Plou, els poetes surten a plegar els cargols de les metàfores. Manel Alonso i Català. Les hores rehabilitades, 2002 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
19 de novembre 2013
Esbossos, 16
18 de novembre 2013
Saps què?
Saps què? T'estimo.
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
I entre el sol i la lluna,
un espai verge
ens guarda la flama
de l'estrofa més pura.
Montserrat Altarriba. Tornassols. 1998
Etiquetes de comentaris:
Altarriba [Montserrat 1948-],
blau,
espais verges,
estimar,
estrofes,
flames,
flors,
guardar,
lluna,
persones,
poesia breu,
poesia del cor,
preguntes,
puresa,
sol
VI
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alonso i Català [Manel 1962-],
Frechina [Josep Vicent],
mar,
pluja,
rius,
vida
16 de novembre 2013
És molt difícil
És molt difícil
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
de trobar qui comprengui
la nostra llengua.
Però tots, en mira-te,
provaran d'escoltar-nos.
Salvador Espriu. Poesia, 2013;
a cura d'Olívia Gassol
10 de novembre 2013
Democràcia i participació ciutadana
Les potencialitats de les anomenades noves tecnologies de la
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
comunicació, i en especial de la xarxa Internet, en el camp de
la participació ciutadana són molt grans. Les característiques
d'aquests nous instruments -facilitat d'accés, capacitat d'interacció,
velocitat, baix cost- faciliten i abarateixen enormement la
difusió d'informació, l'organització de debats, les consultes
ciutadanes o la comunicació entre ciutadà i polític. Malgrat
això, la novetat fa que aquests instruments encara no estiguin
a l'abast de qualsevol ciutadà i que, per tant, la participació a
través seu sigui baixa i no representativa de la població. Caldrà
esperar un més gran desenvolupament d'aquestes noves
tecnologies, que tindran un major impacte en la pràctica
democràtica com més àmpliament estiguin establertes i com
més familiar sigui el seu ús pels ciutadans (Stewart, 1996b).
(Fragment)
Núria Font. Democràcia i participació ciutadana, 1998
Etiquetes de comentaris:
ciutadans,
civilització,
comunicació,
decidir,
democràcia,
Font [Nuria (Font Borrás)],
internet,
participació
Cançó de la vinguda de la tarda
Una a una,
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
en els meus ulls ordeno
les vides conegudes.
Casa, carena, barca,
ample respir de l'aigua,
clara rosa. Amb paraules
sempre noves vestia
la tarda ja nascuda.
La nua tarda,
que de la llum sortia
al mar i a la muntanya.
Salvador Espriu. Poesia. 2013.
A cura d'Olívia Gassol.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
cançons,
català,
Espriu [Salvador 1913-1985],
llum,
mar,
muntanyes,
ordenar,
persones,
poesia breu,
respirs,
tardes,
ulls,
vestir,
vides conegudes
09 de novembre 2013
Deixeu-me dir
Deixeu-me dir que ja és temps d'oblidar,
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
que ja és temps de creure un altre cop en la puresa
i de repintar les cases amb colors alegres.
Aquells que han viscut molts anys lluny del poble
seran cridats a retornar
i una nit qualsevol
el vent s'endurà totes les paraules
que hem malmès de tant dir-les sense amor.
I l'endemà serà com si ens alcéssim
després d'una nit de vint segles.
Deixeu-me dir que ja és temps d'estimar,
que ja és temps de creure en els prodigis
i que tant se val de les noies que no hem conegut;
que el poble és com abans
i que un dia
hi haurà flors al jardí
i vent als arbres
i paraules inventades de nou
només per a nosaltres.
Miquel Martí i Pol. El fugitiu. 1998
08 de novembre 2013
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
El sol de tarda brilla amb més lluïssor
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
per compensar les ombres més profundes;
núvols inflats llisquen lentament
com si hagueren de travessar el cel per sempre;
l'hibiscus s'enfila dalt del mur
i floreix com si res
importés gens ni mica,
però la tardor és ací,
ben segur que la tardor és ací.
D. Sam Abrams. Into footnotes all their lust = Tot el desig a peu de plana. 2002
Text en anglès i català.
Versió catalana d'Enric Sòria i de l'autor.
Etiquetes de comentaris:
Abrams [D. Sam 1952-],
brillar,
compensar,
florir,
flors,
hibiscus,
lliscar,
murs,
núvols,
ombres,
poesia breu,
poesia de tardor,
sol,
tarda,
tardor,
travessar
03 de novembre 2013
Anemones
Camina amb passos lents pel corredor
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
de sostres alts. Em mostra l'escriptori
com qui, devot, em presenta la vida:
estança austera amb l'olor venerable
de la vellesa. De tant en tant resta
en silenci, però les seues mans,
crebades com deu solcs d'horta cansada,
continuen enraonant d'amor.
En un racó, indemnes com rellotges,
un ramell d'anemones enregistra
els avatars del temps. I si la llum
ha empal·lidit les teles, un anhel
les guarda encara: pel nom que les diu,
tornar a traure flor en un poema.
Per a Marc Granell
Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
anemones,
anhels,
bellesa,
caminar,
escriptoris,
Escrivà i Vidal [Maria Josep],
estimar,
flors,
Granell [Marc 1953-],
llum,
mans,
olors,
persones,
poetes,
rellotges,
silenci,
temps,
vellesa
Corranda
No em miris, que no sóc res
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
i el teu mirar em neguiteja;
si em mires, posa en els ulls
cortines d'alba primera.
11 juny 1943
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Etiquetes de comentaris:
alba,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
corrandes,
mirada,
poesia breu,
poesia de la mirada,
poesia dels ulls,
ulls
02 de novembre 2013
Roses blanques
Etiquetes de comentaris:
acollir,
amistat,
blanc,
camins,
compartir,
esperança,
fotografies,
Llach [Lluís 1948-],
llum,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
Parc de Cervantes (Barcelona),
roses,
somriures,
ulls
01 de novembre 2013
Novetat en la nit
Oh dolça nit, al nostre ajut vinguda!
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
Tot el món es diria incorporal.
El senyal de les coses es trasmuda:
és més subtil l'oreig, l'arbre més alt.
Pobla l'espai una invisible raça
i la lluna ens governa l'esperit.
Comenta amb un ressò la nostra passa
el sòl que havem a penes percudit.
Arreu canvia les lliçons sabudes
l'hora lleugera de l'amor que ve.
Tenim esguards i veus inconegudes:
tu i jo som nous, i el nostre bes també.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
27 d’octubre 2013
Versos per la llengua
Alcover toca de peus a terra: afirma que la feina de tres-cents anys no es desfà amb una grapada, i que la renaixença de la llengua és una empresa tan grossa i transcendental que no es pot reduir a una tasca acadèmica, al treball dels filòlegs. Però si d'una banda veu gent que abandonat la llengua pròpia, també veu una munió, potser dispersa, de gent de totes les condicions i edats que ha començat la reconstitució de la nostra llengua, i es mostra convençut que la durà a cap. (fragment del pròleg) Miquel Àngel Maria, dins, Versos per la llengua, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alfocea [Guillem],
català,
dignitat,
Ferrer [Ariadna],
Maria [Miquel Àngel],
Melderomer Col·lectiu Audiovisual,
Menorca,
persones,
València
Memòria de Rosselló-Pòrcel
Pocs homes he conegut, en efecte, amb una idea tan neta i tan
vigilant del que aspiressin a fer i del que per a això haguessin
de renunciar; de l'ús, en suma, a fer de la pròpia força i de les
forces apropiades. Dos breus reculls anteriors de versos portaven
encara títols d'ordre tècnic: 9 poemes, Quadern de sonets. Aquest
tercer, romàs llest i inèdit, s'encapçala amb un lema, que seria
precipitat de qualificar de simbòlic: Imitació al foc. La riquesa
de significat que inclou, i que en fa un dels títols de llibre de
poesia més bells que jo sàpiga, revela ja per ella mateixa el pas
decisiu al mestratge, que no és sinó plena consciència del que
es dona en canvi del que s'ha rebut i del que es vol encara més
enèrgicament rebre.
Fragment
Carles Riba. Clàssics i moderns. 1979
A cura de Joaquim Molas
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
bellesa,
consciència,
donar,
forces,
mestratges,
persones,
rebre,
Riba [Carles 1893-1959],
Rosselló-Pòrcel [Bartomeu 1913-1938]
23 d’octubre 2013
L'Escola de Bibliotecàries
Els estudis de l'Escola no surten gens malparats en ser contrastats amb els de les escoles nord-americanes de la mateixa època. Si bé la Graduate Library School de la Universitat de Chicago havia començat el seu programa de doctorat en biblioteconomia el 1928, això era una excepció. La dècada dels anys trenta moltes de les escoles dels Estats Units feien programes a nivell de bachelor. S'hi accedia amb un títol previ de bachelor (graduat universitari) o amb uns anys d'experiència en el treball de biblioteques. (Fragment) ESTIVILL RIUS, Assumpció. L'Escola de Bibliotecàries : 1915-1939, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biblioteques,
Eliot [T. S. (Thomas Stearns) 1888-1965],
Escola de Bibliotecàries,
Estivill Rius [Assumpció],
formació,
Graduate Library School (Chicago),
persones,
recerca
20 d’octubre 2013
Tàntal
Potser li mancava una humil saviesa. No volia esperar-se. Les fruites sucoses, les belles magranes s'allunyaven, tímides, tremoloses d'unes mans massa àvides, com urpes o becs. Mai no va alçar-les ben a poc a poc, amb gest d'acaronar la pell tibant. Així ens fuig la bellesa, de vegades, i ens deixa exhausts, i clivellats els llavis, fins que aprenem passes lleus i una tendra tenacitat als dits i a les paraules. Fugissera llavors, còmplice a contracor, molt clara entre les ombres brilla i llisca la font. Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
bellesa,
fonts,
magranes,
saviesa,
tendresa
19 d’octubre 2013
Principis del web social
"Actitud 2.0" suposa compartir els recursos propis a la vegada que ens beneficiem dels recursos dels altres. Com a conseqüència d'això, els serveis del web social estan en una evolució constant, amb modificacions permanents. Sovint, evocant aquest estat evolutiu constant, els trobem definits en un estat de "beta perpetu". (Fragment) Biblioteca 2.0: l'arquitectura de la participació a les biblioteques, 2009 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Biblioteca Pública Iu Bohigas,
biblioteques,
Cabré Ametllé [Angelina],
internet,
llegir,
Miquel Fageda [Guifré],
persones,
Salt,
xarxes
13 d’octubre 2013
Fada
T'he vist jugant al bosc entre fulles i marbres sense a penes fer remor, sense a penes deixar rastre. T'he seguit amb cura per evitar espantar-te. I he gaudit en silenci del teu cant, i en secret, de la teva dansa. No he temut res, dels teus ulls fràgils no podia esperar venjança: per haver vist com et cobries de flors, per haver vist com et vesties d'àngel. Núria López Garcia. Estacions de trànsit, 1992 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
àngels,
bellesa,
boscos,
danses,
estimar,
flors,
fragilitat,
intimitat,
lantana,
López Garcia [Núria],
Parc de Diagonal Mar (Barcelona),
persones,
respecte,
ulls
12 d’octubre 2013
Pregunta
Món: terbolí d'imatges, rodó calidoscopi, entre el dia i la nit, el sol i l'ombra; l'atzar foll i la cega solitud punyent, com negres busques de rellotge, ànima endins. Volem salvar-nos, i l'acció és tan feble! Caminem esmaperduts, amb un somriure lleu, i l'amor atenua àrids cantells de por, còdols amargs, que s'enduu l'aigua... Món: trama i ordit, secreta veritat i aparença confusa; llarg silenci de Déu, en un espai poblat d'enigmes. Ens salvarà, potser, la lúcida paraula, que estableix analogies entre tot? Podem retrobar l'harmonia en la bellesa dels mots, quan són, les coses, tan fugisseres? L'illa del somni i del record, la poesia, serà l'últim recer, en un món absurd? Jordi Pàmias. El camí de ponent, 1990 |
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
harmonia,
imatges,
món,
Pàmias [Jordi 1938-],
poesia,
preguntes,
somriure,
Terwolbeck [Kitty]
06 d’octubre 2013
De sobte
En la vasta amplitud de quan parlàvem
només per dir paraules oloroses;
amb l'alegria de sentir polides
les dites velles en les boques noves:
feu-me enllà dels negats, dels qui no senten
passar la pura revolada roja
i Déu brunzir dins la canya arrelada,
quan diu, qui en sap, una esperança folla.
Si us sembla mai que m'he perdut, cerqueu-me
lluny dels capvespres, pels vials d'aurora
on l'alosa es deleix i l'aire infanta
la brevíssima força que esperona
i que fa que jo salti com enduta
per entre mots que em són donats i roden.
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
només per dir paraules oloroses;
amb l'alegria de sentir polides
les dites velles en les boques noves:
feu-me enllà dels negats, dels qui no senten
passar la pura revolada roja
i Déu brunzir dins la canya arrelada,
quan diu, qui en sap, una esperança folla.
Si us sembla mai que m'he perdut, cerqueu-me
lluny dels capvespres, pels vials d'aurora
on l'alosa es deleix i l'aire infanta
la brevíssima força que esperona
i que fa que jo salti com enduta
per entre mots que em són donats i roden.
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Edició, pròleg i notes: D. Sam Abrams
Perfil biogràfic: Cèlia Riba
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alegria,
aloses,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
aurores,
brevetat,
capvespres,
dites,
escoltar,
esperonar,
mots,
parlar,
persones,
polidesa,
revolades,
sensibilitat,
sentir
Berenar aromatitzat i especiat
Consells de la Filomena El nom de les mandarines, missatgeres de la tardor, deriva del color dels vestits utilitzats pels mandarins, alts governants de l'antiga Xina, país on aquesta dolça i aromàtica fruita s'ha conreat durant mil·lennis. La mandarina, de polpa tendra, sucosa i sabor agredolç, ens aporta betacarotè, fibra i vitamina C. És una fruita magnífica tant per menjar crua com per incloure en melmelades, sorbets, gelats, confitures, flams, pastissos, fondues de fruita... Heu tastat mai el suc de la mandarina? Doncs, tasteu-lo! És boníssim! (fragment) Josefina Llargués. La Filomena llaminera, 2012 |
GAIA CIÈNCIA
Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fruits escabres; de sort indehiscent, en són quatre les núcules; Ser definit i sense gruix i sense haver de menester sentit. Jordi Joan, dins, Reduccions, 2008, núm., 91, p. 38 |
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
flors,
Joan [Jordi 1971-],
poesia botànica,
poesia breu,
poesia científica,
RACO,
senzillesa
05 d’octubre 2013
Discretament
Discretament...
perquè el teu bes
no m'esborri dels llavis
el gust del teu cos.
Joana Lladó. El ball. 1994
perquè el teu bes
no m'esborri dels llavis
el gust del teu cos.
Joana Lladó. El ball. 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
besades,
cossos,
discreció,
esborrar,
gustos,
Lladó [Joana],
llavis,
persones,
poesia breu
Tretze que canten
El fet que siguin casualment tretze em fa pensar
en una expressió molt bonica i alliçonadora de
la llengua euskera: ez dok amairu. Significa:
no hi ha tretze. És a dir, no ens excusem mai
amb la pega i la fatalitat. Tot depèn de nosaltres,
de la nostra voluntat. Als catalans, la cançó
ens ho ha demostrat ben clarament.
Fragment del pròleg.
en una expressió molt bonica i alliçonadora de
la llengua euskera: ez dok amairu. Significa:
no hi ha tretze. És a dir, no ens excusem mai
amb la pega i la fatalitat. Tot depèn de nosaltres,
de la nostra voluntat. Als catalans, la cançó
ens ho ha demostrat ben clarament.
Fragment del pròleg.
Etiquetes de comentaris:
catalans,
Colita [1940-],
Espinàs [Josep M. 1927-2023],
euskera,
Mainat [Joan Ramon 1951-2004],
Marc [Ausiàs ca. 1397-1459],
Nova Cançó,
Orfeón Donostiarra,
País Basc,
Raimon [1940-],
tretze,
voluntat
L'estada a la Gran Bretanya
... A la Universitat, la meva agradabilíssima feina d'explicar història i literatura catalanes, em permet observar professors i alumnes i veure la varietat, la unitat i la independència que s'hi respira. A cadascú se li concedeix un marge de confiança i no se'l destorba; se l'estimula. (Fragment) Joan Triadú, dins, Agustí Pons. Joan Triadú, l'impuls obstinat, 1993 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Cardiff,
confiança,
ensenyar,
estimular,
Gran Bretanya,
Greenaway [John],
intimitat,
món,
persones,
Triadú [Joan 1921-2010],
universitats
02 d’octubre 2013
Amistat
Del silenci profund dels grans llacs
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displicent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Viladrau, 2 setembre 1933
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Edició de D Sam Abrams
Perfil biogràfic: Cèlia Riba
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displicent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Viladrau, 2 setembre 1933
Clementina Arderiu. Jo era en el cant. 2012
Edició de D Sam Abrams
Perfil biogràfic: Cèlia Riba
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amabilitat,
amistat,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
banys,
bellesa,
concordances,
estimar,
fortalesa,
llacs,
lluïr,
maldar,
peresa,
persones,
poesia amistosa,
rius,
servar,
silencis
29 de setembre 2013
De meduses, no en vull ni veure
Si fos planta, de ben segur que seria una buguenvíl·lia i, si fos de la mar, una xarxa. De meduses no en vull ni veure. Marta Bertran Perelló. Metamorfosi de colors. 2010 XII Premi de Poesia Vila de Lloseta (2010). |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Bertran Perelló [Marta 1983-],
Cadaqués,
colors,
flors,
fotografies,
mar,
meduses,
persones,
poesia al carrer,
poesia breu,
veure,
xarxes
Aula prerafaelita
A en Jaume Elias
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar,
anècdotes,
boscos,
camins,
companyia,
gosar,
límits,
llum,
mel,
persones,
pintures,
simplicitat,
Torres [Màrius 1910-1942]
El present
El present, doncs, vol dir la vida quotidiana d'una
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
cultura, i amb ella d'una empresa col·lectiva, amb
més de quatre compromesos i alguna cosa solemne,
flotant (com tantes coses solemnes) del tipus de
l'exigència històrica. Però el quotidià és tant més
concret! Li manca, en canvi, perspectiva, és a dir
informació. Voldríem veure ara, i cal veure-ho,
alguna cosa d'allò que els altres veuran un altre dia.
Per això quan parlem de l'esdevenidor de la nostra
cultura, pensem això: el present és el futur posat al
dia; si, doncs, volem futur hem de posar-nos al dia
sense parar, i de pressa.
(Fragment)
Triadú, Joan. "El present". Serra d'or. [Barcelona] (15 juliol
1969] any XI, núm. 118, p. 35 (499)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cultura,
educació,
esdevenidor,
formació,
futur,
informació,
persones,
present,
Triadú [Joan 1921-2010]
28 de setembre 2013
Aire
No invoco els espectres,
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
Pròleg: Joan Margarit
Epíleg: Jordi Gabarró
Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2005
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aires,
bellesa,
deixar,
Escamilla [David 1969-],
espectres,
persones,
poesia breu,
respirar,
tendresa,
venir
Subscriure's a:
Missatges (Atom)