Bodes d'uns amics, a Sinera Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos al nostre vell país tan desarbrat. Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre s'alçaven focs que lentament obrien les amples portes de la desolació de la nit. Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre el sec alè del vent damunt els camps. L'eixut estroncà dolls, arrasava collites, endinsa en el record fressa de pluja per vinyes i rials, camí de mar. Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida, car hem après que l'amor venç la mort. Ara un home i una dona joves resolien casar-se, i nosaltres acollim somrients el coratge dels qui confien que hi haurà demà. Salvador Espriu. Per a la bona gent, 1984 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bachner [Christopher]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bachner [Christopher]. Mostrar tots els missatges
14 d’agost 2012
Possible introducció a un epitalami
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Arenys de Mar,
Bachner [Christopher],
boscos,
coratge,
Espriu [Salvador 1913-1985],
estimar,
estiu,
futur,
persones,
vent
Subscriure's a:
Missatges (Atom)