 |
És en aquests
rars moments en què
romanc absent quan
realment soc.
Tota aquella qui
es desprèn de la
lletra entrada
amb sang.
Tota aquella qui
és prou valenta
per escoltar la
veu que acallen.
Tota aquella qui
no té por de si
mateixa.
Totes aquelles que
esperem que germini
la llavor, som
solidàries.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules. 2002
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada