Llegeix i aprofita

Llegeix i aprofita, observa i imita,

reflexiona i treballa, i ocupa't

del bé: conrea el teu tros d'existència

suant per als altres: fes-ho amb el seny!

Per tu hi ha llavor que arrela en la terra,

fruiter que remunta els marges del sol,

serena que arrauja el pit i l'esquena

i omple la vista amb miratges blavencs.

Anònim miracle encercla la vida:

calma sencera de viure sencer!

De: Noli me tangere, III, p. 32

Miquel Figueras i Vallès. L'escaire d'or. 1992

Pròleg: Pere Sànchez i Ferré

Berles

No, no t'enyoro.
Ni tan sols rancor no et guardo.
Per què?
De què em serviria odiar-te?

La calma de l'absència és única
i el dolor de l'adeu
deixa pas al nou matí.

Canten les aus a l'albada
sota la dansa del vent.
Amb tu no les sentiria.



Núm. 6, p. 22

Manel Figuera i Abadal. Berles. 2000

El matí s'ha llevat amb gust de tu

El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.

Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,

Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.




Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55

Silencis d'arena nua... 2018

Il·lustracions de Sara Salip

Trobar-se al mig del matí

Trobar-se al mig del matí
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...

Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai



Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995

Mots preliminars: Basilio Losada

Traducció: Ramon Dachs

La canalla juga sola

La canalla juga sola,
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...

L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.

Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
                                       prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."




XXXIV, p. 78


Elena Serra, dins,

Tordera : paisatges emocionals. 2006

Il·lustracions: Colomer Camarasa

La vida com a poema

A ca nostra
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.



Biel Mesquida, dins,

Palafolls paraules prenyades. 2008

Edició a cura de Pitu Hernàndez i Selvaggi

L'edició d'aquest llibret de poesia compta amb
un original d'Albert Ràfols Casamada, a qui
agraïm la presència, i l'obra constant de pintor
i de poeta.

Bodegó de lletres

Alfabètic univers
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.

Com plàtera d'anguiles
damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.


Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016

Comentari: Manuel Forcano

Així són

Els teus ulls,
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.




Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana. 1994


Pròleg de Maria-Mercè Marçal.

Poeta i il·lustradora

Per un llibre publicat
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!

(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!




Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos

Nocturn

Damunt les aigües quietes del mar
la lluna plena s'atura.
Les vinyes semblen uns llacs adormits,
les barques ombres de plata que fugen.



(Fragment)


Tomàs Garcés, dins,

L'aigua, 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

La sardana

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.



Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda

Cedre del Líban

Potser eres estranger,
però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!

Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán

Hi ha flors blaves i petites

Hi ha flors blaves i petites

a la vora del camí

entre arrels mig descolgades

i brots secs de romaní.

Fragment.

Anton Sala-Cornadó, dins,

L'aigua. 1989

Editora.: M. Eulàlia Valeri.

Il·lustradora: Fina Rifà.

La balena hi sent

La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.

La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.

Tu fas tot el que fas per saber què sents?



*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.




Potetes de sucre. 2017

Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio

Plou... Plou

Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.

Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.



Fragment




Maria del Carme Girau, dins,


L'aigua. 1989 ; p. 25

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

A un rierol de muntanya

Petits turons

en moviment;

aigua corrent.

Avall, avall,

sens mai parar,

sona que sona

el fosc murmuri;

damunt de l'ona,

escampant-se arreu,

omplint tot l'aire,

apagant la veu.

Tarda serena,

calma perfecta,

tan sols trencada

pel màgic so.

Petits turons

en moviment;

aigua corrent.

Laia Ferret, dins,


L'aigua. 1989. 

Tria d'Eulàlia Valeri

Il·lustracions de Fina Rifà

La joia al cap del gripau

Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.

En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.

En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.

A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.



Històries d'animals, tretze. 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

La platja i el mar

Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.


p. 55


Marta Pelfort
(7è d'EGB)



L'aigua. 1989

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

Jardiner

El verd és el meu color...

el d'aigua de pluja, el so.

El tacte? El vent a la pell

i d'aquest sol, l'escalfor.

No seré savi de llibres

ni llibretes ni llibrots...

però m'estimo cada planta,

cada arbust i cada brot!

Conec els secrets dels arbres...

i el perquè de cada flor.

Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant ...). 2013

Il·lustracions: Cristina Losantos

Temps encalmat

després del salt i el brusc

contacte de l'onada

mirar el camí que es fon

entre clamors confuses

tornar al jardí on l'aire

pentina temps i fulles

Albert Ràfols-Casamada. Angle de llum. 1984

Poema

Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!



De Dret al desenvolupament


Carla Alcañiz, dins,

Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia. 2008

Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig

Llaurar

Llaurar la terra
arracona la por
baixa per les arrels dels arbres
i toca el cor del món!




p. 56


Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrents Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio

Banc del parc

Des d'un lloc ombrívol,

de privilegiat present,

guaites la vida que passa

a cada petit moment.

p. 39

Lola Casas. Retalls poètics. 2001

Il·lustracions: Gustavo Roldán.

Barques al port de Londres

Com un bosc de ribera,

teranyines d'arbres indecisos

en una dansa lenta

allunyen la ciutat

del pas plàcid de l'aigua

― mons escindits

entre el mosaic de cases i carrers

i el riu estèsen la seva nuesa ―

cap a un destí de mar,

mentre en el seu repòs

les barques enyoren l'oceà,

navegar amb els dofins

solcant les onades,

àvides de nous cels i de nous ports,

somniant en el vent

inflant les veles,

en el perfil d'una illa imaginada,

des del silenci que anhela l'hora de salpar

i unes nits generoses d'estrelles.

Carles Duarte i Montserrat, Unpublished (2013), dins,

London's rivers : a collection of landscape drawings by Gaspar Jaén i Urban. 2015

Lliri

Una blanca paperina

de pol·len i saba fina.

Lola Casas. Retalls poètics. 2001

Il·lustracions: Gustavo Roldán

D'aquesta costa

D'aquesta costa brava i retallada
per les crestes marines de l'escuma
i les pinedes verdes que es decanten
ran de penya-segat amb una escorta
de peixos i gavines, en preservo la llum,
en preservo la fràgil consistència
de blaus i verds, els vells fonolls marins,
els tamarius i el bàlsam de les roques.
D'aquesta costa brava i retallada,
preserva'n, tu, la llum que jo no puc,
preserva'n, tu, els marges de turquesa,
preserva'n el que queda perquè mai
ningú l'esborri amb la devastació.



Núria Esponellà. Quadern d'Empúries. 2000

Introducció: Narcís-Jordi Aragó

De quin país parlarem, ara?

Tenim aquell camí, tan llarg per córrer
i algun destí ignorat a les margedes.
És l'hora de les hores, en recolzes
de l'ombradís, en verda companyia.

No cal caminar amb presses, cansaments,
fatics i rauxes, sinó en calma,
xerrant amicalment d'allò que passa,
de beure en la font vella l'experiència
de tota antiga i nova recordança.

Adeu, germans del clos i les muralles,
de l'empolsat asfalt i lluites òrfenes!
No tornaré a dormir sota teulada...

Que em plau la serenor, joia d'estrelles,
la llibertat encesa de les ànimes.

I

Fragment.




p. 35

Ventura Ametller, dins el llibre:

 Antologia d'emergència. 2016

Edició: Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons.

Raja la lluna

        I

Raja la lluna
un doll de llum
entacada d'estrelles.

El vent perfuma l'ombra
d'aromes d'aigua.

La nit batega
muda,
nua,
exhausta.

El cristall de l'aurora
esberla l'horitzó.

Al cel ferit
comença Khepri a escriure
el nom del Sol,
la tesa pell del dia.



Fragment


De KHEPRI, Primera part, p. 29

Carles Duarte. Khepri. 1998

Pròleg de Joan Triadú

Traducció

Un dia em van explicar 
que traduir un poema d'una llengua a una altra
és com estar amb algú:
que, si el vers és bonic, se li és fidel sempre.

Àngels Gregori. New York, Nabokov & bicicletes. 2010

BIO GRAFIA

Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.

Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.



Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga

Il·lustracions: Ana Cabello