El vent no s'ha endut
el sol damunt
les fulles.
Adherència perfecta.
Haikú irregular
Ester Fenoll García. Esmorzar perfecte. 2007
Pr.: Teresa Colom
![]() |
Un cel ras
com un espill sense cares,
com una pissarra neta
on escriure-hi paraules.
Un cel ras
com el cos que descansa,
com una casa oberta,
com la força d'una veu clara,
com una plaça sense fronteres,
com la font que raja,
com una pissarra neta
on escriure-hi poemes.
Cinta Mulet. Aigua dolça : poesia per a xiquets, 2008
Il.: Laura Gual
|
![]() |
Desembre fosc
estreny els punys
arbre tallat
pedra callada
floreix argent
la tramuntana.
Albert Ràfols Casamada, dins,
Les quatre estacions, 1996. 2a ed.
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Àngels Tomàs
|
![]() |
Cada dia com una llançadora
de ciutat a ciutat corre l'exprés.
L'una li riu damunt la mar sonora,
l'altra dins una vall de tarongers.
Deixant la plana d'hortes i ametllers
ràpida puja la locomotora,
i la muntanya d'ignorats recers
travessa com espasa colpidora.
Comença a davallar, des de l'abrupte
penyal, damunt els arcs del viaducte,
fins arribar a la ciutat florida.
A sos peus canta l'aigua del torrent,
al front, el Puig Major fosforescent
i, al lluny, la mar plena d'amor la crida.
Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer, 1946. 2a ed.
|