Blat i ordi

Reconstrueix el que es trenca.
Fes néixer el que demana ser.



Anna Gual. Símbol 47, 2015

Epíleg: Esteve Plantada

Un i tots

Comprenc el meu lloc a l'Univers:

formo part d'una gran Vida

que acondueix els mons.

No crec pas que ningú sigui

una unitat separada de lluna

a lluna...

Tot està contingut en tot.

Espelmes i planetes.

Joan Brossa. Passat festes. 2013

Nena adormida

Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?

Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.

Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach

Islàndia

Islàndia,
flor de gel i lava

la llet nodridora dels primers rius
aletejant entre la pedra




De: Terra


Carles Mulet Grimalt. Naixement d'Islàndia.  2019

Premi Vicent Andrés Estellés  de Poesia dels XLVII Premis Octubre, l'any 2018.

Novembre

Novembre
és lo mes de l'arado
amb els solcs
que se subsegueixen
com un esperançós argument
pensant a la pluja
i a les llavors de llum
que il·luminem
la plana del pa
on arrela l'amor
i la suor dels hòmens
custodis de les sagrades cerimònies
que revelen l'ànima de la terra.


______________________

Novembre
è il mese dell'aratro
con i solchi
che si succedono
come un fiducioso argomento
pensando alla pioggia
e ai semi di luce
che illuminano
la pianura del pane
dove alligna l'amore
e la fatica degli uomini
custodi delle sacre cerimonie
che svelano l'anima della terra.



Antoni Canu. Ànimes precioses. 2019

Pròleg de Maria Cristina Biggio.

La llum plàcida

El dia és pur
i el sol es desmaia a la paret.
              JOAN LLACUNA


La llum plàcida
davalla del cel.

I es fan grans,
cada vegada més grans,
aquestes ombres.

I la tarda cau
somorta sobre
la vella paret.


Montserrat Galobart. Compàs de tardor, 1997
Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 1996

Mentre escandim versots

I plou sobre mullat, com de costum,
mentre escandim versots mig oblidats,
ara que l'any mostra la faç benigna
i encenem teies a les cantonades
per als qui són en mar,
per als qui són en terra.
No hi ha engany, diu algú;
i si n'hi ha, sortosament no dura.
Cauran com sempre ganivets de punta
i escorxarem els bous massa feixucs
així que hagi passat aquesta lluna.
No oblideu el paraigua,
doncs, si sortiu de casa.



Miquel Martí i Pol. La pell del violí. 2000

metros

ningú em calcula
la mà del llom ni
m'ha capiculat
els impactes.
ell diu que el metro
anuncia l'entrada
setze segons abans
de la fi del compte enrere,
per si ens cronometren.


Ester Andorrà. Afamats, 2013
Il.: Núria Miret
Epíleg: Mireia Vidal-Conte

Sàlvia

Sàlvia omnipotent,
planta sens parió,
dona'ns protecció
tant en temps d'hivern
com en la calor.

–En la infecció,
volem curació.
–En l'estat febril,
demanem asil.
–En la indigestió
ens cal atenció.

En qualsevol cas,
sàlvia omnipresent,
dona'ns salvació
tant en temps d'hivern
com en la calor.


Roser Ros i Vilanova. Petites històries vegetals. 2010
Il.: Martha Ros i Vilanova

dins el llit de mel del rusc

dins el llit de mel del rusc

l'abella es cargola

fimbren les companyes
per apartar el que atrapa i ofega
fent florir l'esbós que s'hi amaga

restaurant l'ordre
ofrenant calma



Maria Antònia Massanet. Aus de ramat. 2019

Bifrost

Llueix els seus colors
l'arc de Sant Martí,
com un pont vestit de Festa,
entre la realitat i els somnis,
com un camí en la casa dels déus

Quin monstre t'ha trencat?
Quin malson ha vestit de naufragi
les onades de la mar?
Quina fulla de l'arbre de la vida
caurà a l'aigua i farà d'Arca
per a salvar-nos del diluvi?



Assumpció Forcada. Meteorologia = Meteorología, 2011

Cireretes de pastor

Cirera d'arboç,
     fruita bosquetana,
rústega de pell,
     color de magrana...
Entre romanins,
     boixos i argelaga
i roures i pins,
     ets dolça troballa.
Alegres l'esguard,
     enjoies la cara
i ens deixes a tots
     la boca emmelada.



Joana Raspall. Bon dia, poesia!. 2013
Il·lustracions: Montse Ginesta

Les algues ajagudes a la platja

Les algues ajagudes a la platja,
després del temporal,
em porten el perfum de jorns llunyans,
de ribes resseguides sempre amb tu.
La lentitud del temps a favor nostre.
Els ulls robats pel mar eren netíssims
per mirar i veure:
la llum de la badia,
polsims de tramuntana,
la calma i els miratges.
Era perfecte el quadre
en què tu i jo pintàvem tots els somnis.
Ara que el temps no és pas aliat nostre
em resta un lleu dibuix
de tu rere la pluja
que cau suau i persistent al bosc.


Quima Jaume

De: Cinc autògrafs inèdits de Quima Jaume a cura de Rosa Ardid, dins,

Reduccions : revista de poesia. Febrer 2019, núm 112, p. 15

Frésias

Una pàtria té algun sentit
quan és la boca
que ens besa al parlar d'ella,
al portar en les seves síl·labes
el blat de moro, les cigales,
la vibració
de l'ànima o del cos o de l'aire,
o la llum que irromp per la casa
com les frésias,
i torna, amic, el cor tan lleu.


Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994

Tr.: Júlia Cortès Ortega i Xulio Ricardo Trigo

Octubre a Venècia

Aquests grisos de perla, i grisos-rosa,
i grisos-verds, on el cel i l'aigua
sembla que s'esvaeixin, com darrera d'un vel
d'única llunyania fabulosa...
Ve de la mar l'alè somnolent
del xaloc. Cansadament es gronxola
prop de la riba, l'ombra d'una gòndola.
L'onada, endins, té un sanglot sufocat.
Venècia jeu lànguida, desfeta.
I si un raig de sol, esquinçant el gruix
de les boires, batega damunt del seu rostre,
a penes clou els seus grocs ulls de gata.


Diego Valeri, dins,

Maria Àngels Anglada. Paisatge amb poetes, 1999. P. 77
Il.: Amèlia Arumí

La força de la gravetat

La teva gravetat:
el pes just de què disposes
per riure.




Luiza Neto Jorge. Destrets d'indret, 1999
Tr.: Arnau Pons

Cicles naturals

Com quan una guspira invisible
encén un foc etern
i ja només importa que la flama

acaba en brasa

i torna a ser una guspira invisible
que, tal vegada,
encendrà un foc etern.



Meritxell Nus. Fenòmens. 2014

38è Premi Vila de Martorell de Poesia en Català

Alarma

Avui, el sol despistat
ha sortit per l'altra banda.
Les estrelles feien tanda
gentilment arrenglerades
per marxar, i els ha tallat
el camí.
Enlluernades,
no saben per on fugir.

Tot el cel es trasmudava;
no era de nit ni de dia...
la lluna, que ja creixia,
de cop sobte s'esborrava...
A l'altra banda del món
la foscor 
s'eternitzava
i el sol era qui sap on!

Han esbombat un pregó
amb timbals i trompeters:
ーSol!, o surts a l'horitzó,
o apaga't, per sempre més!ー
Una crida tan formal
el vell sol ha desvetllat:
—Per l'únic cop a la vida
que m'equivoco, no cal
moure aquest sagramental!

I se'n torna, enfutimat,
al lloc normal de sortida,
com si res no hagués passat.



Joana Raspall. Font de versos. 2003

deixar el temps escolar-se entre les paraules

deixar el temps escolar-se entre les paraules.
en aquest silenci que compartim
naix la veu que ens acosta.
de tu a mi creix la mirada com un llenç
inèdit, com una imatge a penes esbossada.

deixar el blanc del temps entre tu i jo,
el buit que el poema encercla,
dibuixar la llum amb ritme d'aigua,
amb ritme de foc i de terra,
sobre la pàgina blanca de l'aire.




Anna Montero. El pes de la llum. 2007

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni, 2006

ALBÍXERES

Hauré el suc del sol en un grapat
i te'l retré als peus
com la més cara i nímia ofrena.



Encarna Sant-Celoni i Verger. Sediments d'albaïna i maregassa, 2002

Sentència

L'ordre del desordre
d'un ordre anterior
no és sinó
la mateixa cosa
reinventada.

  Agafada, de nou,
amb ganes.



Helga Simon i Molas. A la vora. 2017

Premi Amadeu Oller 2017

Horitzó d'aigües

Horitzó d'aigües.
Silenci que acull
la fràgil inclinació
de la distància.
Horitzó d'aigües.

Memòria d'arbres.
Ulls sota els ulls,
record de l'oblit,
de qui la mirada?
Memòria d'arbres.

Pupil·la d'astres.
Recs de claror
que vetllen l'opacitat
de la casa.
Pupil·la d'astres.



Lluís Solà. L'herba dels ulls. 1993

Vigilància

Cal passar de la prosa a la poesia
ーi viceversa, tan sovint com calguiー
no per lluir destresa literària
sinó com qui fa un canvi de guàrdia.



Pere Antoni Pons. Canvi de guàrdia, 2019

És gust

És gust anar brut de feina quan saps
que en arribar a ca teva et podràs dutxar.
És gust embrutar un quadern de correccions
i afegits quan penses  que, «oscuro el borrador
y el verso claro», finalment en sortirà un poema.



Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014

Cant

Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi.


Enric Casasses, dins,


L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre. 2018

Edició: Antoni Tort Bardolet.

I Déu en algun lloc

  recorda que no t'és donat saber-ho tot
                               ÀNGEL MIFSUD



Els poc que saps,
ho arrengleres al prestatge,
al costat dels llibres:
el poema més llarg de Llompart
tu i jo, petita amor, dins la boscúria,
infants sentimentals plens de silenci,
per caminois de cap al tard amb fràgils
petúnies sensibles i campànules...,
de memòria. Un número de telèfon
que ja no marques mai,
i la matrícula d'un cotxe
que ara és un munt de ferralla
a la deixalleria.
El color exacte dels seus ulls.
La melodia d'unes quantes cançons
que encara taral·leges alguns vespres
de tornada a casa.
L'olor de mar
al port de Ciutadella.
El tacte del silenci
un migdia de sol
al carrer de Sant Cristòfol.
L'abisme a la línia breu de les parpelles
quan l'amic recita un poema
que no parla d'absència
que és absència.

I Déu en algun lloc,
just quan no mires.



Sònia Moll Gamboa. I Déu en algun lloc. 2014

De nit

De nit em sé,
quan oblido i respiro,
aquest gemec de vent entre les branques.
I em reconec de sorra
com m'han fet 
innombrables segles de sang.

De nit reprenc
alfabets que m'escriuen
els dies que s'han fet fins ara.

Així conjuro el mot
per complaure la il·lusió
d'un moment que pot desfer-se.



De: Rails escapçats



Sílvia Tarragó Castrillón, dins,

Poetes del Maresme : deu anys d'Espais de Poesia : Alella 2008-2017. 2019
Edició: Montserrat Serra i Arenas

Secrecions de l'ahir

Vertigens d'un passat que no reconec
dins la meva nafra.

Altres històries adoptades
ja tan meves,
tan pròpies.

No fugiu.
De mi no.

Jo no soc aquesta.



Anna Gual. L'Ésser solar. 2013

Epíleg: Lluís Calvo

Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2013

Tot

Tot,
Paraula impertinent i pomposa.
S'hauria d'escriure entre cometes.
Fingeix que no omet res,
que ho concentra, abraça, inclou i té.
Tanmateix, no deixa de ser
un simple retall d'un temporal de vent.




Wisława Szymborska. Instant. 2018

Traducció de Joanna Bielak

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Els que sembraven

Els que sembraven
prenien paciència
per la collita.
Hora foscant gaudien
del fruit i els confortava.



De: De neu promesa i altres circumstàncies


Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams