Tu ets com un pont,
un pont de llum.
Tallamar de sentiments
que arremolinats
pugen cap a la llum.
Cordó de records
que lliga dues ribes.
Les gavines naveguen contra el vent, travessen el mirall de l’horitzó, arriben els vaixells, uns cavalls fatigats. Del cos del mar s’enlairen les onades, davallen blanques, nues, cap al gris, dens silenci. La tarda és una mà, la terra, una illa. La pell del món, els còdols del capvespre, els núvols i el seu gest. El mur de vidre es trenca. Carles Duarte i Montserrat |
Som una arrel en el temps
Quima Jaume
La tècnica de la santa paciència, la saviesa
immemorial i un xic d'inspiració d'última hora
Albert Canadell, Òpal de foc