Pensaments
fugaços
una imatge
diversos
res no s'esdevé tot arriba
ecos sonors cap sentit
una música unes veus es perden s'inflen
un caos s'organitza
uns murmuris
surten
de l'oblit
Lluna de plom del 3 de gener, dins el ventre un eixam
d'abelles, a la vora del camí, rodola en rodó, ja no veu,
ja no sent al voltant, jo no en sabia res, no sabia encara
que no podies no estar morta, no et veia no moure't més,
era un dia banal, un final de vacances un inici d'estació,
a la tarda havia anat de compres, després el banc i algunes
tasques menudes per embellir la casa mentre que escriuria
tot aquell hivern, recordo un projecte, una vaga idea de llibre,
alguns relats lligats per un mateix lloc de la infantesa, una
novel·la en el fantasma del llegible, per fi llis, per fi continu,
a l'ombra de mi mateixa t'ho dedicava com hauria estat la
padrina del teu primer fill, recordes en parlaves en masculí
car un déu hauries infantat. I després la teva mort ha tancat
aquesta bíblia dels nous temps i la novel·la perfecta un cop
més no tindrà lloc.
Madeleine Gagnon
[De: L'enfante immémoriale, Écrits des Forges/ La Table Rase, 1986]
