A la meva mare
Parla'm de la vellesa, mare;
de com admetre la caducitat del iogurt;
del glaucoma insistent
que m'entela les venes i l'ossada;
o del mal vent
que encara trigarà
i ja m'esguerra l'aquarel·la
dels paisatges de sol.
Em tremola l'esguard, mare,
emmirallat als teus cabells de fil.
Lali Ribera. Temp(teig)s. 2014
Pròleg d'Oriol Izquierdo.
Com és la pluja per dintre?
Quin color pren més enllà de les parpelles
i el negre pansit dels paraïgues del món?
Fins on arriba l'elasticitat de la gota
que s'estira,
s'ondula
i tiba
al final de la fulla
com un cos al final de l'amor?
Durant molts anys
la pluja va estar prohibida,
com el mar, com la nit,
com els llibres i les ungles
que creixien d'amagat de les carícies.
No és senzill desaprendre,
no ho és
oblidar-se a posta el paraigua
i tornar a casa xopa
quan fa dies que no plou.
Gemma Gorga. Mur. 2015
Premi de la crítica de poesia catalana 2016
Com si de cop abolissin
el fonoll de l'estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
cop si de cop
prohibissin l'Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d'assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l'alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s'ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l'esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.
Josep M. Llompart. Poesia completa. 2018
Tu a la barana
del llac, encís de lluna...
I aquells poemes
que en les fulles de lotus
tots tres vàrem escriure!
De: El lliri blanc
Akiko Yosano. Cabells enredats : una tria de tankes de Midaregami. 2014
Traducció, edició i epíleg de Mercè Altimir Losada.
els dies en què no et sentis
para una mica per
deixar que la teva ment i el teu cos
es posin al dia
ーquietud
Rupi Kaur. Tot el que em cal ja ho duc a dins. 2021
Traducció de Bel Olid.
La meva força et pertany.
Ho he sabut des de sempre.
Des que les mans dels que et precedeixen s'obren a la calor de
les teves per acariciar una altra vida.
De: Coure
Sobren mans, falten veus i calen colzes per sostenir les caigudes.
Clara Peya. Liti-o. 2020
Il·lustracions: Wara de Ormaechea
Textos en català i castellà.
Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021
Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta
continuarà el jardí, el cel i el mar,
i com avui igualment han de ballar
les quatre estacions davant ma porta.
A l'abril altres passaran pel verger
per on jo vaig passar tantes vegades,
hi haurà llargs crepuscles sobre el mar,
altres estimaran les coses estimades.
Serà la mateixa lluentor, la mateixa festa,
serà el mateix jardí davant ma porta,
i els daurats cabells de la foresta,
com si jo no fos morta.
Sophia de Mello Breyner Andresen. Dia del mar = Dia do mar. 2022
Traducció de Rosina Ballester.
Epíleg de Carles Duarte.
Text en català i portuguès.
Jugo amb follets i fades.
Cuino grapats de sabors.
Exploro la mare Terra
amb mapes de molts colors.
Aprenc de totes les aus
el seu cant i el seu vol.
Pujo a la clara Lluna
i -ves per on-,
tot d'una,
als estels i a l'ardent Sol.
Nedo tallant l'escuma
dels feréstecs oceans.
M'adono d'antigues cultures:
egipcis, grecs, ibers, romans...
Visc les grans aventures,
viatjo a països llunyans
tenint personatges fantàstics
com a amics i bons companys.
La biblioteca m'espera
(la pública o la de l'escola).
Divertir-se, descobrir, estudiar...
Un lloc ideal per aprendre
i, fins i tot, per sorprendre!
Del llibre: Poemes per... 2015. Il·lustracions de Marta Gimeno.
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023. P. 220
De: Quaranta anys d'escola : Poemes sobre tota mena d'elements i fets escolars: mestres, espais, estris...
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
No m'agraden les princeses
ni cap cavaller valent
que porti brillant cuirassa
i espasa feta d'argent.
No m'agraden les trifulgues,
ni cap baralla punyent,
ni esporuguir nit i dia
a tota mena de gent.
A mi m'agraden els contes,
les roses, el bon menjar,
escoltar faules i històries
divertides d'explicar.
Quan sigui la festa del llibre...
m'hi voldríeu convidar?
Potser d'aquesta manera veuríeu
(oh!, gran sorpresa!)
que soc un Drac de bon tracte
que no es cruspeix cap princesa!
Del llibre Poemes i cançons de les quatre estacions. 2003
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Festes, xerinoles i manduques : Poemes sobre festes tradicionals i els seus «complements»
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
«Sa vida des tafoner,
bona vida si dormia;
Però de sa nit fa dia,
sempre dû son endarrer».
(Cançó popular)
SENSE anar jo a cap tafona
faig vida de tafoner;
que si el dia abast no em dona,
de nit faig dia també.
Com me passa la vetlada!
Es un «estirar-cabeis»...
A la son una espolsada
és un dels millors remeis.
Fora son, ben desxondida,
com m'agrada de vetlar!
Si hi ha feina endarrerida
llavô es pot adelantar.
Sols veig que són les gallines
les qui es colguen amb el sol,
però les tonades fines
de nit canta el rossinyol.
Mes cançons d'humils tonades
com me plau també cantar
quan les hores són callades
i el cel transparent i clar!
M'encanta la nit silenta
amb l'aire suau i fred,
amb la lluna macilenta
i els estels que em fan l'ullet...
Ah! Però la vida mia
és vida de tafoner,
que, com de sa nit faig dia,
sempre duc son endarrer...
21 de febrer de 1937
Ara que és morta, ella i sa parla
sap que era el pern del món, aquella àvia.
Coneixia el nom de cada cosa
i els secrets de l'aigua i la farina.
L'escudeller, l'aljub i el canterano
eren els seus dominis dins la casa.
Amb oracions sabia curar nafres.
L'envoltaven flaires de condonya;
pels seus ulls clucs, els segles hi vagaven;
de tot un món petit, n'era la jàssera.
Quan s'adonà que els nets no l'entenien
de banda es va tancar dins el silenci,
feu una flamarada més intensa
i es va extingir i amb ella també el món.
L'escudeller del bosc al vent trontolla,
les goles sofriran pepida eterna.
A conilló amagar rient no juguen
els pensaments, de mots han romàs orfes.
Han ensorrat el buc de la paraula
i han descordat la llengua fil per randa.
Han empeltat una ànima externa
a tots els catalans mentre dormíem.
Pel nostre bé ho han fet ara, ens diuen
quan ens han eixalat timons i ales;
ballen un xarleston damunt les làpides
i fixen les baules a les tombes
dins de les quals els ossos tastanegen
el tremolor de la darrera ràbia.
De: El riu del sen. P. 324
Guillem d'Efak. Obra poètica. 2016
Pròleg: Bernat Nadal
Goig, plaer llum, esperança,
il·lusió, inquietud;
cel daurat, joia preuada...
Això és la Joventut!
La vivim quasi tots sempre
ansiosos d'un demà
que fa molt llarga l'espera
i no acaba d'arribar!
La fruïm assaborint-ne,
la meitat del seu encís.
El que es té, no ho sap ni ho
capta llavors, el nostre esperit!
Puix que les coses alades
que aquest do únic ens dona,
per tenir-les ignorades,
mai es creuen el que són.
Sols el temps inexorable
en passar, quan l'hem perdut,
ens ensenya a uns i altres
el que és la joventut.
És llavors quan amb recança,
ens diem, mig somrient
amb un sospir que s'escapa;
Que de pressa passa el temps!
És avui quan d'altres hores
revivim el dolç record.
Que podem donar-nos compte
del present, meravellós.
Per això, hom, recordant-la
benvolguda dolça i bella,
baixet resa amb tota l'ànima
reverend sense plany ni queixa.
Fores goig, llum, esperança,
il·lusió, inquietud.
I quin somni embolcallaves
beneïda Joventut!
Francesca Barnades i Masoliver. Poesia, Seleccions. Fulls de la nostra història. 2023
Edita el compilador: Jaume Roca i Barnades.
t'ha fet sentir pessigolles
com de baldufa al palmell
i no saps que tu mateix
has estat qui l'ha generat.
Ets del somni la llum
que somriu, suavitat
i ulls clucs.
Bona nit, estimat.
El joguet rebregat, en silenci,
s'ajoca pacient al teu costat.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
El febrer silenciós
ha aturat l'alzinar en
un verd fosc olivaci
i el sotabosc,
catatònic i esclarissat,
no gosa ni tan sols
arrecerar els llimacs bavosos.
Amb la llum d'aquest hivern
al moll de l'os,
l'eixida del darrere de la casa
projecta un pati fred,
agònic i distant que no reconec.
Distingeixo les figures borroses
dels caminants,
sé que repetiran les mateixes passes
un i altre cop,
fins que el temps del vespre
els dugui, a tots,
a la porta del carrer buit.
Llavors s'acomiadaran
per sempre més.
Més avall, a tocar de març,
baixaré pel camí mut
que mena al Port,
i allà ens trobarem tots
ben entrada la nit,
silents estrelles de glaç i son.
De: Rerefons
Eduard Casas. L'esfera porpra. 2024
Pròleg de Marta Pessarrodona.
Epíleg de Lourdes Godoy Tomàs.
El despertar pàl·lid
d'un nou dia
trenca el silenci
d'una nit d'hivern.
Els cims
del Montnegre
es desvetllen
entre núvols
de pensaments
irisats de llum.
Del llibre Verd. 2008
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Tan senzill com mirar i observar. Tot passejant. Paisatge de terra i mar.
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Toca fer balanç.
Agrair cada nova passa,
cada petit repte aconseguit.
Agrair tot el que vam viure i tenir,
i el que mai hem tingut ni viscut.
Agrair el que som,
estar vius i ser aquí.
Noemí Morral. Portes endins . 59 vinyetes poètiques del 2020. 2021
Dedicatòria: A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de la COVID-19.
De: Breu cronologia, Portes endins. 26 d'abril. Entra en vigor la reivindicada sortida de nens al carrer, després de sis setmanes de confinament, i només per passejar.
Flors
i barrets
i ungles
i portes
creixen enfora.
Si mai creixen endins
és perforant
el túnel terrós
del dolor.
Un dolor que coneixen
coves
i arrels
i orelles
i dones,
que han après a créixer
endins.
Gemma Gorga. Mur. 2015
Premi de la Crítica de Poesia Catalana 2016
No és massa habitual que, com avui,
viatgem plegades en un d'aquests
allargats artefactes que ens fascinen
i retrobar, en arribar a l'arrel,
aquell pont sobre un riu
que de seguida és mar,
i després la casa que estimem
perquè mai ens estranya,
—fins i tot si som tan diferents
d'una vinguda a l'altra—
i abraçades les soques
d'aquells dos arbres vells,
reconèixer les crosses i
llençar-les molt lluny per
seguir fent camí solitàries
o plegades,
d'aquí allà, d'allà aquí,
i més lluny,
molt més lluny.
iv
Mari Chordà. Umbilicals. 2000
Presentació de Conxa Llinàs Carmona.
Em tremola el buit
d'entre la pell i els ossos
cada vegada que aprenc
que qualsevol veta
del món
és susceptible
de ser
immensa.
De: #còrpora
Clara Fiol Dols. Còrpora. 2021
Il·lustracions de Pere Andreo.
Vaig veure països de pedres i de rius
on els núvols obscurs com les aranyes
roseguen el perfil morat de les muntanyes
entre postes de sol rosades i fredes.
Desbordada vaig passar entre les imatges
excessives de les terres i dels cels
submergida en el cos d'aquest déu
que s'ofereix, com un bes, en els paisatges.
—————————————————
Vi
Vi países de pedras e de rios
Onde nuvens escuras como aranhas
Roem o perfil roxo das montanhas
Entre poentes cor-de-rosa e frios.
Transbordante passei entre as imagens
Excessivas das terras e dos céus
Mergulhando no corpo desse deus
Que se ofrece, como um beijo, nas paisagens.
Sophia de Mello Breyner Andresen. Dia del mar = Dia do mar. 2022
Traducció de Rosina Ballester.
Epíleg de Carles Duarte.
Text en català i portuguès.
El cel és fet de satalies blaves,
travessen l'aire campanetes d'or.
Les lletanies planen
damunt dels prats com fumerol dormit.
El món naixia amb tu, plançó de Núria,
solemne i alhora tendre,
en el centre mateix d'aquest espai
i hi ha un moment de dolç atur unànime,
com quan l'heroi inerme s'insinua,
l'heroi tan desitjat.
Alça't, cavall, aspres galops t'esperen,
no hi ha crinera sense vent.
Que l'or de la carlina
no et sia bona paga mai
i el gorg esborradís no t'assaciï,
fidel per sempre al cel de ta naixença.
Tomàs Garcés i Miravet
Es troba en el llibre:
Vall de Núria : paisatges i poetes. 2012
Edició a cura de Miquel Sitjar i Serra.
I també en el Llibre de la Mare de Déu de Núria. 1950
Sardanegem mentre la cobla broda
les notes del que escolta o vol comptar,
unim-nos un cop més dintre la roda
i fem que el seu avui tingui demà.
Si fills del temps sabem que se'ns avança
al ritme del progrés que res no exclou,
no tot es fa mudable, cant i dansa
vivificant la terra en tenen prou.
Si així no fos i perdéssim la via
del que ens identifica, si infidels
deixéssim que es postrés en l'agonia,
és que tindríem mortes les arrels.
1993
Montserrat Vayreda. La cinta del camí : antologia poètica. 2024
Pròleg d'Anna Maria Velaz
Del parpallol batega l'ala fina
quan s'és posat en el clot de ta mà.
Ne guardaràs la irisada polsina,
bes tremolós que t'he volgut donar?
M'apar que ets tu dret i fort com el roure
que sempre empara els ocells refiats,
la teva espatlla és ampla i m'és segura.
recés manyac pels ocells somniats...
Tu me diràs una paraula dolça,
dolça per mi serà la mà d'amic,
no vinguin flors en l'estesa de molsa,
que no floreixi el sentiment bonic...
Simona Gay
Es troba en el llibre:
T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002
A cura de D. Sam Abrams.
Teníem un hortet vora el riu,
com un jardí, amb una pica d'aigua
voltada de menta.
Teníem tot el temps de la tarda
dins d'un càntir, que ens guaitava amb els ulls
d'aigua entre els pollancres.
Teníem l'ànima de les flors
sobre la pell, com el vestit nou
d'un dia de festa.
De: Arbres de soledat
Montserrat Butxaca. Jardins d'hivern. 2018
XXXVIII Premis Literaris Calldetenes
Premi Jacint Vedaguer de poesia
A l'Arnau Pons
En una punta un laberint que mossega i acull,
que ni guia ni no, que ni salva ni trenca.
En una altra, polls per tothom, la pau escassa
i un desert remogut que reneix o retorna.
Després, la flor de ningú i, arreu, les preguntes.
Més ençà o més enllà, la paraula mancada
—hi ha espai i forat i a tu, si se't vol, se t'inventa.
Algun petit just al costat, poca arrel, potser molts brots.
Teranyines al braç, lluna plena al clatell,
dispersió i polseguera, també en una punta.
A sis bandes. Com una estrella, com dues figures
encavalcant-se i parlant de primavera i morir
o com es digui el camí dreturer per on em porta una mà
que, amb tantes altres, m'estreny el cor.
Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018
Postfaci de Mercè Ibarz.Guants i bufandes.
Sota els nassos vermells,
paraules blanques.
De: Hivern
Temps de haikus. 2022
Text: J.N. Santaeulàlia
Il·lustracions: Luciano Lozano
Per olles Breda,
per pedres Hostalric,
per aigua bona Arbúcies
i Sant Celoni per ric.
Popular
De: 35 poesies per aprendre i recitar. 2n cicle educació primària (I4)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà
Pròleg: Teresa Colomer
Acaba el dia.
El crepuscle estén les ales,
acollint badalls de sol,
somriures de lluna
i claror somorta.
Les ombres juguen a puntejar l'espai
amb un primerenc enfilat d'estels joves.
El silenci, a poc a poc, entra en escena
engolint sons i remors sobrers.
El món s'enfosqueix.
La riera decidida i riallera
canta la seva cançó
constant i sonora.
Lola Casas
De: Cant de riera. 2024
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Tan senzill com mirar i observar. Tot passejant. Paisatge de terra i mar.
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Febrer lo curt, pitjor que turc!
Qui això va dir, poc ne sabia.
Febrer lo curt, que duus al burg
tot lo que sobra a la masia.
L'esperançar de l'humiltat
—que és llur tresor de més valia—
als que no esperen l'has portat
amb un ensomni d'alegria.
Amb tu es pressent vora la llar
l'adveniment de Primavera;
lo que a la terra ha de lliurar
del glaç d'hivern que l'aclapera.
L'ametller blanc de tendra flor
és ton heraut i ta senyera;
ell duu coratge al vell pastor,
al senyor trist i a la vaquera.
Febrer lo curt, ta brevetat
és joia llarga per la terra;
tu a la cansada Humanitat
mostres lo terme de la guerra.
S'ha deixat caure una estrella
i rodolant sobre el meu ventre,
desvetlla somnis caducs, per impregnar-me
de certesa.
El pensament mut és un nadó entranyable,
que m'encanta bressolar.
El cor humil, són flors apinyades,
a punt d'obrir-se entre les mans.
I el camí, és la mateixa llum, vestint de coratge,
el meu respirar.
Dono gràcies a la vida, per cada bell despertar.
Anna Fernández Roca. Un cant mut de pensaments : la memòria de l'ésser. 2022
Ara sent que m'habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.
Marc Granell
Es troba en el llibre:
T'estimo... : més de cent poemes d'amor i de desig. 2002
A cura de D. Sam Abrams.
No has nascut per estimar, no ho creguis:
tu has nascut per viure i fer camí,
per ocupar uns instants, alguns espais,
i sentir el frec, l'olor i el gust del món;
potser per canviar-ne alguna cosa
i deixar pas als altres que vindran.
Feliç aquell qui no malgasta esforços
cercant l'amor i simplement camina,
i sap que això de viure ja és amor.
De: Sapiencials, 7
Nicolau Dols. Feliç. 2020
Pròleg de Jordi Llavina.
Epíleg de Biel Mesquida.
El vent i el pi
s'emplenen l'un de l'altre,
vora el camí.
De: Hivern
Temps de haikus. 2022
Text: J.N. Santaeulàlia
Il·lustracions: Luciano Lozano
Un gram de poesia,
una unça de tendresa,
un petricó d'entusiasme,
una terça de solidaritat,
una mesura d'il·lusió
i un pessic d'amor.
Una recepta per a l'esperança.
Lola Casas Retalls poètics. 2001
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023
De: Un punt de sentiment.
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
El vent
passeja pels carrers
l'alegria dels nens
i un aroma dolç
de flors invisibles.
Aquesta alegria
té els colors
de l'arc de Sant Martí
però enyoro
el blanc del silenci
que m'ha calat
portes endins
i ara es difumina.
Noemí Morral. Portes endins . 59 vinyetes poètiques del 2020. 2021
Dedicatòria: A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de la COVID-19.
De: Breu cronologia, Portes endins. 26 d'abril. Entra en vigor la reivindicada sortida de nens al carrer, després de sis setmanes de confinament, i només per passejar.
Encara ara,
en els moments de solitud més fosca,
una imatge d'infant, d'adolescent
i fins de la primera jovenesa
s'acosta a mi (tan dolça, tan sol·lícita),
a portar-me somriures de tendresa.
¿Com podria desfer-me dels teus arbres,
Devesa parc, Devesa nit, Devesa
crit i cançó, olors i sentiments,
Devesa odi,
i records i propòsits i venjances?
Camp d'aire lliure d'arbres impertèrrits,
guardes segurs de passes presoneres!
Per nosaltres, nascuts els anys quaranta,
cambra de joc primera, primer tacte
de terra i vegetals, d'aigua i de peixos
(carpes vermelles entre els blancs nenúfars
i aigua lliscant entre molsa i rocall:
vell sortidor, vell mirall de tants núvols).
...
Ara aquí sota els arbres, que, més vells que nosaltres,
es lamenten i cruixen de branques i tempestes,
retrobant el jardí de les hores perdudes,
de les pors i dels somnis i el delit,
dels primers desenganys i dels besos més tímids,
dels narcisos sedosos i els antics teoremes,
comprenem que ha passat, fugaç, la joventut.
Quan l'alta volta que ens cobria els somnis
sigui un teixit d'esquelets transparents
i aquell cel prim dels hiverns glaci l'aigua
i ja no hi hagi cap coixí de fulles
ni fumerols ni records ni perfums,
¿com ho farem per retrobar la vida
sense aquests troncs, puntals de la memòria,
crits del passat?
Fills temorencs de ciutats de postguerra,
mal nodrits amb destrosses del temps i els governs
tèrbols,
consumits amb la fusta de deveses d'oblit:
quedi encara una flama que per tots sigui pura
i, cremant-nos, ens salvi.
Narcís Comadira
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005
Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.
Il·lustracions de Mercè Huerta.
Les campanes de Palau,
qui les branda? qui les mena?
La volada, cel amunt,
qui l'ajunta i la dispersa?
Per què es mou el gira-sol?
Qui teixia la pinassa?
Buguenvíl·lea i gessamí,
per què mesclen flors i rama?
Manllevava els seus colors
a l'eruga la cardina?
I la serp del xuclamel,
per què lliga la bardissa?
La rosada, com s'adorm
en un clot de campaneta?
Les campanes de Palau,
qui les branda? qui les mena?
De: Infants i jocs
Tomàs Garcés. Vers i prosa. 1981
Il·lustracions de Carme Garcés.
Breus vermellors subtils en llamp.
Cercles menuts de verd i blanc.
Corbes gracioses de l'herbam,
ajupides en el quadrat.
Una pedra, al mig, posa argents
i ploms en lluita.
I, damunt tot,
vellut i negre de palmeres
mai no agitades per cap vent.
Barcelona, 1933
—————————————
Pluie sur la jardin de l'Ateneu (*)
Rouges brefs et subtils dans un éclair.
Tout petits cercles de vert et de blanc.
Courbes gracieuses des herbes,
inclinées sur le carré.
Une pierre, au milieu, fait que s'affrontent
argents et plombs.
Et au-dessus de tout cela,
velours et noirs de palmiers
que jamais aucun vent n'agite.
Barcelona, 1933
De: Nou poemes : Neuf poèmes, IX.
(*) Institution culturelle fondée à Barcelone en 1860
et dont le rayonnement est inséparable de la culture
catalane moderne (NdT).
Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Poésies = poesies. 2002
Introduction = Introducció: Joan Mas i Vives.
Traduction française: Renné Sallaberry.
Text bilingüe: català-francès.
Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
Miquel Martí Pol
De: 36 poesies per aprendre i recitar. 1r cicle educació primària (1R)
Es troba en el llibre:
La poesia a les primeres edats : inici d'un itinerari. 2023
Autores: Cristina Correro i Núria Vilà
Pròleg: Teresa Colomer
Este mar que ahora llega en las notas de piano
fue el que soñaste un día y era anterior a ti.
Estas notas brotaron al escuchar la lluvia
llevada por la brisa sobre el mar, una tarde.
Ésta es la noche oscura de las manos vacías
y la mirada fija en la estrella que cae.
Éste el largo silencio que sucede al silencio
en que escuchas el mar, su rumor, en lo eterno.
Esta sola belleza nos ayuda a vivir,
y también a morir.
Andrés Sánchez Robayna
Es troba en el llibre:
Nit de Poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2012
Direcció del Festival: Eduard Escofet i Martí Sales.
El poema em portarà en el temps
Quan jo ja no seré l'habitació del temps
I passaré tota sola
Entre les mans de qui llegeix
El poema algú el dirà
A les messes
El seu pas es confondrà
Amb la remor del mar amb el passar del vent
El poema habitarà
L'espai més concret i més atent
En l'aire clar de les tardes transparents
Les seves síl·labes rodones
(Oh antigues oh llargues
Eternes tardes llises)
Encara que jo mori el poema trobarà
Una platja on trencar les seves ones
I entre quatre parets denses
De fonda i devorada solitud
Algú el seu propi ésser confondrà
Amb el poema en el temps
—————————————
O Poema
O poema me levará no tempo
Quando eu nãö for a habitação do tempo
E passarei sozinha
Entre as mãos de quem lê
O poema alguém o dirà
Às searas
Sua passagem se confundirà
Com o rumor do mar com o passar do vento
O poema habitarà
O espaço mais concreto e mais atento
No ar claro nas tardes transparentes
Suas sílabas redondas
(Ó antigas ó longas
Eternas tardes lisas)
Mesmo que eu morra o poema encontrará
Uma praia onde quebrar as suas ondas
E entre quatro paredes densas
De funda e devorada solidão
Alguém seu próprio ser confundirá
Com o poema no tempo
De: A Estrela - L'estrella
Sophia de Mello Breyner Andresen. Llibre sisè. 2020
Traducció al català de Jordi Sebastià i Talavera.
Epíleg de Rui Lage.
Escolta
aquesta serà la primavera.
A punta de llengua
i a solc de dit,
amb les orelles tenses
com una llebre
en la foscor.
Si el dir i el veure,
si el ser i el ser-hi
des d'aquesta imperfecció:
l'única possibilitat
que tenim.
Escolta
aquesta és la meva paraula,
aquest, l'any
sense primavera,
i digues-li puny o escuma
digues-li baf o borboll
als gemecs sembrats
als peus de la flor,
aquesta nuesa entorcillada a una altra,
el rec d'un prec,
el retorn al principi,
la tempesta
abans de l'esdevenir.
Digues-li amor
a les ganes de ser u
sense ser-ho.
Bell no vol dir habitable
dins d'aquest cos
que et vol,
savi no vol dir constant
per a aquesta natura
que et fa,
però ens queda el bosc
i aquest és el nostre cordó,
l'ull del primer dia
que et va conèixer abans que jo.
Et dic
escolta
per totes les vegades
que després et diran
mira
i exhausta
hauràs de tornar a obrir
els ulls,
i no hi haurà ventre
capaç de contenir-te,
no hi haurà temps
capaç de desdibuixar-te.
Escolta
aquesta serà la terra.
Aquí tot moviment es fon
dins d'un altre,
i només per un instant
perdura.
L'eternitat no existeix,
però dins de l'obaga
es bressola.
No miris, només escolta:
ressona.
De: #un altre món
Lucia Pietrelli. La terra i altres llocs. 2021
El món que oscil·la
Ukiyo-e Visible
Fusta que ens parla
Felícia Fuster. Anar, sempre tornar : antologia d'homenatge. 2021
Edició de Lluïsa Julià.
