Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

21 de març 2015

Cloqueja el temps

Cloqueja el temps per les canals del record.
Recargolat talismà magnèticament il·luminat
per l'obagor càlida de les hores.

Com una claror malva-daurada

contra el color de mercuris oxidats,
guillant d'aquest món habitual
cap a les jungles més denses del cor:
escriure,
amb l'exquisida cal·ligrafia d'una esponja desarrelada.



Miquel López Crespí. Planisferi de mars i distàncies ; Planures de sorra, 1996



12

Happy May the 1st!!! per Salva Barbera a Flickr
Una serra com l'espina dorsal d'un gegant
de terra, com un ball de muntanyes solidàries
que s'agafen de la mà i riuen el contacte.
Un camí elevat. Unes finestres altes.
Mare: vull anar a la muntanya a collir el romaní,
a collir el silenci que creix dels meus llavis.
No cal que parles. Escolta. Escolta l'aire.

Vicent Penya. Desig de terra, 1998


Vida guanyada

Tot és ara resposta clara, vida guanyada al nèctar aspre de
l'enyor, segura llum que fon les ombres...  Record i vincle.
Tot és lleuger com l'aurora, lleuger com l'aigua... Tot
transparent i dòcil.

Ara les hores passen sense cap fressa, sense cap nosa. Ja
l'amargura no em dol sedàs endins de la memòria, no em
trenca el cor. Ara ja no.

Si acluc els ulls, la plenitud amara l'aire que m'envolta
d'aromes boscans, i les paraules, en aquest àmbit, reneixen
fresques i netes de tot parany.

El que no es pot veure se'm fa present com un do atorgat
per l'existència. ¿Qui no mereix un descans en remels
protegit del temporal? ¿Qui no esguarda, en procurada
pau, les fites que jalonen el passat?

El qui segueix la senda del retorn, ¿en generosa riba
funda un altre món?


Jean Serra. Des de la quietud. 2002

La pell

En tornar de l'escola per una tarda clara,
el cec raspava les parets de l'ombra
per veure-hi dins de casa. 

艺术 per 55Laney69 a Flickr
Tant de temps ha passat sense poder-ho entendre,
que m'agrada la pell que em recorda la mare.


(Fragments)



Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust, 2009

M'agrada la família que m'ha tocat

Que bé que s'està a casa!

frase extreta de,

Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012




Illa escrita

                                              Altra vegada soc
                      al lloc mateix on sempre arribo
                                                 Joan Vinyoli


La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.



Jaume Pont

Dia Mundial de la Poesia

21 de març del 2015


20 de març 2015

En el silenci

High tide, again, no pelicans per Ana Rodríguez Carrington a Flickr
          musique souvent me prend comme une mer!
                                                           Baudelaire


En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. - Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.

                                           18 març 1937

25

Màrius Torres. Poesies. 1977

15 de març 2015

Hi havia...

Cyclist Trail per Kurt Bauschardt a Flickr
Hi havia una altra vegada un bosc.

Élisa Géhin. Hi havia una altra vegada un bosc, 2010


L'amor

Love on a book per Sebastien Wiertz a Flickr
                                Per a Anna Bretón

L'amor ens passa,
ens passa cada dia,
des de ja fa molts dies:
és el costum amable
que tragina els silencis
i desboca la vida.

En parlem poc.
Les fórmules
que saben descobrir-lo
són velles, repetides.

Quan els cossos recorden
tot és nou i s'enfila.

Daniel Nomen. Per experiència pròpia, 2003

14 de març 2015

A certes hores...

Es Freginal : un parc ple de vida per Teresa Grau Ros a Flickr
A certes hores i llocs les bèsties es reuneixen: volen estar
juntes, parlar, fer món: només existeix allò que es diu. Quan
aparegué la primera bèstia que callà? El silenci és el vestíbul
de la creació - hipertèlia de la immortalitat -: l'escriptor
s'extirpa del món a través d'un teclat de plàstic que el
reformula en píxels damunt la pantalla: el color dels seus
ulls dependrà de quina tipografia faci servir i la grandària
del seu nas serà relativa a l'espai entre línies. De la carn al
byte, de la metamorfosi a la mutació, d'Ovidi a Cronenberg
o com allò clàssic no sempre ens és rèmora.

(De Huckleberry Finn)



Martí Sales i Sariola:

Escriure és la meva manera d'aprendre, de conèixer, de pensar.
Si no escric, també penso, és clar, però pitjor.



08 de març 2015

Què entenem per valors?

Els valors són els carrils intangibles que guien
les nostres accions. Marquen el que és idoni,
el que és possible i el que no està permés dins
un determinat context sociocultural. Ens
permeten avaluar, donar valor al que ens
envolta i al que fem.
...
Quins valors han de cotitzar a l'alça en la
nostra cultura i en el nostre imaginari per tal
de conseguir una societat sostenible?


Fragment



Jordi Pigem. Revalorar el món. 2010

01 de març 2015

Hi ha tantes coses belles! (pròleg)

Finestra de la Torre de les Aigües (Parc de la Barceloneta) per Teresa Grau Ros en aquest blog
... Hi ha tantes coses belles!
L'Israel generós ens agraeix que
ens mantinguem a recer de la
seva intimitat delectant-nos amb
un gran convit, el convit de la vida,
de la vida que ve de tantes vides...


(Fragment del pròleg)


Carles Zafon, dins,



Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009

del cel

del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l'escuma.
dels carrers, la pluja.
de l'amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l'amor, la paraula i la mar,
el cel, l'aigua. de l'amor, l'espai
obert que a dintre s'arbra
i ens fa paraula.




Anna Montero. Com si tornés d'enlloc. 1999

Poemes de promès

Els miralls maduren de tu.



Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa I : 1924-1933. 1995

Edició: Rosa Sayós.

Lo desconhort, VI

Séquia la Bova, platja de Tavernes de la Valldigna per jacové a Flickr
-Ramon! -dix l'ermità-, vós què havets perdut?
Per què no us consolats en lo Rei de salut
qui abasta a tot ço qui per ell és vengut?


(Fragment)



28 de febrer 2015

Senyera 1942

IMG_2799 per Jordi Payà a Flickr
Ets blava en el blau del mar
i verda enmig de l'arbreda,
teranyina matinal
i al vespre, llençol de cendra;
presonera al cor de tots
i dalt de la nau, la vela.
A tot arreu et veiem
ara que no et podem veure,
i la sang se'ns ha tornat
quatre vegades vermella.
Fes-te gran, fes-te ben gran,
que l'esperit ja ens voleia
i vivim sols esperant
la teva mà ben oberta.

              Barcelona, gener del 1942

Josep Palau i Fabre. Obra literària completa I, 2005 


Quan el sol es pon


  A les postes de sol de Formentera

Ratxes de sol atravessen blaus marins
                  
 Antònia Font





És una síndria.
És un iglú.
És mitja lluna.
És un tall de meló.





Clàudia Viladrich. Si fa sol, 2007

27 de febrer 2015

Estramps d'unes lleialtats

corinne bailey rae:put your records on per Lali Masriera a Flickr
...
Ets com t'ha fet una estirp d'homes lliures
en extremosa lluita antiga i aspra
contra tot frau i esclavitud i oprobi,
perquè de tu i la terra alguns curaren.

Sigues lleial al teu i al just designi
d'un vell sentit que enclou país i llengua,
perquè t'afermis a l'arrel profunda
del que et pertany i et confereix caràcter.


(Fragment)


Josep Romeu i Figueras. Temps, 1995




Poeta és...

Poeta
és...

qui escriu no per dir-se
sinó per fer-se
com les boques quan besen



(Fragment)


Pere Antoni Pons. El fibló i la festa. 2003

Cançó d'hivern

Una mica de fred, una mica de vida.
Què daria de més a l'amor si vingués?
Si s'esqueia l'amor a mon braç, pressentida,
li daria aquest fred amb l'escalf que abracés.
(Una mica de fred, una mica de vida.
Què daria de més sinó un bes?)

Jo no sé si vindrà com un nen que tremola,
somrient, amb vestit vermellenc de cotó.
O potser aquest amor que em glateix a la gola
l'endemà de matí serà mort de fredor.
(Jo no sé si vindrà com un nen que tremola,
somrient, el vestit fent-li olor.)

Oh nit fina d'hivern a la dèbil pitrera!
Baldament el meu cor sigui tan fredolic,
dins el glaç hi ha els espills per a la primavera
i en la mà de qui sap reviurà un ocellic.
(Oh nit fina d'hivern a la dèbil pitrera,
baldament m'estremeixi a l'abric!)



Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa I (1924-1933. 1995

Edició: Rosa Sayós.


Dels teus gestos als meus, amiga

Esdevinc tan assimilat a la teva imatge,
que ets tu mateixa aquesta gran dolcesa
que em dibuixa els pensaments.

Detures alguna cosa com qui empara.

Amiga meva,
els moments que gomboldo recordant-te
se'm reclinen al pit.

Els braços creuant-se'm fins als muscles,
em sento emmantellat per tu.




Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa I : 1924-1933. 1995

Edició: Rosa Sayós i Santigosa.

Toni


         a vegades se segueixen coses en una hora
                 que no s'esdevé en mil anys, diu lo Tirant xcviii.



Així l'arbre que s'esberla
el riu canvia de curs
i s'esbadellen els murs
de la vella mareperla

Tota cosa que perdura
té la vida al grat del cerç
ni que sigui l'univers
no hi ha tutia més pura

Com la fulla que es desfulla
com el vell i nou bon sempre
l'única cosa que ens tempra
és la dolçor que ens despulla.

                                 12 de febrer 1997




Segimon Serrallonga, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 73-74, p. 82

22 de febrer 2015

Aquest és un,

Holding hands with a newborn baby per Bridget Coila a Flickr
Aquest és un,
aquest és l'altre
tant és aquest
com aquest altre.
Aquest que fuig,
aquest l'encalça,
aquest s'ho mira,
aquest es gira,
aquest s'hi ajeu
i aquest fa deu.

Gabriel Janer Manila. Pedagogia de la imaginació poètica, 1986


D'esperança

Escola Ramon Llull (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr

Quan per l'estela en l'albor

e s'aparèllon tuit li flor
que el sol montiplic llur color
d'esperança,


mi vest alegrança

d'una douçor, confiança


que hai en la Dona d'amor:

e adoncs deman confessor,


a tuit m'acús per pecador,






e que ell me man
que reta tot lo dan
que hai donat gran, en pecant,
a cells que estan servidors
de la Regina de valors,
per ço que n'esper tal secors
que a null pecat
no sia obligat,
pus que en sia bé confessat.






15 de febrer 2015

17 - Tete Montoliu


cake - Grand Piano per aalphotos a Flickr
Cap mirada no et pot trair rítmicament inimitable
els teus dits són percussions sonores amb l'articulació
de les visions que no veus. Si perds les estructures
és perquè les estructures maten la llibertat. Pianista
de les sensibilitats humanes ets la il·luminació de les notes.


Jep Gouzy. Poesia oberta (1950-1990). 1990


Prop d'uns llavis que algú

Prop d'uns llavis que algú
et pren, orador pacient,
refàs el dir i el desdir,
des dels límits del discurs.



Montserrat Rodés. Escrits en blanc. 1995

2

Dew in mist per Susanne Nilsson a Flickr
Quina llàstima, un senyor en retir refinat component poemes:
conforma el seu estil al del clàssic vers de Xina,
la seva poesia és elegant, plena d'artificioses frases.
Però si no escriu de coses íntimes de dins el seu propi cor,
quin sentit té escampar tal quantitat de paraules?



Daigu Ryokan. Gota de rosada en una fulla de lotus, 2001
Ed. i Tr.: Natàlia Barenys

14 de febrer 2015

La felicitat

Sí, la felicitat, ja ho veus: el meu invent.
Té unes plomes que són d'un tros d'ala eixalada,
i una remota llum: el cop de la mirada
conquistadora d'un infant, i el pèl lluent,

com el d'un cavallet de coa pentinada,
i aquella tebior del plomissó calent,
i la son que amuntega somnis de l'aiguardent,
i fins i tot la sang rebel d'una forçada.

Ah, la felicitat! Creix, si vols, una mica
cada dia i a poc a poc, fins a sobtar
les deus de l'esperit i la carn que s'esmica;

arriba dret al cor, entra i ja reposa:
s'agita, convulsiva, ben igual que una rosa
que es volgués, aviat i de pressa, esfullar.
                                                    

                                                      5.6.61


Jaume Vidal i Alcover. Antologia poètica. 1991

I les violes

I les violes, tan cantades pels poetes,
pels més joves i humils, qui les oblidarà?
Feliç qui al senderol, bosc endins, pot lligar
d'una herba un ramellet, violes violetes!


(Fragment)



Josep Sebastià Pons. Poesia completa. 1988

Edició crítica de C. Camps.

Pròleg d'Àlex Susanna.

08 de febrer 2015

Ferran Lobo. P. Restante. Johannesburg

A tu, Ferran, que pesques lluços al Sud
de l'Àfrica i en la quietud,
segur que tòpica, del mar, destries
de la xarxa de les filosofies
el fil més fort, i que, entre lluç i lluç,
repasses cada nus
del pensament,
deixa'm escriure't, un moment
que tinc, una carta, set anys
i mesos després d'aquella que nevava.


Fragment.



Narcís Comadira. Somnis i runa. 1992

Edició:  Rossend Arqués.