Com notes que tremolen mentre es llancen
per ferir el silenci
i entonar, lent, molt lent,
el seu dol per les coses.
Com una lenta flama
que surt d'una trompeta
i brilla i crema i creix
fins a incendiar la nit.
Per un instant etern
s'ha fet més greu el món,
més ample i més secret, tot escoltant.
Bix Baederbeke ha fet cantar el blues.
Enric Sòria. L'instant etern. 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada