant.
La foscor de ciclop,
m'escup i després salla.

Ona Rius

De: Anatomia de l'Elodi. 2002

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 725

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

La llum naixent

             [homenatge a Joan Guinjoan]

 
Si recorrent la nit fosca
el camí cada vegada se't fa més feixuc
i et sembla que només hi ha ombres

gira la teva mirada enrere
i veuràs que veritat i bellesa
són una
i t'acompanyen
aferrades com tronc i escorça.

I en el petit oratge de l'albada
sentiràs l'herba mormolar
una antiga cançó, potser una pregària,
adreçada a la llum naixent.

Perquè l'afany de viure
amb plenitud només s'acompleix
en el desig de veritat
perdurable.

Poema inèdit

De: Poemes d'Antoni Clapés. Escollits per Montse Vellvehí.

Dins del llibre: 

Un instant que perdura : fragments de vida i obra d'Antoni Clapés. 2024

Obres d'art: Alícia Casadesús

Lo sai, mi hanno lasciato

«Lo sai, mi hanno lasciato
qui un bambino:
voglio che studi, sai,
ch'abbia un futuro»,
ti ha detto oggi
nel buio di mezzogiorno del salotto.

E tu me lo racconti
dentro al filo -la voce un po' s'ingolfa-
e dopo un po' li vedo,
insieme, nel rosso della poltrona lisa,

la luce che le si fa strada
tra le rughe.

«Ho saps, m'han deixat
aquí un vailet:
vull que estudiï, saps,
que tingui un futur»,
t'ha dit avui
en el migdia ombrívol de la sala.

I tu m'ho contes
dins del fil -la veu s'ofega una mica-
i després una mica els veig,
junts, en el roig de la butaca desgastada,

la llum que fa camí
entre les seves arrugues.

De: Filaments [maièutica]

Elisa Biagini. Filaments. 2024

Traducció i pròleg de Pau Sitjà Márquez.

Text bilingüe en català i italià.

Amb els peus ben arrelats

AMB ELS PEUS BEN ARRELATS dins el llot d'aquesta terra
que no em pertany, amb les ales ben esteses i ben deixades anar
a tot els vents, amb la mirada projectada ben al lluny, allí on s'acaba
la vista i on el verd dels turons es torna blau i després es confon amb
el cel, amb el cor obert, com un mar obert, com un tot, us dic adéu.

De: Úrsula, 2017

Meritxell Cucurella-Jorba

També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Finals d'estiu

Mires la tarda recollir la seva llum
per entre les fulles transparents, esgrogueïdes.
Queden algunes roses al roser cansat
alguns cants en la fronda.
El gat s'estira. fent l'indolent,
sobre el blau coixí de la poltrona
ratlles d'ulls vigilants atents al vol
de tot allò que es mou en la quietud de l'aire.
Giravolts del cor, de la memòria latent
pell bruna de finals d'estiu
préssec sucós menjat a mossegades
regalims dolços i veus incontrolades
dins el corrent de la sang.
La nit s'apropa lenta, encara càlida,
vola baix la falcilla i frega l'aigua
a la caça de l'insecte que busca la humitat.
Saps que vençut el dia no hi ha res millor
per poder calmar la set desmesurada
i et llances nua dins de la seda blava.

Josefina Vidal (Tàrrega, l'Urgell, 1932)

Es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019

Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.

Epíleg de Josep Borrell.

Sembla aturada la pesca

                 Sembla aturada la pesca
             quan la barca lligada descansa
                en les cordes de la solitud.
               No vol la barca una quietud
               eterna, sinó esquitx i xivarri
de gotes, carícies de sal i passions imprevisibles.
                   Sembla aturada la pesca
               quan, en moments encalmats,
               s'impregna del somni que jeu
            sota vents argentats plens de mar.

Mercè Amat Ballester

Llums del Delta. 2020

Pròleg: Tomàs Camacho Molina.
Fotografies: Llorens Marin Rosales.
Composicions musicals: Jordi Margarit Viñas.

Castell d'Aro

Castell d'Aro empujolat
sobre els brancs de la mimosa,
cabellera lluminosa
que li ofrena el seu esclat.

El poble vora el castell
que Benedormiens es deia,
amb portals de fina cella
i carreus color d'or vell.

I

De: Baix Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

A Platja d'Aro

A Platja d'Aro l'estigma
de Babels del segle vint
embruixant el laberint
devora la mar benigna.

II

De: Baix Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Prop de Sant Pol, S'Agaró

Prop de Sant Pol, S'Agaró
damunt la costa ancorada,
ritme en cada balustrada
i en cada angle un mirador.

Camí de ronda, claror,
"Senyera Blanca" encisada
sota el joc de cada arcada
que mira els jardins en flor.

El petit temple marí
al bell cim tensa la vela
amassada amb gessamí.

S'Agaró, immòbil nau
que navega i deixa estela
d'escumes damunt del blau.


III

De: Baix Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Fenals de Baix

Fenals de Baix, contrapunt
de la solitud que nia
al peu de Santa Maria
que mor a Fenals d'Amunt.


IV

De: Baix Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Tu, Vall d'Aro

Tu, Vall d'Aro, els ets fidel,
lluites, treballes, reposes,
i de la terra i el cel
n'abastes totes les roses.

i V

De: Baix Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Nocturn

Damunt les aigües quietes del mar
la lluna plena s'atura.
Les vinyes semblen uns llacs adormits,
les barques ombres de plata que fugen.

Fragment

Tomàs Garcès

Es troba en el llibre:

L'aigua. 1989

Tria d'Eulàlia Valeri.
Il·lustracions de Fina Rifà.

El poema feliç

Deliberadament
tanquem la porta;
a fora, el sol i el vent,
els camps i l'horta;
a dins,
molt sola i molt endins,
la Meravella;
ardent, la soledat
es lliga amb ella.
Per què?
A l'ombra del no-re
uns mots suscita,
i acuden com ocells
tots a la cita
els mots.
Alegres o capcots
-oh quina tria!
La prova cal del foc
i l'agonia.
Després,
es tanca al seu recés,
misteriosa,
i neix -quin temps més llarg!
com d'una fosa
d'encís,
el poema feliç
"Mare que bleixa;
Meravella, direm:
vida mateixa
ets tu";
però no ho sap ningú.

Deliberadament
tanquem la porta;
a fora, el sol i el vent,
els camps i l'horta.

                Per a Pompeu Fabra

A Mestre Pompeu Fabra. Manuscrit inèdit (ANC 1-526-T-1).

Clementina Arderiu

En el llibre:

A Pompeu Fabra : l'epístola de Faraudo i 69 poemes més. 2023. P. 46-49

A cura d'August Bover i Jordi Mir.

Pròleg de Maria Teresa Cabré.

En l'eixutesa

En la eixutesa
del cep, raïms sucosos
són un prodigi.

Sembla que dormin
les plantes tan quietes.
Potser somien.

Vels tenuíssims
del capvespre endolceixen
l'esclat del dia.

Joana Raspall

De: Instants. Haikus. I Entorn, p. 214, 215, 216

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte.

Vincles

Una abraçada,
bromes, una conversa,
jocs i somriures.
Cada cop que us retrobo,
el món és una festa.

De: Escenaris paral·lels.

En un tancar i obrir d'ulls. 2023

Text: Montse Maestre Casadesús.

Il·lustracions: Delphine Labedan.

Epíleg de Susanna Rafart.