Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

30 d’agost 2014

Tema amb variacions - VI -

Serà l'amor un sospir
d'aquesta tarda rosada.
Serà el pas d'un núvol blanc
damunt de les aigües calmes.
Potser serà el bell florir
d'aquella rosa tan blanca.
Serà l'amor la cançó
d'una campana de plata.




Rosa Leveroni. Presència i record. 1952

Tema amb variacions - V -

Vas donar tot el perfum,
oh rosa, al florir de l'alba.
El jardí restà embaumat,
tu fores un xic més blanca.
Agonitzes lentament
i cap brisa t'acompanya.
Vas donar tot el perfum
al dolç amor que passava.

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - IV -

Espoo-päivä-2013
Em prengueres un amor,
jo de grat te l'ofrenava.
La joia d'aquells instants
l'absència l'ha feta amarga.
Em prengueres un amor,
no m'he n'has donat un altre.
La primavera somriu,
ni tan sols me l'he mirada.
La cançó del rossinyol
m'esgarria les paraules
que acompanyen el record
d'aquelles hores passades...
Em prengueres un amor,
m'has deixat enamorada.
Segueixes el teu camí
jo resto sense esperança.
Em prengueres un amor,
quina tristesa més ampla!


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

29 d’agost 2014

Tema amb variacions - III -

Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
        ai dolor!

Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
          ai amor!

No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
         ai dolor!



Rosa Leveroni. Presència i record. 1952

Tema amb variacions - II -

Big books
Es troben en la cançó
el riu i la lluna clara.
Festeja la neu del cim
amb l'estel que l'acompanya.
La plata dels olivars
espera l'argent de l'alba.
          Ai amor,
qui fos amb tu, bell amor,
          en l'hora calma!
La verdor flonja dels prats
es perfuma de rosada.
Arriba pausadament
el sospir de la campana.
Un rossinyol encantat
en els somnis em bressava.
         Ai amor,
si em besessis, dolç amor,
         en l'hora blana!


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Si jo tingués un veler

SI jo tingués un veler
sortiria a pesca d'albes.
Encalçaria els estels
per posar-me`n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...



Tema amb variacions, I

Rosa Leveroni. Presència i record. 1952

25 d’agost 2014

Rossinyol de Catalunya

ruiseñor 02 - rossinyol - rufous nightingale - luscinia megarhynchos
Rossinyol de Catalunya,
no us sabria dir res més.
Si algú creu que és poca cosa,
jo penso que és el més bell
dels títols que puc donar-vos,
que el rossinyol és el rei
de tots els ocells cantaires
i cap refila com ell.

(Fragment)



Agustí Bernaus. Poesies, 1993

14 d’agost 2014

Emocions positives i eficàcia educativa

Si pensem que s'estableix un paral·lelisme entre
les emocions negatives, la supervivència física i
la continuïtat de la vida del subjecte, i entre les
positives i la supervivència i evolució dels humans
com a humans, entendrem que instal·lar-se en les
positives com a opció del nostre projecte vital
és apostar pel desenvolupament personal i social,
per la millora continuada, per la creativitat de tot 
el col·lectiu humà, cadascú segons la seva singularitat.



Fragment


Pere Darder, dins,


Aprendre i ensenyar amb benestar i empatia. 2013

12 d’agost 2014

Quan tu floreixes

Quan tu floreixes,
s'inflama la bignònia
a la finestra.





Miquel Desclot. Com si de sempre. 1994

Llum a les golfes

Llum a les golfes.
A fora l'ocellada.
Però hi ha el vidre.



Tomàs Garcés : centenari : 1901-2001. 2001

Acció de gràcies

Agraïm als ancestres el viatge
a l'Arcàdia que dorm en el nostre cor.
Cap mena de temença:
desfem la superfície de les pantalles
amb danses antigues i amb tant d'amor
que ens sentim la mar que uneix en el somni pares i fills.



Núm. 6

Vicenç Llorca,


Revista de Catalunya. núm. 284

10 d’agost 2014

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor


My love is strengthen'd, though more weak in seeming


Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.

L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.

L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.

Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.



Sonets (Líriques de Shakespeare)

CII

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa. 2001

Edició: Olívia Gassol i Bellet

DE PANICAL

Eryngium bourgatii
Blaue Blume
Die leise tönt in vergilbten Geisten
                            GEORG TRAKL

Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits
-ignorats a les còrnies congestes-
tremola als murs de la mort i als pantans.
L'aigualida distància descabdella les runes del temps
i ara els arbres cansats es despullen de tu
com si fos un secret el sexe de les coses
amb l'oblit de les ales al recer de les runes.

No era certa la nit al brocal de les hores
ni al fons del pou el silenci del cos astorat!

També el marjal acollia els meus ossos
tanmateix solitaris
teixits lentament per bardisses gastades
a l'atzar de la nit.

S'obrien les finestres de ponent
i totes les parpelles esdevenien llunes.
Les muntanyes llunyanes guardaven el secret
d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits.

Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980

Madame Jolas

Les mots bleus
Quan sabia alguna cosa de molta qualitat
no podia resistir el desig de compartir-ho
posant-ho en lletra impresa.

(Fragment traduït per a aquest blog)

Frances Steloff. En compañía de genios, 1996

Joventut perdurable

   A Maria-Antònia Salvà

No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.

Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.

No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.

Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.



Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997
Ed.: Pere Rosselló Bover   

06 d’agost 2014

II. Estiu

S'enjoiarà l'estiu
de cascalls i ginesta;
piuleja cada niu;
cada casa és en festa.

(Fragment)

Carles Grandó. Jocs de miralls, 1963

Estiu

Alt brilla el sol amb esplendor que crema;
de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.

Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.

Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.


Joan Ainaud (16 anys)



Llibre de les flors, 2a ed., 1982

02 d’agost 2014

Literatura ergòdica

Chicago Public Library (CPL)
         El teòric nòrdic [Espen Aarseth] insisteix
         a distingir la literatura ergòdica de la trivial,
         entenent aquella com l'experiència literària
         en què el lector ha de fer un treball actiu,
         ha de fer un camí de lectura que no siga
         ni passiu ni obvi.

        (Fragment)



Antonieta

Veig trist i alegre el món
en la corba suau
i llisa de ta galta.



(Fragment)


Enric Falguera Garcia. La poesia de Jaume Agelet i Garriga, 2004


01 d’agost 2014

Per a tu

Flors blanques
                 musique, fleurs, beauté


Aquesta persona tendra i decidida
que de tot fa motiu d'aprenentatge,
la trobaràs quan et contemplis,
matinera, davant el mirall.


Teresa Grau Ros

30 de juliol 2014

27 de juliol 2014

Per als meus visitants

              55

En una pausa de la pluja
he recollit
una mica de julivert silvestre
perquè l'assaboreixis
durant la teva visita.




Daigu Ryokan. Gota de rosada en ..., 2001

Flauta del tòtil

Flauta del tòtil:
La teva melodia
el somni vetlla
de la frescor amiga
en les hortes redoses.



RL 8 - 1952, p. 149



Rosa Leveroni, dins,

La tanka catalana. 2011

26 de juliol 2014

Vora la mar

Vista de la Costa del Maresme, des d'Alella
Al cim d'un promontori que domina
           les ones de la mar,
quan l'astre rei cap a ponent declina
           me'n pujo a meditar.

Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
           contemplo mon no-res;
contemplo el mar i el cel, i llur grandesa
          m'aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles
          me guarden tants records,
que em plau reveure tot sovint en ellles
         mos somnis que són morts.

Aixequí tants castells en eixes ribes
          que m'ha aterrat lo vent,    
amb ses torres i cúpules altives
          de vori, d'or i argent:

poemes, ai! que foren una estona
          joguina d'infantons,
petxines que un instant surten de l'ona
          per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s'ensorren
          en un matí de maig,
illetes d'or que naixen i s'esborren
          del sol al primer raig:

idees que m'acurcen l'existència
          duent-se'n ma escalfor,
com rufagada que s'endú amb l'essència
          l'emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen
          les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
          digueu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia
           tinc de rodar al fons,
per què, per què, enganyosa poesia,
           m'ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l'arena?
          Platja del mar dels cels,
quan serà que en ta pàgina serena
          los escriuré amb estels?



Jacint Verdaguer (10.01.1883), dins,

Nova antologia de poesia catalana, 2013

XXXI Com sé que el món és així

Guinardó (Barcelona)
        (Tao, LIV)

- Com sé que el món és així?
- Conreant l'harmonia interior,
   essent el que un és.
   Arrelant,
   essent poble.

  Ramon Bassa i Martín. Poemes del Tao, 2004

24 de juliol 2014

El bambú magnífic

Una vegada, una dama de la família Ariwara va infantar
un príncep imperial. S'escrigueren poemes per celebrar
aquest naixement, i entre ells hi havia aquest, escrit pel
besoncle del nadó, un home ja força gran:


A casa nostra
brota un bambú magnífic
vora l'entrada:
que estiu i hivern, tothora,
ens sigui bon refugi.


El nen era el príncep Sadakazu. Es va dir que era fill
del sotscapità. La mare era la filla del sotsconseller 
Yukihira, germà gran del sotscapità.

p.125


Ariwara Narihira

Contes d'Ise. 2005