Hivern

El fred ve d'un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.

El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta,
«Ves-te'n fred!» i el fred s'allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.

La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
«Ves-te'n fred!» i el fred se'n va.

Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.

Maria Beneyto, dins,

50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008

Pròleg de Salvador Cardús

A cura de Jaume Subirana

Tanka de Nadal

No tot és festa.
Per Nadal també es plora.
Atenuem-ho:
fem que la pau perduri
i l'amor ens uneixi.

2006

De: Poemes de Nadal [Obra poètica inèdita]

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Peus

Caminant o corrent,
transporten
        tota la gent.

Lola Casas. De cap a peus : poemes del cos humà. 2014

Il·lustracions: Gustavo Roldán

Naturalesa de la passió

    La passió no és tant una emoció com un destí.

                                               Jeanette Winterson

la passió és un instant
que neix i s'empresona en si mateix
per esdevenir etern,
per travessar després
tots els models del temps:
les edats,
els eons,
les estacions;
la passió és un instant rodó, complet,
on sempre ja hi és tot,
i el seu futur és només desplegar-se,
al seu ritme imprecís,
tèrbol,
grandiloqüent,
forçant els sentiments a l'obediència,
cisellant emocions.

Francesc Josep Vélez. Els instants submergits. 2021

Premi de poesia Ventura Ametller 2021

A la meva mare

Vós heu estat, oh mare, sol perenne
d'amor que ha preservat la meva albada.

Pogués jo ser del vostre lent capvespre
el fidel reconfort, la pau daurada!

1917

Pere Quart. Obra poètica. 1999

Edició i epíleg d'Helena Mesalles

La font

Espitllant el blau del cel
i el volt alt de la gavina
la piscina cristal·lina
posa al clos fresquívol tel.
Raja la font subtilment
entre murtra llors i roses
i mil flaires delitoses
omplen l'aire a bastament.
A prop s'ou el mar bleixar,
el rossinyol li contesta
i és pels senys divina festa
entre aromes, cel i mar.

Nota del llibre: Aquesta poesia figura esculpida en la font
que l'Escala ha dedicat a la il·lustre escriptora,
en «El Clos del Pastor»

 

Víctor Català. Obres completes. 1972. P. 1503

La poesia

La poesia, com l'alegria, s'encomana.

             Com el camí, es va fent.

           Com la sang, circula a gust.
Com el paisatge, t'asserena la mirada.
Com l'amistat, t'acompanya cada dia.
La poesia, avui, ahir, demà i sempre.

Assumpció Estarriol i Alsius. Entre tramuntana i garbí : poemes. 2013

Il·lustracions de Josep Ministral.

Alba

La lluna és un dofí que salta a proa
de l'alba i dels recels. Mai no hauré escrit
quin groc, quina assutzena m'embolcalla
i em torna elemental com el seu cèrcol.
Però, darrera les cosmogonies
romanen les respostes més reals
i se'ns revela l'astre més profètic.

Antoni Vidal Ferrando. Bandera blanca. 1994

Pròleg de Vicent Salvador

Albant

Límpida, delicada i
tènue 

la llumera del matí
talla
les tenebres i 
les ombres de la nit.

A la platja,
muda i
silenciosa l'escumosa
boira
davalla de la costera.

A llarg,
fragorosament,
escumegen
les ondes
siguint-se.

Mòrbida, dolça delicada,
la rosada
carinya les fulles
de "carta velina".

Ara mateix
en l'ària,
resplendors de llumera
juguen tranquil·les

És albant !

1994  Secció A: 1ª

Flavio Iannelli, dins,

Atzur, or verd i vermell : los poetes del Premi Rafael Sari (1984-1995). 2009

Recita Iacopo Riu

El vers i el cant

               A la memòria del poeta Joan Vergés

El vers i el cant
es fan
per viure i respirar
ーtemps aturat i un immens espantー
totes les joies que hem sabut filar.

El vers i el cant
es fan
per viure i per cantar
ーcor acordat al riure concertantー
la meravella que pots abastar.

El vers i el cant
es fan
per viure recordant
ーvolta infinita, insondable espaiー
totes les coses que no moren mai.

Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

Torna Nadal

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Miquel Martí i Pol, dins,

50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008

A cura de Jaume Subirana

Pròleg de Salvador Cardús 

L'una sospira

L'una sospira, l'altra somriu com
aguantant-se el riure, de l'altra
els ulls pregunten sense preguntar
res a ningú. la d'aquí darrere s'ho
mira tot, a la que somreia se li acaba
escapant el riure, n'hi ha dues que
xerren fent cara de patir però
no pateixen, xalen. Una omple
els ulls de calidesa.

Enric Castanyes. A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou. 2013

Edició de Cèlia Nadal

Ocells

Els teus ulls són ocells dins nius ombrívols.
Quan jo he tocat l'escorça de l'arbre,
s'envolaren cap a mi.

Ara em viuen a dins el cor
enfonsats pel fullatge espès del meu migdia.
Somni i oït és ara la meva vida
per als més amagats cants d'ocells.

__________________________

Vögel

Deine Augen sind Vögel in schattingen Nestern.
Als ich die Rinde des Baumes berührte,
Flogen sie auf und mir zu.

Nun wohnen sie mir im Herzen,
Tief im glühenden Laub meines Mittags.
Schlaf und Gehör ist nun mein Leben
Allen geheimsten Vogelliedern.

Christine Busta, dins,

Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019

Tria i traducció de Guillem Nadal

Pròleg de Roberto Mosquera

Nadala per als nouvinguts

Us vull dir «Feliç Nadal»
i us ho dic en català.
Totes les llengües són bones
per beneir i estimar.

Quan l'amor es fa paraula
de tothom és ben rebut;
amb amor, doncs, us desitjo
benestar, pau i salut!

Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il·lustracions d'Ignasi Blanch

Pròleg de Carles Duarte

Edició a cura de Mercè Ubach

Mar-Mare

La petitesa,
com l'univers empesa
cap als seus límits,
forja amb els seus contactes
formes d'amor a l'acte.

Jaume Creus. Suite dels bons amors. 2008

Sempre

així hauria de ser per sempre.
per sempre.
el llibre sobre els genolls,
el foc a la vora
i el matí d'hivern
que anuncia la pluja.

que petita la paraula,
entre dos matins
o dues absències.
així hauria de ser,
per sempre.

Anna Montero. On els camins s'esborren. 2018

Escriure

Escriure:

la voluntat de ser
el clam.

Teresa Pascual. València nord. 2014

La tonada

Era una tonada
vestida de seda.
Anava pels aires
cercant una veu
per fer-se paraula
i dir coses belles.

Pareu bé l'oïda
per si l'apreneu!



Joana Raspall, dins,

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007

Edició: Miquel Desclot
Il·lustracions: Mercè Galí

Magnètic

Aterrats per saber dir el goig,
per ser vençuts per la joia del grèvol
que neix al camall
dels éssers extingits.

Vam beure'ns el paisatge d'herba nounada?

Ara em sobra un tros d'argent
i no trobo cap obertura
on amagar-lo.

T'he escrit un mail molt llarg
on t'explico sense metàfores el que em passa.

Anna Gual. Símbol 47. 2015

Epíleg: Esteve Plantada

Poema dels 16 anys

De vegades, noia,
et falta tot,
ningú t'entén,
tot és gris.

De vegades, noi,
pensar et fa mal,
els estudis,
el present i el futur.

De vegades es mira el cel,
va plovent,
i fa fred
dintre teu.

I de vegades, al matí,
bufa el xaloc
sobre la teva pell
i s'emporta les boires.

Aleshores, amb el cel blau,
tot és clar,
tot és bell,
una vida t'espera.



Isabel Margarit. A trenc d'ona. 1999

Primer segona

Al primer segona hi viu en Jofre. Voleu saber com és?

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no xiula, ni maula,
ni pot seure a taula.

Però quan serà gran
aprendrà a xiular.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no diu ni piu
i és molt caganiu.

Però quan serà gran
aprendrà a xerrar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que encara no sap dir
aquest dit és meu.

Però quan serà gran
aprendrà a comptar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no papa sopes
ni menja calent.

Però quan serà gran
aprendrà a bufar.

En Jofre és petit,

                       tan petit és
que no sap caminar
ni posar el peu pla.

Però quan serà gran
correrà amb peus i mans.

En Jofre és petit,
però quan creixerà...
Xiularà com ho fa el vent,
xerrarà com deu cotorres,
comptarà de mil en mil,
menjarà com un bacó,
i correrà com una llebre.

La gent de la meva escala. 2021

Text: Roser Ros
Il·lustracions: Maria Girón

Totes aquestes teules

Totes aquestes teules
són marques antigues
que ens parlen en veu alta
i s'agenollen damunt del cel.

Potser s'esquedarien si no hi caminéssim amb compte.

Em van explicar que venien d'altres temps
i d'un mar del nord,
i que s'hi van fer solcs
perquè hi visquessin els dracs.

Joana Maria Mallol. On és Saorsa. 2021

La gallina

Per cortesia
de la gallina,
tens dins del plat
un ou ferrat.

Un tracte digne,
si ets agraït,
a qui et regala
li has de brindar:
que piqui grana,
potser algun cuc,
que vegi el sol
i que acluqui l'ull.

Si com un bisbe
t'has atipat,
tracta amb respecte
qui t'ha ajudat.

El gripau Estanislau ... i altres poemes. 2017

Il·lustracions: Clara Codina i Bacardí

Text: Montserrat Boldú i Mayor
Papiroflèxia:  Susana Bacardí i Mayor

Tirant amb botes

Les botes que porto?
Són quatre vegades
les que hauria de calçar.

A poc a poc les ompliré.

Algú que és completament feliç,
què n'ha de fer d'escriure poesia?

Armand Virallonga. Des de terra. 2021

Pr.: Eduard Sanahuja Yll

Premi Narcís Lunes i Boloix 2020

Visca la vida!

Fem un cant a la vida, a l'alegria,
a la felicitat, al riure gros,
a l'amor foll que no coneix repòs,
al pit obert durant la travessia,

al desig d'ànima i al voler cos,
al joc dels nens i al dels que ho vam ser un dia,
a l'amistat, al fugir de la via,
al no tenir-ne prou sols amb un tros,

a l'aspirar a mil llunes en un cove,
a l'escudella fumejant a taula,
al gust rotund del pa i l'oli i l'anxova,

al dar relleu i no rompre la baula,

a la sorpresa que en du una de nova.

Cantem-ho junts, per'xò hi ha la paraula.

Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018

Pr.: Feliu Formosa

Castellers

       Cada home duu un carreu
       per la torre més alta.

Cada alçada de braços
és la catedral fugissera
que aixeca tot desig
d'anar tan alts
com les pregàries de la carn.
I la suor rellisca
rostre avall de les pedres
de sang, i els carreus,
si bé neixen efímers,
asseguren la volada
més enllà de les torres,
dels campanars,
de les agulles gòtiques,
perquè són acollits
als balcons de l'etern.

Olga Xirinachs i Díaz. Clau de blau (Tarraconis vrit amor). 1978

Dibuixos: Olga Xirinachs

Pròleg: Josep A. Baixeras

Inici

d'haver sabut
que tot era senzill
m'hagués parit
a mi mateixa

Rosina Ballester. Carta tancada. 2021 

Infant

Prop teu, infant, la nit
de desembre constel·la
el seu fred i tenebres
baixes.

Una fada d'argent
et guarda de la por
que mou l'única fulla
de l'arbre.

Amb l'esguard faig florir
l'ombra del teu bressol.
La nit benigna plora
la neu que no fa caure.

Ve l'estel de cotó
que el teu front necessita.
Rodolen pel silenci
boletes de mimosa...

Brilla a les meves mans
el menut colibrí
del teu somrís...

Oh infant teu i meu!

Agustí Bartra. L'arbre de foc. 2015

Ed.: D. Sam Abrams

Ara!

M'he desfet de flonjors
i és acerada i nua
i pura com la daga sense estrenar,
la idea que performo.

Fins tinc por de tocar-la;
no fos que un gest poc hàbil
la convertís en arma feridora.

La sento en mi, borbollejant en créixer,
com una deu que vol deslliurar l'aigua,
i sé del cert que per a contenir-la
ja no tindré prou cos,
ni, ai!, per dar-la als altres, prou paraula!

1979

De: Vivències [Obra poètica inèdita]

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Pleniluni

Entre les mans em creixia el seu rostre.
I fou la meua pau
sentir que ser mortals és la presència
atzarosa de dues galtes tèbies
en pleniluni d'un instant
submergit als palmells.




Maria Josep Escrivà. Flors a casa. 2007