La lluna vessa claror platejada
sobre l'ona turgent que amaga el peix,
el de l'escata que brilla irisada
i omple la xarxa amb abundor i escreix.
Ric de la pesca, en ser la matinada,
brut de sorra i suor, de sal i greix,
el rude home de mar veu a l'entrada
muller que vetlla i fillada que creix.
Talment els fills contempla Catalunya:
cadascun d'ells o ploma o eina empunya
i del demà travessa el dubtós mur.
És el treball que comporta riquesa
l'única clau que ens obrirà amb certesa
la porta esperançadora del futur.
De Catalans en mar
Albert Pera i Segura
Mataró
Segon premi 1996
Tres anys de poesia marinera. 1999
Direcció: Vicenç Roca i Garrigó
Il·lustracions: Joaquim Budesca
|
1 comentari:
Gràcies per compartir la meva foto amb aquesta poesia tant bonica
Publica un comentari a l'entrada