 |
| A aquesta flonja lluna femenina tot li fa de mirall: mar innombrable, rierol de vall i cada gota de serena fina suspesa en un filat de teranyina entre els dos esbarzers d'un pedruscall, i, si mai rastre d'una vida bella baixés pel riu entre els vorals florits, els ulls estranyament embadalits de qui es negà per ella. Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
| Pots grafitar on vulguis? Els gossos no poden fer caca al parc. Pots humiliar qui vulguis? Les noies i els nois no poden quedar per fer-se mal. Pots destruir la teva vida? Les persones no poden romandre a les vies del metro, el tren o el tramvia. Pots embrutar la teva ànima? La navalla no pots clavar-la al costellam d’algú. Pots no estimar ningú? Teresa Grau Ros |
I tu, badoc,
t’interesses
per Durruti?
O per la noia,
de verd, menuda,
que devora versos.
Entrants llaminers,
exquisits,
lliures de fum.
Mirades còmplices,
dolls de gràcia,
i gastronomia.
Absència de dolor.
Una fita guanyada
a la casa del llibre.
Teresa Grau Ros
|
 |
| Més que en els seus poemes, en les breus cartes que em va escriure es retratava aquella reserva seva voluntariosa, i a la vegada atenta. I vaig fruir d'una cosa estranya actualment, que és la virtut -clàssicament bella- de suportar la injúria dels anys amb dignitat i força. (Fragment traduït per a aquest blog) Jaime Gil de Biedma. Las personas del verbo, 1975 |
 |
| Buf de sempre del mar, vent del mar en la nit: no véns a ningú; si algú vetlla, ha de veure com et supera: buf de sempre del mar, que bufa només com per a la conca original, pur espai irrompent-hi de lluny. Oh com et sent una vivaç figuera allà dalt, en el clar de lluna! Carles Riba. Esbossos de versions de Rilke, 1984 |
| Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. A Josep Obiols Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines. 1921 |
 |
| Farigola humil de la flor rosada, ran de terra vius i ets molt valorada. Sentor de secà i setmana santa, un brot entre dents gust de terra aspra. Fas bona la sopa i bona fas l'aigua, i dons bona mel a abelles gormandes. Farigola humil de la flor rosada, ran de terra vius oh, mata estimada! Celdoni Fonoll. Bones herbes. 2004 |
