La balena hi sent

La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.

La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.

Tu fas tot el que fas per saber què sents?



*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.




Potetes de sucre. 2017

Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio

Plou... Plou

Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.

Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.



Fragment




Maria del Carme Girau, dins,


L'aigua. 1989 ; p. 25

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

A un rierol de muntanya

Petits turons

en moviment;

aigua corrent.

Avall, avall,

sens mai parar,

sona que sona

el fosc murmuri;

damunt de l'ona,

escampant-se arreu,

omplint tot l'aire,

apagant la veu.

Tarda serena,

calma perfecta,

tan sols trencada

pel màgic so.

Petits turons

en moviment;

aigua corrent.

Laia Ferret, dins,


L'aigua. 1989. 

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

La joia al cap del gripau

Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.

En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.

En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.

A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.



Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

La platja i el mar

Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.


p. 55


Marta Pelfort
(7è d'EGB)



L'aigua. 1989

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

Jardiner

El verd és el meu color...

el d'aigua de pluja, el so.

El tacte? El vent a la pell

i d'aquest sol, l'escalfor.

No seré savi de llibres

ni llibretes ni llibrots...

però m'estimo cada planta,

cada arbust i cada brot!

Conec els secrets dels arbres...

i el perquè de cada flor.

Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant ...). 2013

Il·lustracions: Cristina Losantos

Temps encalmat

després del salt i el brusc

contacte de l'onada

mirar el camí que es fon

entre clamors confuses

tornar al jardí on l'aire

pentina temps i fulles

Albert Ràfols-Casamada. Angle de llum. 1984

Poema

Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!



De Dret al desenvolupament


Carla Alcañiz, dins,

Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008

Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig

Llaurar

Llaurar la terra
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!




p. 56


Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio

Banc del parc

Des d'un lloc ombrívol,

de privilegiat present,

guaites la vida que passa

a cada petit moment.

p. 39

Lola Casas. Retalls poètics. 2001

Il·lustracions: Gustavo Roldán.

Barques al port de Londres

Com un bosc de ribera,

teranyines d'arbres indecisos

en una dansa lenta

allunyen la ciutat

del pas plàcid de l'aigua

― mons escindits

entre el mosaic de cases i carrers

i el riu estèsen la seva nuesa ―

cap a un destí de mar,

mentre en el seu repòs

les barques enyoren l'oceà,

navegar amb els dofins

solcant les onades,

àvides de nous cels i de nous ports,

somniant en el vent

inflant les veles,

en el perfil d'una illa imaginada,

des del silenci que anhela l'hora de salpar

i unes nits generoses d'estrelles.

Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,

London's rivers : a collection of landscape drawings by Gaspar Jaén i Urban. 2015

Lliri

Una blanca paperina

de pol·len i saba fina.

Lola Casas. Retalls poètics. 2001

Il·lustracions: Gustavo Roldán

D'aquesta costa

D'aquesta costa brava i retallada
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.



Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000

Introducció: Narcís-Jordi Aragó

De quin país parlarem, ara?

Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.

No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.

Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...

Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.

I

Fragment.




p. 35

Ventura Ametller, dins el llibre:

 Antologia d'emergència. 2016

Edició: Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons.

Raja la lluna

        I

Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.

El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.

La nit batega
muda,
nua,
exhausta.

El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.

Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.



Fragment


De KHEPRI, Primera part, p. 29

Carles Duarte. Khepri. 1998

Pròleg de Joan Triadú

Traducció

Un dia em van explicar 
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.

Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010

BIO GRAFIA

Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.

Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.



Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga

Il·lustracions: Ana Cabello

Informàtic

Em moc dins els programes com peix dins les onades:

no sé pas fer-hi res... són plens de folls i fades!

M'ofego en massa tasques? Doncs lluito a cop de dades

i em planifico bases... que en dic organitzades.

Si l'organització... deriva en desgavell

ㅡja sé que és culpa meva, soc tècnic molt novellㅡ,

surto, entro o desconnecto: no m'hi escalfo el cervell.

No vull filosofies: jo vull arribar a vell!

Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant el que farem quan serem grans. 2013

Poemes: Tomàs Lluc

Il·lustracions: Cristina Losantos

L'eruga

Si em donares un pinzell,

saps què pintaria jo?

Una eruga verda i negra

amb alguns salpicons grocs.

Si demà anàrem al camp,

saps què faria jo?

Escodrinyar plantes i arbres

fins trobar l'eruga verda i negra

amb alguns salpicons grocs.

Sac de poemes. 2007

Poemes: Isabel Mingo

Il·lustracions: Ana Ruiz

Estiu

Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.

Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.

Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.

Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
             garbí, migjorn, marinada,
                           llevant, terral o ponent




Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán

Òptics i astrofísics

Res no és veritat ni és mentida...
res massa gros ni petit...
Tot depèn del gruix dels vidres...
de les lents amb què ho has vist!



Tomàs Lluc. Llibre dels oficis, 2013
Il.: Cristina Losantos

Rêverie

El sol ponent que ja no es veia
encenia els castells de núvols negres
que hi havia sobre el mar...



Fragment.



Joan Maragall. Poesies. 1987

Il·lustracions: Mabel Poveda.

Gallines en concert

Gallines en concert:

Tot un èxit.

Gallines al corral:

Somni infernal.

Gallines en dansa

baixen la panxa.

Gallina, puturrí.

Era al concert i no t'he vist!

Potetes de sucre. 2017

Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini

Il·lustracions: Marta Barbal Rubio

Corranda metafísica

El cel és blau i blanc i gris,

      me'l miro i soc feliç.

Jo no puc saber qui el feu,

si van ser els colors o Déu.

Tren de paraules. 1997

Text: Josep Maria Sala-Valldaura

Il·lustracions: Carles Porta

Sota l'ombra de mil fulles

Sota l'ombra de mil fulles,

si no plou gaire no et mulles.

Carles Fages de Climent. Epigrames. 2002

Presentació, edició i notes de Joan Ferrerós.

TOT

Una veu en l'aire va i diu: L'univers
em sembla una olla grandiosa on
la pressió nuclear no para de crear
estats de vida.



Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Dibuix: Antoni Miró

Poeta, sovintejo els teus recers

Poeta, sovintejo els teus recers
per si quelcom de tu se m'encomana,
i els mots, abans que el llibre jo tanqués,
ja em dansen a l'entorn una sardana.
I resto esbalaïda dreta al mig
amb el cap cot i la mirada lenta...
Música dolça i ondulant trepig
que passa i torna mentre el cor esmenta!



Clementina Arderiu, 1938
Selecció: Maurici Serrahima

Plantades

Plantades a la terra per ser de terra,
plantades per ser l'ombra
de qui no senti l'aire.

Plantades per viure verticals
i tocar el cel.

Plantades
per qui no ens calgui,
que ens deixin, senyors, plantades,
i ens facin l'amor els astres.

Plantades, fartes, plantades.
Plantades, fortes, plantades.

Soles, dempeus en un món
amb les arrels impregnades
d'un magma que crema mots
i d'una pluja que ens salva.

Plantades,
ens llaura el temps,
la lluita fecunda el ventre
i aclarim els horitzons
amb fulles que no caduquen.

Plantades serem el bosc
d'un planeta que no ens planta
que s'oblida de les flors.

Plantades direm adéu
a totes les seves pors;
amb les nostres farem mars
i ens remullarem els peus,
per viure verticals
i tocar el cel.



Rosa M. Arrazola. Buit de març. 2017

Pròleg de Núria de Gispert
Epíleg de Montserrat Aloy

Premi Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2016

Viola d'argent

INVENCIÓ DE LA SARDANA.

La trilogia boticel·liana,

la mà en la mà, si el vent fa cornamusa,

amb un perfil sacerdotal de musa,

com un miracle, inventa la sardana...

Cant XXV

p. 155

Carles Fages de Climent. Somni de Cap de Creus. 2003

Edició: Jordi Pla

Bufa, vent!

Bufa, bufa, vent!
Treu la polseguera
i les fulles seques
de la carretera.
I, després, un núvol
tot ho ruixarà,
i quina fresqueta
que farà, demà!




Joana Raspall. Degotall de poemes. 2003

Il·lustracions: Glòria Garcia