Des del cim del Bassegoda

  Onades verdes

escalaixant-se en cingles

  de roca nua!

J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996

Premi Jocs Florals de Barcelona 1996.

El secret

El secret de la felicitat no hauria de ser mai la resignació.

Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014

Comprendre el món, usar el foc o conèixer

Comprendre el món, usar el foc o conèixer
les passions el verd l'ocell o l'arbre,
et sembla do d'un àngel
o que et ve dels escrits d'algun filòsof?
Respons que et fa l'efecte
que podria venir-te de l'empremta
que sol deixar al teu llit un cos
dolç i dur, enfredorit com l'albada,
que quan l'estimes plou llum i claror
i volen les imatges, el desig
l'ombra i les fulles, els colors
dels versos que has llegit.


Carles Miralles

De Camí dels arbres i de tu. 1981, dins,

XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2013

Construint

Deu anys de lluita d'estudiants,

volem cinema en català ..

I fou així, tot fent camí ..

Pa amb tomàquet rialles per berenar,

les parets parlen per demà.

               ***

Amb el clatell escaldat,

construïm la llibertat.

              ***

Un bon propòsit, regar cireres vives,

i a l'estació, una amiga s'hi enfila.

              ***

Poeta de la vida, la calma et ressegueix,

petites coses, el teu més gran plaer.
 

             ***

Quan els poetes són tocats per la tramuntana

les cireres esdevenen carbassa.

Clàudia Viladrich. Si fa sol. 2007

Sento

Sento ara el vostre esguard damunt el meu cor,

com l'assolellat silenci del matí damunt el segat

camp solitari.

Obra selecta de Tagore, 1975

El moviment

El moviment de la vida troba el repòs
en la seva pròpia música.

Obra selecta de Tagore, 1975

El dia

El dia de feina s'ha acabat.
Amaga el meu rostre en els teus braços, Mare!,
i deixa'm somniar.

Obra selecta de Tagore, 1975

Encén

Encén en el meu cor, al capvespre,
l'estrella del repòs, i deixa després
que la nit em parli d'amor.

Obra selecta de Tagore, 1975

La cançó

   La cançó sent l'infinit en l'aire; la pintura, en la terra;
però la poesia, en l'aire i en la terra.
   Perquè les seves paraules tenen sentit que camina i
música que vola.

Obra selecta de Tagore, 1975

El repòs

El repòs pertany al treball
com les parpelles als ulls.



Obra selecta de Tagore, 1975

El món

   El món es treu la seva màscara de grandesa davant
d'aquell qui l'estima.
   Esdevé petit com una cançó, com una besada de
l'eternitat.

Obra selecta de Tagore, 1975

El millor no ve sol

El millor no ve sol.

Ve amb la companyia de tot.

Obra selecta de Tagore. 1975

Traducció: María de Quadras

Les fructíferes

Les fructíferes
llacors
d'una frontera.
Entrebancs
i llavor
d'un nou llenguatge.
Creix a despit.


Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011

ets fecund

ets fecund, fecund, amor

i de tu faré un llarg intent

una nova melodia

De: Poemes esparsos i esbossos, [20]

Anna Dodas i Noguer. El volcà. 1991

Pròleg de Jordi Sarsanedas.

La cultura com a espai de participació (3)

...el repte real rau en el fet que les polítiques
culturals s'orientin prioritàriament a fer-nos
competents en els diferents llenguatges que
fan possible l'expressió cultural.

Entendre la cultura com un espai de participació,
abans que com un espai de contemplació. És
un horitzó possible. És un camp de possibilitats.



Enric Marín i Joan Manuel Tresserras. 
Cultura de masses i postmodernitat, 1994

Parlen les dones

Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.

Ben pocs s'aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló. Dins l'esfera del temps, 1998

Els vents

Els vents modifiquen paisatges i només

el moviment en massa de l'aire els fa bufar.

És el moment per a moure'ns de forma

coordinada, independent, respectuosa i

compromesa amb el poble català per a

poder convertir-nos en una font d'energia

sostenible més que fa avançar la societat

a través del pensament i per a poder contribuir

humilment en el mapa de ruta cap a les

veritats que ens faran lliures.

   La resposta és en el vent i ara és el

moment dels vents del canvi.

Fragment del pròleg a la col·lecció "Vents del Canvi".

Anna Muro i Rodríguez, dins,

Ningú no ens representa : poetes emprenyats. 2011

Indret de Catalunya

Abraço, abraçaré el contorn exacte

que situa una illa dins l'amor,

però no renuncio -massa amples són els braços-

a tot aquest paisatge esdevingut paraules,

i el faig i el roure estimaré amb els pins

i els vostres mots que el meu tresor eixamplaran,

tots ells forjats amb la mateixa flama.

Ens entendrem amb llengua que serà feix d'espigues,

i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria.

Marià Villangómez. Declarat amb el vent, 1963

Reduccions, núm. 100, pàg. 266

Totes de blanc

Totes de blanc, amb els shorts, breus els pits,
les cabelleres al vent de la tarda,
en bicicletes, creuaven les hores.
Han menjat bé, sense dubte; han dormit
i s'han dutxat, i en el cos els perdura
olor de l'aigua.




Vicent Andrés i Estellés. Les pedres de l'àmfora. Obra completa II, 1974

Un poema no s'explica

Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules

no són canviables per unes altres, el seu cant no pot

ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges

que comporta, perquè justament la seva comesa és

dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu

insubstituïble.

Fragment

Carles Riba. Elegies de Bierville. 1968

Poders del mot

Hi hauria un mot
que en dir-lo
podria aclarir el món
altament és poder
sinó que puc tractar-lo
només
amb color de taronja.
El mot era un silenci.
Jo vaig entendre:
                          «Avança».`



Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013

La terra d'Argensa

A, Toloza e Proensa

e la terra d'Argensa,

Bezers e Carcassey,

quo vos vi e quo'us vey!

Bernat Sicart de Marvéjols

dins,

Josep M. Llompart. La terra d'Argensa. 1990

Autoretrat a Terrassa, a l'estiu

Vaig a la papereria,
a cal Gorina, cada dia.
Pels racons ploro
l'absència dels meus pares
mentre escric coses inaudites.

Quan el cafard m'encalça,
corro a prop, a la perruqueria.
Llegeixo i penso
la major part del dia.

Les runes de la casa són
com la meva pròpia vida.
Sota l'arbre japonès de l'amor
hi recordo un meu primer poema
en la llengua... De qui?
Del Gabriel, de la Mercè,
de la Bíblia?

Contemplo el jardí:
mai no n'he pres cura;
parlo, poc, amb la veïna
i, em cal confessar-ho?,
tot, tot m'admira.

Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona. 1998

Ginesta des del mar

La cinta de la platja és tota llum;
l'ona menuda té un fresseig de joia,
i juga i riu, amb mantellina blanca.

La barca, encara humida, és al sorral:
reposa amb l'ala estesa al bat del sol,
i el pal torçat s'enfila blau amunt.

Sobre el verd fosc dels pins
la casa blanca brilla i canta,
que l'alegria l'ha punxat endins.

I sobre la carena el vent s'esplaia
entre l'or i la llum de la ginesta,
i el perfum que s'escampa per les ones
tot l'espai omple de sentors de festa.

Jaume Piques  (14 anys)

Llibre de les flors, 2012

IX

He penjat la guitarra a l'escàlem

i he deixat la balada nedar sola

a l'impuls del corrent.

Poso el rem musical arran de l'aigua,

just a nivell,

i l'harmonia puja

des del pou del ressò,

xopa d'escuma, enribetada d'algues;

polsa la pauta oberta de les cordes

i vibra commoguda la ribera.

Alícia Tello. Calaix d'ocells, 1991

Pròleg: Màrius Sampere

Amor

Dos, confonent-se,

com el riu i la mar

a l'estuari.

J.N. Santaeulàlia. La llum dins l'aigua. 1996

Premi Jocs Florals de Barcelona 1996

Joc

Mare, on és el cor
de l'estrella blanca
que de dia es tanca?

Se l'enduu l'ocell.

Mare, on és l'ocell
que l'estel decanta?
On és que li canta?
Me'n vull anar amb ell.

I vós, mare, amb mi,
que la via és llarga
i no sé el camí.


Palmira Jaquetti, dins,

Generacions : avis, mares, fills, oncles..., 2001

Germinació

Un pacte germinal a la finestra
de la nit va afirmant instints de glòria.
El meu enyor tàcit l'accepta
com un intrús i com una victòria.



Jordi Pere Cerdà. Poesia completa, 2013

Crear

Crear
una cançó
vol dir
néixer
i cantar amb coratge
de naixença en naixença



Rose Ausländer. Compto els estels dels meus mots. 1997

Universitat Pompeu Fabra. Curs de Traducció Avançada Alemany-Català

Ell passava

Ell passava, capblanc, com si parlés
amb els arbres. A terra, la vidalba
feia fines congestes, o floria una malva.
Ell mirava les branques dels seus avellaners.

Ara no hi és. Té son i no es desperta,
lluny de l'olivereda i dels costers.
Maduraran els fruits, la casa serà oberta,
i quan el vent murmuri, sempre més
sentiré aquell pas lent a la sorra deserta.



Marià Manent, dins,

Generacions : avis, mares, fills, oncles... 2001