de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.
Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.
Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.
Joan Ainaud (16 anys)
Llibre de les flors, 2a ed., 1982