La xarxa encomanada

Vull anar a la pesquera en nit de lluna,
quan tot serà pintat d'encantament,
amb la rosa al capell, com signe d'una
ànima fresca, abandonada al vent.

Dansarà com podrà la barca bruna:
estel ni calafat no n'han esment.
Jo hi aniré pescant, a la fortuna,
paraules en neguit de pensament.

I com que amor es passa de soldada,
mai no serà l'art meva carregada
del peix que es dol en cuejants combats.

La xarxa des d'avui encomanada
tindrà un miler de resplendents forats
sense senyal de corda pels costats.


Josep Carner. Poesia. 1992

Endevinalla

Dins d'una cova del mar
hi ha una cranca molt peluda,
sorruda,
que fa palanca amb les potes
per fastiguejar una estrella
vermella
que es cruspeix una paella
de musclos i de garotes.

¿Quantes potes té la cranca?
¿Quantes potes té l'estrella?
Deu i cinc, ara t'atrapo,
cinc i deu, ara ja et tinc.



 Olga Xirinacs.Óssa major. 2009

El viatge

He retrobat la vida i el respir

de la terra, la deliciosa fuga

de l'abril sota els llibres, vers el rostre

que redreça el somrís, vers l'esperança

a la deriva d'una veu.

Cal donar al viatger la pau de casa,

l'hora que fou viscuda, tan alegre.

Els anys, però, no tornen.

Joan Perucho, dins,

Antologia de poetes catalans. 1997-. vol. 4

Revolta

Car tota cosa en néixer, fa
de primer la passa maldestra,
lluu l'incendi en cada finestra
com el cul d'un orangutà.

Hi ha qui es vol enamorar
d'una dona en fase rupestre.
Hi ha qui sap que es cou la minestra
de l'era nova que vindrà.

De qui es mou abrandat per l'odi
jo no em puc pas sentir proper;
i sé que cal cremar el vell codi.

Un embat de vent d'esperança
entre enderrocs i flames, ve.
D'aquest vent jo dic la lloança.



Josep Junyent i Rafart, dins,

Antologia de poetes catalans : un mil·leni de literatura. 1997, vol. 4

A cura de Giuseppe E. Sansone.

La meva musa

La meva Musa, prudentment callada,
escolta tot allò que, amb verb florit,
us ha ofert qualsevol ploma daurada
que del goig de les Muses ha gaudit.
Jo sols tinc pensaments; d'altres, paraules;
i -com clergue illetrat- dic sempre Amén
al que afirmen els mestres, dins les aules,
amb mots sonors i ploma pertinent.
Quan sento que de vós fan lloa immensa,
dic És ben cert, i hi sumo el favor meu;
però ho dic en silenci: que la pensa
-si d'amor tracta- precedeix la veu.
 Si dels altres els mots són el millor,
 honreu el meu silenci creador.


LXXXV

Gerard Vergés. Tots els sonets de Shakespeare. 1993

Amistat

La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.

Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.


Temes de la lírica nàhuatl, núm. 871, pàg.: 1196



Josep Carner. Poesia. 1992

Ed.: Jaume Coll Llinàs

Pols de primavera

Baixen formes daurades per l'estor,
insectes fets de pols de primavera:
calquen les ales sobre el cos tot nu,
voluptuosos dins l'acer trempat.
Al repòs de la barca hi tinc hortènsies
i cal pintar altre cop la bicicleta.
Però avui no hi ha pressa, sols abelles;
la tarda és lliure sobre el cos vençut.



Olga Xirinacs. Óssa Major : poesia completa (1977-2009). 2009

Cercar les arrels

Al cap de vint-i-sis anys i mig tornaré a trepitjar el sòl
de Catalunya, un sòl que espera l'escampall d'objectes
per tal que pugui abraçar els meus germans Pere i Rosa,
els meus cosins Víctor -que ha complert la paraula donada
a Caracas- i Pilar i en Josep, l'oncle de la Lluïsa que viu
a Sabadell i que és al moll d'ençà que nosaltres encara
érem davant de Castelldefels. Som cinc a abraçar i a
besar-ne cinc més, i a xopar-nos equitativament amb
llàgrimes recíproques. És el dia 31 de desembre de
1965 i començarem el nou any a casa.

Fragment

Avel·lí Artís-Gener. Viure i veure. 1991, vol. 3

Música de serenades

Música de serenades
que cantes pel carreró
contes d'amor i de fades,
mentre t'escolta un llantió.

Tu sola despertes del son.
les belles, sense laments.
Minyones de tot el món,
somiant, et senten contentes.

No importa que sigui un violí
o una guitarra qui canti,
perquè tu ets sempre allí,

i no te canses de contar
rondalles d'amor, de fades.
Música de serenades!...



Antoni Bal·lero de Càndia, dins,

La tercera illa : poesia catalana de l'Alguer (1945-2013), 2013
Ed. Joan-Elies Adell

Sitges

Va ser per la tardor de 1891 que Rusiñol va descobrir
Sitges, i va suposar un punt d'inflexió en la seva
trajectòria personal i artística. Entre 1893 i 1894
hi construiria el Cau Ferrat. Les Festes Modernistes
que hi va organitzar i l'activitat del Cau Ferrat van
trobar en el setmanari La Voz de Sitges la plataforma
adequada per donar sortida a la seva immensitat
artística i per situar Sitges en el mapa cultural europeu
de la modernitat del moment, al costat de París,
Brussel·les o Barcelona.



Fragment.




Glòria Casals. Joan Maragall : carnets de viatge. 2010

Treballaré el teu cos

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-,
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí de l'amor
on som junts tu i jo.

Treballaré el teu cos...


(1964)

Raimon, dins,

Joan Ramon Mainat. Tretze que canten. 1982

Biografia

Amb aire de dama i arrugues discretes
en tu amaga el temps l'infant que davalla
els graons verdosos sota els gessamins
i penja els seus somnis com la merla el cant
darrere les fulles espesses de l'heura.

En llibres adults, molts ara llegeixen
el teu nom. Les lletres, que semblen immòbils,
d'un secret somriuen: pirates i prínceps
per a les germanes inventats de nit.
Després velejaves, i han crescut els contes.

Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009

Cançó de pandero del pla de Lleida

Donzelleta agraciada,
a qui la compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?

A la flor de la perera
us comparo per blancor;
a les roses del roser
vos comparo per color.

Dins l'article: Cantar per dir la poesia de Jaume Ayats. P 243-244

Reduccions : revista de poesia. núm.: 100

2. Educació emocional en les competències interpersonals

L'estil comunicatiu que imperi en un centre educatiu

incidirà en el seu clima emocional. Quan, de manera

generalitzada, la comunicació entre els seus membres

és des de l'autoconsciència i l'empatia, s'afavoreix, i

alhora es posa en evidència, un clima d'emocionalitat

positiva.

(Fragment)

Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013

La mar

La mar, la mar, la mar...
La mar són emes infinites
com mamelletes de ritmes sensuals,
una a redona i planetària
que ens acull en la seua placenta maternal,
una brisa remorosa d'erres
que ara pot acabar terrible com un tro
seguit d'esclats, de crits silenciosos,
de llàgrimes de dol,
com ara esdevenir la suau carícia,
salada meravella de l'àngel
que mai no abraçaràs.
La mar, la mar, la mar!
La mar és una música en blau,
un mirall d'argent per al sol,
el llit on la lluna s'adorm,
el somni amb estels d'un infant.
La mar és l'etern moviment
d'aquest univers en un mot
que igual diu la vida joiosa
com negre silenci, com mort.
La mar, la mar, la mar.




Josep Piera, dins,
El Price dels poetes : 25 anys. 1995

La veu de l'inefable

La poesia de l'Escola Mallorquina presenta una visió idealitzadora
de la realitat, que es tradueix en la literaturització del paisatge,
el qual a vegades esdevé símbol dels sentiments del poeta.



Fragment



Maria Antònia Perelló i Femenia, dins,

Miquel Costa i Llobera. La veu de l'inefable. 1999

Un corrent d'aire

He deixat la finestra oberta
i, escàpol, entra un corrent d'aire
que m'escampa els fulls d'un seriós treball.
Llavors jo li crido:
"¡Corre aire, duu tots els vents
a la casa tancada del filòsof!"
-i m'assec al bell mig del corrent.

Francesc Parcerisas. Triomf del present. 1991

Història

Era un àngel que feia el seu camí
i sojornava uns anys a casa nostra.
Ens partírem el pa; tot era alegre.
Ara torna a ser fora.




Joan Teixidor, dins,
Paraula encesa, 2012

II Premi d'Il·lustració Lletra Petita

Elena Mompó Herreros

Tan sols la paraula nua

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d'un altre
la que reflecteix una vida
dins d'una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S'esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d'aquest ser-hi
tan precís que
s'allarga en el contingut
de cada paraula clara..

Com ho és la poesia.

Montserrat Abelló

L'aire de la primavera

Plouen lletres i flors ballarines

el mar mira enlaire

i es queda parat:

- A quin núvol estrany hi ha florida?

i les lletres, qui les ha traçat?

Tot el cel es transforma en rialla:

- Mar, com t'has envellit!

No entens l'aire de la primavera?

Són els vents que escriuen

un llibre florit!

Joana Raspall. Serpentines de versos. 2000

Il·lustracions: Christian Ynaraja

Sonet de l'ombra i de la veu

Els camins del vers per on avancem
són l'amplíssim límit del pensament,
espais indesxifrables de la ment,
laberint de somnis que ens imposem.

Quin mot no és serena pau de la nit
per on pugen clarors inesperades
del silenci? Ombra i veu, aturades
en el gest de la tarda, són l'oblit

i la circumstància; allò que som
i allò que volem ser, allò que intuïm
i allò que sabem del cert... Els errors

i els defectes transcorren fèrtils com
transcorre el temps i els criden noms sonors
que proclamen l'orgull que compartim.



Blanca Igual i Ayerbe, dins,

13è concurs de poesia Miquel Martí i Pol
2002

El capaltard

El capaltard, amo i senyor
dels sentits incendiats,
t'atorga embriacs indulgents
dins un argentat verger florit.
Som al si d'una més bella primavera
que venç les pors i els atzucacs de la vida.




Lluís Alpera. Cavalls a l'alba. 1998

Vells vaixells, noves onades

Carme Riera

Postals de Girona

Teresa Grau Ros

Dia de la poesia catalana a Internet

Març

Entre el febrer i l'abril

             febril

esclatarà la rosella.

Inèdit

P. 114

Emili Sánchez-Rubio, dins,

Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008

Cròniques d'una ocupació

Si en nom de la dona, enfront dels homes,
només les dones no domesticades poden parlar
i si en nom del proletariat, davant dels empresaris,
ho han de fer els obrers, per què els nacionalistes
espanyols es mostren tan contraris a permetre
que, en nom de Catalunya, s'expressin els
independentistes? L'home pot entendre el problema
de la dona, l'amo pot entendre el problema de l'obrer,
i això encara que no els agradin les solucions proposades,
però els estatalistes espanyols, tan patriotes que
defensarien la seva terra amb ungles i dents,
no poden entendre l'independentisme de les nacions
oprimides. Prop de tres segles de dominació els pesen
sobre l'ànima...



(Fragment)



Manuel de Pedrolo. Cròniques d'una ocupació, 1989

Bèlgica

M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de parlades i d'hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d'esglèsia,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb presents de la terra,
amb molt de tot per a tothom.

(Fragment)

Josep Carner, dins,

Paraula encesa, 2012

En contra teu la pèrfida et va alçar

En contra teu la pèrfida et va alçar
el gran mur del silenci. Els cavalls
de la tardor obrien el pas a un hivern
on el plor i l'estultícia congelaven
els laberints fluvials de les teues mans.
Per fortuna, el poeta manté sempre aquell punt
d'aire i de prodigi. I així, com el Tritó
que vas somniar un dia, aixecares a pols
els versos més empouats i vas endolcir
unes llargues vetes d'amor
i uns esmussats cabells de primavera.



Lluís Alpera. Cavalls a l'alba, 1998
Pr.: Arthur Terry

La gratitud

La gratitud és la forma de cortesia

més exquisida.

Jacques Maritain, filòsof francès, dins,

Esteve Pujol i Pons. Valors per la convivència, 2003
il.: Inés Luz González

Jus lo front port vostra bella semblança ( i 7)

Mos rics balais, cert, vós portats le timbre
sus quantes són e'l mundanal registre,
car tots jorns naix en vos cors e revida
bondats, virtuts, mes que en Pentasilea.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Editors: Josep M. Castellet i Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (6)

Oh cors donós, net de frau e delicte!,
prenets de mé pietats, bella dona,
e no sofrats que-z amant-vos peresca,
puix que heu vos am mais que nulls homs aferma;
per què us soplei a vós, que ets le bells arbres
de tots bos fruits on valor grans pren sombra,
que em retenyats en vostra valent cambra,
puix vostre sui e serai tant com visca.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Per Josep Maria Castellet i Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (5)

L'amor que us hai en totes les parts m'ascla,
car non amec pus coralment nulls hòmens;
tan forta amor com cesta que el cor m'obre
no fonc jamais en null cors d'hom ne arma.
Màs sui torbats que no fonc Aristòtils
d'amor qui m'ard e mos cinc senys desferma;
co'l monjos bos que no es part de la cetlla,
no es par mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012
Ed.: Josep M. Castellet ; Joaquim Molas

Jus lo front port vostra bella semblança (4)

Bella sens par ab la presença noble,

vostre bell cors, bell fec Déu sobre totes,

gais e donós, lluu pus que fina pedra,

amorós, bells, plus penetrants que estela;

d'on quan vos vei ab les autres en flota

les jusmetets, si com fai lo carboncles

que de virtuts les fines pedres passa:

vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Jus lo front port vostra bella semblança (3)

Així em té pres e lliats en son carçre

amors ardents, com si estés en un cofre

tancat jus claus, e tot mon cors fos dintre,

on no pusqués mover per null encontre;

car tant és grans l'amor que us hai e ferma

que lo meu cor no es part punt per angoixa,

bella, de vós, ans és çai ferm com torres

e sol amar a vós, blanxa colomba.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Jus lo front port vostra bella semblança (2)

Sí com l'infants quan mira lo retaule

e, contemplant la pintura ab imatges

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

-tant ha plaser de l'aur qui l'environa-,

atressí em pren davant l'amorós cercle

de vostre cors, que de tants béns s'enrama,

que mentre el vei màs que Déu lo contemple:

tant hai de joi per amor qui em penetra!

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana, 2012

Just lo front port vostra bella semblança (1)

Just lo front port vostra bella semblança

de què mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'és romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partrà la forma,

ans quan serai del tot fores d'est segle,

cells qui lo cor portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.

Jordi de Sant Jordi

(València, final del s. XIV-Itàlia, 1423 o 1424),

Antologia general de la poesia catalana. 2012

Certes dones

Opalines operen en el viure atonal. Onsevulla

que siguen no murmuren vençudes, somien...

Dones de pluja en el vent com baldufes, peònies

d'amor en l'hivern més març. Dones que parlen o

escolten, que fenyen de somnis presents i futurs,

els mots més llavor, l'esperança invisible.

Josep-Lluís Abad i Bueno. 

D'amors i d'altres constel·lacions, 2002

Ses salines

Blau marí quan el fons és cel

que baixa al corall de l'oxigen.

O un verd obscur si l'horitzó

avança pel bosc de les algues.

I tots els clars del blau quan viu

en la mar l'arena del sol.

Colors amarrats en els ulls

d'un trenc de platja que s'estén,

com un arc, entre la pineda

i la maresma, fins a fondre's

en el blanc marí de la sal.

Vicenç Llorca. Atlas de agua. 1998

Text en català i castellà.