El silenci de les plantes

La coneixença unilateral entre jo i vosaltres
no evoluciona pas malament.

Sé què són fulla, pètal, espiga, pinya, tija
i què us passa al desembre o a l'abril.

Malgrat que la meva curiositat no és corresposta
m'inclino especialment sobre algunes de vosaltres
i per mirar d'altres estiro el cap.

Tinc noms per a totes:
auró, bardana, herba fetgera,
bronsa, ginebre, nomoblidis, vesc,
vosaltres no em doneu cap nom.

El nostre viatge és compartit.
Als viatges compartits, al cap i a la fi, es parla,
s'intercanvien comentaris sia sobre el temps
o sobre les parades que passen veloçment.

De temes no ens en faltarien, tenim molt en comú.
La mateixa estrella ens té al seu abast.
Projectem ombres obeint les mateixes lleis.
Intentem saber quelcom, cadascú a la seva manera,
i el que no sabem també ens assimila.

Només pregunteu-me, us ho diré tan bé com pugui:
què és realment mirar amb els ulls,
per què em batega el cor
i per què el meu cos no té arrels.

Però com contesto preguntes que no feu,
si a més soc algú per a vosaltres
tan ningú.

Epífits, boscos joves, prats i joncars,
tot el que us dic és un monòleg
i tampoc no sou vosaltres qui m'escolta.

Parlar amb vosaltres és necessari i impossible.
És urgent en la vida amb presses
i s'ajorna fins mai.

Wisława Szymborska. Instant. 2018. P. 32-35

Traducció: Joanna Bielak.

Títol original: Chwila.

Text en català i polonès.

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Creació

Escolta i mira: les muntanyes s'alcen
i els rius sota la terra minven
fins tornar-se qualls de sang closa,
una vena de blavor mineral.

La terra
potser el vent se la sap de cor.
El vent frega els arbres i els cors
i mor.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 40

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

XXXXIII

En plena recuperació
em sento estranya dins el meu jo.

Però quan estic damunt
la fi del món,

em fas un petó al front,
i per un instant
sembla que s'hagi acabat tot.

De: III, desconcerts

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017. P. 75

Pròleg d'Anna Aguilar-Amat.

Beuratge

Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!

Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.

Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24

Pròleg de Montserrat Rodés.

Creences

Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.

De: Magnicidi (2022)

Eduard Sanahuja

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

L'arrel

L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins

la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire

un alè.

La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.

XVII.

Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43

Imatge de Joan Bauzà Nigorra.

Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.

L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

__________________________________________________________

Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

De Camuflaxe (2017)

Lupe Gómez

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

Descans sota til·lers

M'assec sota els til·lers perfumats que m'acullen
amb el fervor frisós dels braços desitjats.
El cel, serè, és dens de les pregàries
que em fan gaudir la pau.
Enllà dels prats, el batec incessant que conec;
a prop de mi, la soledat.
Desmais de pensaments em barren el paisatge
i no veig l'infinit.
Però et tinc a prop meu,
i et sé i sé de l'agombol de la teva ombra,
de com m'encisa el moviment
de les fulles bràctees, amoroses,
quan busco el teu repòs
i el teu encant de xuclamel.
Quan necessito l'aixopluc del cos...

Asseguda sota els til·lers, florits de fantasies,
m'adormo, i tendrament somnio.

De: De arboribus

Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, Sallent)
Inèdit, 2007

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 266

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Arrels

Caminem pel rial i el sauló cruix
quan tornem del Remei amb llum de tarda.
Als marges del congost, com un embruix,
baixen arrels per la paret isarda.

Sense l'abric segur de la foscor,
repten avall, suspeses a mig aire;
pregona voluntat, obsessió,
el darrer crit emès per un minaire.

Tota la vida estenc, també, arrels,
milers, i troben terra assaonada
o pengen mudes, mortes o rebels,

guiades pel desig i per l'atzar
en el rial on una torrentada
s'ho endurà tot, un dia, fins al mar.

II

Salvador Comelles. La paraula en el temps. 2019. P. 41

L'enemic del poeta

Baixo lentament
de sobte ric, sense voler-ho
sempre ric
entro a l'esquerre, a la cuina buida
obro els quatre porticons de la finestra que dona a l'est
m'assec a la taula amb pomes escampades
m'abstrec tota sola.

Sola gaudeixo dels moments de l'alba.

Maria Lainà

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 54-55

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Le livre est sur la table

Em distrec.

Les línies reculen,

tanmateix tu insisteixes

a pentinar-te els cabells com abans

a guarnir-te el coll amb tres voltes

                                              de perles falses,

a passejar en l'espai que et concedeixo

acariciant la meva memòria remota

amb frases que evoquen veritats més poderoses.

Podem, si vols, escollir un altre matís

o bé una melodia més suau

però no la disposició que invalidarà

el sentit d'aquesta nit

que ara s'estén indiferent damunt les nostres vides.

Hi ha simetria en les intencions

i això, sens dubte, crea una certa eufòria.

Però el pas no és constant

i la mirada no s'avé amb la corba

                                             del dibuix.

Tota la bellesa que et pertoca

es troba en la teva mà nua.

Haris Vlavianos

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 66-67

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Si t'arrossego pels canells

Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal

recorda,

com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,

et constitueix.

De: # 1. domini

Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 25

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Amor per la casa

Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.

De: La casa

Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57

"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.

Fotografies: diversos autors.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

al bosc de vidre

Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.

Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:

recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.

Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes   llavor   tija   circell
a la boca breu dels pigments.

I tu aquesta nit
et dius crisàlide.

De: Flamígera

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

Atrevir-se

         (a Olga Xirinacs en el seu 85è aniversari)

Atrevir-se.
Ser un llum en la tempesta.
Atrevir-se a parlar,
a no desertar de la veu.
Atrevir-se,
fer un davantal de paraules,
besar la Natura.
Atrevir-se.
Moure l'esperit del vent.
Atrevir-se a ser
casa i frontera,
dona vertical
en l'alba que acomiada la nit.

De: Vetlla l'art el Déu de la vida

Teresa Costa-Gramunt. Ran de terra, ran de cel. 2025. P. 62

Il·lustracions de Ton Sant.

Introducció "A tu, lector, lectora" de Teresa Costa-Gramunt.

Bucovina II

Paisatge que va
inventar-me

Creuat per rius diversos
boscosos
els turons de nabius
ennegrits de mel

Cançons
en quatre llengües agermanades
en un temps escindit

Dissolts
flueixen els anys
vers una riba que s'ha fos

Rose Ausländer. No resideixo, visc : antologia. 2022. P. 51

Traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Heike van Lawick.

Text bilingüe català-alemany.

Pollancre

Ignoro tot el que pot cloure un arbre,
però ara et tinc, pollancre, ben a prop,
amb el fullatge penjant quasi just
sobre el paper, fent-me de sostre. Experta,
la teva soca, ressortida, rugosa,
em fou l'esglaó, el portal de benvinguda
al país més pla, curull de gavines
i d'arrossars, i per çò, asseure-m'hi
fou de les primeres coses que he fet
en aquest calorós estiu. Adés
calles mentre el jorn s'acotxa i el cel
és blau i nacre. Calles vora l'aigua
que rep la nit amb un plor fragmentat.
Una lleu brisa és la pau de les teves
alçàries. Merlets de llum dels insectes
i dels moixons, i jo a sota contemplo
l'infant assegut al sòl de ciment,
el pou, el taronger nan... i em sembla
com si l'univers fos, des de la saviesa
del tan vetust tronc, una diminuta,
dringant, bonica, bola de cristall.

Maria-Antònia Grau i Abadal
(Badalona)
Paradisos (Clavell, 1996). Escrit a Sant Jaume d'Enveja.

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 231

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Nedar

Aquí davant hi ha un banc buit,
un fanal que em coneix i les ones,
petites, que trenquen contra el moll.
Darrere meu, tots els dies que fa
que respiram el salobre, dolç, salvatge,
del Port, que nedam amb cocodrils,
dofins i naus espacials, de s'Arsenal gran
a s'Arsenal petit, bots dins l'aigua
i la pell que s'arruga de tanta mar.
Ara podries dir-me que ho has vist,
que has après a fer servir el salabre,
que saps què són els estiregassons,
que aquest mar, el meu mar esmunyesdís,
és el més petit i bonic de la Terra.
A dalt, dormen els nins, cansats.
Aquí, m'esperes com si sempre
m'haguessis esperat perquè demà
tornarem a s'Arsenal, nedarem un poc
i marxarem amb ganes de tornar-hi.

De: 1

Andreu Gomila. Joia. 2023

Epíleg: "La poesia immediata" d'Andreu Gomila.

Llançà

    A Titon Bordas de Puig

El qui vulgui navegar,
a Llançà!

Viure a la serra o al pla,
a Llançà!

Vinya, fruiters i olivar,
a Llançà!

Grifeu, platja on reposar,
a Llançà!

Faner i Farella a la mà,
a Llançà!

Catalans al Castellà,
a Llançà!

De: Alt Empordà

Montserrat Vayreda. Els pobles de l'Empordà. 2024. P. 71

Edició i pròleg: Anna Maria Velaz.

Quilòmetres enrere

Quilòmetres enrere de pulsions indissociables,
cerca l'espai en què el símptoma esdevé permeable
i apuntala amatent el seu objecte,
fragments de vincles que assagen
de recompondre's i trobar el pols
on habita el centre contorbat del record:
punts de revelació obrint imatge i visió,
símbols i desmesures m'allunyen del son.

De: Resignificació, VI

Carla Marco. Vivàrium. 2024. P. 74

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024.

Tu que em sotges les tares

Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.

Joan Todó

Es troba al llibret:

17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

La mar

                No és el tacte
l'únic que desem entre la memòria
                                                dels dits.

De: Des de la mar Mediterrània.

Maria Garcia Garau. Entreforc. 2025. P. 45

Postfaci: Pau Vadell i Vallbona.

26è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

Nota: Les fotografies d'aquest poemari provenen de l'obra Rutes amagades de Mallorca, de Jesús García Pastor, i han estat cedides per la Biblioteca Digital de les Illes Balears - Universitat de les Illes Balears.

Gir

Adeu, oasi,
no m'esperis despert;
torno a les dunes.

Laura López Granell. Coratge. 2020. P. 66

Llegir en temps de vacances

Ara que les vacances ens fan el camí pla
i no cal treballar per guanyar-nos la vida,
és el moment més adient per oblidar
la pressa i el destorb, l'afany i la mentida,
i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmat
per començar el viatge d'una excitant lectura
sobretot quan l'autor no escriu enderiat
ni per cap obsessió, ni per cap amargura,
ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense res
que s'assembli de lluny a cap impuls primari,
pura figuració que vol un cor desprès
per ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,
com fa un amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegir
sense esperar cap més plaer que el mer viatge,
cap recompensa externa, sinó només sentir
com se'ns omple de llum el nostre ocult paisatge,
el que portem a dins i crida per sortir.

De: Marginalia

Salvador Oliva. Poesies reunides. 2022. P. 236

"A manera de pròleg" per Salvador Oliva.

Ítaca, potser

La sang degota encara de les velles murades.
Silenci en la penombra de la cambra reial.
L'arc a la mà, Ulisses, suós, dempeus esguarda
els pretendents, estesos, carnassa en el llosat.

Penèlope, dedins, espera, sempre espera,
li tremola el bell cos, no sollat en vint anys;
té la corona a punt per al lassat monarca,
les mans enamorades frisen per abraçar.

Però un neguit desvetlla la fantasma del dubte:
Ulisses no fa fila de mariner cansat;
de tant en tant li esclata a les nines l'espurna
del blanc de les gavines, i del buf del gregal.

I ella sap que, una albada, carregarà la vela
i es perdrà dins el pèlag, presoner del seu fat.

                        (17 de novembre de 2005)

Josep Vallverdú. De signe cranc. 2009. p. 105-108 

També es troba en el llibre:

Una vela en el mar blau : antologia de poesia catalana moderna de tema grec. 2018. P. 188

Del pròleg, les notes bibliogràfiques i la tria de poemes: D. Sam Abrams i Eusebi Ayensa.

capdells

I un ble es desfila, record
d'una lluna fragmentada
i dels pètals secs
guardats en un pot
tot fet vitrall
colgat
de llàgrimes.

I una veu es desfila, i recorda:
allò bell no és sinó la mudesa de les branques
o el buc d'estels que s'enclota
silent entre les flames
d'un fil de cel que crema.

De: Còdex

Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P.48

Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.

Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.

50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.

No deixis mai

No deixis mai

que es tanqui l'esperança
ni deixis sortir el son
que prens a mitja nit.
No deixis mai
captiu el silenci,
reprèn-lo amb paraules
que siguin capaces
de trencar
un tros de món.
Escolta la nit
i el teu cor.
Observa les fulles
quan verdegen.
Resol les incògnites
que es marceixen en el temps.
Deixa un espai per a recordar.
GUARDA'T LA NIT.

II

Amàlia Sanchís. Poemes d'hivern un capvespre de primavera. 2000. P. 16

Introducció: Xavier Rubert de Ventós.
Il·lustracions: Alicia Verdes-Montenegro.