Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

22 de juny 2025

Tens un estiu tan bell

Tens un estiu tan bell
que et floreixen onades a les mans
i se t'encén la pell a esclats de lluna.
Dels mil sis-cents miralls de cara a mar,
es desclouen pits bruns
que saluden el dia.
Cada dia
la pisana i la seda
fan nusos mariners
i a cada mà l'almoina
creix de llevat i espigues.

I si tanques els ulls somnies dards.
Quan t'hi gires d'esquena,
la força et clava a la paret
i et colga el vol de les gavines
fins que la sal se't menja.
No cal enigma: l'exigència
ens dreça nus cap a les mans reials.

Som tan bells, a l'estiu,
que qualsevol gerani
ens fa exultants d'argila,
i a cada peu descalç
s'hi acompassa un poema.



Olga Xirinachs i Diaz. Clau de blau (Tarraconis vrit amor). 1978

Dibuixos d'Olga Xirinacs.

Pròleg de Josep A. Baixeras.

20 de juny 2025

A la mesura de les teues coses

A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l'aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones en l'arena -
tota la sal fixada a la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vent de sal,
a la sal de la pell de les paraules...
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els dolors dels dies sense llum,
cada pam de l'espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.


De: Rebel·lió de la sal. 2008



Aquesta poesia es troba en català i en francès en el llibre:

Com si res = Mine de rien : poetes catalans i quebequesos. 2010

Les ones brunzents

Les ones brunzents avancen
cap a la platja;
s'inflen i van a estavellar-se
contra la sorra.

Enormes i impetuoses
tornen sens treva,
fins que amb violència esclaten.
De què ens serveix?




Es ziehen die brausenden Wellen
wohl nach dem Strand;
sie schwellen und zerschellen
wohl auf dem Sand.

Sie kommen groß und kräftig,
ohn Unterlaß;
sie werden endlich heftig -
was hilft uns das?



De: Neue Gedichte = Nous poemes [1844]


Heinrich Heine. Lluny de la pàtria : antologia poètica. 2023

Tria i traducció de Feliu Formosa.

Pròleg de Jordi Jané.

18 de juny 2025

La fruitera

Com un bodegó de Paul Cézanne,
damunt la taula de la cuina
una fruitera de pisa blanca,
els colors de la pell dels préssecs,
la seva olor, la polpa mossegada,
el blanc d'unes dents,
el raig de sol que entra del jardí
i es posa a la teva pell,
les mans, el tacte, el borrissol suau
de la galta d'una noia de quinze anys.



De: Quadres que inspiren


Isabel Oliva i Prat. Vinc de molt lluny : antologia poètica. 2025

Pròleg de Rosa Font Massot.
Selecció i epíleg de Montse Maestre Casadesús.

Tabriz és una ciutat universitària

Tabriz és una ciutat universitària
i els nois es treuen les arracades abans d'entrar a classe.
Les noies han d'enganxar-se a les espatlles un casc de
tela negra que els cobreix fins la forma dels pits. Parlen
de Forough i de Hedayat. S'acosta l'hivern, «el principi
de l'estació freda», i calculen els anys que els queda als
poetes menors per acabar de ser amassats per la fosca



Juma B. Barratxina. Un estany que vessa : (les anques del cansament). 2021

XLI Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March, de Beniarjó, 2021.

La vida

Sí, ara soc aquí,
al centre del No-res del meu país,
l'esquerpa plana seca.
I brindo pels cent Mai,
tots els Potser, pel tímid Tant se val
i aquell Enlloc enorme...
Salut, oh vida!,
esquerpa plana seca.


Sí, ara soc aquí.


De: Tres motets profans, [3].


Narcís Comadira. Llast. 2007

temo els acords

temo els acords
de la cançó
que encengui els llums
i mati el ball.

i em prengui
el fuet
febril i alat
dels braços tous

embriacs de nit
i fills devots
de la divina
extremitat

feta de grills
buidats de son
per la tenebra
que els empara.

i d'aquell negre
que no marca
dos forats
en els teus ulls

sinó que ens duu
el delit de bany
als que ballem
lluny de mirades.




De: II. camuflatge i descens



Laia Pujol Abizanda. Les bèsties mudes. 2023

Epíleg: Esteve Plantada

24è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors.

15 de juny 2025

Passejar

El carrer per on passeges els dubtes
                 no té neguits;
        tampoc te'n treu els teus.
Parles, però, amb l'asfalt, els arbres
   i les cadires que el petit bar té
                  a la vorera.

És bo tenir amics. En tens la certesa.



Glòria Calafell. Basaments catalogats. 2012

Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna 2011.

Pròleg de Pilar Campmany.

Després

Hi havia,
hi ha,
hi haurà,
potser
-car res no és menys segur que la durada de les coses
en aquest instant del món en què us parlo-
una herba que persistirà
entre els socs i les pedres
quan ja no hi haurà res més
que una herba rara
       amb una petita idea
              dins el seu cap verd.




Après


Il y avait,

Il y a,
Il y aura,
peut-être
-car rien n'est mois sûr que la durée des choses
à cet instant du monde où je vous parle-
une herbe qui persistera
parmi les chicots et les cailloux
quand il n'y aura plus rien
qu'une herbe rare
          avec une petite idée
          dans sa tête verte.


De: Le désert maintenant.  1987


Yves Préfontaine.


Es troba també en el llibre:

Poetes quebequesos : antologia de Louise Blouin i Bernard Pozier.

Versions d'Anna Montero.

12 de juny 2025

Silenci de perla

No sou només estendards
sinó també terra present.
No sou només música
sinó també silenci de perla.
No perdeu mai el vostre camí:
recordeu que la sang s'atura
perquè no vol parlar.





Non siate solo stendardi
ma anche terra presente
non siate solo música
ma anche silenzio di perla.
Non perdete mai il contatto
del vostro cammino:
ricordatevi che il sangue si ferma
perché non vuole parlare.




De: Reina d'espases = La donna di picche.






Alda Merini. Clínica de l'abandó. 2016

Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba.

XII Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Text en català i italià.

09 de juny 2025

L'ànima

Jo era feta de prats verds
i de cuques de llum.
Però algun nen gran
em va prendre el grill,
la cigala i la lluerna
que s'estaven dins meu.
Hi ha falsos poetes
que tanquen els grans al puny
de la curiositat
i no saben que també un grill
té una ànima.





Io ero fatta di prati verdi
di lucciole della notte.
Ma qualque adulto bambino
ha preso in mano il grillo
la lucciola e la cicala
che erano in me.
Alcuni falsi poeti
chiudono i grandi nel pugno
della curiosità
e non sanno che anche nel grillo
vive presente un'anima.






Alda Merini. Clínica de l'abandó. 2016

Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba.

XII Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Text en català i italià.

Màxima

Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure'l estimant tant
com el molí estima el vent.



Roc Casagran. L'abraçada que. 2022

08 de juny 2025

Lletra

Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc.
Damunt
l'escorça de bedoll apareixien de sobte
lletres blaves,

que deien hort, que deien liquen, que deien epilobi.

Era com veure fils de foc nodrint-se,
aliens als dogmes de la nit.
Com observar les agulles del no-res
signant prodigis de pluja.

Si la meva mà prenia amb força aquell palet punxegut,
amb la mirada aquosa, veia la por, aquella por,
de l'os quan surt del parany.

Que deien fam, que deien fam, que deien nyam!



Aina Riera Serra. A la taigà. 2022

Presentació de Marc Almendro i Campillo.
Introducció de Caterina Riba.


24è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart.

07 de juny 2025

Si en altres llocs

Si en altres llocs s'obren
calaixos
i panys,
aquí és hora
que la boca
torni a descloure's:
que restitueixi l'aire
prestat,
una glopada llarga
una vida.




Se altrove si aprono
cassetti
e serrature,
qui è il momento
che la bocca
torni a schiudere:
restituisca l'aria
presa in prestito,
una boccata durata
una vita.


De: Filaments [maièutica]


Elisa Biagini. Filaments. 2024

Traducció i pròleg de Pau Sitjà Márquez.

Text bilingüe en català i italià.

05 de juny 2025

Escenari ja buit

Jardins. M'emporto
només aquest tan fràgil
record de roses
marcides, que s'allunya
sense retorn per l'aigua.




De: El caminant i el mur.


També es troba en el llibre:

Salvador Espriu. Poesia. 2013

A cura d'Olívia Gassol Bellet.

01 de juny 2025

Mirada

Càlida i flonja,
la brisa em despentina.
Als ulls, la calma.
Els pensaments voleien
i lliures em sostenen.



De: Trobades: La natura i jo.



En un tancar i obrir d'ulls. 2023

Text: Montse Maestre Casadesús.

Il·lustracions: Delphine Labedan.

Epíleg de Susanna Rafart.