Jacint Verdaguer

Cim que et perds en les boires del Pirineu,
rosa mística oberta sota la Creu,
himne de veus heroiques, perfum d'abril.
El més gran dels poetes, i el més humil.

De Poemes inèdits, Apòstols de Catalunya

Jeroni Zanné. Poesia original completa. 2019

Edició a cura de Martí Duran i Mateu

Si pogués

Si pogués arrencar
d'aquest món el dolor
en faria encenalls i
cremaria per sempre,
cortina de boira i fum.

Si pogués entendre
el vol dels ocells
et faria alada i
volaries també,
cel, atzur, horitzó.

Si pogués evitar
la maldat, la buidor,
bufaria ben fort i
les esbocinaria.
Pols d'argent, un desig.

Si pogués albirar
les olors de les flors
o el miracle de l'aigua,
dansaria amb la mar
petxina, alga, cau.

Anna Cortils Munné, dins,

Autisme : trenquem el silenci amb la poesia. 2014

A cura de Miquel Àngel Lladó Ribas, Eduard Miró i Saladrigas,
Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra

Il·lustracions: Pere Cabaret i Miguel Gallardo

Pròlegs: Laura Borràs i Josep Cuní

Traduccions del castellà: Isabel del Pilar Valero

De l'amor a la vellesa

De l'amor a la vellesa,
creada amb síl·labes aquoses,
de la remor subtil
que discorre sota els raigs
de les ones i entra en l'extensió
del silenci i l'esglai.

S'enlaira el cos flotant de la mar de Bretanya,
com arbre lluminós
dempeus en aquest blau sobrenatural
on l'èxtasi esclata.

Esther Aure. Tralla per als penitents. 2002

Pròleg de Màrius Sampere i Passarell

Tendència a la millora

Vagarós en un bosc de paraules,
es troba a la butxaca
ーcom qui diu per sorpresaー
un lleu instint de rebel·lia
que, ignorat tant de temps,
li costa reconèixer,
i se sent impel·lit a improvisar
l'esborrany d'un somriure.
Desconcertat caçat en fals,
com l'alumne escomès a la impensada
per la pregunta de l'examinador,
agafa alè, s'escura la gola
i amolla un pensament agosarat:
El fred ja va de baixa.

Miquel-Lluís Muntané. Qualitats de la fusta. 2016

Pròleg d'Eduard Sanahuja

Això passava a la tardor

Això passava a la tardor i els mots
no delataven cap ruptura.
No podia sinó fer una tarda benigna
perquè cap gest no fos
desmesurat o estèril.
Deies: Que lentament es pon el sol
i com pella la nit entre les fulles.
I callaves després.
Assaborir el silenci és una molt
discreta forma d'estimar. Les mans
que dibuixen paraules,
i els ulls solars, i el bleix tan pròxim.
Ja no caldrà, des d'ara, que tornem
a mirar més enrere.

Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps. 1972

Diada de Reis amb els nets

Els Reis d'Orient
               no han dut joguines,
ni grossos camions
              ni boniques nines,
ni grans capses plenes
              d'entreteniments;
m'han dut el somriure
              d'unes boques fresques,
d'unes galtes tendres
              i d'uns ulls lluents.

Al cel de la nit,
              soc, per ells, un astre
que a penes fa llum
             i sols deixa un rastre
d'amor, tot marxant.

Si a l'hora de fondre'm
            pel cantó de posta
algun d'ells em cerca,
           trobi per resposta
un raig de llum nova
          que surt de llevant.

1987

De: Obra poètica inèdita - Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Em sentia batre el cor

Em sentia batre el cor
com les ales d'aquell ocell.
Va començar a ploure
i no vam veure més la lluna.
Havia pujat al vagó amb un bitllet a la butxaca,
la màquina l'acabava d'imprimir.
El vaig guardar entre les pàgines del llibre
com qui guarda una flor premsada entre dos fulls.
A vegades collia una flor,
una fulla de terra,
i la desava al llibre que estava llegint.
Quan el reobria,
s'il·luminava el record de plegar la flor,
revivia l'instant de l'epifania.

Teresa Costa-Gramunt. Cinc visions. 2006

Finalista al premi Vila de Martorell 2004

Reis d'Orient

Reis d'Orient, gairebé mítics
personatges, semítics
precedits per l'herald d'un cometa,
hieràtics esclaus de l'etiqueta.

Màgics,
amb seguici de camells atàvics
i patges.

Graciosos personatges
amb atributs d'ermini!

Damunt el carrusel de mini
de les il·lusions primiceres,
estrall de núvols i senyeres
amb la meravella peremptòria
de l'esclat de llor de la glòria.

Reis generosos d'Orient
que dueu coses a la gent
i cenyiu, girientorn de l'espona
de l'infant, la lumínica corona.

I amb el ceptre d'or ーvaretaー
cloeu els ulls amb somnis de poeta,
aura de pau de tota la família,
la vigília.

Carles Fages de Climent. Poema dels tres Reis. 2001

Llindera: Enric Casasses

Pòrtic:     Octavi Saltor

Il·lustracions: J. Commeleran

Matí d'hivern

                               Però per a tu no són fosques les tenebres,
                                                 la nit t'és tan clara com el dia,
                                                         llum o fosca et són igual.
                                                                          Salms 139;12

La llum és avara, mandrosa:
es lleva tard i estalvia.

En l'espera del dia,
no t'ho expliques;
i et preguntes per què l'error,
vell, repetit: una banal avaria?

Sabies del perill de la gasiveria:
arrecerant-te en la llengua anglesa,
de sou a soul hi ha una passa,
i hipoteques inconfessables.

La fe t'abandona i ni Ciceró
pot donar-li metgia.
La foscor et fa conviure
amb un estoic escepticisme.

S'entelen un poc els vidres,
fred per al té, a la tassa.
Qui ha dit que no existeix
l'ànima de totes les coses?

El silenci et recorda
que res no perdura,
per més que l'esperança de la llum
et recomana l'oblit de tota traïdoria.

En un matí d'hivern,
la llum és avara, mandrosa:
es lleva tard i estalvia.

(De Variacions, work-in-progress)

Marta Pessarrodona, dins,

Festival d'Estiu de Caldes d'Estrac (Caldetes). Programa de mà.

Del 27 de juny al 27 de juliol de 2008

Poesia i +

Nit de poetes amb Teresa Colom, Marta Pessarrodona i
Jaume Subirana

Pèrgola de Can Muntanyà
Caldes d'Estrac, 18 de juliol de 2008                          

El llibre d'hores: gener

El fred ens fa més íntims i vulnerables.
Som antigues ferides a la intempèrie
d'uns dies que caminen amb peus petits
pels pendents fràgils del cor i les teulades.
Moment propici per recloure's a casa
-com els secrets es reclouen a la boca

càlida que els calla-, sentir el borbolleig
espès de les hores que couen a foc
lent, parar atenció a la fusta del llapis
que creix, als ossos de les lleixes que cruixen,
donar corda al mecanisme rovellat
dels records, passar el plomall aquí i allà,
abaixar el contrast cridaner dels colors
que pengen torts a la paret, ocupar
el mínim espai possible -un simple punt
enmig de les coordenades de l'aire
i la sang-, ficar-se sota l'edredó,
arrupir-se, gairebé desaparèixer.

Gemma Gorga. Instruments òptics. 2005

Premi ex aequo Poesia Gorgos, 2004.

Madrigal

El company me digué
mostrant-me la florida:
Meravellosament
ha nat avui el dia.
I era ver. De la nit
va néixer la celístia.
Se tancaren els ulls
a l'esplendor divina.
Paradoxa galant
jo t'he vista i sentida!
La gran blancor de neu
de sobte s'ennegria.
Angèlica, dels arbres
la figura sorgia.
Passàreu somrient
entre negres espines,
tot era fosc i vos,
fada de l'Harmonia.
Meravellosament
me somrigué la vida.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Obra poètica. 2009

A cura de Salvador Espriu

Música de flauta

La claror verda de la tarda
m'atura al límit del neguit
com una música de flauta
per les agulles dels sentits.

La ratlla fina de les notes
m'adorm l'angoixa de la nit
com el batec de sota terra
que et va dur al món amb el meu crit.

Núria Albó. L'encenedor verd. 1980

Sonet a Girona

Girona tota estesa, enfredorida,
s'emmiralla en el riu indiferent;
té l'aire d'una noia emperesida
que duu el passat florit al pensament.

De pedres capvesprals va revestida
i llur silenci cau musicalment
i aquesta catedral, branca florida,
ens recorda una glòria permanent.

I si m'estimo la Girona antiga
és que la tinc per una bona amiga
que sempre trobo enclosa al mateix lloc.

El riu que la cenyeix per la cintura
sap del meu riure blanc de criatura;
sap del secret que em lliga poc a poc.

M. Àngels Vayreda, dins,

La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat. 2005

Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó
Il·lustracions de Mercè Huerta

Balanç

Marqueu dues columnes
per a les pèrdues del dia
i per als guanys.

Els significats profunds,
els pensaments brillants, les lectures,
les passades severes
d'una línia a l'altra,
a l'inventari dels guanys apunteu-les.

Les quimeres
i els seus petits abismes,
els salts fàcils de la vostra fantasia,
per a tots aquests artificis de l'avorriment,
no ho sé, no us afanyeu,
potser us caldrà la columna dels beneficis futurs.

Però el dia sencer que fuig,
no us enganyeu, no oblideu
d'anotar-lo
a la columna de les pèrdues més grans.

Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020

Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe.

Agraïment

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula
a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l'accés al
llenguatge. Sols hi rivalitza la destresa d'una ballarina muda. Verbs
imperfectius: com una neu verda que per primer cop ara mires.

Mentre cobreix els cims que has travessat en un instant. Com un
cometa que espurneja d'un cos a un altre. Les teves mans, insegures,
abracen ja tot el planeta. Poses un interrogant al misteri de la lluna.
Desconeguda per als vianants, ets do immortal per a mi: del contacte

de dues llengües creix la teva voluntat. A tot el que ve respons
amb tendresa, com un viaducte que gosa estendre's de mare a filla.
Converteixes agnòstics, car ho reconeixen: el cel, cosit de llampecs,

és més bell que un camp de fajols. A mi també m'ha colpit. Acabada
de rentar, te'm vas revelar: com una paraula que roman. Ho confesso
t'agraeixo que em guiïs, segura, per les contraccions i dolors del part.

Aleš Debeljak. La ciutat i el nen. 2006

Traducció de Xavier Farré
Text definitiu de Simona Škrabec i Jaume Creus

Callar

Callar.        Romandre
estranyament entre seqüències
com si la llum no fos dels ulls
aquesta nit.

L'impuls salvífic recorre
l'esquerda dels dies.

La corba infinita dels vincles.

Montserrat Garcia Ribas. Platja Fonda. 2021

Epíleg de Carles Camps Mundó

La rosa

Penses al teu estil
mentre floreixes,
d'alè espiritual
d'aire endolceixes,

estranya inesbrinable
tan gentilment propera,
pregona ininventable
tan infantívola,

tu santa sense afany
feta de pura llum,
oh rosa, dolça rosa...,
i tu no ho saps.

–––––

Die Rose

Für Jan Rave

Du denkst auf deine Weise,
indem du blühst,
mit geistiger Atemspeise
die Luft versüßt,

so fremd-allunergründlich
wie lieblich-nah,
so tief-allunerfindlich
wie kindlich-da,

du heilig Mühelose
aus lauter Licht,
o Rose, liebe Rose,
und weißt es nicht.

Peter Gan,
pseudònim de Richard Moering, dins,

Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019

Tria i traducció de Guillem Nadal

Pròleg de Roberto Mosquera

Deixat anar

Hi ha dies amb gargots
furtius entre les pàgines
nits de folis en blanc
que cerquen elegies
i de tranuita els mots
com signes eminents
calen en pensaments
embriacs i fugissers
que la mà no reté
a l'hora de tancar-los
en un full de paper.

Ester Xargay. Desintegrar-se. 2019

Epíleg de Margalida Pons

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2018

Es xapa la fosca

ES XAPA la fosca,
es llesca la mar.
L'escata i la ploma
la nit i la sal.
El peix i el mussol
i gens de renou.
L'escata de plom,
la ploma de plata.
El peix és de bronze,
l'ocell és de fang
i l'horitzó es menja
els somnis d'antany.

De ...Els al·lotets, maquets, maquets... P. 295

Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016

Pròleg de Bernat Nadal.

Amistat

Forja de cadena
tants anys confegida,

regust d'algues i salabror
en un mar de bonança.
Cap desventura
pot separar
l'amistat que creix,
el somni
d'uns mans encaixades,
d'un crit fidel
fins que se'ns emportin.

Albert Pera, dins,

14è Concurs de Poesia Miquel Martí i Pol. 2003

Obertura

a mossos, aquesta pàtria a mossos, com una inspiradora
ironia, com un passeig que s'enduu la mar un dia
apocalíptic de tants, una dentegada a la corfa seca dels
teus béns i dels meus, impetuosament invocant la teva
voracitat i la meva, furtivament, amb el bon ús de la
paraula, tal com diu la profecia i el cant

Francesc Pastor i Verdú. A mossos.2019

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2020

L'arbre de la vida

Havia nascut enmig del blat i feia petar els dits.
El guix blanc creuava la pissarra verda.
La rosada, m'ha tombat a terra.
Jugava amb les perles.

M'acostava a l'orella els conreus i els camps.
Les estrelles xerricaven.
Sota el pont, he gravat la inscripció: no sé llegir.
Les fàbriques han estat rentades amb solució salina.

Les cireres eren els meus soldats.
He llençat els guants entre les espines.
Menjàvem el peix amb el ganivet daurat del pa.
L'aranya sobre la taula no tenia enceses totes les espelmes.

La mare tocava el piano.
M'he enfilat a les espatlles del pare.
He trepitjat els bolets blancs, he mirat els núvols de pols.
Des de la finestra de l'habitació, he tocat les branques.

Tomaž Šalamun, dins,

XXVI Festival Internacional de Poesia de Barcelona.

Palau de la Música Catalana, 13 de maig de 2010

Traducció de Simona Škrabec

Gemadet i ros

Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sinó a Vós?

Jacint Verdaguer, dins,

50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008

Promesa a les neus

Promesa a les neus, promesa a les cendres
que disseminen els somnis, jo puc cabells
per fumar, per retenir com els vents. Cobreixo
d'or els fons cruels, les cases fredes enmig
de volcans. No menteix el cos. Fa ombra
i aparicions, petits forats i menys lloc.

——————————————————

Promise aux nieges, promise aux cendres
qui dispersent les songes, je peux cheveux
à fumer, à retenir comme les vents. Je couvre
d'or les fonds cruels, les maisons froides au milieu
des volcans. Il ne ment pas le corps. Il fait de l'ombre et des
apparitions, de petits trous et moins de place.

Martine Audet. El meu cap és fort allà on l'altra dansa. 2020

Traducció i epíleg d'Antoni Clapés
Pròleg de Denise Desautels
Il·lustració d'Élise Palardy

Hivern

El fred ve d'un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.

El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta,
«Ves-te'n fred!» i el fred s'allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.

La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida
«Ves-te'n fred!» i el fred se'n va.

Però lluny enllà, quan Déu és nat,
el fred, obrint la boirina,
troba el caliu del ramat
en un pessebret de fira.

Maria Beneyto, dins,

50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008

Pròleg de Salvador Cardús

A cura de Jaume Subirana

Tanka de Nadal

No tot és festa.
Per Nadal també es plora.
Atenuem-ho:
fem que la pau perduri
i l'amor ens uneixi.

                              2006

De: Poemes de Nadal [Obra poètica inèdita]

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

Peus

Caminant o corrent,
transporten
        tota la gent.

Lola Casas. De cap a peus : poemes del cos humà. 2014

Il·lustracions: Gustavo Roldán

Naturalesa de la passió

    La passió no és tant una emoció com un destí.

                                               Jeanette Winterson

la passió és un instant
que neix i s'empresona en si mateix
per esdevenir etern,
per travessar després
tots els models del temps:
les edats,
els eons,
les estacions;
la passió és un instant rodó, complet,
on sempre ja hi és tot,
i el seu futur és només desplegar-se,
al seu ritme imprecís,
tèrbol,
grandiloqüent,
forçant els sentiments a l'obediència,
cisellant emocions.

Francesc Josep Vélez. Els instants submergits. 2021

Premi de poesia Ventura Ametller 2021

A la meva mare

Vós heu estat, oh mare, sol perenne
d'amor que ha preservat la meva albada.

Pogués jo ser del vostre lent capvespre
el fidel reconfort, la pau daurada!

1917

Pere Quart. Obra poètica. 1999

Edició i epíleg d'Helena Mesalles

La font

Espitllant el blau del cel
i el volt alt de la gavina
la piscina cristal·lina
posa al clos fresquívol tel.
Raja la font subtilment
entre murtra llors i roses
i mil flaires delitoses
omplen l'aire a bastament.
A prop s'ou el mar bleixar,
el rossinyol li contesta
i és pels senys divina festa
entre aromes, cel i mar.

Nota del llibre: Aquesta poesia figura esculpida en la font
que l'Escala ha dedicat a la il·lustre escriptora,
en «El Clos del Pastor»

 

Víctor Català. Obres completes. 1972. P. 1503