Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
07 d’octubre 2012
Hi ha un silenci de barques
Etiquetes de comentaris:
blau,
calma,
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
groc,
intimitat,
llimones,
mar,
Mediterrània,
nespres
03 d’octubre 2012
Lluna petxina
Manufactura aturada
mancant-li matèria prima,
ha de ser reactivada,
que qui no menja s'aprima.
Industrial Botons de Nacre,
savis se n'han pensat una.
Adrecen instància, amb lacre,
per fer botons de la lluna.
Francesc Morera. D'un intent amagat. 2008
mancant-li matèria prima,
ha de ser reactivada,
que qui no menja s'aprima.
Industrial Botons de Nacre,
savis se n'han pensat una.
Adrecen instància, amb lacre,
per fer botons de la lluna.
Francesc Morera. D'un intent amagat. 2008
Etiquetes de comentaris:
actituds,
adreçar,
aprimar-se,
botons,
coneixement,
creixement sostenible,
lluna,
matèries,
menjar,
Morera [Francesc 1941-1990],
persones,
reactivar,
savis
01 d’octubre 2012
L'altar de roba
Va ser una dolçor tota nova,
al començament, trobar
bruses de fina mussolina blanca
en un fil transparent de niló
eixugant-se a la cambra de bany,
o uns enagos de niló en la lluentor
de la seva pròpia electricitat...
Com si santa Brígida hagués
tornat a aparellar un raig de sol
com aquell que estengué en l'aire
per eixugar-hi la seva capa
(l'enfeinada Brígida, sempre
escarrassant-se sense descans).
La humida i decaiguda i injusta
càrrega del dia a dia
es va alleugerir i es va fer suportable
com sempre, brillantment.
Edició bilingüe
Seamus Heaney. Electric light = Llum elèctrica. 2001
al començament, trobar
bruses de fina mussolina blanca
en un fil transparent de niló
eixugant-se a la cambra de bany,
o uns enagos de niló en la lluentor
de la seva pròpia electricitat...
Com si santa Brígida hagués
tornat a aparellar un raig de sol
com aquell que estengué en l'aire
per eixugar-hi la seva capa
(l'enfeinada Brígida, sempre
escarrassant-se sense descans).
La humida i decaiguda i injusta
càrrega del dia a dia
es va alleugerir i es va fer suportable
com sempre, brillantment.
Edició bilingüe
Seamus Heaney. Electric light = Llum elèctrica. 2001
Traducció, presentació i notes de Pauline Ernest i Jaume Subirana
Etiquetes de comentaris:
alleugeriment,
aparellar,
brillantment,
bruses,
dolçor,
electricitat,
estendre,
Heaney [Seamus],
llum,
poesia lluminosa,
roba,
sol
30 de setembre 2012
Aquesta tardor
Aquesta tardor
Hi ha més calma a la platja Que al temple de Suma.
Jordi Coca. Versions de Matsuo Bashō, 1992
|
Etiquetes de comentaris:
calma,
Coca [Jordi 1947-],
fulles,
Matsuo [Bashō 1644-1694],
Petruska [Ossi],
platja,
poesia breu,
tardor
Pluja de tardor
Cau lentament i mansueta
sobre l'asfalt polsós enxarolant-lo
Per la vorera, els ocres
de les verdes despulles
encatifen el nostre caminar.
Sé de la vostra mort,
l'he viscuda dia a dia
amb tots els porus
del meu ésser.
Malgrat la realitat del fet,
entrem, com sempre,
agafats per la cintura
dins del parc frondós
de la memòria.
M'agrada la tardor, comento,
li escau al color dels meus ulls,
a les cendres blanquinoses
del meu cap.
Sento la resposta del teu bes
a cau d'orella
i la teva mà
amoixant-me el pit,
i també et sento a tu,
filla meva,
amb el teu riure de petúnia
i aquella mirada clavant-me
a la creu de la pregunta
que mai obtingué resposta.
Cau dolçament i mansueta
per la grava, la gespa, pel prat,
i ens cala.
Tots tres, agafats per la cintura,
deambulem la tardor
i entrem en el silenci.
Els mots cauen, com les fulles,
esclaus del cercle mortal.
Josefina Vidal Morera. Dues veles blanques. 2002
sobre l'asfalt polsós enxarolant-lo
Per la vorera, els ocres
de les verdes despulles
encatifen el nostre caminar.
Sé de la vostra mort,
l'he viscuda dia a dia
amb tots els porus
del meu ésser.
Malgrat la realitat del fet,
entrem, com sempre,
agafats per la cintura
dins del parc frondós
de la memòria.
M'agrada la tardor, comento,
li escau al color dels meus ulls,
a les cendres blanquinoses
del meu cap.
Sento la resposta del teu bes
a cau d'orella
i la teva mà
amoixant-me el pit,
i també et sento a tu,
filla meva,
amb el teu riure de petúnia
i aquella mirada clavant-me
a la creu de la pregunta
que mai obtingué resposta.
Cau dolçament i mansueta
per la grava, la gespa, pel prat,
i ens cala.
Tots tres, agafats per la cintura,
deambulem la tardor
i entrem en el silenci.
Els mots cauen, com les fulles,
esclaus del cercle mortal.
Josefina Vidal Morera. Dues veles blanques. 2002
Il·lustracions: Isabel Fors
Sisena elegia
Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit
això, que quasi et saltis la florida
i que recloguis el teu secret pur,
sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps!
Com la canella de la font, el teu brancam inclinat
empeny la saba amunt i avall: ella salta
de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu
més dolç reeiximent.
Mira: com el déu en el cigne.
Fragment
Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino. 1995
Tr.: Manuel Balasch
això, que quasi et saltis la florida
i que recloguis el teu secret pur,
sense vanar-te'n, en el fruit decidit al seu temps!
Com la canella de la font, el teu brancam inclinat
empeny la saba amunt i avall: ella salta
de la son quasi sense desvetllar-se, cau a la felicitat del seu
més dolç reeiximent.
Mira: com el déu en el cigne.
Fragment
Rainer Maria Rilke. Elegies de Duino. 1995
Tr.: Manuel Balasch
Etiquetes de comentaris:
brancatges,
cignes,
dolçor,
elegies,
felicitat,
figueres,
fonts,
fruits,
reeiximent,
Rilke [Rainer Maria 1875-1926],
saba,
temps
Bona nit, Willie Lee, et veuré al matí
Abaixant la mirada cap a la cara
morta del meu pare
per darrera vegada,
la mare va dir sense
llàgrimes, sense somriures
sense recança
però amb cortesia
"Bona nit, Willie Lee, et veuré
al matí".
I llavors vaig saber que allò que guareix
totes les nostres ferides
és el perdó
que permet la promesa
del nostre retorn
al final.
Alice Walker
Es troba en el llibre:
Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010. P. 304-305
Antologia en versió bilingüe.
Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.
Il·lustració de la sobrecoberta: Notes in Time, de Nancy Spero.
Apunt
¿Toc la rosa o també escolt la seva música?
Del que no entenc en faig una biblioteca.
Antoni Vidal Ferrando. Gebre als vidres. 2012
Del que no entenc en faig una biblioteca.
Antoni Vidal Ferrando. Gebre als vidres. 2012
Etiquetes de comentaris:
apunts,
biblioteques,
entendre,
escoltar,
música,
poesia breu,
roses,
Vidal Ferrando [Antoni 1945-]
29 de setembre 2012
vam viure contra el riu i vam mirar
l'absoluta bellesa de les mans tocades per l'alquímia dels divins, vam navegar plegats amb els dofins tot salvant quatre quadres sobrehumans, ho vam viure i ens vam saber besar i en aquest bes ens varem diluir Francesc Josep Vélez. Cants d'Esblada. 2002 |
Etiquetes de comentaris:
art,
bellesa,
besades,
creativitat,
dofins,
mans,
poesia de les mans,
poesia visual,
Vélez [Francesc Josep]
Falsa modèstia
Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que
tenia la complicació de tothom, amb una anatomia
interna composta de moltes i molt meravelloses peces.
(Fragment)
Pere Calders. Invasió subtil i altres contes, 2006
Ed.: Joan Martínez Sala
Etiquetes de comentaris:
actituds,
afirmar,
Calders [Pere 1912-1994],
complicacions,
contes,
modèstia,
peces,
persones,
senzillesa
Revisió
S'ha d'aprendre novament
cada cop que es comença o cada temporada,
revisar-ho com les llengües on vacil·lava
quan vaig deixar d'anar a escola o quan
vaig deixar d'anar cada any a Itàlia. O
com aprendre a flotar d'esquena, nedant
o sense, les orelles plenes d'aigua de mar;
com el gust del vi de la primera comunió
(perquè cada comunió és la primera);
com ballar i aprendre a muntar a cavall
-puc fer-ho encara? És que encara ho vull?
El sol és damunt les fulles altra vegada;
els ocells fan un brogit força especial;
i jo hi veig, milles i milles enllà,
fins amb els ulls closos.
Doncs sí: ensenya-m'ho de nou.
Fleur Adcock, dins,
Cares a la finestra.1993
Edició, traducció i
pròleg de Montserrat Abelló
Etiquetes de comentaris:
Abelló [Montserrat],
Adcock [Fleur],
aigua de mar,
aprendre,
ballar,
ensenyar,
fulles,
Itàlia,
llengües,
muntar a cavall,
ocells,
orelles,
poesia elegant,
revisar,
revisions,
rius,
sol,
ulls closos
Les paraules i els fets
A vegades la gent presumim, això és innegable.
Potser és una de les petites compensacions que ens
ofereix la part difícil de la vida.
En una trobada d'amics, un d'ells no es va poder
aguantar més i digué:
-Jo no sé música, però amb un sol dit puc tocar
qualsevol melodia al piano...
Es va guanyar una certa admiració de conjunt. I una
mica d'enveja, cal dir-ho tot. Un dels contertulis,
picat, va dir:
-Doncs jo em puc ficar amb un sol peu a qualsevol
galleda.
Es produí un empat d'aquells tan angoixosos, i
sort que sempre hi ha algú que hi acudeix per
desemboirar l'ambient.
-D'acord, d'acord... -digué una veu-. En aquest
món, tots som uns solistes de poques cordes.
O, almenys, ens ho pensem...
Encara que sembli mentida, això va salvar la reunió.
Pere Calders. Un estrany al jardí, 2001
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Calders [Pere 1912-1994],
contes,
fets,
jardí,
paraules,
persones,
presumir
24 de setembre 2012
Aura
Els colors que predominen en aquest
poema gairebé es redueixen a dos:
negre i vermell. Sobreposades a aquestes
franges de color, hi observeu un seguit de
representacions brillants: estels, planetes,
constel·lacions, cometes, etcètera.
* * *
Peu i mitjó
a la mateixa sabata:
un món.
* * *
Jo soc un,
i el temps ha acabat
per fer-me molts.
* * *
L'admiro com a creador, però no pas
com a home: és negatiu, insolidari
i individualista i violent i cruel
amb aquells qui ell considera els seus
inferiors.
* * *
El poeta escriu el poema
i s'enretira unes passes per
veure l'efecte que fa d'un tros
lluny.
* * *
Tornarem a vèncer! Estic
segur que d'aquí a uns quants anys
una gran avinguda de Barcelona
portarà el nom de Pompeu Fabra.
Aquest poema ha estat escrit durant la tancada a Montserrat, desembre de 1970.
De Ot. 1984
Joan Brossa, dins,
poema gairebé es redueixen a dos:
negre i vermell. Sobreposades a aquestes
franges de color, hi observeu un seguit de
representacions brillants: estels, planetes,
constel·lacions, cometes, etcètera.
* * *
Peu i mitjó
a la mateixa sabata:
un món.
* * *
Jo soc un,
i el temps ha acabat
per fer-me molts.
* * *
L'admiro com a creador, però no pas
com a home: és negatiu, insolidari
i individualista i violent i cruel
amb aquells qui ell considera els seus
inferiors.
* * *
El poeta escriu el poema
i s'enretira unes passes per
veure l'efecte que fa d'un tros
lluny.
* * *
Tornarem a vèncer! Estic
segur que d'aquí a uns quants anys
una gran avinguda de Barcelona
portarà el nom de Pompeu Fabra.
Aquest poema ha estat escrit durant la tancada a Montserrat, desembre de 1970.
De Ot. 1984
Joan Brossa, dins,
Edició: Jordi Balcells i Albert Roig.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
admiració,
aura,
avingudes,
Barcelona,
Brossa [Joan 1919-1998],
colors,
Fabra [Pompeu 1868-1948],
llibres,
negre,
observar,
persones,
planetes,
sabates,
vermell
Què és l'amor
Què és l'amor, nina, em preguntes? Senyal que no l'has sentit; i amb mes pobres comparances, com te'l podré definir?
No en parla el mestre a l'escola,
ni en la llar se'n parla als fills, i als quinze anys l'amor arriba sobtat com un terbolí.
L'amor és el pa de vida
que el cor troba en est exil; l'únic bé que deixà traure Déu a Adam del Paradís.
Se sent com una harmonia
que conforta l'esperit, dolça com la veu dels àngels, pura com el seu somrís.
Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit. Marià Aguiló |
Etiquetes de comentaris:
Aguiló [Marià 1825-1897],
amor,
escola,
estimar,
flors,
infància,
jardí,
poesia visual,
somriure
23 de setembre 2012
Hanníbal i jo
Sento que no soc sol. Una rosa germana
posa en la soledat un pes d'emoció.
Obro sobtadament els ulls. Ningú, sinó
els ocells, al balcó, entre cel i barana.
Cegat pel sol, al meu davant, el vell silló
té una mirada fonda - per un instant humana.
Ets tu? Com si esperés aquell cabdell de llana,
Hanníbal als seus peus ronda somniador.
Els meus somnis també ronden plens de tristesa.
Hi ha un ram mate de roses damunt de l'arquimesa
que sembla que només l'hagis pogut fer tu.
Hanníbal tanca els ulls amb unció felina.
I mig d'esma, el meu cor, com altre temps, afina
versos amb el teu nom, que no sabrà ningú.
gener 1938
Màrius Torres. Poesies. 1977
posa en la soledat un pes d'emoció.
Obro sobtadament els ulls. Ningú, sinó
els ocells, al balcó, entre cel i barana.
Cegat pel sol, al meu davant, el vell silló
té una mirada fonda - per un instant humana.
Ets tu? Com si esperés aquell cabdell de llana,
Hanníbal als seus peus ronda somniador.
Els meus somnis també ronden plens de tristesa.
Hi ha un ram mate de roses damunt de l'arquimesa
que sembla que només l'hagis pogut fer tu.
Hanníbal tanca els ulls amb unció felina.
I mig d'esma, el meu cor, com altre temps, afina
versos amb el teu nom, que no sabrà ningú.
gener 1938
Màrius Torres. Poesies. 1977
22 de setembre 2012
Als pobles
Als pobles. Déu no viu pas en un racó,
com pensen els incrèduls, sinó arreu.
Beneeix el sostre i la vaixella,
i obre honestament els porticons.
Als pobles, Ell hi és massa. En una cassola
fa llenties els dissabtes a la nit,
balla, somnolent, damunt del foc,
i em pica l'ullet com si volgués un testimoni.
Aixeca tanques en silenci, casa una noia
amb el guarda forestal. I com de broma
fa que el caçador sempre erri el tret
quan intenta abatre un ànec.
La possibilitat de veure tot això,
tot escoltant la tardor com xiula,
és en essència l'únic plaer
que un ateu es pot permetre en un poble.
Joseph Brodsky
Reduccions : revista de poesia. núm. 100, p. 125
Traducció de Xènia Dyakonova i Oriol Prat
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ànecs,
ateus,
ballar,
Brodski [Iosip 1940-1996],
Déu,
dissabte,
escoltar,
essència,
guardes,
honestedat,
llenties,
persones,
picar l'ullet,
plaers,
poble,
poesia honesta,
silencis,
tardor,
veure
16 de setembre 2012
La poesia
Si us l'hagués d'explicar amb plena comparança,
diria que és com si, de sobte, no esperant-ho,
us trobàsseu enduts al fons clement i simple
de l'acte de l'amor, quan un fruit us traspassa,
i els ulls se us desentelen, i la llum sona a trossos,
i us sentiu les mans breus i carregades d'obra
i en la llengua un adàmic pregust d'algunes salvatges,
i visiten el crit plomes i alevosies,
i enmig de la memòria una font es concentra,
i us coronen campanes, i hi ha un saber d'orígens
tàcit en vostres gestos, en els camins que hi porten...
Joan Fuster. Terra en la boca : poemes, 1953
Etiquetes de comentaris:
amor,
camins,
campanes,
comparar,
desentelar,
explicar,
Fuster [Joan 1922-1992],
gestos,
llum,
memòria,
poesia,
saber,
ulls
Moviment del port
Miralls i núvols al gris del cel i al gris del mar El fum i les sirenes i el fosc dibuix dels estibadors del moll Les grues mouen el bec Remolcadors i gavines Aquell vaixell tan negre qui sap d'on ve? Aixeco els ulls al cel el sol és nou cada dia 1952 Albert Ràfols-Casamada. Signe d'aire : obra poètica, 1939-1999, 2000 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
cel,
gavines,
núvols,
poesia de la memòria,
port,
Ràfols Casamada [Albert 1923-2009],
sol
15 de setembre 2012
La construcció del Barri Gòtic
Cada dia centenars de turistes venen a visitar el Barri Gòtic de Barcelona.
És, sens dubte, un dels llocs més bonics i suggeridors de la nostra ciutat.
Dins aquesta àrea hi ha racons que són especialment fotografiats per turistes
que busquen la veritable essència gòtica de la capital catalana.
Després de fer la foto de rigor a la impressionant façana gòtica de la catedral,
s'enfilen pel carrer del Bisbe, aturant-se abans, és clar, a fotografiar-se davant
el magnífic tram conservat de l'aqüeducte romà.
(Fragment)
Dani Cortijo. Històries de la història de Barcelona, 2010
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Barri Gòtic,
bellesa,
civilització,
construir,
creativitat,
cultura,
editorials,
essència,
fotografies,
història,
llibres,
persones,
turisme
08 de setembre 2012
Sobre un epigrama de la poeta Mero de Bizanci
Epigrama A l'àuria clastra penges d'Afrodita, penjoll atapeït del suc de Dionís. Ja la teva mare, la vinya, no t'abraçarà amb l'amable sarment, ni et cobrirà amb pàmpols de nèctar. Variació Orfe de columna, com de l'om la vinya, capitell de pàmpols, nèctar de raïm, no envegis les fulles més tendres que et volten. És que Dionís podrà protegir-les del fred de desembre, dels llargs dits del vent? L'hivern que ens despulla, a tu et deixa intacte en la teva llarga, daurada tardor. Maria Àngels Anglada. Poesia completa. 2009 |
Etiquetes de comentaris:
Anglada [Maria Àngels 1930-1999],
Mero [de Bizanci],
raïm,
tardor,
vinyes
06 de setembre 2012
Lluna mareta
Així com el Sol ens pesca a l'encesa i som llur joguet fins que, tip, ens desa, la Lluna serena ens canta non-non jugant a ser mare, mostrant-nos la cara quan el Sol es pon. Francesc Morera. D'un intent amagat, 2008 |
Etiquetes de comentaris:
actituds,
estimar,
Índia,
infantesa,
lluna,
mares,
Morera [Francesc 1941-1990],
pensar,
sol,
Toranmal
04 de setembre 2012
Una adreça blanca...
Una adreça blanca, amb geranis rojos,
té la meva amiga.
Són les seves lletres un orgue
de missa de noces,
i quan pens en ella setze canelobres s'encenen,
setze canelobres de plata
davant l'adreça blanca, amb geranis rojos...
Miquel Bauçà. Una bella història, 1962
té la meva amiga.
Són les seves lletres un orgue
de missa de noces,
i quan pens en ella setze canelobres s'encenen,
setze canelobres de plata
davant l'adreça blanca, amb geranis rojos...
Miquel Bauçà. Una bella història, 1962
Visió d'Alguer
Ses bella quan te veig a la marina
finestrara com noia enamorara;
del sol besara ès sempre la tua cara
honorara de mès que una reína.
D'Espanya el gran monarca t'ha lloat:
Bonita por mi fé: bien asentada.
Catalana és la nostra llengua amada,
català és l'esperit encara honrat.
Forta i segura, bella, enguiriara
de muralles i bastions i torres grans:
del mar duenya sempre ses estara.
Més bella ses però quan festa i cants
ralegren la tua neta passejara,
ditxós jardí de tots los amants.
L'Alguer, 1956
Pasqual Scanu. Poesia de L'Alguer. 1970
Dibuixos de M. Dolors Mezquida i Sans.
finestrara com noia enamorara;
del sol besara ès sempre la tua cara
honorara de mès que una reína.
D'Espanya el gran monarca t'ha lloat:
Bonita por mi fé: bien asentada.
Catalana és la nostra llengua amada,
català és l'esperit encara honrat.
Forta i segura, bella, enguiriara
de muralles i bastions i torres grans:
del mar duenya sempre ses estara.
Més bella ses però quan festa i cants
ralegren la tua neta passejara,
ditxós jardí de tots los amants.
L'Alguer, 1956
Pasqual Scanu. Poesia de L'Alguer. 1970
Dibuixos de M. Dolors Mezquida i Sans.
Etiquetes de comentaris:
Alguer,
bastions,
bellesa,
català,
ciutats,
honradesa,
jardins,
mar,
Marina,
Mezquida i Sans [M. Dolors],
muralles,
Scanu [Pasqual 1908-1978],
visions
02 de setembre 2012
Llibre de ciutats
Ni tu tens un palau ni jo una vall
on punxar-me amb la teva rosa blava.
Perquè sols un intent de claredat
i unes humils, esteses mans ofertes
a les íntimes veus que ens fan el món,
poden parlar amb encant de la grandesa.
Te'n recordes? Els llibres rellegits
en capvespres caient amb purs missatges...
L'amor, com una sola soledat,
protegint-nos el goig, la pau, la cambra,
de la plural perplexitat del buit.
I digues quant se'ns han obert les places,
els carrers que han vist créixer els nostres anys,
els edificis que ens han pres la mida.
Posa't, amor, el clar vestit del temps
i obre la porta que ens impulsa als rostres.
D'on hem vingut, on som, cap a on morim,
hi ha un llibre que parla de nosaltres:
els noms de les ciutats que ens han bastit.
Vicenç Llorca. Places de mans. 1989
on punxar-me amb la teva rosa blava.
Perquè sols un intent de claredat
i unes humils, esteses mans ofertes
a les íntimes veus que ens fan el món,
poden parlar amb encant de la grandesa.
Te'n recordes? Els llibres rellegits
en capvespres caient amb purs missatges...
L'amor, com una sola soledat,
protegint-nos el goig, la pau, la cambra,
de la plural perplexitat del buit.
I digues quant se'ns han obert les places,
els carrers que han vist créixer els nostres anys,
els edificis que ens han pres la mida.
Posa't, amor, el clar vestit del temps
i obre la porta que ens impulsa als rostres.
D'on hem vingut, on som, cap a on morim,
hi ha un llibre que parla de nosaltres:
els noms de les ciutats que ens han bastit.
Vicenç Llorca. Places de mans. 1989
Etiquetes de comentaris:
amor,
carrers,
ciutats,
claredat,
créixer,
edificis,
goig,
llegir,
llibres,
Llorca [Vicenç 1965-],
pau,
perplexitats,
places,
poesia ciutadana,
rostres,
temps
26 d’agost 2012
Strasbourg
Em sembla sentir
trepig de botes encara
però vents de pau
duen ressons de campanes
que desperten els diumenges.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
trepig de botes encara
però vents de pau
duen ressons de campanes
que desperten els diumenges.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes. 2011
Etiquetes de comentaris:
actituds,
botes,
campanes,
despertar,
diumenges,
Estrasburg,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
pau,
persones,
poesia breu,
sentir,
trepig
25 d’agost 2012
Suc
Si he d'esprémer un cítric que siga aquest de l'ànima,
el que fa l'acidesa gota a gota més dolça,
el d'estrényer la rauxa sense treva,
contra la polpa el món, d'una glopada.
Si m'he d'empassar verdes les tronades
que aquesta llengua siga la que taste
l'última ametla amarga amb alegria,
i que escuren les mans tota la pica
amb les ungles trencades contra el marbre.
I quan hagen tancat i siga l'últim
i encara em plaga un got de lluna plena,
que em puga acomiadar com una font,
a dojo la canella omplint l'estómac.
Quin suc la vida a canvi de la set!
Eduard Marco, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 100
el que fa l'acidesa gota a gota més dolça,
el d'estrényer la rauxa sense treva,
contra la polpa el món, d'una glopada.
Si m'he d'empassar verdes les tronades
que aquesta llengua siga la que taste
l'última ametla amarga amb alegria,
i que escuren les mans tota la pica
amb les ungles trencades contra el marbre.
I quan hagen tancat i siga l'últim
i encara em plaga un got de lluna plena,
que em puga acomiadar com una font,
a dojo la canella omplint l'estómac.
Quin suc la vida a canvi de la set!
Eduard Marco, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm. 100
Etiquetes de comentaris:
ànima,
Marco [Eduard 1976-.],
set,
sucs,
vida
22 d’agost 2012
Set
1- Renovar la voluntat. O aniquilar-la: ser liquen. I encara rizoma.
2- Per tota resposta: m'estimaria més no fer-ho
3- Tota la vida en silenci
4- Que el teu creixement sigui mesura de penombra
5- Aprofitar la humitat interna
6- Abeurar-se a les aigües minúscules i abandonades del propi cos:
7- Fer-se pou.
Martí Sales, dins,
22è Festival Internacional de Poesia de Barcelona... 2006
Director del Festival: Víctor Obiols
Director del Festival: Víctor Obiols
Etiquetes de comentaris:
abeurar-se,
actituds,
aigua,
creixement,
Festival Internacional de Poesia de Barcelona,
persones,
pou,
renovació,
Sales [Martí 1979-],
set,
silenci,
voluntat
21 d’agost 2012
La trinxera
Són un prodigi els dies de la sal
com si fossin un somni somniat per algú altre!
Talment un drama d'un jutjat
que acaba aviat.
Comencen a respirar, si els recordes.
Els turons oblidats en el rebuig dels vessants de muntanya.
Les muntanyes que s'enlairen per ponent,
els carretons dels morts de les patrulles
i la fe completa de la mort.
Les mans que sorgeixen de la fosca per dir-t'ho tot.
La germanor pregona que no duu a la saviesa,
els mots que no són els adients per a indrets elevats...
Són ben estranys els dies de la sal;
reprovables com un conreu corromput
i com la solitud en la caverna.
Mentre nosaltres hi pugem, ara és així:
sotracs, com deixats anar rere nostre sense retorn.
Les nostres albíxeres fosques
exerciten el son.
Noms i cognoms llargs fins al mai.
Accents, també, que evoquen un camp que no tornà necessàriament.
Són miraculosos els dies de la sal
mentre no esmenin el record.
GhassānZaqṭān, dins,
21è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2005
21è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2005
Etiquetes de comentaris:
dies,
Festival Internacional de Poesia de Barcelona,
germanor,
jutjats,
mans,
muntanyes,
Palestina,
poesia de trinxera,
respirar,
sal,
trinxeres,
Zaqṭān [Ghassān]
Foguera en francès
Quan et vaig demanar ajuda per a treure males herbes
vas arrencar les prímules.
Per això ara tens prohibit els parterres
i ets confinat a la poda i la crema de rostolls.
Però puc veure com t'ho passes de bé
fent cops de dalla al teu voltant amb aquest matxet Gurhka
que el nostre fill petit va dur de contraban de l'Índia.
M'encanta mirar-te -amable i prudent com ets
voleiant la roba als quatre vents.
...
La meva pell escolta
(Fragment)
Anna Crowe, dins
Europa és una dona. 2007
vas arrencar les prímules.
Per això ara tens prohibit els parterres
i ets confinat a la poda i la crema de rostolls.
Però puc veure com t'ho passes de bé
fent cops de dalla al teu voltant amb aquest matxet Gurhka
que el nostre fill petit va dur de contraban de l'Índia.
M'encanta mirar-te -amable i prudent com ets
voleiant la roba als quatre vents.
...
La meva pell escolta
(Fragment)
Anna Crowe, dins
Europa és una dona. 2007
Ed.: Anna Aguilar-Amat
Etiquetes de comentaris:
actituds,
ajudes,
amabilitat,
Crowe [Anna],
demanar,
escoltar,
Europa,
fogueres,
Índia,
males herbes,
mirar,
parterres,
pell,
persones,
podar,
prímules,
prohibicions,
prudència,
rostolls,
voleiar
20 d’agost 2012
Hem llevat l'àncora,
Hem llevat l'àncora, tracem camins al mar, anem a l'orsa amb el velam encès. A l'arbre mestre un cos esvelt de dona, pàtria blava, l'herència d'un vell somni, un territori de records, arrels com dies i una llengua ulls endins, mar endins d'Alacant a Cotlliure de l'Alguer a Ciutadella. Singla la nau per un camí de llum. Esguardem l'horitzó Quatre veles hi onegen. Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava..., 1997 |
Etiquetes de comentaris:
Alacant,
Alguer,
blau,
Ciutadella de Menorca,
Cotlliure,
Cusachs [Manuel 1933-],
Duarte i Montserrat [Carles 1959-],
llum,
mar,
poesia lluminosa,
poesia marítima,
veles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)