Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
19 de gener 2018
Una poesia
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bellesa,
Escribano [Francesc 1961-],
escultures,
fotografies,
instants,
màgia,
paraules,
Plensa [Jaume 1955-]
18 de gener 2018
Sàpies fer bell
«Sàpies fer bell el que tens davant teu
i el que tens et serà just el que et cal.»
Això m'ha dit en somnis una veu.
He despertat. Davant m'era la mar
i una petita barca anant-se'n lluny.
La mar, la mar..., i jo: res més, res més.
A Làrissa, núm. 5
Josep Piera. En el nom de la mar. 1999
i el que tens et serà just el que et cal.»
Això m'ha dit en somnis una veu.
He despertat. Davant m'era la mar
i una petita barca anant-se'n lluny.
La mar, la mar..., i jo: res més, res més.
A Làrissa, núm. 5
Josep Piera. En el nom de la mar. 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anar-se'n,
barques,
bellesa,
caldre,
despertar,
fer,
mar,
persones,
Piera [Josep 1947-],
poesia breu,
saber,
somnis,
tenir
14 de gener 2018
Examen escrit
Prou que et voldria ajudar
quan et mossegues els llavis
perquè no et ve a la memòria
com s'escriu «cor» en anglès.
Pots mirar-ho al diccionari.
En català, no caldria,
perquè és un mot que nosaltres,
sense esforç, tenim après.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions: Marta Balaguer
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajudar,
anglès,
aprendre,
Balaguer [Marta 1953-],
català,
cors,
diccionaris,
escriure,
esforç,
exàmens escrits,
il·lustracions,
llavis,
memòria,
persones,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
Nova balada del Cap de Creus
Etiquetes de comentaris:
Cap de Creus,
Capdevila [Roser 1939-],
fars,
Foix [J. V. 1893-1987],
poesia visual
Futur esperançat
Cos indomable
I
A sota el foc sagrat del cel empiri
respira el blau del mar amb veu sonora
mentre abrusa l'estrella de l'aurora
s'inflama en el meu cor el seu cantiri.
I el cos d'aigua modela fetiller,
i amb els corrents gravita la tempesta
com un gegant humit de nua testa,
interpreta tothora el seu paper!
II
Calma
La brisa en vol de somnis et pentina
amb la pinta encesa de claror.
I s'ondula el cabell de la marina
com la goja de mítica faisó.
Però talla el mirall sublim que sura
el frisós aleteig d'un plomí blanc
que cerca l'aliment amb desmesura,
en el blavís cristall, sense entrebanc!
III
Maregassa
Ona perduda que t'arrisses verge,
de blanca espuma, amb rumb, devers la costa
trenques el teu orgull mai no ferit
en infinites llàgrimes del pit.
I brames amb el vent més invencible,
com un sol cos navegues oceans;
bolques navilis, barques, naus, golut,
com un mestre d'art bèl·lic absolut!
IV
Platja
M'endinso en aquest mar que idealitzo
per la seva esotèrica natura,
i sento el remoreig del líquid fluid
que em xopa l'esperit de sal teúrgica.
I aquest diàfan regne submarí
m'acarona la nua pell de fembra
i sóc lleugera amb el seu tacte aquós
dins l'abisme profund del foll redós!
V
Corrents marins
El blau intens navega l'horitzó
amb el frenètic curs de la marea
i el vent infla les veles sense por
del meu vaixell perdut en odissea.
Perquè no trobo el port on ancorar
els sentiments en aigües més serenes.
Vago de mar en mar cercant un clar
que m'alleugi el bagatge de les penes!
VI
Aigua turquesa
Immergits els meus ulls en transparències,
contemplo fascinada el seu poder
magnètic que dibuixa l'aigua viva
amb el pinzell impetuós del somni.
Perquè del líquid ventre em dona un hàlit
d'aquell immens tresor que vibra exòtic,
i em faig mirall encès de llum turquesa
mentre aspiro l'encís del mar hipnòtic!
Anna-Maria Ticoulat
Ciutadella / Menorca
Finalista 1997
Tres anys de poesia marinera. 1999
Dir.: Vicenç Roca i Garrigó
Il·lustracions: Joaquim Budesca
Etiquetes de comentaris:
blau turquesa,
Budesca [Joaquim],
calma,
corrents marins,
cossos,
mar,
maregassa,
navilis,
oceans,
ones,
platges,
poesia marinera,
Ticoulat [Anna-Maria 1942-],
transparències,
ulls,
vent
13 de gener 2018
Camí del bosc
T'atreu el camí
que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.
T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.
Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.
Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.
Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998
Pròleg d'Olga Xirinacs.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
avets,
boscos,
camins,
claror,
cors,
enyor,
enyors,
fletxes,
Forcada [Assumpció 1947-],
fulles,
fulles perennes,
humitats,
intimitat,
líquens,
llenguatges,
molses,
natura,
persones,
suavitat
07 de gener 2018
Fes un pensament
Teva és la terra
home
t'és donada
però cal que la guardis
és ferma i forta
però alhora feble
fràgil
i el teu peu molt dur
si la vols viva
fragant
eterna
fes un pensament:
preserva-la de tu mateix
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes. 1999
Pròleg de Félix de Azúa.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
donar,
duresa,
feblesa,
fer,
fermesa,
fortalesa,
fragàncies,
Gabarró [Jordi],
guardar,
pensaments,
persones,
peus,
poesia breu,
preservació,
terra,
viure
06 de gener 2018
A port
Finalment són a destí
les meves passes porugues:
passen del fred i la nit
a l'escalfor benvinguda.
Les ombres se les emporta
aquesta seguretat.
Per fi tancarem la porta
a tots els perills passats.
I, quan vindrà de puntetes
la mare encara desperta,
em trobarà en un bell son,
endinsat al Món de Non.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen. 2011
Edició: Jaume Subirana.
Il·lustracions: Jessie Willcox Smith.
Etiquetes de comentaris:
a port,
actituds,
benvingudes,
escalfor,
imaginació,
mares,
ombres,
perills,
persones,
puntetes,
seguretat,
Smith [Jessie Willcox],
somnis,
son,
Stevenson [Robert Louis 1850-1894],
tancar la porta
05 de gener 2018
A través d'aquests ulls
A través d'aquests ulls he vist els rius
de la muntanya, els cims nevats,
els boscos fràgils. L'aigua que rellisca
tot baixant mentre encercla els còdols grisos.
A través d'aquests ulls he vist el mar
i les ones que mostren tan impúdiques,
al ventre despullat, petxines blanques.
A través d'aquests ulls he vist els astres
i he sentit el xerric que fa la lluna
les llargues nits de fred.
A través d'aquests ulls he sentit el dolor
que s'escampa per l'aire
i corre indiferent pel desert dels carrers.
A través d'aquests ulls estimo el llarg silenci:
el teu, el meu, aquell que ens fa escrutar
el mar, el vent i els astres amb gest interrogant.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana. 2001
XXV Premi de Poesia Vila de Martorell 2000.
Oferiment
Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions: Marta Balaguer
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.
Joana Raspall. Concert de poesia. 2004
Il·lustracions: Marta Balaguer
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Balaguer [Marta 1953-],
bellesa,
concerts,
cor,
instruments musicals,
llegir,
mots,
oferiments,
persones,
poesia musical,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
sons,
tendresa
04 de gener 2018
Les arrels
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
aigua,
arbres,
arrels,
boscos,
Brossa [Joan 1919-1998],
fullatges,
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA),
plantes,
rivals,
torrents
03 de gener 2018
Bàlsam de mar
Amb un poc de porpra cristal·lina
i alfàbrega collida de nit.
Amb brases d'aigua i polsim de serpentina.
Amb pluja de tempesta i algues en confit.
Amb escates de lluna i un plat de macarrons amb tonyina.
Amb passió d'un bes exquisit.
Josep Ballester, dins,
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
i alfàbrega collida de nit.
Amb brases d'aigua i polsim de serpentina.
Amb pluja de tempesta i algues en confit.
Amb escates de lluna i un plat de macarrons amb tonyina.
Amb passió d'un bes exquisit.
Josep Ballester, dins,
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
alfàbrega,
algues,
antologies,
Ballester [Josep 1961-],
bàlsams,
besades,
escates,
exquisitat,
Galí [Mercè],
lluna,
macarrons,
mar,
passió,
pluja,
tonyina
01 de gener 2018
Els reis d'Orient
Si fos un dels tres reis, per Nadal
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.
Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.
Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.
Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.
A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.
Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?
I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.
Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat
amb tants regals com voldran.
Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.
Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.
Tot això faria, si fos rei d'Orient.
Però no en soc,
què hi farem.
L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014
Il·lustracions de Bruno Munari.
Traducció de Pau Vidal.
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.
Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.
Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.
Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.
A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.
Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?
I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.
Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat
amb tants regals com voldran.
Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.
Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.
Tot això faria, si fos rei d'Orient.
Però no en soc,
què hi farem.
L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra. 2014
Il·lustracions de Bruno Munari.
Traducció de Pau Vidal.
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
branques,
carrers,
créixer,
desitjos,
fer,
fruita,
joguines,
Munari [Bruno],
Nadal,
pares,
planys,
poesia infantil,
regals,
reis de l'Orient,
Rodari [Gianni],
xocolata
31 de desembre 2017
L'ocell
Picant la clova freda d'una tarda d'hivern
glateixes per eixir, petit ocell de foc.
Veig la teva ala blava contra el gris de tristesa.
Vola, ocell, no t'empolsis d'un toc de melangia,
amunt, ales lluents. Suspès en la claror
canta, ocell, l'aigua antiga, remor de fonts i fulles.
Sota la nuvolada de la tarda i del cor
abeura't en la llum més profunda i sonora.
Per mirar i per plorar hi ha els ulls, i per somriure.
Tu neixes i et debats per un destí més clar,
lluny de cloves de plany, veu de cançó florida.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis..., 1990
glateixes per eixir, petit ocell de foc.
Veig la teva ala blava contra el gris de tristesa.
Vola, ocell, no t'empolsis d'un toc de melangia,
amunt, ales lluents. Suspès en la claror
canta, ocell, l'aigua antiga, remor de fonts i fulles.
Sota la nuvolada de la tarda i del cor
abeura't en la llum més profunda i sonora.
Per mirar i per plorar hi ha els ulls, i per somriure.
Tu neixes i et debats per un destí més clar,
lluny de cloves de plany, veu de cançó florida.
Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores : Díptic, Kyparíssia, Carmina cum fragmentis..., 1990
Jo no soc jo, soc l'altre
Jo no soc jo, soc l'altre.
En mil bocins m'esberlo
per endinsar-me dins teu.
Jo no soc jo, de mi
ja no en queda res
sinó una espurna
solitària en un cel immens
on ja no té cabuda
la falsedat, ni la mentida.
Vora l'illa roja
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998
En mil bocins m'esberlo
per endinsar-me dins teu.
Jo no soc jo, de mi
ja no en queda res
sinó una espurna
solitària en un cel immens
on ja no té cabuda
la falsedat, ni la mentida.
Vora l'illa roja
Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
bocins,
cel,
espurnes,
falsedat,
mentida,
persones,
temps
València d'Àneu
El turó es dreça,
opac,
contra el cel líquid
del silenci
que en cascada de núvols
resplendents
es precipita avall,
s'esbalça.
Testimoni
procaç
de càrrec
o descàrrec,
interrogat, escorcollat,
parla només
a contrallum
i amb mudesa de pedra.
Dona només
temps esmaltat
i esquarterat
en padellassos,
detritus de temps,
monedes fora llei
que, en curs
extemporani,
daten estrats.
I amaga avarament
la baula,
el codi, el saber
que articuli
l'hermètic
alfabet
mal xifrat
de la desfeta.
Inabastable
al mot que excava,
sota la jove,
cega rialla
en flor
de l'herba més tendra,
el territori devastat
de la memòria.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Viatge poètic per Catalunya. 2014
Ed.: Joaquim Molas
Il.: Roser Capdevila
opac,
contra el cel líquid
del silenci
que en cascada de núvols
resplendents
es precipita avall,
s'esbalça.
Testimoni
procaç
de càrrec
o descàrrec,
interrogat, escorcollat,
parla només
a contrallum
i amb mudesa de pedra.
Dona només
temps esmaltat
i esquarterat
en padellassos,
detritus de temps,
monedes fora llei
que, en curs
extemporani,
daten estrats.
I amaga avarament
la baula,
el codi, el saber
que articuli
l'hermètic
alfabet
mal xifrat
de la desfeta.
Inabastable
al mot que excava,
sota la jove,
cega rialla
en flor
de l'herba més tendra,
el territori devastat
de la memòria.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Viatge poètic per Catalunya. 2014
Ed.: Joaquim Molas
Il.: Roser Capdevila
Etiquetes de comentaris:
Capdevila [Roser 1939-],
contrallum,
estrats,
herba,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
memòria,
núvols,
padellassos,
saber,
silenci,
testimoniatge,
turons,
València d'Àneu
30 de desembre 2017
Gotas de sangre
Etiquetes de comentaris:
Balzola [Asun1942-2006],
fruits,
grèvol,
Hausken [Randi],
Igerabide [Juan Kruz 1956-],
intensitat,
neu,
poesia infantil,
vermell
29 de desembre 2017
Perquè fa bon dia
Ara tot somriu:
la flor i l'ombradiu.
Gatets, vora el riu,
tenen el Sol per companyia.
A jugar veniu,
perquè fa bon dia!
Pilota i cavall,
barret i plomall,
saltarem avall,
prou cantarem, si gent venia.
Quin riure i quin ball
perquè fa bon dia!
Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants. 1998
Il·lustracions: Teresa Martí.
la flor i l'ombradiu.
Gatets, vora el riu,
tenen el Sol per companyia.
A jugar veniu,
perquè fa bon dia!
Pilota i cavall,
barret i plomall,
saltarem avall,
prou cantarem, si gent venia.
Quin riure i quin ball
perquè fa bon dia!
Marià Manent. Espígol blau : poemes anglesos per a infants. 1998
Il·lustracions: Teresa Martí.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ballar,
bon dia,
cantar,
companyia,
jugar,
Manent [Marià 1898-1988],
Martí [Teresa],
persones,
poesia breu,
riure,
saltar,
sol,
somriure
Navegue a través del dia
Navegue a través del dia
sobre un vaixell de mots
provant de pescar
els trossos del present
que em reiventen
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
sobre un vaixell de mots
provant de pescar
els trossos del present
que em reiventen
Anise Koltz. La terra calla : poemes. 2005
Traducció: Anna Montero
Etiquetes de comentaris:
actituds,
dies,
Koltz [Anise 1928-],
mots,
navegar,
persones,
poesia breu,
present,
reiventar-se
Ulls sorpresos
A la Katka, la més aplicada de la classe, li van regalar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe,
li van regalar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
la campiona de ping-pong, li van donar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, expert en vela,
li va tocar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
el Papa Noel del refugi número catorze
li va portar ULLS SORPRESOS. L'Andraž,
el més aplicat de la classe, va ser obsequiat amb ULLS SORPRESOS.
Fa més de mig any que jo no he rebut
un exemplar fresc de d'ULLS SORPRESOS. A l'Andraž violinista
li van donar ULLS SORPRESOS. El pare
que sempre s'oblida del que ja té comprat
en té quatre exemplars
propis.
Estimat compatriota de les terres litorals, France Bevk!
A casa nostra
en tenim dotze, d'exemplars de la teva biografia i,
tanmateix, encara en volem més!
Tomaž Šalamun. Balada per a Metka Krašovec. 2016
Tr.: Simona Škrabec
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe,
li van regalar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
la campiona de ping-pong, li van donar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, expert en vela,
li va tocar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
el Papa Noel del refugi número catorze
li va portar ULLS SORPRESOS. L'Andraž,
el més aplicat de la classe, va ser obsequiat amb ULLS SORPRESOS.
Fa més de mig any que jo no he rebut
un exemplar fresc de d'ULLS SORPRESOS. A l'Andraž violinista
li van donar ULLS SORPRESOS. El pare
que sempre s'oblida del que ja té comprat
en té quatre exemplars
propis.
Estimat compatriota de les terres litorals, France Bevk!
A casa nostra
en tenim dotze, d'exemplars de la teva biografia i,
tanmateix, encara en volem més!
Tomaž Šalamun. Balada per a Metka Krašovec. 2016
Tr.: Simona Škrabec
Etiquetes de comentaris:
actituds,
biografies,
compatriotes,
comprar,
donar,
exemplars,
expertesa,
Krašovec [Metka 1941-2018],
llibres,
obsequis,
persones,
regalar,
Šalamun [Tomaž 1941-2014],
sorpreses,
ulls,
violinistes
Llibres il·lustrats a l'hivern
Adéu, estiu, l'hivern arriba:
picor de dits, matins gebrats,
gralla i pit-roig darrere els vidres
i els nostres llibres il·lustrats.
L'aigua corrent s'ha tornat pedra
i caminem damunt del llac,
però flueixen les rieres
als nostres llibres il·lustrats.
El més bonic allà s'espera,
sota els meus ulls tot va passant:
pastors i ovelles, arbres, feres,
als nostres llibres il·lustrats.
Hi podem veure moltes coses
de tot el món: mars i ciutats,
com són les fades, com s'envolen,
als nostres llibres il·lustrats.
Aquest poema és en record
dels dies de felicitat
arrepapat a prop del foc
mirant-me llibres il·lustrats.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
picor de dits, matins gebrats,
gralla i pit-roig darrere els vidres
i els nostres llibres il·lustrats.
L'aigua corrent s'ha tornat pedra
i caminem damunt del llac,
però flueixen les rieres
als nostres llibres il·lustrats.
El més bonic allà s'espera,
sota els meus ulls tot va passant:
pastors i ovelles, arbres, feres,
als nostres llibres il·lustrats.
Hi podem veure moltes coses
de tot el món: mars i ciutats,
com són les fades, com s'envolen,
als nostres llibres il·lustrats.
Aquest poema és en record
dels dies de felicitat
arrepapat a prop del foc
mirant-me llibres il·lustrats.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Il.: Jessie Willcox Smith
Tr.: Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
aigua,
dits,
felicitat,
hivern,
il·lustracions,
llibres il·lustrats,
matins,
mirar,
Smith [Jessie Willcox],
Stevenson [Robert Louis 1850-1894],
Subirana Ortín [Jaume 1963-]
28 de desembre 2017
L'estació
Quina estació de més categoria.
Sentiu què diuen per megafonia?
«surt de la via número deu
ràpid amb destinació a Totarreu».
Educada com poques, aquesta estació,
si hi ha retard et demana perdó:
«El rodalies, no sé per què,
arribarà a les Ves-a-saber».
I quan el tren per fi s'hi atura
es presenta ella, i ho fa a l'altura:
«Em dic estació SI FA NO FA,
i els passatgers ja podeu baixar».
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Sentiu què diuen per megafonia?
«surt de la via número deu
ràpid amb destinació a Totarreu».
Educada com poques, aquesta estació,
si hi ha retard et demana perdó:
«El rodalies, no sé per què,
arribarà a les Ves-a-saber».
I quan el tren per fi s'hi atura
es presenta ella, i ho fa a l'altura:
«Em dic estació SI FA NO FA,
i els passatgers ja podeu baixar».
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
baixar,
demanar perdó,
educació,
estacions,
megafonia,
Munari [Bruno],
passatgers,
retards,
rodalies,
Rodari [Gianni]
27 de desembre 2017
Mir passar la vida
No és que sigui bestiar perquè em mengin.
ANNE SEXTON
Mir passar la vida a vegades jo també hi surt però no sempre
em reconec mal
que algú digui el meu nom
o faci pinso
del meu
nom per als cavalls.
Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017
ANNE SEXTON
Mir passar la vida a vegades jo també hi surt però no sempre
em reconec mal
que algú digui el meu nom
o faci pinso
del meu
nom per als cavalls.
Antònia Vicens. Tots els cavalls. 2017
Etiquetes de comentaris:
bestiar,
cavalls,
mirar,
noms,
pinsos,
poesia breu,
reconèixer,
Sexton [Anne],
Vicens [Antònia 1941-],
vida
Tarragona un matí de vent
Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades
blavors i junts renillen amb vigorós anhel;
la terra s'enlluerna de la claror del cel,
i corre una frisança d'argent per les onades.
I esmenta l'urbs augusta les esplendors llunyanes
de son poder, i escolta pels aires ressonar
el vent gegant que un dia calia per inflar
els estendards de Roma, les veles catalanes!
Enmig de les empentes, les fúries i els braols,
es drecen les muralles com protegint estols;
superbament encara fulguren les pedreres;
i encar en una glòria de sol i cel i vent,
la Catedral s'eleva dins la claror resplendent
amb una apoteosi vibrant de polsegueres!
Josep Carner, dins,
Joaquim Molas. Viatge poètic per Catalunya. 2014
Il·lustracions: Roser Capdevila
Etiquetes de comentaris:
argent,
Capdevila [Roser 1939-],
Carner [Josep 1884-1970],
catedrals,
claror,
corsers,
enlluernaments,
esplendor,
frisances,
il·lustracions,
matins,
muralles,
onades,
polsegueres,
Tarragona,
terra,
vent
El pessebre
Ning, nang, ning, nang!
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres venen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!,
l'ovella no sap perquè
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
Origen del poema: Bon dia, Poesia!, Baula, 2013
Joana Raspall. Poemes per a tot l'any, 2013
Il.: Montse Tobella
Les campanes de Nadal
han despertat el pessebre.
Fan trip, trap, patrip, patrap,
tres camells. Ningú no sap
de quines dreceres venen.
Xup, xup, xup...
Al tupí fumat i brut,
la sopa bull tant, que vessa.
Tric, catroc, catric, catroc,
els pastors van amb esclops
i samarres ben calentes.
Be, be, be!,
l'ovella no sap perquè
tot és suro i no pas herba.
Una dona està rentant
i no fa pim, pam, pim, pam.
Té el picador sempre enlaire
perquè el riu és un mirall
i no vol trencar el cristall!
Origen del poema: Bon dia, Poesia!, Baula, 2013
Joana Raspall. Poemes per a tot l'any, 2013
Il.: Montse Tobella
Plantes d'escola
A la meva escola
hi ha un munt de plantes
i en sents les converses
si no les espantes.
La que està al portal
sempre veu els grans.
Coneix mares, nens
i també germans.
A la biblioteca,
sota els fluorescents,
un cactus explica
els seus pensaments.
S'envolta d'històries
lluny de la claror
perquè ell viu només
d'imaginació.
La que està a la cuina
pateix sobrepès.
Dolça i amistosa
duu un fullatge espès.
Les que estan al pati
conten acudits,
punxen les pilotes
i miren partits.
Però les grans palmeres
parlen amb el vent
i compten estrelles
en el firmament.
Núria Albertí. Amanida de poemes. 2008
Il·lustracions: Christian Inaraja
Etiquetes de comentaris:
Albertí [Núria 1974-],
biblioteques escolars,
comptar,
conèixer,
contar,
escola,
explicar,
fullatges,
Inaraja [Christian],
parlar,
plantes,
sentir,
viure
26 de desembre 2017
Pau
Tens un nom breu
com la vida i la neu.
Tens un nom nou
com l'herbei quan hi plou.
Tens un nom viu
com la pluja i el riu.
Un nom suau
com l'amor
i la pau.
Els nets
Carme Guasch. Poesia completa. 2005
Etiquetes de comentaris:
amor,
cactus,
Guasch [Carme 1928-1998],
herbei,
nets,
neu,
noms,
pau,
persones,
ploure,
pluja,
poesia breu,
rius,
suavitat,
vida
25 de desembre 2017
Presagis de Nadal
Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?
Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.
Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.
Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013
Il·lustracions: Ignasi Blanch
Pròleg: Carles Duarte
Edició: Mercè Ubach
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
actituds,
àngels,
bellesa,
blanc,
Blanch [Ignasi],
braços,
bressols,
dolçor,
dormir,
estrelles,
flors,
llaços,
mares,
Nadal,
persones,
poesia de Nadal,
presagis,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
roba
24 de desembre 2017
Les ciutats
He llegit que Morosini,
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats. 1976
general, ambaixador
de Venècia, volgué
endur-se les escultures
del frontó del Partenó.
Va fer muntar una bastida,
hi va fer grimpar els esclaus
i, en el moment més difícil,
algun puntal va fallar.
Caigueren homes i estàtues.
Decebut, el general
va abandonar el seu projecte.
Ell les volia senceres.
Els trossos allà escampats
varen servir per fer cases.
Molts savis han meditat
sobre el sorprenent misteri
de poder crear bellesa
a partir d'un bloc de marbre.
Pocs sobre el camí contrari:
treure un carreu escairat
del tors d'algun déu antic,
convertir en grava una Venus,
poder trepitjar llambordes
fetes de membres sagrats...
Així s'han fet les ciutats:
construïdes lentament
amb perdres que ahir van ser
vides humanes: amors,
sofriments que ningú no recorda.
Narcís Comadira. Les ciutats. 1976
Etiquetes de comentaris:
amor,
bellesa,
ciutats,
Comadira [Narcís 1942-],
escultures,
estàtues,
llambordes,
marbre,
Partenó,
projectes,
savis,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)