Quan tu floreixes,
s'inflama la bignònia
a la finestra.
Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994
12 d’agost 2014
Llum a les golfes
Llum a les golfes.
A fora l'ocellada.
Però hi ha el vidre.
Tomàs Garcés : centenari : 1901-2001. 2001
Acció de gràcies
Agraïm als ancestres el viatge
a l'Arcàdia que dorm en el nostre cor.
Cap mena de temença:
desfem la superfície de les pantalles
amb danses antigues i amb tant d'amor
que ens sentim la mar que uneix en el somni pares i fills.
Núm. 6
Vicenç Llorca,
Revista de Catalunya. núm. 284
10 d’agost 2014
Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor
My love is strengthen'd, though more weak in seeming
Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.
L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.
L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.
Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.
Sonets (Líriques de Shakespeare)
CII
Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001
Edició: Olívia Gassol i Bellet
DE PANICAL
 |
Blaue Blume Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits -ignorats a les còrnies congestes- tremola als murs de la mort i als pantans. L'aigualida distància descabdella les runes del temps i ara els arbres cansats es despullen de tu com si fos un secret el sexe de les coses amb l'oblit de les ales al recer de les runes. No era certa la nit al brocal de les hores ni al fons del pou el silenci del cos astorat! També el marjal acollia els meus ossos tanmateix solitaris teixits lentament per bardisses gastades a l'atzar de la nit. S'obrien les finestres de ponent i totes les parpelles esdevenien llunes. Les muntanyes llunyanes guardaven el secret d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits. Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980 |
Madame Jolas
 |
| Quan sabia alguna cosa de molta qualitat no podia resistir el desig de compartir-ho posant-ho en lletra impresa. (Fragment traduït per a aquest blog) Frances Steloff. En compañía de genios, 1996 |
Joventut perdurable
A Maria-Antònia Salvà
No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.
Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.
No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.
Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.
Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997
Ed.: Pere Rosselló Bover
08 d’agost 2014
Un escriu (i 3)
 |
| Un escriu per, entre, sota i dins. Fragment. Jesús M. Tibau, dins, V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014 |
Un escriu (2)
 |
| Un escriu i riu, i plora, i es relaxa. (Fragment) Jesús M. Tibau, V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014 |
06 d’agost 2014
II. Estiu
| S'enjoiarà l'estiu de cascalls i ginesta; piuleja cada niu; cada casa és en festa. (Fragment) Carles Grandó. Jocs de miralls, 1963 |
Estiu
Alt brilla el sol amb esplendor que crema;
de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.
Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.
Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.
Joan Ainaud (16 anys)
Llibre de les flors, 2a ed., 1982
03 d’agost 2014
02 d’agost 2014
Literatura ergòdica
 |
El teòric nòrdic [Espen Aarseth] insisteix
a distingir la literatura ergòdica de la trivial,
entenent aquella com l'experiència literària
en què el lector ha de fer un treball actiu,
ha de fer un camí de lectura que no siga
ni passiu ni obvi.
(Fragment)
|
01 d’agost 2014
Per a tu
Aquesta persona tendra i decidida
que de tot fa motiu d'aprenentatge,
la trobaràs quan et contemplis,
matinera, davant el mirall.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
30 de juliol 2014
Lluna polida
 |
| Lluna polida: marbre. Llaminadura d'algues. Incendi forestal. Singladures de lli el teu cos al matí. Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980 |
27 de juliol 2014
Per als meus visitants
55
En una pausa de la pluja
he recollit
una mica de julivert silvestre
perquè l'assaboreixis
durant la teva visita.
|
Flauta del tòtil
Flauta del tòtil:
La teva melodia
el somni vetlla
de la frescor amiga
en les hortes redoses.
RL 8 - 1952, p. 149
Rosa Leveroni, dins,
La tanka catalana. 2011
26 de juliol 2014
Vora la mar
Al cim d'un promontori que domina
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d'or i argent:
poemes, ai! que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons,
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Jacint Verdaguer (10.01.1883)
les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
me'n pujo a meditar.
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
m'aixafa com un pes.
Eixes ones, mirall de les estrelles
me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en elles
mos somnis que són morts.
Aixequí tants castells en eixes ribes
que m'ha aterrat lo vent,
amb ses torres i cúpules altives
de vori, d'or i argent:
poemes, ai! que foren una estona
joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
per retornar al fons:
vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
del sol al primer raig:
idees que m'acurcen l'existència
duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
l'emmusteïda flor.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
digueu-me, què voldran?
Amb les del mar o amb les del temps un dia
tinc de rodar al fons,
per què, per què, enganyosa poesia,
m'ensenyes de fer mons?
Per què escriure més versos en l'arena?
Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
los escriuré amb estels?
Jacint Verdaguer (10.01.1883)
Es trobar en el llibre:
Nova antologia de poesia catalana. 2013
Nova antologia de poesia catalana. 2013
I també en el llibre:
XXXI Com sé que el món és així
 |
(Tao, LIV)
- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
essent el que un és.
Arrelant,
essent poble.
Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004
|
24 de juliol 2014
El bambú magnífic
Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar
un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar
aquest naixement, i entre ells hi havia aquest, escrit pel
besoncle del nadó, un home ja força gran:
un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar
aquest naixement, i entre ells hi havia aquest, escrit pel
besoncle del nadó, un home ja força gran:
brota un bambú magnífic
vora l'entrada:
que estiu i hivern, tothora,
ens sigui bon refugi.
El nen era el príncep Sadakazu. Es va dir que era fill
del sotscapità. La mare era la filla del sotsconseller
Yukihira, germà gran del sotscapità.
p.125
Mala herba (2)
 |
| La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets familiars i els angles i línies que formaven, els munts de llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora, la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap d'una estona em vaig tornar a adormir. (Fragment) Séan Golden i Marisa Presas La Floresta, tardor del 1993 Lu Xun. Mala herba, 1994 |
23 de juliol 2014
Relectura
Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.
Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006). 2007
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.
Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006). 2007
20 de juliol 2014
L'art dels versos
Tota la ciència és aquí,
en la manera com aquesta dona
de les rodalies de Cantão,
o dels camps d'Alpedrinha,
rega quatre o cinc solcs
de cols: mà precisa
amb l'aigua,
intimitat amb la terra,
obstinació del cor.
Així es fa el poema.
Eugénio de Andrade. Ran del dir. 1994
Traducció: Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega.
18 de juliol 2014
Matí feliç
Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu
M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.
Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.
Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo
com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
I escric.
Narcís Comadira. Lent. 2012
13 de juliol 2014
A vos, Dona Verge Santa Maria
(versió moderna de Climent Forner)
A vos, Dona Verge Santa Maria
es dona tot qui es vol enamorar
de vos tan fort que ja res no voldria,
si vos no hi sou, desitjar ni estimar;
car tot voler milloraria
sobre tot altre que no sia
el vostre amor, vos mare de l'amor;
qui no us estima cau en desamor.
(Fragment)
Ramon Llull
Es troba en el llibre:
A cura de Llorenç Soldevila i Isidor Cònsul.
12 de juliol 2014
Em preguntes del silenci
 |
Em preguntes del silenci
jo dic
amor meu tu què saps
de l'eco del silenci
com em pots demanar paraules
i temps
si només el silenci permet
a l'amor més net
alçar la veu
en la remor dels cossos
Ana Paula Tavares, dins,
Mercat d'històries, 2003
|
10 de juliol 2014
III Personals
 |
| Viure? Si al Cosmos la vida no fos útil, quina estafada! Joana Raspall. Batec de paraules, 2013 |
En una nit tranquila
 |
| La lluna dexa caure una claror mólt viva al davant del meu llit, y jo dubto un instant si no es blanca gelada lo que veig brillâ axí. De sobte axeco el cap y contemplo la lluna... Torno a abaxar el cap y penso en mon país Li-Tai-Pé, dins, Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)