Poesia. En lloc d'enfosquir la realitat, il·luminar l'invisible.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il. de la coberta: Llorenç Pons Moll
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il. de la coberta: Llorenç Pons Moll
24 de març 2019
Glosa
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré
brostar en flors de poesia
com en roses el roser.
Ai, la llum que el cel envia!
ai, l'abella que ens vol bé!
La vaig veure com fugia
dins una ona d'harmonia...
Jo aguait per si tornaria,
i passa el temps, i no ve!
Jo voldria, jo voldria...
un repòs com mai l'hauré.
El repòs que el cor somnia,
dins el món no el trobaria:
jo voldria, jo voldria
el cel com me moriré.
Maria Àntonia Salvà. Poemas = Poemes, 2006
Tr.: Jaume Pomar
Pr.: Sebastià Alzamora
jo voldria, jo voldré
brostar en flors de poesia
com en roses el roser.
Ai, la llum que el cel envia!
ai, l'abella que ens vol bé!
La vaig veure com fugia
dins una ona d'harmonia...
Jo aguait per si tornaria,
i passa el temps, i no ve!
Jo voldria, jo voldria...
un repòs com mai l'hauré.
El repòs que el cor somnia,
dins el món no el trobaria:
jo voldria, jo voldria
el cel com me moriré.
Maria Àntonia Salvà. Poemas = Poemes, 2006
Tr.: Jaume Pomar
Pr.: Sebastià Alzamora
L'iris del Déu cec
A l'escletxa del voral s'hi remou un gest
que aixeca pols. La pols que neix de sota terra.
Els morts són qui la generen: obren
les boques en un intent de ser fàbrica d'oxigen.
Cal viure entre el verb i l'acció,
entre el misteri latent i el pa a la taula.
Aprendre a tenir una nova mirada.
Fer-la servir en bon ús.
Anticipar-se.
Anna Gual. Símbol 47. 2015
Epíleg: Esteve Plantada
que aixeca pols. La pols que neix de sota terra.
Els morts són qui la generen: obren
les boques en un intent de ser fàbrica d'oxigen.
Cal viure entre el verb i l'acció,
entre el misteri latent i el pa a la taula.
Aprendre a tenir una nova mirada.
Fer-la servir en bon ús.
Anticipar-se.
Anna Gual. Símbol 47. 2015
Epíleg: Esteve Plantada
Arbreda d'hores
Ves al fons de les coses amb antena
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.
Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.
Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara
traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996, 2a ed. rev.
Pròleg: Jaume Pérez Montaner
muntanyenca. Balcó a l'inconegut!
Que peti la bellesa que ens ha dut
colors i resplendors de tota mena.
Remou amb el molí sol i serena;
en doina els grans puntals del contingut;
assaja un devessall, que, si el bull put,
penja una bola més a la cadena.
Penetra al fons de les coses, inclús
sense comprendre-les. Alça't i encara
que no coneguis el ponent de cara
traspassa l'enfilall i busca el nus;
escura el fruit, sonet, del cant que em dus,
branda enlaire l'instant, que en res no es para.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996, 2a ed. rev.
Pròleg: Jaume Pérez Montaner
Un absolut silenci
Un absolut silenci no exclou que la sang parli
d'il·lusions frustrades i d'amargues ferides,
però també d'oasis de pau on la tendresa
deixà per sempre aromes de roses generoses.
Joana Raspall. Ales i camins. 1991
d'il·lusions frustrades i d'amargues ferides,
però també d'oasis de pau on la tendresa
deixà per sempre aromes de roses generoses.
Joana Raspall. Ales i camins. 1991
País perdut
Ja de la pedra eixuta lluïen els cantells.
El vent aconduïa fistons en l'herba tendra.
Un ametller floria sota d'un núvol cendra.
Pel gris lleuger de l'aire venien nous ocells.
La primavera feia com jo. Vora el graó
del seu començ, ullpresa i en quietud estranya,
veia unes clapes d'ombra passant per la muntanya,
i, dalt de mar, finestres amb pluges de claror.
I al davantal cobria la seva nierada,
sense dar pas, poruga que alcessin la volada
el somni, l'esperança, el dol en el desert.
Homes i déus, joguines del plany i de la dansa,
en començant a viure sospiren de recança:
deixies del no ésser que afrontaran l'incert.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
A cura de Joan Ferraté.
El vent aconduïa fistons en l'herba tendra.
Un ametller floria sota d'un núvol cendra.
Pel gris lleuger de l'aire venien nous ocells.
La primavera feia com jo. Vora el graó
del seu començ, ullpresa i en quietud estranya,
veia unes clapes d'ombra passant per la muntanya,
i, dalt de mar, finestres amb pluges de claror.
I al davantal cobria la seva nierada,
sense dar pas, poruga que alcessin la volada
el somni, l'esperança, el dol en el desert.
Homes i déus, joguines del plany i de la dansa,
en començant a viure sospiren de recança:
deixies del no ésser que afrontaran l'incert.
Josep Carner. Poesies escollides. 1979
A cura de Joan Ferraté.
19 de març 2019
El descobridor
Vaig enviar la ment a caçar quelcom nou,
perquè ho trobés i atrapés als vells turons;
com el colom de Noè se n'anà
i com el colom de Noè tornà;
i mentre el vespre sobtat omple
tota la vall d'un misteri callat
compto les coses que em portà.
Un bri d'avet, un roc trencat,
remor de bens als llunyans turons
i una flor groga, em va portar;
no em dugué, doncs, cap novetat.
Però el silenci m'estremeix
mentre desplego aquell misteri
i veig allò nou que ara em ve.
Malgrat que avets i rocs són vells
com ho són les flors grogues i el vent
que va empènyer el colom lluny de mi,
m'han fet trobar un altre colom,
un colom nou, una altra ment:
vet aquí el nou que em ve ara a mi.
———————————————
The discoverer
I sent my mind to hunt the new
And trap it on the ancient hills,
Like Noah's dove it went from me,
Like Noah's dove came back to me,
And while the sudden evening fills
The vale with quiet mystery
I count the things it brought to me.
A sprig of fir, a splintered rock,
The sound of sheep on distant hills,
A yellow flower it brought to me,
No new thillgs these it gave to me,
And yet even now the silence thrills
As I unfold a mystery
And see the new that comes to me.
Though firs are old, and rocks are old,
And old the yellow flowers, the wind
That sped the dove I sent from me,
Another dove has found for me,
Another dove, a different mind,
This is the new that comes to me.
John Langdon-Davies. Man on mountain = Home a la muntanya. 2016
perquè ho trobés i atrapés als vells turons;
com el colom de Noè se n'anà
i com el colom de Noè tornà;
i mentre el vespre sobtat omple
tota la vall d'un misteri callat
compto les coses que em portà.
Un bri d'avet, un roc trencat,
remor de bens als llunyans turons
i una flor groga, em va portar;
no em dugué, doncs, cap novetat.
Però el silenci m'estremeix
mentre desplego aquell misteri
i veig allò nou que ara em ve.
Malgrat que avets i rocs són vells
com ho són les flors grogues i el vent
que va empènyer el colom lluny de mi,
m'han fet trobar un altre colom,
un colom nou, una altra ment:
vet aquí el nou que em ve ara a mi.
———————————————
The discoverer
I sent my mind to hunt the new
And trap it on the ancient hills,
Like Noah's dove it went from me,
Like Noah's dove came back to me,
And while the sudden evening fills
The vale with quiet mystery
I count the things it brought to me.
A sprig of fir, a splintered rock,
The sound of sheep on distant hills,
A yellow flower it brought to me,
No new thillgs these it gave to me,
And yet even now the silence thrills
As I unfold a mystery
And see the new that comes to me.
Though firs are old, and rocks are old,
And old the yellow flowers, the wind
That sped the dove I sent from me,
Another dove has found for me,
Another dove, a different mind,
This is the new that comes to me.
John Langdon-Davies. Man on mountain = Home a la muntanya. 2016
Edició: Jordi Casanova i Núria Camps
Traducció: Marià Manent, Tomàs Garcés i Josep Maria Jaumà
16 de març 2019
Tots els camins
Tots els camins de llum són nostres:
la sorra,
les hores
i l'aigua.
Totes les fites de llum són nostres:
les veles,
les algues
i els núvols.
Totes les veus de llum són nostres:
la proa,
la popa
i el rumb.
Totes les marques de llum són nostres:
la vida,
la pàtria i
l'amor.
Guillem Viladot, dins,
Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999
la sorra,
les hores
i l'aigua.
Totes les fites de llum són nostres:
les veles,
les algues
i els núvols.
Totes les veus de llum són nostres:
la proa,
la popa
i el rumb.
Totes les marques de llum són nostres:
la vida,
la pàtria i
l'amor.
Guillem Viladot, dins,
Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999
Edició: Núria Feliu
Tinc una barca molt vella
Tinc una barca molt vella,
tota blanca, amb una estrella,
l'avi m'hi deixa pujar,
com m'agrada navegar!
Vaig a l'Àfrica, a la Xina
i a l'Amèrica Llatina.
La vela s'ha foradat
i l'avi l'ha apedaçat.
Olga Xirinacs. Marina, 2004
Il.: Asun Balzola
tota blanca, amb una estrella,
l'avi m'hi deixa pujar,
com m'agrada navegar!
Vaig a l'Àfrica, a la Xina
i a l'Amèrica Llatina.
La vela s'ha foradat
i l'avi l'ha apedaçat.
Olga Xirinacs. Marina, 2004
Il.: Asun Balzola
Endavant!
Respira fort, que l'aire és teu
i l'aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l'hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l'aire és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n'hi ha cap d'altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s'arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall. Ales i camins. 1991
i l'aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l'hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l'aire és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n'hi ha cap d'altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Lluita amb qui vulgui entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s'arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!
Joana Raspall. Ales i camins. 1991
També es troba als llibres:
Joana Raspall. Batec de paraules. 2021
Veure altres cels
Veure altres cels per valorar el teu cel,
llegir altres vides per entendre la teva.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il.: de la coberta: Llorenç Pons Moll
llegir altres vides per entendre la teva.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
Il.: de la coberta: Llorenç Pons Moll
14 de març 2019
Intuïció
Nivals, els arbres nans esquincen el claper.
Sagnen les mans. Reclòs, un lliri espera, en blanc,
la treva que en uns ulls fa enraonar els pètals.
Lluís Calvo. L'Estret de Bering. 1997
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1996
Sagnen les mans. Reclòs, un lliri espera, en blanc,
la treva que en uns ulls fa enraonar els pètals.
Lluís Calvo. L'Estret de Bering. 1997
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1996
12 de març 2019
Temps de corcons
(A tots els meus avis,
que encara viuen en mi)
Era una vesprada molt pareguda a aquesta,
una vesprada de pluja en una casa tan vella
com els teus avis que l'habiten.
(Ara l'herbatge xucla
els darrers signes de vida
—o de mort—
i les sargantanes es passegen,
tipes de sol i silenci,
per on molt abans hi hagué
el corral de gallines i després
un jardí de roses i de cales de seda.)
que encara viuen en mi)
Era una vesprada molt pareguda a aquesta,
una vesprada de pluja en una casa tan vella
com els teus avis que l'habiten.
(Ara l'herbatge xucla
els darrers signes de vida
—o de mort—
i les sargantanes es passegen,
tipes de sol i silenci,
per on molt abans hi hagué
el corral de gallines i després
un jardí de roses i de cales de seda.)
Encara arrepleguen serradura
com aleshores unes altres mans
més velles
—gelades com les teues,
transparents com les teues. Tots
ho diuen, llargues, se les ha dei-
xades ací i són teues—.
com aleshores unes altres mans
més velles
—gelades com les teues,
transparents com les teues. Tots
ho diuen, llargues, se les ha dei-
xades ací i són teues—.
I té l'endús per escampar-la
als peus de les parets per on
s'esmuny groga
la pluja.
als peus de les parets per on
s'esmuny groga
la pluja.
I encara rieu i canteu
amb els pallassos grisos de la televisió
i mengeu bosses plenes de llepolies
i feu olor de sabó i de brillantina
de trossa, com el pilotet d'argent
enrotllat al clatell secular de l'àvia.
I pengen encara del sostre,
com d'un esquelet d'ossos de fusta,
estalactites de sol amb cabells
arreplegats de pellofa.
amb els pallassos grisos de la televisió
i mengeu bosses plenes de llepolies
i feu olor de sabó i de brillantina
de trossa, com el pilotet d'argent
enrotllat al clatell secular de l'àvia.
I pengen encara del sostre,
com d'un esquelet d'ossos de fusta,
estalactites de sol amb cabells
arreplegats de pellofa.
Serradura escampada pertot arreu,
eixugant l'aigua que davalla del cel
per camins de calç assedegada.
Aroma a pluja vella,
a vesprades tèbies difuminades
en l'obagor.
Rialles en un televisor en blanc i negre.
Infantesa desfeta a les mans
com un grapat de serradura:
pluja o pols groga
que el temps rovella...
De: Temps de corcons
Maria Josep Escrivà i Vidal. Remor alè. 1993
Premi Senyoriu d'Ausiàs March 1992
eixugant l'aigua que davalla del cel
per camins de calç assedegada.
Aroma a pluja vella,
a vesprades tèbies difuminades
en l'obagor.
Rialles en un televisor en blanc i negre.
Infantesa desfeta a les mans
com un grapat de serradura:
pluja o pols groga
que el temps rovella...
De: Temps de corcons
Maria Josep Escrivà i Vidal. Remor alè. 1993
Premi Senyoriu d'Ausiàs March 1992
Interferència
Caldria,
en l'exposició de les idees
procurar avançar en el mateix sentit,
com ones que es propaguen
i es reforcen mútuament
en el mateix medi,
fent vibrar cada partícula del cos,
i apropar-se
a la utopia.
Assumpció Forcada. Química i física = Química y física. 2012
en l'exposició de les idees
procurar avançar en el mateix sentit,
com ones que es propaguen
i es reforcen mútuament
en el mateix medi,
fent vibrar cada partícula del cos,
i apropar-se
a la utopia.
Assumpció Forcada. Química i física = Química y física. 2012
Pròleg: David Jou
Traducció: Assumpció Forcada i Ángeles de la Concha
10 de març 2019
Antioda
Si el present és el passat del futur,
aviat, per a pintar una paret amb quadres
penjats, no caldrà despenjar els quadres.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
aviat, per a pintar una paret amb quadres
penjats, no caldrà despenjar els quadres.
Joan Brossa. Ventall de poemes urbans, 1988
Matinada d'examen
Cimals immensos, llibres apilats
tanquen la tundra dels apunts: neu verge
tacada amb rius de tinta, corriols
incomprensibles sense perspectiva,
cada lletra un avet, les xifres rocs.
A l'est, la torre circular, esvelta,
del termo groc, la tassa amb sucre al fons,
un bolígraf, un llapis i l'esfera
ineluctable del despertador.
Sota el gran sol del flexo, obert, un llibre
amb una taca mínima que es mou
entre les línies catorze i quinze:
orfe, atordit, s'asseu sobre una pe.
Contempla desolat aquest paisatge,
el blanc i el blau que no s'acaben mai.
Per un moment somia i veu el dia
(aviat, aviat) que en marxarà per sempre.
Jaume Subirana, dins,
L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed.: Antoni Tort Bardolet
tanquen la tundra dels apunts: neu verge
tacada amb rius de tinta, corriols
incomprensibles sense perspectiva,
cada lletra un avet, les xifres rocs.
A l'est, la torre circular, esvelta,
del termo groc, la tassa amb sucre al fons,
un bolígraf, un llapis i l'esfera
ineluctable del despertador.
Sota el gran sol del flexo, obert, un llibre
amb una taca mínima que es mou
entre les línies catorze i quinze:
orfe, atordit, s'asseu sobre una pe.
Contempla desolat aquest paisatge,
el blanc i el blau que no s'acaben mai.
Per un moment somia i veu el dia
(aviat, aviat) que en marxarà per sempre.
Jaume Subirana, dins,
L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed.: Antoni Tort Bardolet
Èxtasi blanc
El pol·len entra pel nus de la fuga
i les bombetes rebenten,
harmonioses, al cant de la radiació solar.
Un taronger s'enlaira
amb l'estrebada insensata
de 542 becs de garsa i m'hi sumo,
arrencant el tronc
amb les dents beneïdes.
Quina mística més cèlebre,
desplaçar-se de casa,
arrossegar el niu,
pintar el camí amb sons tous
i indesxifrables.
La meva feina és intentar.
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg: Gemma Gorga
Il·lustracions: Ana Cabello
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016
i les bombetes rebenten,
harmonioses, al cant de la radiació solar.
Un taronger s'enlaira
amb l'estrebada insensata
de 542 becs de garsa i m'hi sumo,
arrencant el tronc
amb les dents beneïdes.
Quina mística més cèlebre,
desplaçar-se de casa,
arrossegar el niu,
pintar el camí amb sons tous
i indesxifrables.
La meva feina és intentar.
Anna Gual. Molsa. 2016
Epíleg: Gemma Gorga
Il·lustracions: Ana Cabello
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016
09 de març 2019
Amb tot, el llibre pensa
Amb tot, el llibre pensa, somnia, medita.
Un es creu recórrer pàgines,
creuar parèntesis,
franquejar notes
mentre són les pàgines,
els parèntesis i les notes
els que el descripten,
els que el fullegen...
La vida impensada
en una llengua inventada
a la vegada
fibra d'herba, de bèstia, d'ànima
que s'agafa per un pèl,
rabent, quan passa,
cosa simple
entre mil ratlladures i esquinços...
De Jocs de convit
Renada-Laura Portet, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella
Un es creu recórrer pàgines,
creuar parèntesis,
franquejar notes
mentre són les pàgines,
els parèntesis i les notes
els que el descripten,
els que el fullegen...
La vida impensada
en una llengua inventada
a la vegada
fibra d'herba, de bèstia, d'ànima
que s'agafa per un pèl,
rabent, quan passa,
cosa simple
entre mil ratlladures i esquinços...
De Jocs de convit
Renada-Laura Portet, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella
08 de març 2019
Els somnis abandonats
A l'hora que els dorments de les entrades
s'acotxen amb notícies gastades
i s'encalcen els desitjos trontollant
com gerres de cervesa en un cantell,
ella encara no pot agafar el son
ni els somnis que voleien per la cambra.
Només n'agafarà d'abandonats
pels qui, desensonyats, lleven el dia.
De El vent de les andanes
Hermínia Mas, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella
s'acotxen amb notícies gastades
i s'encalcen els desitjos trontollant
com gerres de cervesa en un cantell,
ella encara no pot agafar el son
ni els somnis que voleien per la cambra.
Només n'agafarà d'abandonats
pels qui, desensonyats, lleven el dia.
De El vent de les andanes
Hermínia Mas, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans, 1999
Ed.: Vinyet Panyella
El jardí de Nausica
Homenatge a Marià Villangómez
El mot damunt del mot s'empelta i riu.
Cap paraula no es mor que no en floreixi
una altra al seu costat, de terra i d'or.
Suau com préssec, aspra d'aranyons,
bessons d'ametlla, cireres enceses...
Passejo entre els versos, mot a mot,
flairo l'aroma alhora tendra i seca.
Les mans allargo a la pomera en flor
i en fruita saborosa del poema
i en volen, cel amunt, ocells innúmers.
«Enllà veuen el mar que els alts penyals afronten»
Maria Àngels Anglada. dins,
Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999
El mot damunt del mot s'empelta i riu.
Cap paraula no es mor que no en floreixi
una altra al seu costat, de terra i d'or.
Suau com préssec, aspra d'aranyons,
bessons d'ametlla, cireres enceses...
Passejo entre els versos, mot a mot,
flairo l'aroma alhora tendra i seca.
Les mans allargo a la pomera en flor
i en fruita saborosa del poema
i en volen, cel amunt, ocells innúmers.
«Enllà veuen el mar que els alts penyals afronten»
Maria Àngels Anglada. dins,
Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999
Edició: Núria Feliu
La primavera
Damunt d'un prat verd
mullat de rosada,
he vist una flor,
una flor amagada.
Primavera et dius
ㅡoh, flor benamada!ㅡ
i pel mig dels prats,
tot fresc de rosada,
floreixes, gentil,
amb ta color clara.
Floreixen amb tu
la genciana blava,
gladiols rosats,
flor del vent morada,
i, dalt dels cimals,
roses de muntanya.
Lluïsa Giró (15 anys)
Llibre de les flors. 1936
mullat de rosada,
he vist una flor,
una flor amagada.
Primavera et dius
ㅡoh, flor benamada!ㅡ
i pel mig dels prats,
tot fresc de rosada,
floreixes, gentil,
amb ta color clara.
Floreixen amb tu
la genciana blava,
gladiols rosats,
flor del vent morada,
i, dalt dels cimals,
roses de muntanya.
Lluïsa Giró (15 anys)
Llibre de les flors. 1936
Ser
Fa temps, algú et va dir que el teu nom també es traduïa
com «la caçadora». T'has mira't al mirall i t'has dit:
caçadora de mirades, potser? Caçadora d'amors?
Enlloc com aquí no et podries respondre millor. Ho ets,
una sanyasin, una d'aquelles persones que renuncien a tot?
Fa molt de temps que vas decidir no tenir sinó ser...
De La porra india
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Edició de Vinyet Panyella
com «la caçadora». T'has mira't al mirall i t'has dit:
caçadora de mirades, potser? Caçadora d'amors?
Enlloc com aquí no et podries respondre millor. Ho ets,
una sanyasin, una d'aquelles persones que renuncien a tot?
Fa molt de temps que vas decidir no tenir sinó ser...
De La porra india
Teresa Costa-Gramunt, dins,
Contemporànies : antologia de poetes dels Països Catalans. 1999
Edició de Vinyet Panyella
07 de març 2019
El nom de les coses
Les converses
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax...
Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.
Sentiments ?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada...
Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.
De: L'amor a Barcelona.1998
Marta Pessarrodona, dins
Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol :
han de ser brillants,
les trucades de telèfon,
un fax...
Hi ha, però,
una fatal incapacitat
per donar el nom de les coses.
Sentiments ?
Seguim sense noms.
Un sopar,
un concert,
una trobada...
Sé que ho saps;
però tu, jo, tots,
seguim amb la basarda de les paraules.
De: L'amor a Barcelona.1998
Marta Pessarrodona, dins
Poesia i + 2008 : del 27 de juny al 27 de juliol :
Caldes d'Estrac : programa de mà, 2008
Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i Jaume Subirana
03 de març 2019
Poeta de guàrdia
Constant sentinella al peu del record,
m'assec en la fosca i escolto el meu cor;
no em torben rialles ni cerco ningú:
soc dos essent una perquè visc en tu.
Llegíem uns versos antics de Salvat
i tu m'escoltaves amb gest fatigat,
les mans ocioses i els ulls incisius:
«M'agrada el que deies, m'agrada el que dius».
Amb sal i silenci sotjàvem les nits
sentint-nos inermes, sabent-nos ferits.
Amb sorts paral·leles, com versos rimats,
plegats per la vida, moríem plegats.
Poeta de guàrdia, recito el teu nom,
que mentre jo et canti, et canta tothom.
Carme Guasch. Pràctica de vida. 1993
m'assec en la fosca i escolto el meu cor;
no em torben rialles ni cerco ningú:
soc dos essent una perquè visc en tu.
Llegíem uns versos antics de Salvat
i tu m'escoltaves amb gest fatigat,
les mans ocioses i els ulls incisius:
«M'agrada el que deies, m'agrada el que dius».
Amb sal i silenci sotjàvem les nits
sentint-nos inermes, sabent-nos ferits.
Amb sorts paral·leles, com versos rimats,
plegats per la vida, moríem plegats.
Poeta de guàrdia, recito el teu nom,
que mentre jo et canti, et canta tothom.
Carme Guasch. Pràctica de vida. 1993
02 de març 2019
Laberintal
La meva fosca no és la vostra.
Però s'hi assembla.
Vinga va, llum, sigues més llesta
i incedia'ns a tots d'una vegada,
acaba amb aquest viure nostre tan funcional.
Almenys si algú col·loqués tots els nostres poemes
damunt d'un espai concret
acabaria aconseguint
el nostre retrat més perfecte.
Només respirem
quan ens aliem amb la suprema asfíxia.
Només sabrem què és la pau
quan el foc aprengui a guarir-se de nosaltres.
No hi ha res més democràtic que la mediocritat.
10-30
Però s'hi assembla.
Vinga va, llum, sigues més llesta
i incedia'ns a tots d'una vegada,
acaba amb aquest viure nostre tan funcional.
Almenys si algú col·loqués tots els nostres poemes
damunt d'un espai concret
acabaria aconseguint
el nostre retrat més perfecte.
Només respirem
quan ens aliem amb la suprema asfíxia.
Només sabrem què és la pau
quan el foc aprengui a guarir-se de nosaltres.
No hi ha res més democràtic que la mediocritat.
10-30
01 de març 2019
Text lliure
La llibertat comença amb lletra doble,
—per a tu un signe, l'altre per a mi—.
Cadascú la saó de concedir
al mot sencer, la seva part més noble.
Escriure'l, a l'estil de cada poble
sense guixar cap lletra del veí,
llegir-lo sense por i, cada matí,
extreure'n la certesa més immoble:
només serem qui som si, en format lliure,
deixem anar les frases pel camí.
Que sigui la passió del pelegrí
qui, amb lletra neta i clara, es posi a escriure
que caminar plegats vol dir conviure
amb pau, amor i dret a decidir.
Montse Gort, dins,
Versos per la llibertat. 2018
—per a tu un signe, l'altre per a mi—.
Cadascú la saó de concedir
al mot sencer, la seva part més noble.
Escriure'l, a l'estil de cada poble
sense guixar cap lletra del veí,
llegir-lo sense por i, cada matí,
extreure'n la certesa més immoble:
només serem qui som si, en format lliure,
deixem anar les frases pel camí.
Que sigui la passió del pelegrí
qui, amb lletra neta i clara, es posi a escriure
que caminar plegats vol dir conviure
amb pau, amor i dret a decidir.
Montse Gort, dins,
Versos per la llibertat. 2018
24 de febrer 2019
Un súmmum
Quan obres
la mà
i tu et penses
que és tan buida
i t'equivoques tant
que em
destrueixes
sense voler:
està tan plena
que ara
tot el seu
pes
ens
devasta.
la mà
i tu et penses
que és tan buida
i t'equivoques tant
que em
destrueixes
sense voler:
està tan plena
que ara
tot el seu
pes
ens
devasta.
La rua
Dracs,
baldufes,
conills,
ocells,
vampirs,
ratolins i rates!
Bruixes,
indis,
astronautes,
prínceps,
cowboys i pirates!
El món
està trasbalsat!
Tothom ha sortit
disfressat!
Ja arriba
el Carnaval!
Una festa...
on tot s'hi val!
Anem de festa!. 2009
Text: Lola Casas
I·lustracions: Carmen Queralt
baldufes,
conills,
ocells,
vampirs,
ratolins i rates!
Bruixes,
indis,
astronautes,
prínceps,
cowboys i pirates!
El món
està trasbalsat!
Tothom ha sortit
disfressat!
Ja arriba
el Carnaval!
Una festa...
on tot s'hi val!
Anem de festa!. 2009
Text: Lola Casas
I·lustracions: Carmen Queralt
23 de febrer 2019
L'illa
Quan vam veure l'illa, lluny,
com un puntet sobre el mar,
aquest llibre tenia els fulls en blanc.
Era el llibre de l'illa
i encara no en sabíem res.
Ara és el llibre dels vòlics, dels
laquidambres i altres espècies,
que són la gent que hi viu.
Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies, 1986
Text: David Cirici
Il.: Marta Balaguer
com un puntet sobre el mar,
aquest llibre tenia els fulls en blanc.
Era el llibre de l'illa
i encara no en sabíem res.
Ara és el llibre dels vòlics, dels
laquidambres i altres espècies,
que són la gent que hi viu.
Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies, 1986
Text: David Cirici
Il.: Marta Balaguer
22 de febrer 2019
Closes i canyes
Closes i canyes
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
Aquest ha estat un temps per als presagis.
Teixida de carmí en el traçat de les hores
La vida es refà:
Un esbós de somriure en els ulls lluminosos
Haver vist
El traçat de l'extens en l'inimaginable Paradís.
I de nou, en l'instant
Closes i canyes.
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯
Paliçadas e juncos
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Tem sido este o tempo de prenúncios.
Tecida de carmim no traçado das horas
A vida se refaz:
Um risco de sorriso nos olhos luminosos
Um ter visto
O traçado do extenso no inimaginável Paraíso.
E de novo, no instante
Paliçadas e juncos.
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Hilda Hilst. Del desig = (Do desejo), 2017
Tr.: Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
Aquest ha estat un temps per als presagis.
Teixida de carmí en el traçat de les hores
La vida es refà:
Un esbós de somriure en els ulls lluminosos
Haver vist
El traçat de l'extens en l'inimaginable Paradís.
I de nou, en l'instant
Closes i canyes.
I crits aguts d'ocells als aiguamolls.
¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯
Paliçadas e juncos
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Tem sido este o tempo de prenúncios.
Tecida de carmim no traçado das horas
A vida se refaz:
Um risco de sorriso nos olhos luminosos
Um ter visto
O traçado do extenso no inimaginável Paraíso.
E de novo, no instante
Paliçadas e juncos.
E agudos gritos de um pássaro nos alagadiços.
Hilda Hilst. Del desig = (Do desejo), 2017
Tr.: Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall
Subscriure's a:
Missatges (Atom)