només vull deixar l'aire tacat de tendresa,
perquè demà s'enverinin
tots aquells que vinguin a respirar-lo.
David Escamilla. Les edats del fred. 2005
Pròleg: Joan Margarit
Epíleg: Jordi Gabarró
Premi de Poesia Goleta i Bergantí del Masnou 2005
![]() |
Quin altar enmig del jardí els àngels us van bastir! -És esvelt i assolellat-. Té per cúpula el cel blau, l'ambient d'excelsa pau, i l'amor del Principat. 14 març 1981 Climent Peix. Poesia completa : 1928-1992, 1995 |
Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els sans i quins els podrits? Cap, segons ella. Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia, hagués contractat una dròpola per fregar, podria a l'instant distingir entre els criats els ganduls, els mentiders, els pispes. Vol dir que hi ha un sisè sentit especial propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques? O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc en tots aquells que escriuen imprudentment del tema? Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 Ed.: Josep M. Jaumà Pr.: Lucía Graves |
Dins de la UE, el català té l'estatus de llengua regional, tot i ser coneguda per onze milions d'europeus en territoris de tres Estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d'Andorra, on és llengua oficial. El català és la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, en aquesta organització no gaudeix de l'estatus de llengua oficial, tot i tenir la consideració d'oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu. (fragment) Montserrat Guibernau. Per un catalanisme cosmopolita, 2009 |
Sota l'esvelt campanar poligonal, a la ciutat del nostre extrem llevant, sentim encara, ben arran de la mar, bellament als llavis dels homes de la mar, la clara llengua que ens uneix a tots, de l'extens palmerar al blanquinós estany, des de l'indret on sóc fins a aquells cims, a l'ample i llarg llindar de l'aridesa. Aquesta llengua esdevinguda a poc a poc el just i dur suport de la meva ira, de la nostra freda, obstinada, invencible passió. Desperta't, desperta't, mare, mare l'abella, i deixa'm el teu agut fibló perquè pugui servir-te sempre en l'honor i el redreçament de la veritat. I tu, que mories jove i saps així somriure, alliberat del temps, en el fons del record, fes resplendir en la nit les paraules que ens calen per atacar i ferir, per rompre i traspassar, perquè el meu poble, alçat, de nou torni al camí. Salvador Espriu. Obres completes : anys d'aprenentatge, II, poesia, 2, 1987 |
Afortunadament, se'ns ha conservat bona part de la poesia llatina, igual que de la grega, amb els seus versos i, cosa més important, amb els seus textos. (...) Gràcies a elles s'ha desenvolupat durant segles la literatura occidental, i pel seu mestratge encara podem escriure amb una certa dignitat; per tant, és bo que ens iniciem en el seu estudi i les anem coneixent en detalls tan íntims com el que ara ens ocupa: l'art de construir versos. (Fragments) Jordi Parramon i Blasco. Ritmes clàssics, 1999 |
Passen tres noies, totes de blanc, sota una pluja de sol batent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent. Inconegudes ja de llurs mares van deleroses qui sap a on: sembla que estrenin el goig de l'herba i que refacin el cor del món. Oh nova glòria, ben tost memòria! Ulls que llampeguen i boca ardent, mans enllaçades, galtes rosades i cabelleres volant al vent! Josep Carner. Poesies escollides, 1979 |
En els teus inicis hi va haver tendresa, amor, alegria i veritat. Ara tens, qualitat, amor, bellesa, saviesa i veritat. Et desitjo vincles de confiança i una vida llarga de veritat. Teresa Grau Ros |