quan vam veure al carrer unes espardenyes
esparracades d'haver caminat
més de cent anys, les vam mirar, atentes,
com qui mira un cargol per estudiar
galàxies espirals. Allà parades,
abandonades al mig del carrer,
menystingudes. Vam veure pistolers
en duel, les aventures d'un gat, vam
mirar-les fins que fórem espardenyes
mirant xarol, xarol ballant un vals,
rondalles d'amor cobertes de fang.
Fórem les espardenyes arrugades
i velles d'un pintor ballant un vals.
No sabíem què dir-nos, ni cap on
encreuar les cames per dissimular
el que sentiren de sobte, amb esglai,
uns peus petits, calents i ben calçats.
i velles d'un pintor ballant un vals.
No sabíem què dir-nos, ni cap on
encreuar les cames per dissimular
el que sentiren de sobte, amb esglai,
uns peus petits, calents i ben calçats.
(Inèdit)
De: El Principat
Jèssica Pujol Duran
Es troba en el llibre:
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013. P. 31
Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans. 2013. P. 31
A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig.
Pròleg de Montserrat Abelló.
