Quan el somni calla

Quan el somni calla
el son escolta la nit,
còmplice de la bellesa.

一一一一一一一一一一

Quand le rêve se tait
Le sommeil entend la nuit
Complice de la beauté.

43)

Jad Hatem, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 107, p. 51

Tr.: Lourdes Godoy

Vora la mar, els pins

Muntanya avall, vora la mar, els pins

davallen fins la sorra
tan desitjosos d'entrar mar endins,
que en ells veiem el moviment de córrer;
i oïm la veu de llur desig ardent
com una torrentada,
muntanya avall cridant sobre el pendent

que s'esllangueix on se desfà l'onada.

Josep Maria López-Picó, dins,

Els arbres a la poesia catalana. 2007

Editors: Maria Victòria Solina Feliu i Jordi Bigues.

Al meu jardí

Al meu jardí hi ha un gran pi
que fa pinyes de pinyons.
Hi dorm algun estornell
que menja oliva arbequina,
de la fina.
L'oliveta té un pinyol
petitet:
pinyes, pinyons,pinyolets,
quan dormo sota del pi
cauen pinyes i pinyons
i pinyols d'aquells rodons.

Olga Xirinacs, dins,

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí

Conte sard

Amb motiu de la presentació del llibre Su terlazu de Oro de
Serafinu Spiggia i Manuela Marchesàn, el 7 de gener de 2004
a la Biblioteca Comunale de Orgòsolo

Es diria que Borges ha vingut amb
els seus ulls tan plens i alhora buits
a aquesta biblioteca entre muntanyes.

Hi ha un centenar de nens que, mentre esperen,
fan un soroll de fulles bellugades pel vent,
tal cop ales d'ocell, gavines, sobre
el mar d'una llengua que brum i parla
en somnis.

Després callen i escolten i aplaudeixen amb
les seves manetes de petxina, perquè a la fi
els han de donar un llibre que parla del seu
poble.

¿Quants de vosaltres parleu sard?
Ningú aixeca la mà. Les mestres diuen
«¡Tots!».

Oh, bellíssima dama que files teixits d'or
per les canyades, dona'm monedes màgiques,
les paraules diverses, ajuda'm a comprendre
el que no entenc.

Jo et donaré la cabra del meu babu*,
i el meu riure.

*En sard, 'pare'.

Anna Aguilar-Amat. Càrrega de color : 36 poemes particulars i una carta cromàtica. 2011

Claror d'aquàrium

Poses adob a la paraula
que escultures amb argila
de llengua i de paisatge.
Més tard quan confegesquis mots
un aleteig de frases
et dirà si les notes
s'avenen i s'encontren
en concert.

De El llegidor. Llibre segon. V

Biel Mesquida. Carpe momentum. 2021

Tots els ocres

                                          A Girona 

Tots els ocres que tens, ciutat madura,
penetren dins els traus i les clivelles
de les teves parets de pedra humida,
i em retornen a un matí vell d'hivern,
a l'esmolada, esquerpa adolescència
que vaig ésser.
Tots els morats que arranca el teu capvespre
damunt teules de blets i campanars
d'esglesioles i carrers ombrívols
m'esbandeixen els ulls i fan més vius
el brogit del mercat i de les fires,
la humitat que enfilava els meus palpissos
d'adolescent ingènua, l'esclat efímer
dels vilers a l'ombra de les fonts
i el desig contingut al vagó d'aquell tren
que arribava amb retard cada divendres.
Tots els blancs d'aquesta ala de gavina
que passa a frec de l'àngel mentre talla
la calitja borrosa del migdia
s'envolen al teu cos de jardins closos
espurnejant les aigües de tants vidres.
I et contemplo amb els ulls que vas obrir
a la bellesa rara dels teus dies,
un matí de febrer, ciutat madura.

Núria Esponellà, dins,

La Girona dels poetes. 2005

Edició: Narcís-Jordi Aragó

Il·lustracions: Mercè Huerta

Giverny

ALLÀ on l'aigua es confon amb les flors
per captar l'aparença d'un somni,
o el color de la pensa exposat...
Allà on l'eco destaca l'immòbil
pas de fulles com barques lliscant
cap a ports de riberes lentíssimes...
Allà on taca la vista el pinzell
enfonsat en l'espera tranquil·la
de la forma que ve, com un any...

El llenç pren les arrels dels nenúfars
i la saba d'un riu vegetal.

Vicenç Llorca. Atles d'aigua. 1995

Aquest matí

Aquest matí he obert la finestra,
feia un sol resplendent,
he fet un sospir tan fort
que es deu haver sentit des de França.

Estava contenta, tot anava molt bé.
S'havien acabat les guerres,
tot era pau i felicitat,
la tele portava bones notícies,
els partits polítics s'havien entès,
ja no s'insultaven, ni es criticaven,
tot anava com una bassa d'oli.

Els meus fills eren a l'escola,
el meu home a treballar,
i jo aquí plena de felicitat,
amb tot el goig de viure.

Soc feliç amb tota la bonança
que es respira, tot és tranquil·litat.
Torno a sospirar, tanco els ulls,
tanco la finestra, obro els ulls,
entro a la vida real.

Segueixen les guerres,
les dones maltractades,
nens i no tant nens que passen gana,
drogues, violència.

Dono les gràcies per estar aquí,
espero que passin aviat les guerres,
que s'acabi la fam al món.
Voldria, com quasi tots, que vingui
amb força, la PAU AL MÓN!!

Carme Hostaled Grau. Petit recull de poemes. 2012

L'arada i la terra

L'engany del giny on campa l'artifici
pot ser considerable  ーi respectable.
Però aquí, cada llaurada
vol tenir més que veure amb la terra
que no amb la forma de l'arada.

Bartomeu Fiol. Tot jo és una exageració. 1999

Intr.: Pere Rosselló Bover

El reflex de la llum

El reflex de la llum
damunt d'una imatge inerta,

a través d'ombres i relleus
de vida l'omple.

Talment una mà gegant que
l'acarona i fa sentir la força
creativa de la mirada damunt
l'objecte que contempla.

Montserrat Abelló. El fred íntim del silenci. 2008

Primera reflexió

Lluny de les arrels dels xiprers
viure no és la pregunta.
M'he vist d'aigua i el matí l'he vist de sorra.
Massa cops m'ha calgut una resposta
com per creure que podia entrevistar la vida.
De la realitat, n'he trobat succedanis,
veritats tan fràgils que les he pogut entendre;
fràgils com jo.

Teresa Colom. Elegies del final conegut. 2005

Pr.: Marcel Fité

L'amor i la mar

L'amor i la mar són un rellotge
connectat amb la lluna,
així els crancs, així l'alga
així la medusa, així el meu cor.

D'Imatge damunt l'aigua.

Hilari de Cara. Refraccions. 2015

Premi Carles Riba 2014

Xiqueta

Xiqueta
xicoteta
olor
de romaní
que amb un somriure fàcil
saludes el matí.

Xiqueta
xicoteta
cançó
de teuladí
de tots els instruments
ets el migviolí.

Empar de Lanuza, dins,

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007

Ed.: Miquel Desclot
il.:   Mercè Galí

Tota amor

Tota amor és latent en l'altra amor,

tot llenguatge és saó d'una parla comuna.

J.V. Foix, dins,

Joan Triadú. Nova antologia de la poesia : de Maragall als nostres dies. 1973.
2a ed. posada al dia

La mateixa aigua

La mateixa aigua forma la ribera.
El meu amor és com un riu distret.
En els camps de blat de moro, el pardalet
dirà ma glòria fugissera.

El ram verd que aixopluga aquell infant,
la reineta en els verns sempre ajupida,
i el cucut amb els llavis que s'hi fan
semblen pel món regir ma vida.

I descansant a l'ombra d'algun tell,
el passat torna amb sa mirada,
com el matí preserva el blanc segell
de la lluna oblidada.

Josep Sebastià Pons. Antologia poètica. 1986

Tria i pròleg de Joan Triadú

Copsarem en llibertat

Copsarem en llibertat
ingravideses de l'aigua,
fesomies de l'Onyar...

Margarita Colom. I de sobte l'Onyar. 2002.Vol. 2, p.26

Idees al vent

Des del cim dels meus penya-segats
-que són meus perquè encara ningú
hi ha posat tanques-
em plau, en un matí de sol brusent,
respirant amb anhel la llevantada
que fa més blau el mar
i més blanques les escumes de la cala,
deixar que voli lliure el pensament,
que les idees, tot just al vol insinuades,
per damunt de pins i alzines,
sense retorn, se les endugui el vent.

Joan Adell Álvarez. Sorrejant. 2007

Premi de Poesia Miquel Peris Segarra 2006

El Ripollès

El Ripollès,
amb dinou pobles de pagès,
que a Catalunya tenen més pes
que res.

Hi ha racons ben bonics,
tant per pobres com per rics.

Visitarem alguns pobles,
amb històries nobles.

A Camprodon anirem,
buscarem i buscarem

i la bèstia trobarem.

A Molló ens presentarem,
i molts animals veurem.

A Vallter pujarem
i fins a Núria caminarem.

Isards, marmotes i muflons,
tenen moltes admiracions.

Amb el cremallera baixarem,
i d'un bonic paisatge gaudirem.

A Campelles,

hi ha molts ramats d'ovelles.

A Ribes de Freser,

ens ho passarem d'allò més bé.

I per fi arribem a Ripoll,

on maten la puça i deixen el poll.
Allà hi arriben el Ter i el Freser

després d'una juguesca que van fer.

Per les valls, els dos rius,
baixen ben vius,

girant i saltant formen gorgs profunds,

on ens podem banyar junts.

El Ter s'avança 

i guanya el Freser que amb recança,

s'ajunta amb el primer.

Abril Roma Sala

3r premi categoria Taga - poesia

Escola Joan Maragall - 4t primària

27ns Premis literaris Joan Triadú. 2018

Els colors

El dia, m'alegren els colors,
quan estic trista o enfadada
em fan posar de bon humor
i em sento més estimada.

M'agrada anar a passejar
a la primavera i a la tardor
perquè, com per art de màgia,
tot canvia de color.

Els colors ho fan tot més divertit
em fan pensar en festa
en emocions, sorpreses, gresca
i també en amics.

Mar Torner Colom

3r premi categoria A - poesia

Escola Pirineu - 4t primària

26ns Premis literaris Joan Triadú. 2017

L'ocell a la cendra

Replegat en la pols com una fusta vella,
l'ocell que vola sol bat fortament les ales:
per què el seu cant degut és un filet de sang
i l'espai que ara deixa la mesura de l'ànima?

Susanna Rafart. L'ocell a la cendra. 2010

La lluna

Si torno a casa
quan va caient la nit,
la Lluna m'il·lumina
i m'acompanya al llit.

Ricard Bonmatí. Patapam, pim-pam. 2017

Il.: Roser Rius

Més comprendràs

Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
                       Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.
                     Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.

Miquel Martí i Pol. Els bells camins. 1994

Premi Salvador Espriu 1987, convocat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Premi Ciutat de Barcelona de poesia catalana, 1987

Soc així

Déu va escollir el meu bressol
sabent que m'agradaria,
va guarnir-lo amb pins i sol
i el mar que jo preferia.

Perquè soc mescla de pins
i salabror de mar blava,
estimo el bosc terra endins
i admiro l'onada brava!

Soc roca d'aquest terreny,
tinc com ella arrel profunda
talment com el pi ferreny
fort i auster d'ombra fecunda.

Aimo el verd del bosc ombriu
i del prat quan treu florida
i el blau fort del mar esquiu
quan encrespat perd la brida!

Bosc i mar, són forjadors
del meu ser i del meu viure,
com en gresol se m'han fos
terra i aigua en un somriure.

(fragment)

De De cor endins, p. 11 i 12

Pepita Gallart i Mallol  (Calella, 1923-2012)

Dones poetes de la Maresma. 2020

Eds.: Emília Illamola i Queralt Morros

La Fageda segons Esther Boix

Xarxes o pells,
colors de llum,
clivells,
ordit de fulles.

L'aire silent,
un bleix,
una onada de pedra,
els negres glops
d'un foc antic,
un cel de fulles,
un fil que creix
i que teixeix
colors de llum,
l'iris dels ulls
des d'on la terra
et mira.

Sarrià, Barcelona, gener de 1993

Carles Duarte, dins,

Trobada de poetes a vora la pintura d'Esther Boix. 2008

Espígol

les primeres hores de la matinada són esplèndides per la pluja
la plenitud de la pluja al cor de la nit
el cor de la nit i els galions de la pluja
navegant a alta mar de la cruïlla del poble
el carrer és un oceà d'estels
un oceà de la pluja al cor de la nit

i de sobte

la negror sotja
una ombra commovedora

l'espígol

i les seves ones gegantines de lila
omplen la foscor amb un diluvi  de color
més dolç que els perfums àrabs
o els tresors dels encensers d'Espanya

l'espígol del poble
al cor de la nit
vessant les seves notes a les orelles de ningú
vanament afligit
i borratxo de porpra

la riquesa pròdiga de l'espígol

Mererid Puw Davies, dins,

D'Yr Wyddfa al Canigó : vuit poetes. 2005

Tr.: Iain O'Hannaidh

Capvespre d'agost

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben

sentors de terra molla.

                                   Bec, golut,
la llum esplendorosa del crepuscle.

Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai;
i els amants que són lluny l'un de l'altre
s'enyoren i es desitgen.

¿I jo qui soc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses?

Miquel Martí i Pol. Els bells camins. 1994

Endavant

Si no sabíem el que és,
i el que no és; si només
ateníem certs motius
i certs colors; si les arrels
de l'existir es trobaven en una
altra vida; si l'esperança era
poca i mal dibuixada i si
la paraula no era un acte,
tampoc aquestes ratlles no
serien un poema.

Joan Brossa, dins,

Nova antologia de la poesia catalana. 1973

Edició: Joan Triadú

Agost

AGOST, estiu
esplendorós i càlid
colors que sobten els ulls.

I en aquesta
cambra closa, ja sense
enyor submergida

en l'esguard
que es perd mirall enllà,
en el llom de tants llibres.

Amb la remor de moltes hores
ara premudes
en aquest moment,

en què el color verd
d'una sola fulla
de gerani que mou el vent

càlid i quiet d'estiu
m'omple de tendresa,

de plenitud.

Montserrat Abelló. L'arrel de l'aigua. 1995