Bibliopoètiques

24 d’octubre 2021

Os contos

Os ananos e xigantes
as princesas e mendigos,
mesmo os animais que falan
queren ser os seus amigos.

Todos viven nas palabras
dos contadores de contos
ou nas páxinas belidas
dos libros marabillosos.

E se escoitas os relatos
e ademais che gusta ler
a maxia de cada conto
estarà en ti tamén.

p. 117

Antonio García Teijeiro, dins,

Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005

Il.: Tesa González

Ipuniak

Ipotx eta erraldoi
printzesa eta txiro,
abereak hisketan
haien lagun aldiro.

Hitzetan bizi dira
kontalariarekin

edo orri ederretan
liburu irekiekin.

Ipuinak atseginez
irakur bazenitza
haien magiarekin
jantziko zaizu hitza.

p.118

Juan Kruz Igerabide, dins,

Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005

Il.: Tesa González

Los cuentos

Enanos y gigantes
princesas y mendigos,
animales que hablan
quieren ser sus amigos.

Viven en las palabras

del contador de cuentos
o en las páginas bellas
de los libros abiertos.

Si escuchas sus relatos
y te gusta leer
la magia de los cuentos
estarà en ti también.

p.115

Ana María Romero Yebra, dins,

Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005

Il. : Tesa González

17 d’octubre 2021

Aquest tren efectua parada
a totes les estacions del seu recorregut
aquest tren estirant-se per l'Horta
per Morvedre i les Valls
per la Plana
i s'atura
a totes les estacions del seu recorregut
i ho escoltes i saps que es farà llarg
i ho escoltes i t'agafes al diari
i de tant en tant guaites per la finestra
i constates
el Picaio hi és
i Espadà
i Penyagolosa
guaites per reconfortar l'esguard
sobre l'espill de la mar
et baixes a la darrera
quan aquest tren acaba
el seu recorregut.

Alexandre Ros i Ros, dins,

Estels de paper : mostra poètica. 2012

El ratpenat

Tot el dia capgirat.
Ai, ai, ai, quin mal de cap.
Sempre tinc la sang al cap...
Amb raó soc rat penat!

Vaig per l'horta esperitat
a l'aguait d'algun mosquit
rondinaire i despistat
perquè em faça bon profit.

Soc parent del Vampiret,
i també del comte Dràcula.
Per això tinc bons ullals
i unes ales sense màcula.

Però soc més dissortat
perquè no veig sol ni lluna.
Soc un pobre cegallós:
no m'hi veig ni amb una lupa!

Sort que tinc bones orelles
que m'ajuden a sentir
els perills i els sentinelles
que em voldrien atrapar.

Però no tot és roí:
el València club de futbol
em té sempre al seu escut.
Si és que soc un xic sabut!

Andreu Galan. Qui no sap riure no sap viure. 2014

Il·lustracions: Luis Demano

Decibels

La victòria,
la victòria vertadera,
no es crida als quatre vents:
es canta a cau d'orella.

Irene Gómez Diéguez. Intent de poemari. 2021

Premi Amadeu Oller 2021

16 d’octubre 2021

Lesbos

En qui si no en vosaltres,
companys de l'esperit que escolta,
pot descansar
el torbat pensament
meravellat per la llum
de tants herois silents,
germans del món sencer
que deixant país i por
amb mil cors per a qui no en té,

coratge expert i risc que salva,
errants, a flor de pit,
creuen camins amb cor ardit
i solquen mars,
la pau per vela,
deixondint, mantenint, rescatant,
la vida tota.

III

Rosa Porter Moix. Lletres de pau i de batalla. 2019

Pròleg: Víctor Obiols

12 d’octubre 2021

Escriure versos

Escriure versos:
una necessitat de l'esperit,
improductiva,
aleatòria,
més aviat difícil,
que exigeix temps,
vida viscuda,
dosis d'aïllament,
lèxic,
metàfores,
ritme,
rima, a voltes
ㅡrima masculina,
rima femenina,
rims maridats,
falses rimes
tirallongues monrimes...ㅡ
apariats,
estrofes,
creuaments,
encadenaments,
alternances,
cesura...
Sort que el poeta neix que, sinó,
se'n faria l'estella!

Pilar Cabot. Els versos obstinats. 2003

Pròleg-entrevista: Jacint Sala

11 d’octubre 2021

Crepuscle

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se
emporpra les carenes del llunyedà horitzó;
a vora els bancs de pedra, l'herbei va colltorçant-se
amb un perfum d'idil·li i amb un perfum de flor.

Per regueró, les aigües s'ondulen, joganeres,
giravoltant les soques d'un rengle de desmais;
hom veu deambular carones rioleres
i les rialles fugen i es perden pels espais.

El cel esdevé fosc... a poc a poc, l'arbreda,
amb llur remor, s'esfuma esmorteïda i freda;
els ocellets s'ajoquen en vol esporuguit.

Enllà d'enllà, ressonen les veus de les campanes,
i es fonen les rialles, encara més llunyanes,
que, esmaperdudes, lluiten amb l'ombra de la nit.

Captard a la Devesa de Girona, I

Joan M. Feixas, dins,

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat. 2005

Ed.: Narcís-Jordi Aragó
il.: Mercè Huerta

Obra d'art

Quina mà creadora
fa estranyes figures,
arbres de llum,
amb el pinzell del temps?

Quin artista fa, de l'arc de Sant Martí
paleta de colors,
aquarel·les després de la pluja,
i dona moviment als núvols que fugen?

Quin pintor ha deixat
aquesta posta de sol,
targeta d'amor als nostres ulls,
abans que la son no els tanqui?

Qui no ha fet l'ullet a les estrelles,
en veure la intensitat de la seva llum
en la pissarra de la nit, pensat que hi ha
algú que ens mira?

Assumpció Forcada. Metereologia = Metereología. 2011

09 d’octubre 2021

Els drets humans

El sol desperta del son
sortint-ne per orient,

en silenci ens va dient
al fer-lo és per tothom;
i la terra que agemolida
per la foscor de la nit,

a l'aire llença son crit
de llibertat sense mida;
l'arc iris ple de color
el raig de llum unifica,

i a la humanitat indica
vulgui admetre'm la raó;

que si l'home fou creat
de Déu a la seva imatge,

oblidem-ne l'esclavatge
proclamant-ne la igualtat;
sent-ne així la varitat
caldrà viure com germans
i siguin els Drets Humans
de llei per la societat.

Simó Granollers i Batlle

Poesia que forma part de l'Antologia poètica de Simó Granollers i Batlle.

conservada a la Biblioteca Municipal de Portbou.

05 d’octubre 2021

Aigua mansa

Deixar estar les coses
rere nostre
com a farina menuda
que resta entre els dits
o permetre que passin
com arena del riu
en el garbell.
I la vida pel mig.
Com s'escola.
Dir gènere humà:
poca traça, fer l'orni.
Tot eren imatges
per a fer-me una mica
a la possibilitat de perdre,
a la impossibilitat real
del joc de paraules.
Desig, desesper.
Tot es pot evitar
i tanmateix quantes coses
fetes per a durar
són abandonades
per covardia o per incúria.

María do Cebreiro, dins,

Poetes gallecs d'avui : antologia. 2008

Traducció: Manuel Costa-Pau

03 d’octubre 2021

Perla del dia

Els meus records s'han esvanit.
A la tardor la vinya s'enrogia
i la perla del dia
ja reposa en les ombres de la nit.

El pensament que jo voldria
mostra sols a moments sa resplendor.
Mon esperit el guiaria
i no el retroba en la tardor.

L'hora s'escola i l'home sempre espera.
Cada esperança el ve a rejovenir
Res no podria detenir
el desig d'una primavera.

Josep Sebastià Pons. Cantilena. 1979

01 d’octubre 2021

El temps

Aquest vers és el present.

El vers que heu llegit ja és el passat.
ーja ha quedat enrere després de la lecturaー.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra percepció.

Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Joan Brossa. El Saltamartí. 1969

30 de setembre 2021

El petit repòs

Afuada, la llança
que t'obrí el costat
on reposem del combat
amb qui ens feres germans,
sagna i sagna,
ara i adés,
fins que morin els anys.
Mestre de tots
que tens noms diferents,
però un cor igual
per a qui et busca
i t'estima, sense saber-ho,
allunya l'odi
que morí amb tu
a l'arbre sagrat
que aguanta
la volta del món
perquè et celebrem,
reconciliats.

Rosa Porter Moix. Lletres de pau i de batalla. 2019

Pr.: Víctor Obiols

26 de setembre 2021

Mans-llavor

Un record-ungla
furga inclement
amb tardor en la mirada.

Tem les ferides
en la tornada inútil
a l'interior de les pèrdues.

Continue en el camí
netejant els pensaments.

Continue en el camí
dibuixant color en la mirada.

Continue en el camí
obrint badalls per al somni.

Continue en el camí
famolenc de tu, de vosaltres.

Amb temps d'arrels
espere en les paraules
mans-llavor
plena de matinades.

Antonio Martínez i Ferrer, dins,

Estels de paper : mostra poètica. 2012

És difícil d'entendre

És difícil d'entendre la tribu,
pertànyer-hi sense ser-ne devorat.

Primer fou possessió,
érem seus ja abans d'arribar.

Els ocells sobrevolen tempestes,
les mateixes que destrueixen
les seves ales contra les reixes.

És difícil la tribu, dur el seu nom.

Jo podria vessar tota la meva sang.

L'amor és salvatge.

─────────────────

É difícil entender a tribo,
pertencer sen ser devorado.

Foi primeiro a posesión,
eramos seus antes da chegada.

Os paxaros esvoazan tempestades,
as mesmas que destrúen
as súas ás contra as reixas.

É difícil a tribo, levar a seu nome.

Eu podería derramar todo o meu sangue.

O amor é salvaxe.

Míriam Ferradáns. Noms de fum. 2019

Traducció i pròleg: Dolors Miquel

A tu

A tu,
que estàs fet
per ser presència viva,
passatger dels llavis,
frec de la pell,
hoste del cor,
si te'n vas
quina feinada em deixes!!

Xelo Llopis, dins,

Estels de paper : mostra poètica. 2012

24 de setembre 2021

Bruixes d'ahir

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Maria-Mercè Marçal, dins,

Llibertat! : 50 poemes de revolta. 2015

Ed.: Jaume Subirana

Pr.: David Fernàndez

23 de setembre 2021

Quan de bon dematí

quan

de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia és fosc
jo li escolto el trepig

temerós

des del llit
i el crec un lladregot

─car baixa tanmateix
com després d'un malfet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes

per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta

─si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat

─un bon farcell
i nova─

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:

─pare, us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
i quin home:

encara el vigilant
amb el bastó flamant
va tustant les llambordes

Relat noticier i casolà, on el poeta fon la realitat
d'un veí matiner, que es deixa l'esmorzar, amb
el personatge fantasiós d'un lladre de roba estesa al terrat.

Joan Salvat-Papasseit. La Gesta dels estels ; el Poema de la rosa als llavis. 1997

Edició: Lluís Busquets i Grabulosa

Rient, rient, contra tot pronòstic

Al cos el perd el seu mal cap
farcit de mots i frases fetes
refranys a l'engròs i dites
a la peça i a ulls clucs patacs
de signes i avalots de lletres
a l'encesa que eclipsen noms
i verbs i escometen raons
de pes i ordre sobre el magí
que barrina el que no cal
entendre en saber perdre el temps
de vista i els papers i el món
sense estreps pel camí traçat
a peu cames ajudeu-me
a alçar la corpenta i contra tot
pronòstic fer un cop de cap
de cor a pensa plantar cara
i a les penes queixalades
bo i deixant-hi les dents rient rient.

Inèdit

Ester Xargay, dins,

A un revolt de la sendera cinc poetes: Zoraida Burgos, Margarita Ballester,
Anna Montero, Dolors Miquel i Ester Xargay. 2021. P. 187

Edició: Caterina Riba i Jaume Coll Mariné

Un home reparteix...

La plaça, tant pels edificis com
per l'animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.