el fill de cal Lleter de Balsareny,
poeta al vent, profeta de cor fort,
veu flamejant que clama en el desert
i encén en plena nit de nits l'aurora,
hereu de tots els pobres de la terra,
màrtir vivent de l'única croada
que el cel ha beneït i beneeix,
tu, l'home lliure en un país d'esclaus:
ara que hem compartit el mateix pa
i ens hem embriagat del mateix calze,
des del castell que ens vetlla i et recorda
-tot ell de pedra ferma i vol ardit-,
hissem una bandera de banderes.
Fondes, molt fondes són avui les aigües
del Llobregat que es fon amb l'Araguaia,
i van creixent fins a sortir de mare
i convertir-se en mar, no el mar que un dia
solcaren caravel·les colombines,
sinó el mar roig de sang que travessem
a peu eixut i amb càntics de victòria
cap a la terra nova i el cel nou.
La llibertat dels homes i dels pobles
és tan sagrada com el cos de Crist.
Hem declarat la guerra de la pau
i lluitarem fins a la mort amb totes
les armes invencibles de l'Amor.
Ell és la Pau, i és el primer a combatre.
Ell és la Pau que ja corona els cims.
Va caure un mur com tots els murs cauran,
i no hi haurà fronteres que ens deturin.
Si els homes i les parles són diversos,
han convingut molts noms en un sol nom.
Ja no hi ha nord ni sud, que tot és centre,
el centre de l'Amor, el cor de cors
que és el batec del mateix cor de Déu.
Fem un sol món dels quatre mons, un sol,
casa pairal oberta als quatre vents
on tots els fills esdevinguts germans
seuen com reis a la mateixa taula.
Ja els tancs blindats i els míssils són ferralla
venuda a muntegueres al drapaire,
i ni tan sols se'n guarden als museus.
L'anyell juga amb el llop i la pantera
s'ajoca amb el cabrit, mentre el vedell
pastura amb el lleó, tots ells menats
per un infant que espaordeix les serps.
Mireu els camps de blat, i com peüllen,
llaurats amb relles d'or i no amb espases.
Totes les llances es tornaven falçs
i, a l'hora de la sega, com fulguren!
Ai del qui s'atreveixi a violar
aquesta tendra primavera en flor!
Més li valdria mai no haver nascut.
Pere, germà, atleta dels atletes
que corres a l'estadi i ens avances
cap a la fita adelerant del Regne,
passa'ns la torxa de la teva fe.
Climent Forner. A sou d'amor. 2002
