hem estat un poble de sorts (Verdaguer, Fabra i d'altres),
més que no pas de sistema sostingut i segur. I no cregueu
pas que sigui pessimista. Potser, tot ben comptat i debatut,
la reacció dels millors contra l'adversitat llevarà qui-sap-lo.
I, després, hi ha els prodigis.
Fragment.
Josep Carner, dins,
Jordi Julià. L'abrupta llengua: Mercè Rodoreda, una poeta
a l'exili. 2013
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
08 de febrer 2014
L'abrupta llengua
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adversitats,
Carner [Josep 1884-1970],
català,
Fabra [Pompeu 1868-1948],
Folgueroles,
Julià [Jordi],
persones,
prodigis,
Rodoreda [Mercè 1908-1983],
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
07 de febrer 2014
Les ciutats oblidades
La furia della confessione,
prima, poi la furia della chiarezza.
PIER PAOLO PASOLINI
De tant en tant em tornen les ciutats
que he visitat per uns quants dies (no he arribat
a ser-hi mai més d'una setmana sencera).
M'apareixen d'imprevist quan fullejo
un llibre de la biblioteca, on la data
de la compra està ben anotada, pensant
que així podria posar ordre amb més facilitat
a la vida. Recordo llavors, sense gaire esforç,
la llibreria concreta d'un carrer imprecís,
la disposició de les prestatgeries,
el racó dels llibres de semiòtica, les seccions
dedicades a teoria literària i a poesia
italiana més actual. Em ve també
la mirada a penes entrecreuada amb una jove
estudiant que portava el llistat de lectures
obligatòries entre les mans.
Fragment
Joan-Elies Adell. La degradació natural dels objectes. 2004
prima, poi la furia della chiarezza.
PIER PAOLO PASOLINI
De tant en tant em tornen les ciutats
que he visitat per uns quants dies (no he arribat
a ser-hi mai més d'una setmana sencera).
M'apareixen d'imprevist quan fullejo
un llibre de la biblioteca, on la data
de la compra està ben anotada, pensant
que així podria posar ordre amb més facilitat
a la vida. Recordo llavors, sense gaire esforç,
la llibreria concreta d'un carrer imprecís,
la disposició de les prestatgeries,
el racó dels llibres de semiòtica, les seccions
dedicades a teoria literària i a poesia
italiana més actual. Em ve també
la mirada a penes entrecreuada amb una jove
estudiant que portava el llistat de lectures
obligatòries entre les mans.
Fragment
Joan-Elies Adell. La degradació natural dels objectes. 2004
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Adell [Joan-Elies 1968-],
biblioteques,
ciutats,
estudiants,
lectures obligatòries,
llibreries,
llibres,
ordre,
persones,
prestatgeries,
recordar
02 de febrer 2014
Després de la tempesta
Queda't on ets. Podem entre tots dos
restablir les distàncies, els límits,
adequar altre cop espai i objectes
i fins i tot omplir aquest silenci
de noves harmonies.
No fem cap
gest de sorpresa o de refús, que tot
ens és donat cadenciosament
i ens crida a més creixença.
Mira com
s'ha aquietat la llum i en ones lentes
revenen els colors i les preguntes
per l'ordre inalterable del paisatge.
Queda't on ets i encén-me la mirada.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992
restablir les distàncies, els límits,
adequar altre cop espai i objectes
i fins i tot omplir aquest silenci
de noves harmonies.
No fem cap
gest de sorpresa o de refús, que tot
ens és donat cadenciosament
i ens crida a més creixença.
Mira com
s'ha aquietat la llum i en ones lentes
revenen els colors i les preguntes
per l'ordre inalterable del paisatge.
Queda't on ets i encén-me la mirada.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992
01 de febrer 2014
3. Actituds personals i cultures professionals (1)
Estem parlant de preparació emocional personal, però també d'una cultura professional de grup, de claustre, de centre. I més a la llarga cal parlar de la renovació de les nostres cultures professionals. (Fragment) Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
aprenentatge,
benestar,
biblioteques,
cultura,
Darder [Pere 1933-],
emocions,
empatia,
ensenyament,
escola,
professorat
Aquest present que em plau
Només el verd, només el blau,
només l'aigua amb caprici de joguina
i aquest present que em plau,
home i temps havent l'hora matutina.
Tot el mar davant meu,
l'esguard de l'aigua, antull de cada onada,
el vol de la gavina airós i breu
dins la pau enamorada.
Ventim que no veu ningú
i acarona la pell i mou la vela,
i aquesta salabror que ve de tu,
mar formós on el viure s'hi arrela.
Marejol que regolfa pel sorral
i al sol matiner s'encara.
Rosa dels vents, voler el delit ben alt,
que la vida és amb mi i tot és ara!
només l'aigua amb caprici de joguina
i aquest present que em plau,
home i temps havent l'hora matutina.
Tot el mar davant meu,
l'esguard de l'aigua, antull de cada onada,
el vol de la gavina airós i breu
dins la pau enamorada.
Ventim que no veu ningú
i acarona la pell i mou la vela,
i aquesta salabror que ve de tu,
mar formós on el viure s'hi arrela.
Marejol que regolfa pel sorral
i al sol matiner s'encara.
Rosa dels vents, voler el delit ben alt,
que la vida és amb mi i tot és ara!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia. 1999
31 de gener 2014
Ai jo, ai vida!
Ai Jo, ai Vida, us repeteixo sempre la mateixa pregunta,
sobre les successions inacabables d'homes deslleials,
sobre les ciutats plenes d'homes mesquins,
sobre jo mateix, que m'acuso sempre (qui és més ximple que jo,
qui és més mesquí?),
sobre els ulls que debades imploren la llum, sobre els
objectes roïns,
sobre la lluita sempre renovada,
sobre el profit minso de tot plegat, sobre les multituds
tossudes i sòrdides que m'envolten,
sobre els anys buits i inútils dels altres, d'aquells de
qui sóc indestriable...
jo us repeteixo trist una pregunta: Què hi ha de bo en tot això,
Ai Jo, ai Vida?
Resposta:
Que tu ets aquí, que la vida i la identitat existeixen,
que el drama puixant de la vida continua, i que tu hi
pots contribuir amb un poema.
Walt Whitman. Fulles d'herba,
dins,
Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO, 1997
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Badia [Joan (Badia i Pujol],
Balcells [Jordi],
identitat,
persones,
poesia del cor,
poesia positiva,
vida,
Whitman [Walt 1819-1892]
Una boca i un bes que mai s'acaba
Una boca i un bes que mai s'acaba.
Un record que esdevé al·lucinant.
La rosa, de tan blanca es torna roja.
El rossinyol no sap sinó cantar.
Rosa Leveroni, dins,
Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO, 1997
Etiquetes de comentaris:
actituds,
besades,
cantar,
estimar,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
persones,
roses,
rossinyols
Per més vida
Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina.
Ara deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.
Flonja, la quietud que a poc a poc t'envolta
fa de coixí d'aquell misteri
que s'empara de tot i a tot incita.
No pensis mai que és tard, i no facis preguntes.
Amara't d'horitzons.
Cansat i tot,
en cada gest et sentiràs renéixer.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992
Ara deixa que el temps flueixi lentament
entre el paisatge i tu
i que el silenci posi accents
de lleu malenconia en cada cosa.
Flonja, la quietud que a poc a poc t'envolta
fa de coixí d'aquell misteri
que s'empara de tot i a tot incita.
No pensis mai que és tard, i no facis preguntes.
Amara't d'horitzons.
Cansat i tot,
en cada gest et sentiràs renéixer.
Miquel Martí i Pol. Les clares paraules. 1992
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bellesa,
catedrals,
claredat,
fluir,
gestos,
incitar,
malenconia,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
persones,
preguntes,
quietud,
renéixer,
sentir,
silenci,
temps,
vida
29 de gener 2014
En plenitud
Potser és massa aviat per parlar d'alegria,
però mira com ja tot proclama
en veu molt alta el triomf de la bellesa.
No vulguis mai defugir la gran crida
ni tinguis por de caminar pel bosc
a plena nit,
perquè només a tu correspon de fixar
en pedra de paraules el que has vist
i llegar-ho a tothom perquè sigui estimat.
Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO. 1997
però mira com ja tot proclama
en veu molt alta el triomf de la bellesa.
No vulguis mai defugir la gran crida
ni tinguis por de caminar pel bosc
a plena nit,
perquè només a tu correspon de fixar
en pedra de paraules el que has vist
i llegar-ho a tothom perquè sigui estimat.
Trobat a:
Joan Badia, Jordi Balcells. Poesia : 2n cicle d'ESO. 1997
Etiquetes de comentaris:
alegria,
bellesa,
boscos,
claredat,
correspondre,
estimar,
fixar,
llegar,
Martí i Pol [Miquel 1929-2003],
mirar,
nits,
plenitud,
proclamar,
triomf
25 de gener 2014
1714
Oh valentia funeral del setge,
bandera que esparraca el foraster!
En terra jau, nafrat, el banderer;
la mort arriba que el seu mal li metja.
Cau la ciutat. El fratricidi petja
un vell destí mentre que el nou ja ve.
La boira fuig pel foradat carrer
com una glassa dolorosa i lletja.
Sinistre sona, travessant les places,
el martelleig d'unes feixugues passes.
El vent se'n du la cendra de les lleis.-
Homes callats, coberts de sang i sutge,
alcen l'esguard impenitent, que jutja:
poble vençut que sobreviu als reis.
Josep Carner
(Barcelona, 1884-Brussel·les, 1970)
Antologia general de la poesia catalana, 2012
Etiquetes de comentaris:
1714,
Barcelona,
Carner [Josep 1884-1970],
Catalunya,
cultura
19 de gener 2014
Encants
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arquitectura,
art,
enamorar-se,
Foix [J. V. 1893-1987],
Grau Ros [Teresa 1959-],
nou,
persones,
poesia al carrer,
poesia ciutadana,
poesia visual,
vell
Gestió de dades d'investigació
Si les dades que necessiteu encara existeixen; Si heu trobat la informació que necessiteu; Si enteneu les dades que heu trobat; Si confieu en les dades que vosaltres enteneu; Si podeu utilitzar les dades de la vostra confiança; Algú va fer un bon treball de gestió de dades. (Traduït per a aquest blog) Rex Sanders - USGS-Santa Cruz http://www.usgs.gov/datamanagement/ |
Etiquetes de comentaris:
alfabetització informacional,
dades,
guies temàtiques,
Henderson [Margaret],
informació,
LibGuides,
poesia de recerca,
recerca,
Sanders [Rex]
17 de gener 2014
Que ens meni la natura
Quina babel ens va escatint el viure?
Pregunta la raó de tantes coses
que canvien als ulls de cada dia.
És astut aquest ésser que interroga
el què i el com que ens agrada
o el malcontent de vides col·lectives.
Es baraten quefers, s'obliden senyes
per fer vàlid un món que se'ns capgira.
Caldria sempre lloar
el tombant més feliç que el viure ordena
-home i natura addictes sens demèrit-
per fer entre tots fecund un guany de vida.
Que ens meni la natura, sàvia amiga,
ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pregunta la raó de tantes coses
que canvien als ulls de cada dia.
És astut aquest ésser que interroga
el què i el com que ens agrada
o el malcontent de vides col·lectives.
Es baraten quefers, s'obliden senyes
per fer vàlid un món que se'ns capgira.
Caldria sempre lloar
el tombant més feliç que el viure ordena
-home i natura addictes sens demèrit-
per fer entre tots fecund un guany de vida.
Que ens meni la natura, sàvia amiga,
ella endevina on neix l'aigua més pura!
Pere Vives Sarri. El temps i la joia. 1999
Intemporal
Agenollats davant el mar,
sobre l'areny fangós,
vam descobrir la llarga solitud
i el gest cansat de cada onada.
Havíem vist com conspiraven
-fidels amics-, la llum del cel
i l'esbufec profund de les gropades
i havíem escoltat la veu del tro
esbadiant l'ordit de la tempesta.
I trobàrem petxines sense rostre
amb la perla del somni encara viu.
L'onatge vigorós ens duia escates
de peixos oblidats, d'oceans lliures
on el desig s'incuba en fons marins.
Despullat, el teu cos era un jardí
de neu salada. I vam tastar l'amor,
emmetzinats de sol, ingràvids,
deixant que el vent hostil
ens eixugués la pell a esgarrapades.
Després, assadollats, ens adonàrem
que els peixos se'ns morien a les mans:
trencadissa de somnis en mar brava.
II
La garbinada esdevenia un himne
brunzint des d'un sud àrid. Les gavines
munyien els mugrons de les onades
i fugien trencant el contrallum.
Embolcallada amb sal, la llum
s'estovava buidant-se de clarors.
L'horabaixa comença a esborrar els blaus.
T'asseus a observar el trànsit de les ones
i altres esclats que et porta el vent.
Camí del sol,
cap miratge ni engany.
Atenys la nit damunt l'areny, i penses...
Tercer premi 1998
Joan Mercader i Sunyer
Olot
Tres anys de poesia marinera. 1999
sobre l'areny fangós,
vam descobrir la llarga solitud
i el gest cansat de cada onada.
Havíem vist com conspiraven
-fidels amics-, la llum del cel
i l'esbufec profund de les gropades
i havíem escoltat la veu del tro
esbadiant l'ordit de la tempesta.
I trobàrem petxines sense rostre
amb la perla del somni encara viu.
L'onatge vigorós ens duia escates
de peixos oblidats, d'oceans lliures
on el desig s'incuba en fons marins.
Despullat, el teu cos era un jardí
de neu salada. I vam tastar l'amor,
emmetzinats de sol, ingràvids,
deixant que el vent hostil
ens eixugués la pell a esgarrapades.
Després, assadollats, ens adonàrem
que els peixos se'ns morien a les mans:
trencadissa de somnis en mar brava.
II
La garbinada esdevenia un himne
brunzint des d'un sud àrid. Les gavines
munyien els mugrons de les onades
i fugien trencant el contrallum.
Embolcallada amb sal, la llum
s'estovava buidant-se de clarors.
L'horabaixa comença a esborrar els blaus.
T'asseus a observar el trànsit de les ones
i altres esclats que et porta el vent.
Camí del sol,
cap miratge ni engany.
Atenys la nit damunt l'areny, i penses...
Tercer premi 1998
Joan Mercader i Sunyer
Olot
Tres anys de poesia marinera. 1999
Direcció: Vicenç Roca i Garrigó
Il·lustracions: Joaquim Budesca
Institut Setmana del Mar. Vilanova i la Geltrú
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
arenys,
blaus,
camins,
claror,
contrallum,
fons marins,
gavines,
himnes,
illes,
mar,
Mercader i Sunyer [Joan],
observar,
onades,
persones,
poesia marítima,
sol,
trencadisses,
vent
Mira l'arbre secular
Mira l'arbre secular
com se venja si li robes
qualque branca pel fogar:
reverdeix i en treu de noves
perquè les tornis a tallar.
Joan Alcover. Cap al tard ; poemes bíblics. 2013
com se venja si li robes
qualque branca pel fogar:
reverdeix i en treu de noves
perquè les tornis a tallar.
Joan Alcover. Cap al tard ; poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Alcover [Joan 1854-1926],
arbres,
branques,
gener,
mirar,
paisatges,
poesia breu,
tallar,
vida
Motius sobre la cançó
A Maria Teresa Boix, liederista I L'ocell, al branc, dorm i reposa; dorm, al paper, la cançó escrita. Però a volar ta veu la invita com el matí a l'alosa. II Més que no el músic i el poeta, la teva veu fa la cançó: ella els adjunta i els completa en una sola emoció. III Ànimes líriques, que habiten lluny d'aquest món i aquest instant, tornen, quan cantes, i palpiten en cada nota del teu cant. Joan Arús. Les deus unides, 1963 |
Etiquetes de comentaris:
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
Boix [Maria Teresa],
Cor Lieder Càmera,
emocions,
joves,
ocells,
poesia musical,
Shiel [Oonagh],
veus
El pare a la biblioteca
Un ample front, després uns esbullats Cabells que banya el sol de la finestra. El pare té una nítida corona Llanada, davant seu obre un gran llibre. Un vestit estampat com de bruixot, Amb veu esmorteïda fa encanteris. El qui aprendrà els sortilegis de Déu Sabrà les meravelles que hi ha al llibre. Czesław Miłosz. Travessant fronteres, 2006 |
Etiquetes de comentaris:
Amades [Joan 1890-1959,
biblioteques,
cabells,
Farré [Xavier 1971-],
llibres,
Miłosz [Czesław],
sol,
Valls [Joan]
12 de gener 2014
ES DOLL
Oh gerra de terrissa envernissada,
olorosa de vi, d'olives, d'oli;
deixa que pel teu broc lluent s'envoli
la dolcesa del món ben decantada.
Fores etrusca i grega. Quines regles
del sentit popular et donaven vida?
Eres rústica i noble, definida;
venies de molt lluny, del fons dels segles.
La plenitud de la corbada forma
-oh vas rodó i vetust que el vi perfuma-
és del Mediterrani imatge i norma.
En el comerç del món, quan corb i guatlla
travessaren el mar florit d'escuma,
ja et duien les sirenes a l'espatlla!
Teresa Badia i Vidal
Manresa
Finalista 1997
Tres anys de poesia marinera. 1999
olorosa de vi, d'olives, d'oli;
deixa que pel teu broc lluent s'envoli
la dolcesa del món ben decantada.
Fores etrusca i grega. Quines regles
del sentit popular et donaven vida?
Eres rústica i noble, definida;
venies de molt lluny, del fons dels segles.
La plenitud de la corbada forma
-oh vas rodó i vetust que el vi perfuma-
és del Mediterrani imatge i norma.
En el comerç del món, quan corb i guatlla
travessaren el mar florit d'escuma,
ja et duien les sirenes a l'espatlla!
Teresa Badia i Vidal
Manresa
Finalista 1997
Tres anys de poesia marinera. 1999
Etiquetes de comentaris:
Badia i Vidal [Teresa],
brocs,
corbs,
escuma,
gerres,
guatlles,
Institut Setmana del Mar,
mar,
Mediterrània,
noblesa,
olis,
olives,
plenitud,
poesia mediterrània,
sirenes,
Vilanova i la Geltrú,
vins
11 de gener 2014
Places de mans
L'eternitat conté places de mans.
Així la tinc quan veig ardents les teves.
M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.
Duran arreu la mar que somniares!
I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;
l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.
Amor, tu fas del món la catedral
de la bondat, secrets de llums que viuen.
I soc passeig obert a la ciutat
que has inventat, perquè els amants es trobin.
Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs
i, sense esforç, els cors es reconeixen.
Així la tinc quan veig ardents les teves.
M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans.
Duran arreu la mar que somniares!
I ja ho tinc tot: la sal, la costa, el port;
l'aigua d'on visc i em moc a la deriva.
Amor, tu fas del món la catedral
de la bondat, secrets de llums que viuen.
I soc passeig obert a la ciutat
que has inventat, perquè els amants es trobin.
Quan, fàcilment, s'aixequen els desigs
i, sense esforç, els cors es reconeixen.
Vicenç Llorca. Places de mans. 1989
Pròleg: Antoni Marí
Etiquetes de comentaris:
aigües,
amants,
bondat,
catedrals,
ciutats,
cors,
costes,
eternitat,
inventar,
Llorca [Vicenç 1965-],
llums,
mans,
moure,
poesia de les mans,
poetes,
ports,
reconèixer,
sal,
viure
L'elefant
Etiquetes de comentaris:
alegria,
animals,
banyes,
Carner [Josep 1884-1970],
elefants,
força,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
mans,
muntanyes,
poesia breu,
salut,
terra,
trompes
08 de gener 2014
Mar d'hivern
Petjades de potes a sobre la sorra humida, compacta i verge de gent, m'indiquen presència d'aus fugisseres, gavines porugues perdent-se en el vent. Petxines i nacres festonegen les ones, orla de deixalles, rúbrica de la mar. Vagarejant pel seu flanc, de fredor esquitxada, m'embruixa el seu cant PERSISTENT, CONSTANT. Dolors Juan i Ill Vilanova i la Geltrú Tres anys de poesia marinera, 1999 |
Etiquetes de comentaris:
Finnberg [Jan-Erik],
gavines,
hivern,
Institut Setmana del Mar,
Juan i Ill [Dolors],
mar,
petjades,
petxines,
poesia hivernal,
Vilanova i la Geltrú
06 de gener 2014
Nit de Reis
Ja sé que tornareu com cada anyada,
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.
Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,
jo no soc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.
Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.
Joan Arús. Les veus de la nit : poemes. 1971
vinguts d'estranys, misteriosos mons,
oh Mags!, desvetlladors d'il·lusions
en els cors innocents de la mainada.
Incòlumes al temps, tindreu, encara
l'edat mateixa de quan jo era infant,
un color diferent a cada cara
i el do inaudit d'estar pertot. Entant,
jo no soc ja l'infant aquell d'un dia;
el que porteu, avui no em serviria
i el que voldria no m'ho podeu dar.
Mes, no passeu de llarg: al meu darrera,
hi ha un estol d'animetes que us espera.
A mi ja em basta que pugueu tornar.
Joan Arús. Les veus de la nit : poemes. 1971
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anyades,
Arús i Colomer [Joan 1891-1982],
bastar,
colors,
dons,
infantesa,
mainada,
persones,
regals,
reis mags,
vida
Per a vosaltres
Tinc dins del meu cor molts flasconets on desaré, un a un, els meus afectes. El dels pares, amics, germans, amors. El de foques, gats, mussols... Tot el que es mou. La música de lletres i paraules. De cançons. D'imatges. Una postal de sol, el mar, el xiu-xiu del riu... La Natura sencera. L'Univers. La Vida. I quan em senti sola, els obriré. Molt a poc a poc tancant els ulls tot olorant-los. Escoltant el món. Escoltant el silenci. Maria José Orobitg, dins, Poesia i educació : d'Internet a l'aula. 2009 Coordinació de Glòria Bordons |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afecte,
educació,
escoltar,
flascons,
fotografies,
Grau Ros [Teresa 1959-],
murals,
música,
natura,
olorar,
Orobitg i Della [María José],
persones,
poesia visual,
silencis,
Torà,
univers,
vida
Allò que el poeta ha de saber
I si ell no hagués conegut les nits de les quals parlà Rilke,
1927
Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.
I no era al costat de la dona quan va parir,
Li seria d'alguna utilitat que hagués conegut miracles de jove?
Primer el miracle de construir.
La porta de l'estable és oberta; l'home col·loca totxo sobre totxo.
Ell construeix un mur. El mur sosté les bigues.
Al seu costat resta la caixa d'eines amb el seus poderosos estris.
Aquesta deu ser la forma en què les coses que semblen eternes van créixer!
Aleshores el noi també es construeix;
Cava forats i galeries al terra,
Construeix canals amb rescloses a la sorra, torres i castells de pedra.
Aleshores el miracle de l'abundància de la natura.
El jardí és encatifat amb la gran i vermella fruita de dolça olor.
El vent és desmuntat pels forts arbres.
Oh, la joia de la collita, amuntegant les espaioses golfes amb la riquesa del món!
Aleshores les altes tartanes peonant a través de la porta del graner.
I la pàl·lida fruita de la terra, desenterrada del ric sòl!
Hauria de tenir alguna utilitat per ell que va criar-se en la mesurable
Comunitat del poble?
Ell que ha conegut l'estable, el graner, l'horta i el prat?
Ell que ha estat al cobert de les segadores i amb els homes en el camp de fenc?
Ell que ha conegut l'essència de la fusta on la piconadora va al dic,
De l'embarcació que va navegar més enllà de les xarxes, del bronzejat del pescador a l'exterior?
Ell que ha conegut les cases amb pisos de pedra
I les golfes baixes ennegrides pel fum?
I Oh! Si les nits no són allí, hi ha els dies
Amb l'amor de la llum del cel
I tot el càlid resplendor de la terra!
I si la dona no és allí qui porti vida
Hi ha la mare que sempre la donarà,
Ànima que abraça generacions.
1927
(Traduït de l'anglès per a aquest blog)
Obe Postma. What the poet must know : an anthology. 2004
Translation: Anthony Paul.
Selection and introduction: Jabik Veenbaas.
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
ànimes,
collita,
construir,
créixer,
dones,
estimar,
Frísia,
fruita,
fusta,
generacions,
mares,
miracles,
natura,
Postma [Obe],
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saber,
terra,
vent,
vides
Avancem amb el català
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
català,
Empordà,
Gespa Teatre (Grup de teatre),
Llibreria La Tralla,
poesia sublim,
recitar,
Vic
05 de gener 2014
Poema
És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
A Pepa
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata;
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales.
A Pepa
Pr.: Pere Gimferrer
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ales,
Brossa [Joan 1919-1998],
certeses,
diners,
fulls,
moure,
ocells,
papers,
persones,
plecs,
rectangles,
xocolata
04 de gener 2014
L'ossa menor
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester. Els ulls al cel i l'ànima a la mar. 2003
Un carro carregat de rocs
corria per la carretera del cel
i les rodes rodaven, rodaven
i el carreter remugava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
arran d'arremetre amb arrogància
contra una barraca d'arròs,
el carreter renegava molt.
Carracric-carracroc.
Un carro carregat de rocs
rodolava per un carreró
amb una arrova de rosada,
el carreter rondinava molt.
Josep Ballester. Els ulls al cel i l'ànima a la mar. 2003
Il·lustracions: Enric Solbes
Etiquetes de comentaris:
actituds,
arrogància,
arròs,
Ballester [Josep 1961-],
carrerons,
carreteres,
carros,
córrer,
flors,
mar,
Ossa Menor,
persones,
remugar,
renegar,
rocs,
rondinar,
rosada,
Solbes [Enric]
Sento la mar
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
Aragay [Daniel],
blau,
Caria [Rafael 1941-2008],
català,
mar,
poesia marítima,
sentiments
Ja és temps
Ja és temps de sentir el mot sense resposta,
temps d'esperar el motiu que no és possible,
d'endevinar fullam nou als pollancres,
bé que la tardor n'ha escurat les branques.
Quin anhel se'ns marfon potser debades,
quin desig s'endevina sense viure'l?
Vespre del temps en l'hora més humana
quan el viure sospesa les collites
i ensems recompta els mòbils imperfectes.
Un rastre humil perdura pels camins
que l'home, que tot home, en fa recapte.
Després de tot -al límit de les coses-,
cal ser fidels al do de l'esperança.
Al bosc més fosc s'hi troben clarianes,
cap riu no torna mai a la deu nada.
Pere Vives Sarri. El temps i la joia, 1999
|
Etiquetes de comentaris:
boscos,
camins,
clariana,
esperança,
Gerus [Tatiana],
joia de viure,
poesia de l'esperança,
pollancres,
rius,
temps,
vida,
Vives Sarri [Pere 1924-]
Sobre poetes i poesia
Què es pot traduir? Una història, un argument teatral,
les impressions d'un personatge viu en acció, una imatge,
una proposició. El que no es pot traduir és l'encanteri,
la música de les paraules, i la part del significat que
es troba a la música. Però tampoc aquí no hem arribat
al fons de la qüestió; només hem intentat indicar què fa
que un poeta sigui traduïble i no hem concretat per què
es pot dir, com no es pot dir de cap altre poeta, que
Dant, Shakespeare i Goethe no només pertanyen
als seus compatriotes sinó a tots els europeus.
(Fragment)
T. S. Eliot. Sobre poetes i poesia. 1999
les impressions d'un personatge viu en acció, una imatge,
una proposició. El que no es pot traduir és l'encanteri,
la música de les paraules, i la part del significat que
es troba a la música. Però tampoc aquí no hem arribat
al fons de la qüestió; només hem intentat indicar què fa
que un poeta sigui traduïble i no hem concretat per què
es pot dir, com no es pot dir de cap altre poeta, que
Dant, Shakespeare i Goethe no només pertanyen
als seus compatriotes sinó a tots els europeus.
(Fragment)
T. S. Eliot. Sobre poetes i poesia. 1999
Traducció de Betty Alsina Keith
Etiquetes de comentaris:
Eliot [T. S. (Thomas Stearns) 1888-1965],
europeus,
música,
persones,
poetes,
traduccions,
traduir
03 de gener 2014
A Josep Benet
Poblant de pensaments ribes i hortes
passàveu la paraula tot capalt,
llavors que feia de bon tòrcer el salt
de nit a dia sobre blavors mortes.
Vós sempre heu filat prim; centes de portes
us recorden al fort del temporal,
quan els llamps que ofuscaven el fanal
volien dreçar l'ombra a coses tortes.
La lluita ha prosperat, i el remolí
ens ha enfortit; avui la fosca sobra,
i els arbres configuren un destí.
No allarga els dies altre pensament
que la guerra i la terra, i l'ànim s'obre
via al futur. Heu de ser president!
Febrer de 1980 [publicat a Nous Horitzons, 86]
Joan Brossa. Anafil. 1987
passàveu la paraula tot capalt,
llavors que feia de bon tòrcer el salt
de nit a dia sobre blavors mortes.
Vós sempre heu filat prim; centes de portes
us recorden al fort del temporal,
quan els llamps que ofuscaven el fanal
volien dreçar l'ombra a coses tortes.
La lluita ha prosperat, i el remolí
ens ha enfortit; avui la fosca sobra,
i els arbres configuren un destí.
No allarga els dies altre pensament
que la guerra i la terra, i l'ànim s'obre
via al futur. Heu de ser president!
Febrer de 1980 [publicat a Nous Horitzons, 86]
Joan Brossa. Anafil. 1987
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànims,
arbres,
Benet [Josep 1920-2008],
blavors,
Brossa [Joan 1919-1998],
configurar,
enfortir,
filar prim,
futur,
guerres,
llamps,
llibertat,
lluites,
pensaments,
pensar,
persones,
terra
02 de gener 2014
Hivern
Els meus coneixements gastronòmics són escassos; però després de la pluja m'agrada passejar pel camp; conec la naturalesa i sé que si els arbres meditaven ho farien per les arrels. Joan Brossa. La clau a la boca, 1997 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alimentació,
arbres,
arrels,
Arrels Fundació,
Brossa [Joan 1919-1998],
Lemus [Juan],
natura,
passejades,
pensar,
persones,
pluja,
solidaritat,
voluntariat
31 de desembre 2013
Esperança
Quan la rosada de la nit
mullà totes les coses
dins mon jardí, no prou florit,
i el març marceja i dins el pit
la inquietud ha deixat roses,
inabastat, amunt, ardit,
s'alça un brot de cinc roses.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
mullà totes les coses
dins mon jardí, no prou florit,
i el març marceja i dins el pit
la inquietud ha deixat roses,
inabastat, amunt, ardit,
s'alça un brot de cinc roses.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
brots,
jardins,
març,
mullar,
nits,
poesia breu,
rosada,
roses,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958]
Règim
Ni carn ni vins ni aigua,
ni jovenesa ja, ni feneria...
Ni dol ni enyorament a dins ma via,
i el cor xalest, vessant de plenitud.
Maria Antònia Salvà, dins,
ni jovenesa ja, ni feneria...
Ni dol ni enyorament a dins ma via,
i el cor xalest, vessant de plenitud.
Maria Antònia Salvà, dins,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
actituds,
cors,
enyoraments,
feneria,
persones,
plenitud,
poesia breu,
règims,
Salvà [Maria Antònia 1869-1958],
vessar,
vides
Hora tranquil·la (4 i últim)
Per què no fora eterna l'hora
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
que ens porta el bé
tan a la vora?
Si l'ombra sola d'un neguit
pot fer malbé tanta ventura
tinguem-ne cura,
agombolem-la bé;
que el seu record sigui una força
que cada dia ens mogui el braç
i ens aclareixi tota via
i ens acompassi el pas.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
acompassar,
actituds,
Arderiu [Clementina 1889-1976],
camins,
felicitat,
força,
pau,
persones,
tenir cura
Hora tranquil·la (3)
Dalt, la finestra
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
es bada encara.
Aixeco el cap i veig la mare.
I sento uns ulls
que em miren fit,
i aquell somriure
viatger
-ocell de pau i de missatge
que de la cara del marit
passa a la meva
i torna i ve-
s'ha desvetllat.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
fills,
mares,
missatges,
Nuremberg,
pau,
persones,
somriure,
tranquil·litat,
ulls
Hora tranquil·la (2)
És la capella aquí tocant.
I pel jardí va caminant
aquest petit, que és meu
i em sobta.
Jugant amb les filles del Pastor
-trenes lluents i cama nua.
És tan menut i tan valent,
que si el tombava el cop de vent
d'unes faldilles
sap estirar, tot ell braó,
la cinta roja d'una cua
i amb el ditet
tocar una dent
de tota boca somrient
que sigui prop.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
I pel jardí va caminant
aquest petit, que és meu
i em sobta.
Jugant amb les filles del Pastor
-trenes lluents i cama nua.
És tan menut i tan valent,
que si el tombava el cop de vent
d'unes faldilles
sap estirar, tot ell braó,
la cinta roja d'una cua
i amb el ditet
tocar una dent
de tota boca somrient
que sigui prop.
Clementina Arderiu,
21 escriptores per al segle XXI. 2004
Edició: D. Sam Abrams
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
fills,
jardins,
jugar,
mares,
Nuremberg,
persones,
somriures
Hora tranquil·la (1)
(Jardí de presbiteri a Nuremberg)
Un núvol blanc
pel cel camina
i l'últim raig
del sol ponent
pinta la poma
i fa lluent
tota la branca.
Un violí sona molt fi
damunt el fons
sever de l'orgue.
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
branques,
Danubi,
finesa,
Nuremberg,
núvols,
orgue,
persones,
poesia elegant,
tranquil·litat,
violí
Record de Sóller (5 i últim)
Mai més l'he retrobada; i veig com aquell dia,
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
fa quaranta anys, la nina que no em coneix tampoc,
i el món d'una edat nova, inconscient m'obria,
incendiant la porta sense percebre el foc.
Amic, teixiu aquesta visió de la infantesa,
vós qui caceu libèl·lules en la presó del rim,
vós que preniu les ales amb tanta sutilesa
que no se perd un àtom del matisat polsim.
Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics. 2013
Etiquetes de comentaris:
Alcover [Joan 1854-1926],
amistat,
Carner [Josep 1884-1970],
conèixer,
focs,
infantesa,
libèl·lules,
percebre,
retrobar,
Sóller,
visions
Record de Sóller (4)
Mon cor, davant la casta nuesa, va suspendre son ritme; una calrada bullenta vaig sentir; l'esglai que sentiria la bergantella tendra que es creia tota sola, si s'adonés de mi! I el nin va tornar home... ¿Quin esperit dins una espina de figuera de moro va saltar a l'abscondit ivori de l'Eva, tan dejuna de dar-me el fruit de l'arbre simbòlic a flairar? Joan Alcover. Cap al tard ; Poemes bíblics, 2013 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)