La llum del carrer entrava per la finestra i il·luminava feblement l'habitació. Vaig recórrer amb els ulls les parets familiars i els angles i línies que formaven, els munts de llibres i les làmines que es trobaven entre ells. Al defora, la nit avançava. Lluny, molt lluny, hi havia moltíssimes persones que m'eren importants. Existeixo, doncs; sóc viu i he de continuar vivint. Vaig començar a sentir-me més ple, experimentava el desig d'actuar -però al cap d'una estona em vaig tornar a adormir. (Fragment) Séan Golden i Marisa Presas La Floresta, tardor del 1993 Lu Xun. Mala herba, 1994 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
24 de juliol 2014
Mala herba (2)
Etiquetes de comentaris:
actituds,
activitat,
bibliotecaris,
biblioteques,
carrer,
dormir,
estimar,
Golden [Seán 1948-],
làmines,
llibres,
llum,
Lu [Xun 1881-1936],
Manchester City Library,
persones,
Presas [Marisa],
viure
23 de juliol 2014
Relectura
Qui rellegeix Drummond és sempre un altre.
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.
Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006). 2007
Mateixos ulls que guanyen, cada cop
lents millors, o és l'esguard que mira per nou angle.
Poesia de tants anys, no es dissipa -canvia de posició
ateny inesperat matís a la punta del vers lliure:
drummondiccionari en perpètua elaboració, es reescriu
fins i tot quan de cor ressona, llibre obert
que inaugura, il·luminant de forma diferent
el sentit de la pàgina de la vida en trànsit
les entrades que van del matí porós a la nit emparedada.
Drummond divergeix, dispara, divaga, divers
línia a línia, movent el seu traçat, d'acord
amb la transformació que s'imprimeix en nosaltres, inesperada.
Armando Freitas Filho. Rara mar: (2002-2006). 2007
Etiquetes de comentaris:
actituds,
diccionaris,
Drummond de Andrade [Carlos],
esguards,
Freitas Filho [Armando 1940-],
il·luminar,
llegir,
matisos,
persones,
reescriure,
relectura,
rellegir,
transformacions,
ulls
20 de juliol 2014
L'art dels versos
Tota la ciència és aquí,
en la manera com aquesta dona
de les rodalies de Cantão,
o dels camps d'Alpedrinha,
rega quatre o cinc solcs
de cols: mà precisa
amb l'aigua,
intimitat amb la terra,
obstinació del cor.
Així es fa el poema.
Eugénio de Andrade. Ran del dir. 1994
Traducció: Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aigua,
Alpedrinha,
Andrade [Eugénio de 1923-2005],
art,
Cantão,
ciència,
cols,
cor,
dones,
intimitat,
Morão [Nuno],
persones,
poesia breu,
precisió,
regar,
rodalies,
solcs,
terra,
versos
18 de juliol 2014
Matí feliç
Per la Dolors Folch, a la manera de Lu Yu
M'aixeco tard, esmorzo
fruita i torrades i cafè,
mantega i melmelada.
Vaig al mercat, compro tomates,
mongetes tendres i un cap-roig.
Torno a casa i ho endreço.
Ara soc vora mar, al xiringuito.
Mentre em bec una canya
de cervesa glaçada, contemplo
com van d'aquí d'allà,
sobre l'aigua de líquid lapislàtzuli,
les veles ocioses.
I escric.
Narcís Comadira. Lent. 2012
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Comadira [Narcís 1942-],
contemplar,
escriure,
esmorzar,
felicitat,
Folch [M. Dolors],
fruita,
mar,
matins,
mercat,
persones,
veles
13 de juliol 2014
A vós, Dona Verge Santa Maria
Etiquetes de comentaris:
Cònsul [Isidor 1948-],
estimar,
Forner [Climent 1927-],
Hovic - Churches Album,
Llull [Ramon 1232 o 3-1315 o 6],
Mare de Déu,
Monestir de Mar Musa (Síria),
monestirs,
Síria,
Soldevila [Llorenç 1950-]
12 de juliol 2014
Em preguntes del silenci
Em preguntes del silenci
jo dic
amor meu tu què saps
de l'eco del silenci
com em pots demanar paraules
i temps
si només el silenci permet
a l'amor més net
alçar la veu
en la remor dels cossos
Ana Paula Tavares, dins,
Mercat d'històries, 2003
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amor,
Angola,
Comellas [Pere],
Kubacki [Tim],
Lubango,
mercat,
poesia silenciosa,
silenci,
Tavares [Ana Paula],
temps
10 de juliol 2014
III Personals
Viure? Si al Cosmos la vida no fos útil, quina estafada! Joana Raspall. Batec de paraules, 2013 |
Etiquetes de comentaris:
batecs,
cosmos,
paraules,
poesia breu,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
Sau (Droma),
utilitat,
vida
En una nit tranquila
La lluna dexa caure una claror mólt viva al davant del meu llit, y jo dubto un instant si no es blanca gelada lo que veig brillâ axí. De sobte axeco el cap y contemplo la lluna... Torno a abaxar el cap y penso en mon país Li-Tai-Pé, dins, Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925 |
Etiquetes de comentaris:
Baxter [Robert],
claror,
Li [Bai 701-762],
lluna,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
país,
poesia breu,
poesia xinesa,
tranquil·litat
Poesia xinesa
Respecte a la concisió en sí, es una qualitat
altament estimada dels poetes xinesos, lo qual
fa no tan solament que cada vers sigui just,
precís, desprovehit de la faramalla ab que solen
embutir els seus versos els poetes europeus, sinó
que fa ademés que les composicions xineses
siguin en general de curtes dimensions; gracies
a lo qual aquexes composicions, lluny de fatigar
al lector, l'impressionen vivament y se li graven
ab gran facilitat en la memoria.
(Fragment del preàmbul)
Apeles Mestres. Poesia xinesa, 1925
Etiquetes de comentaris:
concisió,
faramalles,
fatigar,
impressionar,
lectors,
Mestres [Apel·les 1854-1936],
persones,
poesia breu,
poesia xinesa,
poetes europeus,
poetes xinesos,
precisió,
qualitat,
versos
09 de juliol 2014
Arribades
Quan arriben les alegries,
Cal donar-ls la mà,
les dues mans,
i una gran encaixada.
Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.
Fragment
Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999
Cal donar-ls la mà,
les dues mans,
i una gran encaixada.
Omplir l'aire
de la substància,
del joc feliç del moment.
De la circumstància,
d'un moment irrepetible,
i de sentir-se feliç.
Fragment
Mª Josepa Ribera Vallès. En cru (1990-1996). 1999
Etiquetes de comentaris:
actituds,
aire,
alegria,
arribades,
encaixades,
felicitat,
mans,
moments,
persones,
Ribera Vallès [Ma. Josepa],
sentir
07 de juliol 2014
La poesia de Gaspar Jaén
Etiquetes de comentaris:
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
Bataller Català [Alexandre],
calidesa,
contenció,
Elx,
Hausken [Randi],
Hölderlin [Friedrich 1770-1843],
Jaén i Urban [Gaspar 1952-],
palmeres
05 de juliol 2014
Llengua dels versos
Llengua;
llengua de la parla;
llengua rebuda llavi
a llavi; bes
o síl·laba;
clara, lleu, neta;
llengua
de l'aigua, de la terra, de la calç;
materna casa de l'alegria
i de la tristesa;
dansa del sol i de la sal;
llengua en què escric;
o abans: parlo.
Eugénio de Andrade. Ran del dir, 1994
Etiquetes de comentaris:
Andrade [Eugénio de 1923-2005],
Cortès Ortega [Júlia],
llenguatges,
poesia lingüística,
Trigo [Xulio Ricardo 1959-],
versos
Una lectura del llibre
Etiquetes de comentaris:
cobertes,
Domènech Ponsatí [Josep 1966-],
Freitas Filho [Armando 1940-],
imaginació,
imatges,
lector,
llegir,
llibres,
Nogueira [Otávio],
pensar,
persones,
portades,
texts,
títols
porto el teu cor amb mi
porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu
no temo
cap fat (perquè tu ets el meu fat, vida meva) no
anhelo
cap món (perquè preciosa tu ets món meu, veritat
meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu
vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l'ànima pot esperar o la ment pot
amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles
porto el teu cor (el porto en el meu cor)
el meu cor) mai no me'n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu
no temo
cap fat (perquè tu ets el meu fat, vida meva) no
anhelo
cap món (perquè preciosa tu ets món meu, veritat
meva)
i tu ets tot allò que ha significat sempre una lluna
i tot allò que sempre el sol cantarà ets tu
vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l'ànima pot esperar o la ment pot
amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles
porto el teu cor (el porto en el meu cor)
E. E. Cummings. (a)poemes: antologia poètica. 2007
Traducció d'Alfred Sargatal
Etiquetes de comentaris:
actituds,
anhelar,
ànimes,
arbres,
arrels,
brots,
cel,
cors,
Cummings [E. E. (Edward Estlin) 1894-1962],
estimar,
estrelles,
lluna,
meravella,
poesia amorosa,
profunditat,
secrets,
sentiments,
sol,
veritat,
vida
30 de juny 2014
Goig
Frueixo de beutat
sense amanir ni res.
Un pedaç de cel blau,
més olorós que el pa,
l'ombra que va guanyant
el fons de la vall,
i el crepuscle agafat,
amb un art de colors,
al pal gris d'un pollanc.
(Fragment)
Jordi Pere Cerdà. Paraula fonda = Sens profond, 1997
Etiquetes de comentaris:
art,
cel,
Cerdà [Jordi Pere 1920-2011],
colors,
crepuscle,
García-Fons [Pierre],
goig,
paisatges,
pollancres,
valls,
Vinas [André]
Idíl·lics nius a platja oberta
Idíl·lics nius a platja oberta!
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...
Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.
Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990
Dòlmens
curulls de petxines de festa.
Transport
tranquil de l'onada i del vent...
Catifa prenyada d'olors...
Símbols...
Lluna d'encens a la carena.
Avenc
d'amor: un afalac sincer.
Josep E. Dallerès. De tu a tu. 1990
Etiquetes de comentaris:
amor,
avencs,
Dallerès [Josep-Enric 1949-],
dòlmens,
festa,
lluna,
nius,
olors,
onades,
petxines,
platges,
poesia breu,
sinceritat,
tranquilitat,
transports
Xarranca
De la Terra al cel,un, dos, tres,... Sol.Saltem les caselles,Saturn i els seus anells.I el planeta roig,a peu coix.L'ull de Júpiter,fent córrer el palet.De la Terra al cel,fem la rotllana amb el sol.No toquem de peus a terra!
Joan Francesc Castex-Ey. La matriu : poesia, 2012
Etiquetes de comentaris:
Castex-Ey [Joan Francesc],
cel,
jocs,
Júpiter,
planetes,
rotllanes,
Saturn,
sol,
terra,
xarranca
29 de juny 2014
Evocació de la dama del parc
Il·lumina el parc, donant-li un encant,
el teu cos gentil aquí torrejant,
tendre i desuet, dessota l'ombrel·la,
el profund repòs perdut, en topant
el dring cristal·lí que va repicant
una carretel·la.
Rosa Leveroni. Poesia. 1981
Pròleg: Maria Aurèlia Capmany
Pròleg: Maria Aurèlia Capmany
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Capmany [Maria Aurèlia 1918-1991],
carretel·les,
dringar,
encants,
escultures,
il·luminar,
Leveroni [Rosa 1910-1985],
ombrel·la,
paraigües,
Parc Zoològic de Barcelona,
repòs
28 de juny 2014
Cant VI Nuviatge
Etiquetes de comentaris:
Canigó,
Catalunya Nord,
Illa (Rosselló),
Orgues,
paisatges,
poesia visual,
Rosselló,
Torelló [Albert],
Verdaguer [Jacint 1845-1902]
24 de juny 2014
Per escriure
Per escriure, a més de tècnica i passió,
fa falta disciplina.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues, 2014
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
blau,
botigues,
disciplina,
escriure,
formigues,
fotografies,
fruita,
Menorca,
passions,
persones,
poesia visual,
Pons [Ponç 1956-],
reflexió breu,
tècniques,
tomàquets,
verdures
22 de juny 2014
Vall closa
Etiquetes de comentaris:
Castellet [J. M. (Josep Maria) 1926-2014],
font,
Molas [Joaquim 1930-2015],
poesia senzilla,
Pons [Josep Sebastià 1886-1962],
valls
15 de juny 2014
Art
Amides l'horitzó, camines cada gest de la matèria, esquinces com un crit l'ordit de l'aire, amanyagues les formes de la llum. T'aferres a la pell, a l'escorça de l'arbre, de la terra, al frec silent d'un núvol o d'uns llavis. Ressegueixes el tacte dels colors, teixeixes mons insòlits, hi esculpeixes uns ulls que has enyorat, construeixes imatges que perduren, desarreles el temps. I creix del teu pinzell com si et vessessis un glop de mar, de vent o de saliva, un somni que uns altres ulls habiten. Carles Duarte i Montserrat. S'acosta el mar, 2010 |
Etiquetes de comentaris:
art,
colors,
Croàcia,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
imatges,
Jiménez Cot [David],
llum,
mar,
pinzells,
Vajdić [Miroslav],
Zimmermann [Marie-Claire]
Sol d'estiu
Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Llunari, 476
Josep Carner. Poesia. 1992
Editor: Jaume Coll
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànimes,
arborar,
calor,
Carner [Josep 1884-1970],
estius,
herbes,
infantesa,
persones,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
poesia saludable,
respirar,
sol
14 de juny 2014
Pedalem
Etiquetes de comentaris:
Assemblea Nacional Catalana,
Barcelona,
bicicletes,
pedalar,
poesia al carrer
Cada paraula
Cada paraula
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
és un batec de vida
que vol donar-se.
Joana Raspall. Batec de paraules. 2013
Etiquetes de comentaris:
batecs,
donar,
paraules,
poesia breu,
poesia vital,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
vida
10 de juny 2014
buguenvíl·lea
Etiquetes de comentaris:
buguenvíl·lea,
capvespre,
flors,
llum,
poesia visual,
Sund [Sheila],
taronja
04 de juny 2014
VI
El refugi del temps,
la terra que respira
amb un gest mineral.
Un horitzó de vida que flueix,
incessant, incansable,
de blat tendre onejant
contra els límits del cel.
A les mans duus
el nom de tots els dies,
l'esforç de fer anar l'eina,
la cura del ramat.
Guardes als llavis
el tast del pa
i el préssec saborós.
Aquest capvespre té una pell
que regalima una llum llisa.
La terra, fèrtil,
germina i creix.
Carles Duarte. S'acosta el mar, 2010
|
Etiquetes de comentaris:
blat,
créixer,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
germinació,
Jiménez Cot [David],
llum,
pa,
PierrO,
poesia de pagès,
poesia elegant,
préssecs,
temps,
terra,
vida,
Zimmermann [Marie-Claire]
01 de juny 2014
M'estim la nit
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions dels fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Andreu Vidal. Exercicis de despoblació, 1978 |
Etiquetes de comentaris:
aigua,
Alguer,
cignes,
dia,
dormir,
estels,
estimar,
llacs,
nit,
Poblador i Garcia [David],
poesia silenciosa,
silenci,
Vidal [Andreu]
31 de maig 2014
Si jo pogués
Si jo pogués influir sobre la fada bona que,
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
segons diuen, regna en els batejos de tots
els infants, li demanaria que donés a cadascun
d'ells una capacitat de meravellar-se tan
indestructible que li durés tota la vida,
com a infal·lible antídot contra l'avorriment
i el desencís dels anys següents, contra les estèrils
preocupacions per coses artificials,
contra l'alienació de les fonts de la nostra força.
Rachel Carson. The sense of wonder. 1956
Fragment que trobareu en el llibre:
Etiquetes de comentaris:
actituds,
alienació,
antídots,
avorriment,
Bonmatí [Ricard 1954-],
capacitats,
Carson [Rachel 1907-1964],
desencís,
durar,
fonts,
força,
infants,
influir,
meravellar-se,
persones,
preocupacions,
vida
El nom
Dit de tu el meu nom és un altre: el bell nom que sempre he desitjat. En boca tua fa música la veu i l'escolto encantat. Un altre esdevinc... un dèbil però sempre quan el carinyós so del meu nom ixi suau dels tous llavis de mare, de germana, d'esposa. L'encontre amb la pau. Rafael Sari, dins, La tercera illa, 2013 Ed. Joan-Elies Adell |
Etiquetes de comentaris:
Adell [Joan-Elies 1968-],
Alguer,
llavis,
nom,
pau,
poesia bonica,
Sari [Rafael 1904-1978],
somriure,
suavitat,
veu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)