ets fecund, fecund, amor
i de tu faré un llarg intent
una nova melodia
De: Poemes esparsos i esbossos, [20]
A, Toloza e Proensa
e la terra d'Argensa,
Bezers e Carcassey,
quo vos vi e quo'us vey!
Bernat Sicart de Marvéjols
dins,
Josep M. Llompart. La terra d'Argensa. 1990
|
He penjat la guitarra a l'escàlem
i he deixat la balada nedar sola
a l'impuls del corrent.
Poso el rem musical arran de l'aigua,
just a nivell,
i l'harmonia puja
des del pou del ressò,
xopa d'escuma, enribetada d'algues;
polsa la pauta oberta de les cordes
i vibra commoguda la ribera.
Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991
Pròleg: Màrius Sampere
|
Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
Robert Frost.
Traduït per a aquest blog. Dins del llibre de poesia:
Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014 16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2013
|
Senyor, Déu meu! Vós que ens heu donat una pàtria que és
la terra més bella del món: que ens l'heu guarnida de muntanyes
i heu agraciat les muntanyes amb la pinzellada verda
dels boscos, i heu anat bastint les casetes dels poblets
i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet
d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb
els fils d'aigua que no s'acaben mai,...
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1947. 5a ed.
|
Les mallerengues, aquests ocellets celestials pel
color (perquè el blau de cel sempre es baralla
amb les pintures de llur ploma fins a arribar
a la mallerenga blava, també anomenada "primavera" i
"estiverola" i que és la més bonica de totes), són els menuts defensors del bosc i del jardí i el fruiterar. I són tan ardides, tan bellugadisses i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: "Xerres més que una mallerenga".
(Fragment)
J.M. de Sagarra. Els ocells amics, 1986, 5a ed.
|