Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de desembre 2024

Saber que ha arribat

Saber que ha arribat 
el moment
de retenir
aquest gest,

altrament efímer,
perquè perduri
en el record

i així retrobis
en els mots que deixes escrits
veritats que t'eren esquives.


Montserrat Abelló. Enllà del parlar concís. 2014

Pròleg d'Oriol Izquierdo.

Cuidem-nos

Les brases que no cuides
són la cendra fredíssima
que un matí trist d'hivern
t'esgarrifarà l'ànima
i t'assecarà el pa.



Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018

Pròleg de Feliu Formosa.

30 de desembre 2024

La pau al món

El món on visc
és ple d'injustícia.
La gent passa fam,
la gent passa pena.

Fa poc vaig sentir
la mort d'una nena,
per la pobresa del seu país
on hi ha una gran guerra.

Quan surto a fer un tomb
noto una gran pena
pensant que hi ha països
on mor gent a centenes.

Hi ha nens que treballen
nit i dia,
normalment els produeix
una malaltia.

Això és un desastre,
això és una pena,
hem de viure en pau
no en guerra !!!

Sempre he imaginat
un món de fantasia
on la igualtat
triomfés amb alegria.

No hi hauria injustícia
ni tampoc cap malícia.
La gent no passaria por,
la gent s'uniria amb il·lusió.

Els nens no treballarien
ni tampoc pobres hi hauria.
La guerra acabada,
la pau recuperada.

Així és com ha de ser el món,
amb pau i igualtat per a tothom.



           Eva Fernández Blanco
               Pseudònim: Floquet
                          CEIP Pegaso
2n premi, Categoria B Poesia


Jocs florals escolars. Sant Andreu 2004

Estimo la passió amb què t'esgotes

Del desig albergat en corona la falta,
ja només pot parlar en la seva llengua,
mira com retinc, mira com endreço,
la voluntat capciosa que encara em sosté al món:

aquestes paraules són el martelleig,
la constància de l'equívoc que és capaç
d'una esperança il·limitada,
aquestes paraules no són res
per a qui sap des d'on s'escriuen,
no volen ser res més que la crònica
d'una  incompleció,
aquestes paraules,
fràgils i escindides,
ja no les recordo.



Carla Marco. Vivàrium. 2024

Epíleg de Dolors Miquel i Mireia Casanyes.

37è Premi de Cadaquès a Rosa Leveroni 2024

28 de desembre 2024

Hivern

La llum s'és apagada en mon esprit...
              lo calfred de la nit
ha fet brunzir mon ànima encantada.

Tot reposa en lo món entenebrit,
             les veus han emmudit,
tan sols en lo fossar lo verm rosega.

De l'esquelet d'un arbre retorcit,
             un aucell arraulit
ha rebotat sobre la terra blanca.

Un angelet traidorament ferit
             per lo crup maleït
agonitza en los braços de sa mare.

De la vora del foc on s'ha tollit
               duen l'àvia al llit,
anant pel confessor i per Nostramo.

A dins del menjador, fred i humit,
             dona com un neguit
la pluja quieta regalant pels vidres...

La mort sembla regnar en l'Infinit,
             i l'hom se sent petit,
desconfiant de l'obra de la vida.

Mes no, que ella va fent, seguit, seguit,
             sa via dreturera,
i un jorn, sobre la terra i en l'esprit
farà esclatar la nova primavera!


De: Policromi


Víctor Català. Llibre blanc Policromi - Tríptic. 2018

A cura d'Enric Casasses.

26 de desembre 2024

Nadal

Aprofitem la joia
d'un altre naixement
per reforçar l'amor
que ens uneix uns i altres.
Per poder ser feliços
només cal estimar.
No perdem l'esperança!
El Nadal és etern.


                               2009 


De: Obra poètica inèdita: Poemes de Nadal


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte.

23 de desembre 2024

Lluna

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.


Núria Albó

De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I4)


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer

20 de desembre 2024

Soroll

¿Has vist,
Berta,
com voleien
         les fulles?
El vent
de tardor
els dona
            ales
i les allunya.
Però
        nosaltres
juguem
a atrapar-les
  i fan cre-crec
sota les sabates.
Quin joc més divertit!
Sembla que caminem
           sobre un llit
                    de galetes torrades!



Lola Casas. Verd. 2008

Il·lustracions: Agustín Comotto




18 de desembre 2024

Escàpol

El temps és un perjuri encès,
balança amb ors i grans deixies
on l'alba es fon i dicta el pes
de tanta mort i vida tanta.

Romandre és ara un nou fugir,
de què, de qui, jo no ho sabria.
Prô m'alço, corro i faig camí.
I endins del cor la terra canta.



Lluís Calvo. L'espai profund. 2020

Premi Carles Riba 2019

Epíleg de Lola Nieto.

17 de desembre 2024

Alzheimer

Aquest és el nom del meu rival.
Qui t'allunya de mi.
Però com si es tractés d'una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d'amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.



Cèlia Sànchez-Mústich


Es troba en el llibre:

T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002

A cura de D. Sam Abrams.

Mar destre

           a l'Arno amb infinita tendresa...


Miro avall
i no et veig el fons,
s'escampa com el gram.

Miro lluny
i no et veig la fi,
s'escapa com un peix.

Però ja m'he submergit,
bussejant,
i t'he vist la foscor,
profundament.

No pateixis: és clara com l'aigua.



De: L'oscilació de l'onada.


Anna Fernández. Partir. 2022

Il·lustrat per Judith con H

Epíleg de Lluís Calvo

16 de desembre 2024

Quants Nadals?

Quan Nadal truca a la porta
en la pausa de cada any
és hora de passar comptes.

Deslliurem-nos de l'afany
que ens empeny i neguiteja
i girem els ulls endins.
Hi veurem el nostre rastre;
reconeixerem camins
que hem fet servir de drecera
enllaminits per l'entorn
de mirallets que disfressen
la injustícia del món.

Veurem com, malaguanyades,
vanament hem malgastat
tantes hores que no tornen...
I amb el peu adelerat,
no hem trepitjat ofrenes
d'amor, d'amistat, de pau?...
I el cor de tant volar lliure,
no el sentim orfe i esclau?

Nadal ens dona esperança:
"Tothora cal estimar!
Escollir l'amor per pare,
tota la terra per mare
i cada home per germà".
Afinem bé la balança;
no sabem quants Nadals queden
per venir... ni qui els veurà...

                                  1994



De: Obra poètica inèdita: Poemes de Nadal


Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

14 de desembre 2024

Hivern

Aquest camps sense una planta
aquests ceps que semblen morts,
seran blat, per primavera,
seran vi, per la tardor.

 

Ferran Agulló


De: 36 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació infantil (I5)


Es troba en el llibre:

La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023

Autores: Cristina Correro i Núria Vilà

Pròleg: Teresa Colomer

13 de desembre 2024

Els fonaments del Carmel

I

A l'abisme immediat
les grues esfondren
retrats passats pel temps.

 A la incertesa del futur,
no li calen explosions
que enfonsin esglais
en un sol crit.


XX

El dolor ens fa madurs davant la gent
i petits davant el món.


XXI

He sortit a passejar, de fosc.
El vent. La pols. Cap rastre.
Petjades desproveïdes
del calçat que t'estreny més enllà
de la frontera.

 Des de l'església, la vista del mar. Dellà.
Llimonera en un pati, portal esbalandrat.
Escales que no em baixen al passat
quan jugaves a ser gran. Veure't
construint records.

 He sortit a buscar fal·làcies.
Tu i la solitud
d'aquest passeig.



Irene Tarrés i Canimas. I si ens enfonsem?. 2005

Premi Amadeu Oller 2005

12 de desembre 2024

La delimitació

L'abisme em reconeix.
Els meus extrems el reconeixen.

Als marges del jo
hi guardo
els amants prohibits i la força
imantada que m'hi llança.

Realitats com coves sepultades.

Amoroses curacions.

Hi ha secrets que,
si fossin compartits,
serien miracles.



Anna Gual. Les ocultacions. 2022

Premi Miquel de Palol 2022

Pòrtic d'Antònia Vicens
Epíleg de Dolors Miquel

Pare-esparver

Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teva voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meva sang de cada dia
s'escola enllà de tu en el dia d'avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m'emmirallo en els més cecs deutors.
i em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l'ombra del meu mal.



Maria Mercè Marçal. Llengua abolida (1973-1988). 1989


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler.


També es troba a:

«On fer-hi cabre déu» 

Dones i religió

Flamarades sortiran : antologia de poesia catalana feminista. 2023

Selecció i edició a cura de M. Antònia Massanet.

Pròleg de Meri Torras Francés.

08 de desembre 2024

Pati d'hivern 2017

                        Cascabel de noviembre
                              ANTONIO CABRERA


Ha tornat el pit-roig
al meu pati d'hivern.
I tot l'enyor s'ha fet de sobte llum.

Me'l mire, quan no em mira,
com saltirona entre els cossiols
tan breu en el seu ara:

petit cor meu content.



Maria Josep Escrivà. Sempre és tard. 2020

43è Premi Miquel de Palol 2020

05 de desembre 2024

El sol

El sol no entra
per les parpelles closes.
Enlluernem-nos!


Si no l'escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me.


Parem l'oïda;
fins el gemec de l'aire
ens alliçona.



De: Arpegis. V. Constatacions.

Joana Raspall. Arpegis : haikús. 2004

Introducció de Feliu Formosa.



També els trobareu en el llibre:

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte