Per escriure, a més de tècnica i passió,
fa falta disciplina.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
24 de juny 2014
Per escriure
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
botigues,
disciplina,
escriure,
formigues,
fotografies,
fruita,
Menorca,
passions,
persones,
poesia visual,
Pons [Ponç 1956-],
reflexió breu,
tècniques,
tomàquets,
verdures
22 de juny 2014
Vall closa
A la vall closa del poeta,
de matinada hi canta el vent,
i entre les pedres, la fonteta,
amb un delit inconscient.
Allà, quin bàlsam porta l'hora!
El sol n'és l'hoste benvolgut,
oh, soledat inspiradora,
on mou la pluja un cant perdut!
Nostra finestra és blaupintada.
A estones brilla un mirallet
de fusa antiga i ben daurada
en la blancor de la paret.
I vas torcint emmirallada,
sobre el teu front, l'aire senzill,
ta cabellera humitejada,
i espessa com un camp de mill,
mentre la pluja al lluny remulla
la grogor fina d'un teulat,
i murmureja tota fulla,
inspiradora soledat.
Josep Sebastià Pons
(Illa de Riberal, 1886-1962)
A cura de Josep Maria Castellet i Joaquim Molas.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
bàlsams,
font,
murmurar,
persones,
pluja,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
soledat,
teulats,
valls
15 de juny 2014
Art
Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llum. T'aferres a la pell, a l'escorça de l'arbre, de la terra, al frec silent d'un núvol o d'uns llavis. Ressegueixes el tacte dels colors, teixeixes mons insòlits, hi esculpeixes uns ulls que has enyorat, construeixes imatges que perduren, desarreles el temps. I creix del teu pinzell com si et vessessis un glop de mar, de vent o de saliva, un somni que uns altres ulls habiten. Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
art,
colors,
Croàcia,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
imatges,
Jiménez Cot [David],
llum,
mar,
pinzells,
Vajdić [Miroslav],
Zimmermann [Marie-Claire]
Sol d'estiu
Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
Editor: Jaume Coll
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
arborar,
calor,
Carner [Josep 1884-1970],
estius,
herbes,
infantesa,
persones,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
poesia saludable,
respirar,
sol
14 de juny 2014
Pedalem
Etiquetes de comentaris:
Assemblea Nacional Catalana,
Barcelona,
bicicletes,
pedalar,
poesia al carrer
Cada paraula
Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
Etiquetes de comentaris:
batecs,
donar,
paraules,
poesia breu,
poesia vital,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
vida
10 de juny 2014
buguenvíl·lea
Etiquetes de comentaris:
buguenvíl·lea,
capvespre,
flors,
llum,
poesia visual,
Sund [Sheila],
taronja
04 de juny 2014
VI
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.
Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.
A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.
Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.
Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.
La terra, fèrtil,
germina i creix.
Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
blat,
créixer,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
germinació,
Jiménez Cot [David],
llum,
pa,
PierrO,
poesia de pagès,
poesia elegant,
préssecs,
temps,
terra,
vida,
Zimmermann [Marie-Claire]
01 de juny 2014
M'estim la nit
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions dels fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Andreu Vidal. Exercicis de despoblació, 1978 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alguer,
cignes,
dia,
dormir,
estels,
estimar,
llacs,
nit,
Poblador i Garcia [David],
poesia silenciosa,
silenci,
Vidal [Andreu]
31 de maig 2014
Si jo pogués
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
Fragment que trobareu en el llibre:
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alienació,
antídots,
avorriment,
Bonmatí [Ricard 1954-],
capacitats,
Carson [Rachel 1907-1964],
desencís,
durar,
fonts,
força,
infants,
influir,
meravellar-se,
persones,
preocupacions,
vida
El nom
Dit de tu el meu nom és un altre: el bell nom que sempre he desitjat. En boca tua fa música la veu i l'escolto encantat. Un altre esdevinc... un dèbil però sempre quan el carinyós so del meu nom ixi suau dels tous llavis de mare, de germana, d'esposa. L'encontre amb la pau. Rafael Sari, dins, La tercera illa, 2013 Ed. Joan-Elies Adell |
Etiquetes de comentaris:
Adell [Joan-Elies 1968-],
Alguer,
llavis,
nom,
pau,
poesia bonica,
Sari [Rafael 1904-1978],
somriure,
suavitat,
veu
Margarides blaves
Unes noies eixerides
m'han vingut a visitar.
Amb un ram de margarides
m'han volgut obsequiar.
Margarides totes blaves...
No ho entenc, m'he preguntat:
Què els heu fet? Van disfressades...
Són així les de ciutat?
Jo en collia per les prades,
color blanc i engalanades
amb botó al mig, daurat.
Se'm fa estrany la coloraina
amb la qual les empolaina
el mercat de la ciutat!
Teresa Bosch. Pensaments vora la mar, 1993
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blanc,
blau,
Bosch i Roura [Teresa],
ciutats,
mar,
margarides,
mercat,
pensar,
poesia floral,
prades
29 de maig 2014
Nit de primavera
Aire de maig, no diguis res,
que el sorprendrem tot d'una;
la meva mà li obre el balcó:
Oh, quina olor de lluna!
Tota la saba del jardí
s'ha tornat flor i espera;
l'infant no ho gosa destriar
ni sap que és primavera.
Mare, quin és aquest ocell
que tan bonic refila?
Cap altre al món n'hi pot haver!
-i en coneix una pila-.
I aquesta lluna que no es mou,
per què és avui tan blanca?
-Jo gairebé no li responc-
Oh, quina olor a la branca!
I calla el dolç, tot pensament
deixant a la deriva,
mentre s'esborra del seu món
la coloraina viva
de tot un dia ben curull:
(passen els jocs en dansa...
el llibre nou ple de tresors...
l'amic que va allunyant-se...).
I en la clausura dels sentits
tot es rendeix, s'atura
i lentament es va adormint
amb una pau segura.
Clementina Arderiu, dins,
Etiquetes de comentaris:
Arderiu [Clementina 1889-1976],
dormir,
flors,
llibres,
lluna,
maig,
mares,
olors,
pau,
pensaments,
primavera,
Rosa Sensat (Associació),
sentits
Eriçó de mar
Raspall de cabell,
que ets negre o vermell,
no et posis, si em veus,
¡a sota els meus peus!
Ricard Bonmatí. Estimades feres. 2009
Etiquetes de comentaris:
Bonmatí [Ricard 1954-],
cabells,
colors,
eriçons de mar,
negre,
peus,
poesia breu,
raspalls,
vermell
25 de maig 2014
Introducció
Salvador Espriu ens ha llegat un món
literari bastit al voltant de tres mites:
Sinera (Arenys de Mar), amb el seu
entorn de poble mariner i l'àmplia i
diversa galeria de personatges que li
donen vida, que literaturitza la Catalunya
profunda; Lavínia, que mostra més
aviat la vida burgesa de l'urbs (Barcelona)
i de Catalunya amb els seus conflictes
quotidians i polítics, i Sepharad (la
península Ibèrica), que denuncia, a partir
d'alguns paral·lelismes amb la història
del poble hebreu, les lluites civils i
les conseqüències subsegüents. En definitiva,
una crida a la tolerància, al diàleg, al
respecte i a la pau, des de la responsabilitat
i l'autoexigència.
(Fragment)
Introducció i antologia: Antoni Prats
Salvador Espriu. Poemes i narracions, 2012
literari bastit al voltant de tres mites:
Sinera (Arenys de Mar), amb el seu
entorn de poble mariner i l'àmplia i
diversa galeria de personatges que li
donen vida, que literaturitza la Catalunya
profunda; Lavínia, que mostra més
aviat la vida burgesa de l'urbs (Barcelona)
i de Catalunya amb els seus conflictes
quotidians i polítics, i Sepharad (la
península Ibèrica), que denuncia, a partir
d'alguns paral·lelismes amb la història
del poble hebreu, les lluites civils i
les conseqüències subsegüents. En definitiva,
una crida a la tolerància, al diàleg, al
respecte i a la pau, des de la responsabilitat
i l'autoexigència.
(Fragment)
Introducció i antologia: Antoni Prats
Salvador Espriu. Poemes i narracions, 2012
Etiquetes de comentaris:
autoexigència,
Catalunya,
diàleg,
Espriu [Salvador 1913-1985],
lluites civils,
pau,
Prats i Gràcia [Antoni 1946-],
respecte,
responsabilitat,
tolerància
23 de maig 2014
qualitat de la llengua poètica
... món que ampliem com a camp de visió i reduïm com a espai d'experiència viva. Passejada, evocació, contemplació, imatge, llenguatge, ètica, experiència de viure viscuda en els poemes. (Fragment) Joan Francesc Mira, Reduccions, núm. 100 |
Etiquetes de comentaris:
Bèlgica,
ètica,
experiència,
imatges,
Jarvis [Dennis],
llenguatges,
Mira [Joan F. 1939-],
món,
passejades,
qualitat,
reflexió
Tocant al cel
Tocant al cel, al fons del pou,
al llit, a la tomba o al pis,
ni déu no ens pot empresonar,
que el cel ens dona el seu mannà
cada matí, i el món feliç
ens diu nens, ja veieu qui sou...
Som l'univers i prou, ja està,
que el món no ha estat mai un museu
ni un temple d'aquests de la creu
ni un laboratori: ningú
pot negar que és casa teva... per tu.
Qui s'atreveix i vol, hi viu i hi jeu.
Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions. 1994
al llit, a la tomba o al pis,
ni déu no ens pot empresonar,
que el cel ens dona el seu mannà
cada matí, i el món feliç
ens diu nens, ja veieu qui sou...
Som l'univers i prou, ja està,
que el món no ha estat mai un museu
ni un temple d'aquests de la creu
ni un laboratori: ningú
pot negar que és casa teva... per tu.
Qui s'atreveix i vol, hi viu i hi jeu.
Enric Casassas Figueres. Començament dels començaments
i ocasió de les ocasions. 1994
Etiquetes de comentaris:
actituds,
benestar,
Casasses [Enric 1951- ],
cases,
cel,
empresonar,
laboratoris,
llibertat,
matins,
món,
museus,
persones,
poesia vital,
temples,
univers
22 de maig 2014
La veritable pau
-Tu saps què és la pau?
...
-Seria una cosa així com l'abundància
de béns per a tothom, el progrés de la
cultura, la sanitat, el benestar, la comunicació,
l'alegria, la seguretat del futur, el respecte
a la dignitat de les persones i dels pobles.
(Fragment)
Valors per la convivència, 2003
Text: Esteve Pujol i Pons
Il.: Inés Luz González
Etiquetes de comentaris:
alegria,
benestar,
béns,
comunicació,
cultura,
dignitat,
ètica,
futur,
Luz González [Inés],
pau,
persones,
poble,
progrés,
Pujol i Pons [Esteve],
sanitat,
seguretat,
valors
18 de maig 2014
Saleta de piano
Unes mans roges sobre el piano.
Bata esllanguida. Vals convulsiu.
Obra de lassos santideguixis,
Wagner s'irrita, Mozart somriu.
Auques i ventalls, Torreta, núm. 140, dins,
Josep Carner. Poesia. 1992
|
Etiquetes de comentaris:
Carner [Josep 1884-1970],
Coll [Jaume (Coll Llinàs)],
mans,
Museu de la Música (Barcelona),
pianos,
somriure,
Wagner [Richard 1813-1883]
Pressentiment de "il pensieroso"
Suprem recolliment en tu reposa
oh marbre afaiçonat de claredat.
L'ala del pensament és la que et posa
més que dolor, tristesa i gravetat.
Veus potser dintre teu, de tota cosa
la inútil, la pregona vanitat,
i com l'home, poruc, dir-se no gosa
que el viure només és somni cansat.
I el cor se't fa suau d'una tendresa
per aquell son que vora teu respira
en les parpelles closes de la Nit.
Ella resta ignorant de la sorpresa
que brolla de la llum i que ens inspira
a nosaltres, mortals, joia i neguit.
Rosa Leveroni. Poesia. 1981
Pròleg de Maria Aurèlia Capmany.
Etiquetes de comentaris:
cor,
cors,
inspiració,
joia de viure,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
llum,
parpelles,
poesia del cor,
recolliment,
respirar,
suavitat,
tendresa,
tristesa,
vanitat
17 de maig 2014
Concisió
Jo sóc un vers que sols en tu pren vida.
En un sol vers es pot dir tantes coses!
Cal encertar-ne els mots justos i el com,
i tenir clara la raó de dir-los,
i dirigir-los sabent cap a on.
Aquell que rep un sol vers no entendria
la intensitat del seu pes, si no sent
tot el fervor amb què l'ànima amiga
lliga desig, cor i pensament.
2001
Joana Raspall. Batec de paraules, 2013
|
Etiquetes de comentaris:
amistat,
claredat,
cor,
desig,
paraules,
pensar,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
vida
14 de maig 2014
Oh serena de la mar
Oh serena de la mar,
ara que la gent reposa!
L'estimada que jo tinc
és a l'altra part de l'ona.
Una nau que se n'hi va
lletra meva ja li porta.
Passarà tota la mar
amb tant d'illes i de monstres,
cels de foc i cels de fred,
amb la meva lletra closa.
On caldria jo mateix,
una lletra tota sola!
Tot seguit que la llegís
en seria tremolosa.
-Blanca sou com el paper
i un sol mot teniu al rostre:
vós vinguéssiu a la nau,
que seríeu la resposta.
Josep Carner. Poesia, 1992
Ed.: Jaume Coll Llinàs
13 de maig 2014
Quan per la vall del vespre descendim
Etiquetes de comentaris:
batecs,
biblioteques,
catàlegs,
llegir,
llibres,
llums,
món,
paraules,
poesia global,
Setmana de la poesia de Barcelona,
Vinyoli [Joan 1914-1984]
11 de maig 2014
Els camins
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de la pluja i el sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
branques,
camins,
colors,
fruita,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
mirades,
persones,
plaure,
pluja,
pollancres,
sentits,
set,
sol,
vinyes
Batec de paraules
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
Arenas [Carme 1954-],
delicadesa,
fotografies,
humor,
intel·ligència,
Masriera [Lali],
persones,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
reflexió,
solidaritat
Dia de maig
Lo sol
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
resplendeix calent
en raigs brunits
d'un cel
ple de vels.
Tendre hàlit de vent,
mil llavors,
tenuïtat universal,
entra en cada cos.
És un dia de maig.
La pluja
a la fiada* caurà
i de la mia pell
desfullarà
la intensitat dels perfums
de l'ària
lo gaudi del sol,
l'alè del vent
que juga
entre els cabells.
Maria Chessa Lai
* D'improvís
La tercera illa. 2013
Edició: Joan-Elies Adell
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alè,
Alguer,
cabells,
Chessa Lai [Maria],
jugar,
maig,
pell,
perfums,
persones,
pluja,
poesia algueresa,
sol
trobar el nou ritme
"Parlen les dones"(Montserrat Abelló)
trobar el nou ritme
sense context
només això trobar només
al·ludir senzillament
aquell àtom
mil·lenari
de puresa
Mireia Vidal-Conte. 5 cm : (la cicatriu). 2012
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
al·ludir,
àtoms,
dones,
poesia breu,
puresa,
ritme,
roses,
Vidal-Conte [Mireia 1970-]
Acordió
Asseguda als meus 27 anys
imagino
com seré quan sigui vella.
I és curiós
perquè em veig
a la mateixa cadira
asseguda als meus 72
i recordant aquest precís instant
amb una melodia que,
com un acordió
d'arrugues i pell tensa,
aproparà vellesa i joventut
i traurà altre cop música
de dins d'aquest poema.
Sílvia Bel. L'esbós. 2010
Il.: Alicia Billon
Pr.: Maria Àngels Cabré
imagino
com seré quan sigui vella.
I és curiós
perquè em veig
a la mateixa cadira
asseguda als meus 72
i recordant aquest precís instant
amb una melodia que,
com un acordió
d'arrugues i pell tensa,
aproparà vellesa i joventut
i traurà altre cop música
de dins d'aquest poema.
Sílvia Bel. L'esbós. 2010
Il.: Alicia Billon
Pr.: Maria Àngels Cabré
Etiquetes de comentaris:
acordions,
actituds,
arrugues,
Bel [Sílvia 1982-],
imaginar,
instants,
joventut,
melodies,
música,
seure,
vellesa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)