I sé que et puc acollir
perquè una pau impertorbable
harmonitza el foc que duc endins
amb l'aigua on conservo els somnis.
Així la fusta a la llar
no ha donat només cendra,
sinó olor i escalfor, llum i amor.
I vull fer ús de la bellesa del món
per dir alguna cosa
que no sigui només llenguatge;
per arribar a comprendre en el temps dels meus ulls
el temps ocult de les criatures.
He guanyat.
La teva absència és esperança.
Quan vindràs, duràs el secret de la joia.
Vicenç Llorca. De les criatures més belles. 2006