Vols constrènyer
la serena i bella mar?
Fora una ximpleria,
com si fustiguessis el sol,
com foragitar els rius,
i empresonar l’aire.
Teresa Grau Ros
![]() |
El dia que vas néixer, els obrers de la felicitat
|
Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
el viatge fins arribar-hi, que és un altre lloc
més discontinu i innominable.
Me'n recordo
del verd quadriculat dels turons,
del sol entretingut per les teulades a la llunyania,
dels ramats empentant-se per les senderes,
d'un gosset que es va aventurar al camí.
Anàvem o veníem?
|
Aquest amor teu que és el meu orgull quan des del cor em puja fins al front, em corona d'un robí tan encès que fa públic el meu tresor ocult. Aquest amor, que és tot el meu valor, no existiria si no me n'haguessis donat exemple i m'ho haguessis fet veure aquell primer cop que ens vam mirar als ulls i l'amor evocà amor. Així doncs, no puc dir que l'amor és cosa meva: la teva ànima em salvà, trista i pàl·lida i m'has entronitzat en setial d'or, i el meu amor (hem de ser humils, oh ànima!) és per tu i prou, l'únic amor que tinc. Elizabeth Barrett Browning. Sonets del portuguès, 2006 |