A les postes de sol de Formentera
Ratxes de sol atravessen blaus marins
Antònia Font
És una síndria.
És un iglú.
És mitja lluna.
És un tall de meló.
Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007
![]() |
Aquest és un,
aquest és l'altre
tant és aquest
com aquest altre.
Aquest que fuig,
aquest l'encalça,
aquest s'ho mira,
aquest es gira,
aquest s'hi ajeu
i aquest fa deu.
Gabriel Janer Manila. Pedagogia de la imaginació poètica, 1986
|
![]() |
A Els nens voladors una fada geniüda i
malcontenta atorga a la Roser de fer-ho
gravitar tot, inclosa la senyoreta, la nevera,
altres nens..., fins que la família ho converteix
en un negoci i la nena n'acaba ben tipa!
(Fragment)
Jaume Figueras. La narrativa curta al segle XX, 1993
|
![]() |
Veient-me en un mirall emmirallat,
a aquest li he preguntat:
Aquest que veig aquí, sóc jo?
-No- m'ha contestat -. No, no!
Tu, ets aquell poeta somniador,
pioner profeta d'un esdevenir alat;
que cerques il·lusionat
una nova i lògica versió
d'un món que no has trobat...!
Miquel Cabanas Alibau. El llibre blau, 1995
|
![]() |
Certesa de la pedra, a flor de mà!
Escultura de l'ésser, moviment
misteriós, toc de silenci: pura
harmonia dels àtoms, equilibri
d'unes forces antigues i secretes.
Negació del llamp, veu oposada
a la tempesta brogidora, còdol
arrodonit i gris, callada música...
Contra la fútil aparença, pedra.
La nostra vida s'esmicola: pols
que el vent s'enduu. Romboll, fràgil matèria
que empeny l'atzar. Només l'amor ens salva
-un diamant de límpida duresa.
Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990
|
Que em doni forma
la veu! Jo sóc l'esclava
de la paraula.
Carles Torner. Viure després, 1998
|
...Els ulls blaus, ¿ho veuen tot blau?
¿I els ulls verds, tot verd? ¿I els negres,
tot negre? Però els nostres ulls canvien
de color a cada instant i arribem a
fer-nos la il·lusió que les coses són
canviants. Només els ulls blaus tenen
aquesta propietat de permanència.
Res no altera la visió blava de les
coses. I la barca del pensament, igual
que la dels rems, navega sobre el blau.
(Fragment)
Teoria dels colors
|