Fes-me un poema d'amor
amb engrunes d'un capvespre,
enfilalls de lapislàtzulis
enjoiant l'abaltiment.
Fes-me un poema d'amor
amb el goteig de la pluja,
regalims d'aiguamarines
enjoiant l'ensonyament.
Fes-me un poema d'amor
damunt l'ala d'un albatros,
d'un flamenc,
d'un colibrí
o a l'ombrel·la emblavissada
dels agapants del jardí.
Montserrat Carol. En un indret del temps. 2001
Giuseppe Ungaretti, dins,
Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo. 1984
De la traducció catalana: Tomàs Garcés
Introducció de Marià Manent
Les meves amigues ULLERES,
quan obro de cop les parpelles,
m'ajuden a veure el món
i les seves meravelles.
Lola Casas. De cap a peus : poemes del cos humà. 2014
Il·lustracions: Gustavo Roldán
Vine a buscar-me quan no tinguis pressa,
quan s'il·luminen les llunes dels nostres planetes
distints.
Quan no tingues pressa i la realitat siga només aquella
amiga esporàdica
que arriba cansada i vol que la consolen.
Quan les diverses formes de menjar el pa siguen una
sola
i no ens calga més recordatori que una cinta blanca
lligada al turmell de la inconsciència.
Vine a buscar-me quan no tingués pressa.
Estaré adormida sota un arbre més antic que totes les
nostres descreences,
pregant en silenci que puga tornar a trobar-te sota les
llàgrimes del temps
en qualsevol cantó de la teua respiració.
Júlia Zabala. El cercle de les ànimes. 2005
Premi Màrius Torres, 2004
Ella s'acosta al mirall rodó
com la boca d'un nen
que no sap mentir,
vestida amb una bata blava
que també s'ha gastat.
Cabells que aviat seran de color de cendra
sota el lentíssim foc del temps.
El sol de la matinada
enforteix encara la seva ombra.
————————————————
Elle s'approche du miroir rond
comme une bouche d'enfant
qui ne sait pas mentir,
vêtue d'une robe de chambre bleue
qui s'use elle aussi.
Cheveux bientôt couleur de cendre
sous le très lent feu du temps.
Le soleil du petit matin
fortifie encore son ombre.
Philippe Jaccottet, dins,
Reduccions : revista de poesia. Gener de 2009. Núm. 92. P. 68-69
Traducció: Jaume Piñol
A tu
ulls clars...
de rutilant mirada,
grisor nacrada,
frescor de matí;
fulgurants estrelles
d'una nit molt clara,
promesa d'albada
i goig sense fi.
ulls clars...
ulls bonics de fons sense abisme,
claredat serena de mar amb repòs,
de blavor marina,
perla coral·lina
argentada i bella perfumada amb flors.
ulls clars...
que promet l'ànima bella
joliua poncella
a mig esclatar,
vels de glassa fina,
boira adormidora
que consoladora
el cor sap bressar.
1926
Teresa Miró. Tremolors d'atzur. 1998
Gravats: Maria Mercè Insenser
Introducció de Joan Alemany i Moya
[Pròleg] de Rafael Argullol
¿Se n'aprèn amb els anys, de viure?
¿És, per contra, una cosa que s'oblida?
¿Al cor de la resposta, no deixar
de preguntar? La sang per dins circula.
En vaivé. Empata a zero.
Al cor, l'edat de la nafra incurable
que et fa i desfà és el cor mateix
que diu, a pel, ignot de consuetud:
la vida es viu vivint-la, i ves, i vine.
Perquè serà, respondre, la paraula
definitiva i irreparable que la mort
et guarda: la de no poder-la dir.
Ramon Boixeda. Les beceroles successives. 2020
LVII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia
| Algunes nenes van descalces
per això se'ls claven els vidres,
les agulles
la veritat
als peus.
————————————
| Algunhas nenas van descalzas
por iso se lles cravan os cristais,
as agullas
a verdade
nos pés.
Míriam Ferradáns. Noms de fum. 2019
Traducció i pròleg: Dolors Miquel
El cicle de l'aigua plovent
sobre el mar fumejant
tornant-se boig perquè ho repeteix
cada dia. Fes que sigui
diferent, senyor pell verda
de truita de riu
i ulls berbena de nucs florits.
La làmina calcària que hi ha dins la sípia
i encara batega.
D'on volies sortir.
Silvie Rothkovic. Als llacs. 2021
Flux d'aigua al braçal,
brunzit, terròs xafat: sons
solts és el silenci.
_____________________
Refila el fullatge.
M'hi nien resplendors, sols
titil·lant d'estiu.
M. Dolors Coll Magrí. En sordina. 2015
Els teus murmuris, oh mar,
han fet la meva infantesa
clara, ara silenci només
i el silenci m'acompanya.
El veler que llisca mar endins,
troba la pau desitjada
o és una il·lusió només
que promet la mar sense donar-la?
Ets bella amiga, mar quieta
de les hores calmes,
si promets joia i amor,
qui no vindrà a tu
en caure la tarda?
1981
Teresa Miró. Tremolors d'atzur. 1998
Gravats: Maria Mercè Insenser
Introducció de Joan Alemany i Moya
[Pròleg] de Rafael Argullol
Ara començo un altre cop la vida;
ja soc en aquest món de la matèria
que té perfum, però, d'eternitat.
Sota la nit, que no s'atura,
tinc intuïcions de benaurança
per on m'escapo en l'aire universal.
I, encara que reclosa
en l'espiral d'un remolí,
em sé, dins el traüt, alliberada.
És per això que vaig i vinc
des del llindar dels ulls al moll dels ossos,
per un camí d'estrelles i de carn.
Pilar Canela. L'íntim espectacle. 2001
Pròleg de Màrius Sampere
Sovint em pregunto:
Per què el blau m'escau?
Tristesa que em furga
la lleva a l'instant.
Pintar-me voldria
un vestit de dril
amb blavet o indi
o amb l'atzur del somni
d'una nit d'estiu.
O bé el brodaria
amb flors de malvesc,
les flors que emblavissen
els paranys ressecs.
Montserrat Carol. En un indret del temps. 2001
Despertat per una
papallona
somies roses de foc
et durà el matí
les fulles
de les roses
signes de llum
Albert Ràfols-Casamada. El color de les pedres. 1989
ploure per ploure,
encara el que plou és prou,
per al poc que plou.
haiku 12
El cargol : 33 haikús per a nens i nenes,
petits i grans, a partir de 10 anys. 2022
Text dels poemes infantils: Maite Muns Cabot
Il·lustracions: Aina i Agnès Amblàs, ICRA-Art
Rellegir paraules antigues,
llepar amb la ullada cada lletra,
entonar-les fluix i lent.
Trobar-hi racons nous,
recordar-ne d'altres que suraven
pilars d'èter explosiu.
Ens hauríem de donar la benvinguda
a cada passa.
Els mots no són volubles.
Clara Fiol Dols. Còrpora. 2021
Il·lustracions de Pere Andreo
Camine per sobre d'una enorme esfera
i sent sota els meus peus nus,
que ballen al ritme d'un cor fort,
el batec pertinaç de la vida.
Redó, redona, màxima densitat
com la d'aquesta lletra,
que ara s'amanera
arredonint-se sobre el paper grisós
només per fer-me gràcia.
De línies transportades
i de corbes gentils
estan fetes les lletres
amb què escric,
sense sentiments,
però amb el pit tens i arrupit.
Com quan els auguris
passen de ser presagis
a ser part del present.
De: Contra l'oblit.
Gràcia Jiménez. Platges. 2002
Pròleg d'Antoni Prats
II Premi de Poesia Antoni Matutano d'Almassora
poema de tres tankas
Oh!, mar salobre,
et miro amb ulls de terra
mentre somnio
que cavalco en l'onada
dalt d'un corser d'escuma.
Coralls i algues
s'arrapen a la brida;
bardisses feres,
amb ganivets de lluna
volen esquinçar el somni.
I el meu cos vola
pintat de sal marina,
en bell naufragi
per les platges desertes
d'incorrupta natura.
Maria Bonafont. De bat a bat, la vida. 2010
Pròleg de Josep Colet i Giralt
Il·lustracions de Carme Bonafont i Giménez
Son madurs els raïms, el camp llaurat.
La muntanya dels núvols se separa.
Sobre els miralls polsosos de l'estiu
l'ombra és caiguda.
Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.
Fuig amb les orenetes
l'últim turment.
———————————————
QUIETE
L'uva è matura, il campo arato,
Si stacca il monte dalle nuvole,
Sui polverosi specchi dell'estate
Caduta è ombra,
Tra le dita incerte
Il loro lume è chiaro
E lontano.
Colle rondini fugge
L'ultimo strazio.
Giuseppe Ungaretti, dins,
Cinc poetes italians: Saba, Cardarelli, Ungaretti, Montale, Quasimodo. 1984
De la traducció catalana: Tomàs Garcés
Introducció de Marià Manent
Es bada el cor de la ciutat en un sentiment volcànic,
les llàgrimes cremen com lava,
roselles de sang taquen el mosaic de Miró.
Una dalla sega la vida de vianants anònims
fins que en sabrem el nom.
Follia terrorista, diuen.
Potser crim d'estat.
Teresa Costa-Gramunt. L'any de l'estrella. 2021
Alta aigua
que descalcen els núvols
sobre la terra verda
Humida herba de mil ulls oberts,
humit ullar d'un càntic
a l'oïda dels prats
Cor mullat
del paisatge
——————————————
Alta água
que descalzan as nuvens
sobre esta terra verde
Húmida erva de mil ollos abertos,
húmido ollar dun cántico
nos ouvidos dos prados
Corazón mollado
da paisaxe
Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius. 1995
Acord a primera hora del matí. La poma
de la nit corre cap a la poma del dia entre
les dents de l'espai. Miro la formació dels
núvols. L'ésser humà projecta fora de si
tot allò que és excés. El temps fa la resta.
————————————————
Acordo de manhã cedo. A maçã da noite corre
para a maça do dia entre os dentes do espaço.
Olho a formação das nuvens. O ser humano
projecta para fora de si o que é excesso. O
tempo faz o resto.
Ana Hatherly. 51 tisanes. 2004
Versió de Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega
I aleshores nosaltres
pobres cadells esporuguits
que estimàvem l'estiu
que creixíem al pati de la nit
i nedàvem en l'abundància del no-res
vam descobrir
que ens havíem fet grans
que aquell era un espai ja destruït
i no gosàvem dir: em moro de tristor
o tinc set
enduts pel vent
vam descobrir
que ja podíem viure sols
vam descobrir l'antiga por de la foscor
arribats en terra de ningú
nosaltres
que estimàvem l'estiu.
Josefa Contijoch. Congesta. 2007
