Veure't plorar
és, per a mi,
com veure altres morir.
Has estat immutable, permanent
com l'Equador,
a l'alçada de sols i de marees.
Ara és com si fossis un volcà
amb el cràter destrossat.
És elemental, això.
Com quan brosten plantes, o animals s'aparellen.
Hi hauria foc i estrelles en una ràpida besada,
les teves llàgrimes són tempesta que esclata.
Elisabeth Jennings ; trad. de Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada