De les misterioses coincidències

... en Miquel deixà anar la bossa i es va
sentir com si fos un estrany dins el mar,
i es va adonar que aquella tensió interna
que sempre l'havia envaït havia desaparegut
del seu cos. Es va girar. Veié que n'Elisenda
l'esperava a la platja i s'alegrà. Ja no
dubtava que n'Elisenda li agradava.

(Fragment)


Guillem Rosselló. L'estranya presència, 2000